“Un homenatge “just i necessari” a l’ombra de Carlos Ruiz Zafón”, article publicat al Diari Ara

Article publicat al Diari Ara el 16 de juliol de 2021. Fes clic per veure l’article original

Editors, amics i periodistes recorden l’autor de ‘L’ombra del vent’ un any després de la seva mort

homenatge-Carlos-Ruiz-ZafonLa tarda que l’Ajuntament de Barcelona ha escollit per homenatjar Carlos Ruiz Zafón semblava haver sortit d’una de les seves novel·les tenebroses i esotèriques: el cel estava ennuvolat –en qualsevol moment podia caure un bon xàfec– i la humitat es feia difícil de suportar, fins i tot a l’interior del senyorial Saló de Cent, ple d’editors, agents literaris, periodistes i amics del novel·lista. “Ningú que hagi entrat en contacte amb L’ombra del vent en queda immune”, ha assegurat Emili Rosales, l’editor que es va encarregar, l’any 2001, de posar en circulació des de Planeta la que acabaria sent “la novel·la més llegida en castellà després del Quixot”. “Va ser un narrador d’una immensa potència –afegia Sergio Vila-Sanjuán, un dels dos periodistes, juntament amb Sergi Doria, que van elogiar el llibre quan es va publicar–. Recordo que el 2003, a la Fira de Frankfurt, la novel·la ja s’havia convertit en un fenomen internacional. Acabava de començar una autèntica zafonmania“.

La mort prematura del novel·lista el 19 de juny del 2020, als 55 anys, va merèixer el suport de milers de lectors “als cinc continents”, explicava Josep Creuheras, president del grup Planeta. Uns mesos després del traspàs, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar un gran homenatge a l’escriptor que va aixecar una polèmica notable. Per què semblava que la ciutat tingués més pressa per recordar l’autor de L’ombra del vent que a Josep Maria Benet i Jornet o Isabel-Clara Simó, que també havien mort el mateix any? L’alcadessa, Ada Colau, ha intentat respondre la pregunta aquest dijous: “Carlos Ruiz Zafón va reinventar la nostra ciutat als seus llibres, i la va projectar arreu. Aquest homenatge és just i necessari. Volem recordar els nostres autors més estimats, i per això dedicarem actes ben aviat a Juan Marsé i a Josep Maria Benet i Jornet. També a Joan Margarit, Joaquim Marco i Isabel-Clara Simó. Tots ells ens han fet estimar més els llibres i la lectura. Ens han fet més lliures, crítics i responsables”.

Eduardo Mendoza ha evocat un estiu recent que van passar junts a Londres, quan Ruiz Zafón ja havia tancat la tetralogia amb El laberint dels esperits(2016). “A Londres no estava aclaparat per l’èxit, podia ser ell mateix: era molt intel·ligent i divertit, la seva mort ha deixat un gran buit”. També per a l’agent literària de l’autor, Antonia Kerrigan –que havia aconseguit que Ruiz Zafón, “que vivia obsessionat amb els dracs, arribés a apreciar les orquídies”– la sensació “d’orfenesa és molt gran”.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies