Jordi Herralde: “Que un escriptor reconegui que no és bo és missió impossible”, publicat a Catorze

Entrevista de la Gemma Ventura Farré publicada al Catorze.cat l’18 de maig de 2021. Fes clic aquí per veure l’article original

«Dir no a un autor és incòmode, però més incòmode és tancar l’editorial», diu el fundador d’Anagrama

“T’agrairia que no parléssim ni de Carme Balcells ni de Javier Marías”. M’ho demana perquè en les altres entrevistes que li han fet han acabat remenant aquests temes. Quedo amb Jordi Herralde (Barcelona, 1935) a casa seva. Em fa la impressió que estic davant de tot un gentleman, curós, perspicaç, d’humor fi i d’ull viu. Descobridor d’escriptors com Bolaño, ha dut el timó de la gran nau d’Anagrama per Espanya i Llatinoamèrica amb un objectiu clar: no perdre el nord, que vindria a voler dir, per exemple, no publicar un llibre que no tingui sang d’Anagrama. Cosa que implica mantenir un determinat criteri, fer cas al rampell de la intuïció, saber arriscar –i, si cal, saber remuntar– i, sobretot, preservar-ne la identitat, és a dir, vetllar sempre pel catàleg, i doncs, pel lector.

Anagrama, ara en mans de l’editorial italiana Feltrinelli, va ser fundada el 1969 per un Herralde que no volia dedicar-se a fer d’enginyer i que, amb pocs però prous principis, va llançar els daus al camí que l’estimulava. Ara té 86 anys i ja en fa quatre que va fer una passa al costat perquè Silvia Sesé estigués al capdavant del vaixell. El seu camí el podem resseguir gràcies a la immensa correspondència que va mantenir amb escriptors, agents o crítics. Un exemple prou punyent, el telegrama que va enviar a Wolfe, així, en majúscules: “LYNN NESBIT ME COMENTÓ SU DECISIÓN SOBRE SU PRÓXIMO LIBRO. ES LA NOTICIA MÁS TRISTE QUE HE RECIBIDO EN MIS VEINTE AÑOS COMO EDITOR, LA MÁS IMMERECIDA Y LA MÁS INJUSTA“; o a Rafael Borrás, de Planeta: «Hemos sabido por algunos de nuestros autores que Vd. se ha dirigido a ellos ofreciendo como anticipo “el doble de lo que pague Anagrama”, sin ver el manuscrito. Tomamos buena nota de su proceder y de esta “declaración de guerra”, tan legítima mercantilmente como significativa por otros conceptos». Totes elles han sortit publicades al llibre Los papeles de Herralde, a cura de Jordi Gracia, que em serveix per mirar de més a prop què vol dir per a Herralde ser editor.

La relació entre un escriptor i un editor s’assembla a una relació d’amor?

Sí. Hi ha el flechazo, que pot ser més o menys ardent, i després hi pot haver una relació sentimental forta i llarga. Els meus millors amics han sigut escriptors i escriptores. Un editor nord-americà molt bo deia: “He tingut moltes parelles que després han desaparegut, però no per això renuncio a l’amor”.

També hi ha les banyes.

No inevitables. Un ja sap que pot passar, tot i que tinc la fortuna de tenir moltíssims autors amb qui hem sigut mútuament fidels. Gairebé tots els que han decidit marxar ha sigut per unes ofertes de diners molt elevades que només podia fer un gran grup, i que, encara que m’hagi dolgut, ho he entès perfectament i sense rancúnia.

Et pregunten molt què és un bon editor i et volia preguntar què no ho és. Perquè n’hi ha que, tal com els donen el manuscrit, l’envien a imprimir.

Una cosa és publicar llibres i una altra, ser editor. L’únic tipus d’editor que m’interessa és el que viu apassionadament pels llibres que publica i que intenta publicar els millors llibres possibles malgrat en alguns casos sàpiga amb total certesa que són minoritaris, i amb això sí que no s’equivoca gairebé mai.

Joan Sala, en una entrevista a El País, deia que a l’edició en català hi ha més lletraferits que empresaris.

És absolutament normal, perquè la presumpta rendibilitat dels llibres en català no hauria d’estimular cap empresari.

D’entrada, té números de ser una ruïna.

Exacte, i jo mateix, ni que sigui una editorial bàsicament en castellà, he publicat molts llibres en català des del començament: els cinc primers, després vam fer unes coedicions Anagrama-Empúries, fins ara amb els Llibres Anagrama… En total hem publicat més de dos-cents llibres en català i a vegades se’ns considera intrusos.

Ah, sí?

Sí, gent lamentablement desinformada, i una de les coses importantíssimes d’un editor és que ha d’estar molt informat, i jo ho he estat fins i tot des d’abans de ser editor.

La paraula intrusos amaga un: “aquesta és la meva parcel·la, no t’hi posis”.

Exacte, “aquests editors en castellà irrompen aquí en busca del tresor”: no sé quin.

Com si només n’hi hagués un.

No n’hi ha cap. De tant en tant en surt un, o un i mig. Em vaig fer un fart de publicar autors boníssims en català: des de joves fins a Pere Calders, que no havia estat mai publicat. O el Sagarra, que al cap d’uns mesos de publicar la novel·la vaig escriure al seu fill, al Sagarreta, dient-li: “Miracle, miracle, reeditarem aquell llibre del teu pare! Serà una reedició en castellà d’un llibre en català, que és una cosa gairebé impossible!” Després hi ha hagut els casos de Pàmies i Monzó.

A vegades ha estat un desastre de vendes però et queda la tranquil·litat d’haver apostat pel que creies, més enllà dels diners.

Ser editor és això. Els altres són fabricants de llibres, són empresaris. Ara bé, si arriben els diners millor, perquè així pots continuar amb l’editorial.

Fent d’editor també fas de psicoanalista.

Silvestre.

Has d’aprendre a gestionar les fragilitats de l’escriptor, quines diries que acostumen a ser?

Quan un escriptor comença, també comença una carrera d’obstacles: primer, aconseguir publicar amb una editorial que encaixi amb el que ha escrit. Si això passa: com reacciona la premsa? Normalment quan n’arriba un de prometedor, el tracta molt bé. El problema ve amb la segona novel·la, que sovint és insegura, i no acaba de trobar com sortir de la primera i anar cap un nou camí. Les segones novel·les acostumen a ser de transició: cal saber-la aguantar, i si ho aconsegueix, comença a aposentar-se. Llavors toca veure com és considerat per la crítica, en quin rànquing està. Mentrestant, també va mirant de reüll els seus col·legues.

A un el tradueixen, a l’altre no, aquest ven tant, aquest menys.

Però quines editorials tradueixen? Perquè s’ha de tenir ull: una cosa és ser traduït per una petita editorial i una altra, per Gallimard. Si té premis o no: espanyols, catalans, internacionals. Y suma y sigue.

Per tornar-se boig.

I no parlaré del que no vull parlar.

Però és normal, et desquicies si estàs tota l’estona mirant aquest sí i aquest no.

Això no ho vull dir, perquè tots els escriptors estarien al manicomi. Passa, però no d’una manera tan melodramàtica, sinó més esporàdica.

Amb el tema dels egos dels escriptors què costa més: reconèixer que ets bo o que no ho ets?

Que un escriptor reconegui que no és bo és missió impossible: sempre són els editors qui s’equivoquen. Els atacs de modèstia en aquests casos són infreqüents.

Quin és el principal enemic d’un escriptor?

Haver-se equivocat d’ofici.

I d’un editor?

Et diria que també, però quan parlo d’editors, parlo dels editors de la meva banda. Un editor té la consciència tranquil·la si ha publicat d’una forma honesta i coherent. Això pot comportar que hi hagi sotracs econòmics forts.

Llavors l’enemic d’un editor seria anar en contra de la seva intuïció: trair-se.

Sí, l’èxit econòmic d’un llibre que grinyola al catàleg.

Com a editor, de què has fugit?

Tinc molt clar què interessa a Anagrama i què no.

Has tingut uns principis molt clars?

Més que uns principis, saber els tipus de llibres que encaixaven amb Anagrama i, ara em posaré una mica campanudo: que no traeixin ni a l’editor ni sobretot als seus lectors. Perquè hi ha lectors d’editorials.

I escriptors. Bolaño deia: “Soy un chico Anagrama”.

Sí, recordo una petita anècdota d’un escriptor jove argentí molt bo, que acabaria publicant a Anagrama. Estava amb escriptors que anaven dient: “He leído este libro de Anagrama“. I ell va dir: “¿Qué es esto de hablar de una editorial como si fuera un autor?”

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies