“Laia Viñas i Irene Pujadas guanyen ‘ex aequo’ el premi Documenta”, article publicat al Diari Ara

Article de la Laura Serra i Jordi Nopca publicat al Diari Ara el 25 de novembre de 2020. Fes clic per veure l’article original

És “la convocatòria més disputada i insòlita dels últims anys”, opina el jurat del guardó literari

Els contes Els desperfectes, d’Irene Pujadas, i la novel·la Les closques, de Laia Viñas, han guanyat ‘ex aequo’ el premi Documenta 2020. El jurat del guardó, que atorguen la llibreria Documenta i L’Altra Editorial, format per Pau Vidal, Marina Espasa, Albert Forns, Èric del Arco i Eugènia Broggi, ha pres aquesta decisió “en la que fins ara ha estat la convocatòria més disputada i insòlita dels últims anys”. Els dos llibres guanyadors es publicaran a L’Altra Editorial el 10 de març del 2021.

Irene Pujadas i Farré (Sant Just Desvern, 1990) és crítica de l’ARA Llegim i treballa a Angle Editorial. “Tot i que Els desperfectes no sigui un recull que busca la coherència interna, un dels punts en comú entre els relats són les crisis o tragèdies que passen als personatges i que reben de maneres poc habituals -explica l’autora-. La textura dels relats és entre tranquil·la i apocalíptica”. Pujadas diu que, “més que sentit de l’humor, Els desperfectes té mala llet”, i reconeix que algunes de les narracions “poden ofendre perquè s’hi dóna una visió poc respectuosa de la mort”.

El jurat vol destacar-ne “un estil net i vibrant, una llengua polida i alhora vivíssima, i un punt de negror i escabrositat molt saludables”. “Hi abunden les situacions absurdes -afegeix Pujadas-. Molts dels personatges comparteixen que, per algun motiu, estan lisiats o tarats”. A més de la presència recurrent de la mort, a Els desperfectes també hi abunda el menjar. “Els aliments o els banquets -matisa l’autora-, els tiberis col·lectius per celebrar la vida o la mort”. Entre els referents literaris de Pujadas, que no necessàriament han d’haver influït el volum, hi ha Lydia Davis, per “l’alegria de provar i experimentar”, Rachel Ingalls, “capacitada per explicar coses estranyes amb normalitat” i George Saunders, sobretot Lincoln al Bardo, “una novel·la impressionant i emocionant”.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies