“Glòria Sabaté guanya el premi Luján de novel·la històrica”, article vist a El Periódico

Article publicat a El Periódico el 30 de juny del 2020. Fes clic per veure l’article original

Ambientada el 1910, ‘El vel de la deessa’ se centra en un grup de dones francmaçones que lluiten contra el rol que els imposa la societat

Gloria-Sabate

La filòloga Glòria Sabaté ha guanyat aquest dimarts el premi Nèstor Luján de novel·la històrica 2020 que convoca Columna Edicions amb l’obra ‘El vel de la deessa’, que situa a l’any 1910, després de la Setmana Tràgica, i amb uns personatges femenins francmaçons que lluiten contra el rol que els imposa la societat. Sabaté, especialitzada en literatura medieval i autora de ‘La filla de Lilith’, ha mostrat la seva satisfacció per la concessió d’un premi. «És un reconeixement i un estímul per a la meva creació literària, un regal que no m’esperava», ha dit.

L’editora de Columna, Glòria Gasch, ha explicat en roda de premsa que el jurat ha valorat especialment la relació que ha creat entre personatges ficticis, com la dona protagonista, la Mariona, i d’altres de reals, com Ángeles López de Ayala o Carme Karr, en una història en què totes «són carismàtiques» i on s’aborden qüestions com la maçoneria i el feminisme. ‘El vel de la deessa’ narra com un grup de dones, encapçalades per la francmaçona Ángeles López de Ayala, sota el paraigua de la Societat Progressiva Femenina, s’aferren a l’educació com a via per lluitar contra el rol que se’ls ha imposat i com descobreixen una «peculiar» biblioteca que les posarà sobre la pista d’una relíquia oculta que podria portar-los a la llibertat desitjada.

Moment de canvi

Professora de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, Sabaté ha precisat que li ha interessat reflectir, com en altres ocasions, un moment històric «que representa un canvi social, una revolució històrica, també espiritual i ideològica, i com les dones hi van participar, perquè normalment el seu paper s’ha silenciat». «M’interessava molt aquesta Barcelona que encara es llepa les ferides de la Setmana Tràgica i, alhora, disfruta del modernisme», ha apuntat.

L’autora no obvia que alguns dels personatges reals que apareixen a l’obra, com la pintora Lluïsa Vidal, l’han marcat, i ha dit que des d’espais com la francmaçoneria, l’espiritisme i la teosofia, «apostaven per la cultura i l’educació com a única via possible per alliberar-se i crear una societat més justa». Segons el seu parer, són moviments que «van donar una via a les dones per poder passar de l’esfera privada a la pública, i fins i tot a la constitució d’un discurs feminista que esclatarà en moviments posteriors».

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies