“Jordi Nopca guanya el premi Proa de novel·la amb ‘La teva ombra’”, La Vanguardia

Article de la Magí Camps publicat a La Vanguardia el 22 d’octubre del 2019. Fes clic per veure l’article original

Dotat amb 40.000 euros, el guardó reconeix l’obra del periodista i autor de ‘Puja a casa’

jordi-nopca-proaEl premi Proa ja té primer guardonat: Jordi Nopca (Barcelona, 1983), amb la novel·la La teva ombra . Periodista cultural del diari Ara i coordinador del suplement Ara Llegim , Nopca és autor de la novel·la El talent i del recull de contes Puja a casa . Com a bon periodista, va intentar rumiar les respostes de les preguntes que li faríem els seus companys de feina i les duia apuntades en una llibreta a la roda de premsa anterior a la gala. Fins i tot va confessar que s’havia passat una setmana rumiant una frase que pogués resumir de què anava La teva ombra : “És una història que s’aguanta sobre la infidelitat i la venjança”.

No caldrà esperar gaire a llegir la novel·la perquè serà a les llibreries el dimecres dia 20. És una de les característiques d’aquest nou premi, dotat amb 40.000 euros: el jurat es va reunir al setembre per emetre el seu veredicte, d’entre 63 originals presentats, i s’ha esperat fins ahir a anunciar-lo per poder tenir a punt l’edició del llibre, un volum de 500 pàgines. Nopca es justifica: “És una història que necessitava ser explicada en un format panoràmic”.

“És una història que s’aguanta sobre la infidelitat i la venjança”, diu l’autor

Edicions Proa, amb la col·lecció A Tot Vent , ha estat referent de la literatura catalana durant noranta anys, des del 1928, i ara ha volgut fer un pas més amb el premi Proa. Josep Ramoneda, president del Grup 62, va esmentar els tres objectius: “Impulsar l’excel·lència, la renovació i el reconeixement de la literatura catalana”.

En nom del jurat, Xavier Pla va revelar que s’hi havien presentat moltes novel·les sobre la guerra, tant de la civil com de les guerres catalanes tardomedievals, i va fer la valoració de la guanyadora, que no respon a cap escenari bèl·lic: “És la història de dos germans amb unes vides amb paral·lelismes i discrepàncies en l’aspecte sentimental i professional”, i va afegir que era “molt divertida i enginyosa, amb jocs lingüístics i picades d’ullet”.

“Passa en la Barcelona actual, amb el Sónar, la gent d’entre 30 i 40 anys, però també la Barcelona dels pares, amb referències musicals i cinematogràfiques, el CCCB, els premis literaris…”. Els dos germans, “tan iguals i tan diferents, escriuen i la novel·la ens porta a llegir el que ells han escrit”. I va concloure: “És una espiral narrativa, amb figures d’un calidoscopi que podem mirar des de diversos angles i veiem que no tot té la seva ombra”.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies