“L’imperi de les llibreries”, article publicat a La Vanguardia

Article de la Núria Soler publicada a La Vanguardia el 23 d’agost del 2021. Consulteu l’article original de la notícia clicant aquí: “L’imperi de les llibreries”

El fosc racó de la pandèmia ens va portar fins a la llum de les llibreries. Desproveïts de gairebé tot vam comprovar aleshores que una cosa ben senzilla, tot just un llibre, com en tantes altres èpoques convulses de la història universal, podia aconseguir el miracle de treure’ns de l’aïllament.

I petits exèrcits d’amants de la literatura van posar fil a l’agulla fins a posar en marxa una cadena de noves llibreries, primer a Barcelona, després a Madrid –i en molts altres punts de la geografia espanyola–, disposats a tornar la connectivitat, la dosi necessària de cultura per viure, l’esperança, el somni. N’hi ha que, fins i tot –ja no ve d’aquí–, es van atrevir a emprendre un negoci que sempre havien imaginat però a què no s’haurien llançat mai sense la bogeria pròpia que acompanya els moments difícils d’una so­cietat.

Segons el Baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya que va presentar el Ministeri de Cultura i Esport al febrer del 2021, un 68,8% de la població espanyola llegeix llibres. Un hàbit que va créixer un 12,3% en l’última dècada i que, en plena pandèmia, “va créixer especialment”. Avui un 52,7% de la població espanyola de més de catorze anys llegeix llibres setmanalment segons aquest mateix informe.

Conèixer la gènesi d’algunes d’aquestes llibreries que han anat sorgint com flors baudelairianes a l’ espinós camp cultural espanyol ens indica la mesura de l’esforç. N’hi ha molts que ho han volgut intentar i la seva tasca s’ha vist recompensada amb batallons de lectors.

Els reconeixem. Tots els qui es passegen per aquestes noves llibreries, com pel saló de casa seva, buscant pàgines, imatges, persones, amors, debats o, simplement, un cafè en pau.

Que els mou, als emprenedors? Quins individus hi ha darrere d’aquests equips que han construït l’imperi de les noves llibreries? Recordem-ne algunes a l’atzar, dins el recorregut barceloní, que es van posar en marxa avant la lettre : Ona Llibres ( Pau Claris, 94), Byron Llibreria (Casanova, 32), Llibreria Finestres ( Diputació, 249), Fahrenheit (la Verge, 10) o Espai Llavors ( Llobregat, 66).

També es van crear espais culturals de fusió com la d’ El Culturista i la llibreria Sendak –cooperativa especialitzada en literatura infantil i juvenil–, que va donar com a resultat l’ Espai Culturista Sendak, al barri del Camp d’en Grassot. Els baixos d’una típica caseta de Gràcia. I l’última novetat, La Insòlita, a La Llacuna, que obre l’1 de setembre.

Aquest negre mes d’agost Madrid està recuperant múscul. Lata Peinada –la germana de la seva homònima barcelonina–, Mary Read –un espai LGTBQ+ transfeminista– o La Mistral –amb referència a la xilena Gabriela Mistral– són bons exemples d’això.

Andrea Stefanoni –qui va ser al capdavant de l’ Ateneu Grand Splendid a Buenos Aires– va decidir per motius personals agafar cinc maletes i la seva gossa, sortir de l’Argentina després de vint anys i plantar-se a Madrid per muntar La Mistral. Els seus dos socis – Julián de Dios i Carla d’Elia– s’hi van quedar.

Fa tot just una setmana que La Mistral ha obert les portes a Travesía del Arenal, 2 –“a una quadra de la Puerta del Sol”– i el barri ja l’hi ha agraït. “Madrid m’ho ha posat molt fàcil. Hi ha bona sintonia, acollida del sector i boniques persones que s’han acostat per felici­tar-nos”.

Els apassiona la poesia, creen objectes de disseny i obriran un cafè allà mateix. “Una llibreria ja no pot ser només un punt de venda. Cal afegir-hi el barri, sense defraudar”.

“Amb la pandèmia vam prendre consciència que tot es podia acabar d’un dia per l’altre. Tot se’n podia anar en orris. Fins i tot la bona vida dels països del primer món. Per això la gent va anar a buscar llibres, una explosió!”, recorda Stefanoni. “No hauríem d’oblidar-nos d’aquell moment”, conclou aquesta dona infatigable que assegura que ha entès, a la fi, després d’haver-se allunyat dels seus, aquell poema de Cristina Peri Rossi: “partir és partir-te en dos”.

Recomana la lectura de l’últim de la Nobel Louise Glück a editorial Visor, “una meravella”, mentre insta els joves a continuar lluitant: “això d’aguantar és molt argentí, els nostres avis immigrants ens van passar la cultura de la feina, continuar endavant amb res…”

Sofía Balbuena, una de les ànimes de Lata Peinada, llibreria especialitzada en literatura llatinoamericana, va començar amb el seu equip a la ciutat de Barcelona. L’abril del 2019 va obrir la seu al Barri Gòtic; el novembre del 2020 van instal·lar una altra sucursal, la germana de la barcelonina, al madrileny barri de Malasaña (carrer Apodaca, 6).

Segueix llegint aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies