Laura Arau: “Aquest any posem al centre de LITERAL la lluita contra el canvi climàtic i les lluites feminista i antifeixista”, Ajuntament de Barcelona

Entrevista publicada a l’Ajuntament de Barcelona el 12 de maig de 2021. Fes clic aquí per veure l’article original

Torna el festival presencial, amb activitats en format de festival literari i mercat del llibre adaptat

La setena edició de Literal, festival d’idees i llibres radicals es celebrarà els dies 22 i 23 de maig de 2021, a  la Fabra i Coats i l’Ateneu Harmonia, a Sant Andreu, Barcelona. Després d’una edició fonamentalment virtual al desembre de 2020, retorna físicament amb les activitats en format de festival literari i un mercat del llibre adaptat a les mesures sanitàries del moment.

Arriba la 7ª edició de Literal, festival d’idees i llibres radicals. Parlem de la de 2021 i fem balanç de la seva trajectòria des de 2015, amb la Laura Arau.  La Laura n’és la coordinadora des de 2019 i, per tant, de 3 edicions, i forma part de la cooperativa Cultura 21 que, junt a Literal, promou Tigre de Paper (l’editorial que va ser l’embrió de Cultura21); Catarsi Magazín, revista referent de pensament crític en català i Bellaterra Edicions, incorporada recentment per donar continuïtat a aquest segell històric.

  • Literal retorna a les seves dates de maig al recinte de la Fabra i Coats. Què n’espereu d’aquesta setena edició, que camina cap a recuperar gradualment la presencialitat?

Esperem poder-nos mirar als ulls sense una pantalla entremig i poder-nos tocar. Esperem que Literal torni a ser un espai on la comunitat lectora radical es pugui tornar a retrobar amb els editors i editores dels seus llibres de capçalera i, també, amb altres lectores radicals per poder seguir somiant i construint el món que imaginem després de la pandèmia. Esperem que milers de persones es passegin i adquireixin els seus llibres passejant pels carrers de La Ciutat dels Llibres Radicals. Aquest any hem canviat el format. Adaptant-nos a les mesures Covid, un centenar d’estands es repartiran per tots els carrers del recinte de la Fabra i Coats, que hem rebatejat amb noms d’ADN Literal com l’Avinguda Montserrat Roig, la Plaça Manuel Vázquez Montalbán o la Plaça Maria-Mercè Marçal, entre altres. Sabem que el virus ens ha deixat moltes coses que es quedaran i, possiblement, La Ciutat dels Llibres Radicals en serà una.

  • I quins serien els trets distintius d’aquesta edició 2021?

La nova ocupació de l’espai, com hem comentat, ja donarà la idea d’una Literal diferent. Una Literal que tindrà control d’aforament limitat a 900 persones alhora en el recinte i en la que s’haurà de reservar seient a cada acte que es vulgui anar. Una Literal que creix amb nombre d’editorials i d’espais on es faran activitats com grans converses, debats, presentacions de llibres, contacontes o poesia. I que, alhora, només en aquesta edició deixa de tenir el característic Espai Kanalla, l’espai musical i el de restauració. Cal destacar que aquest any la programació de Literal compta amb una cinquantena d’activitats que es repartiran en 4 sales que funcionaran durant tot el dia.

  • Per què heu escollit com a temàtiques centrals la lluita contra el canvi climàtic i les lluites feminista i antifeixista?

Aquest any posem al centre de Literal la lluita contra el canvi climàtic i les lluites feminista i antifeixista. Creiem que aquests tres seran elements imprescindibles en els propers anys i, com hem fet sempre amb Literal, volem abordar-ne el debat i projectar-hi la nostra mirada. Ingrid Guardiola conversarà amb l’ecofeminista Yayo Herrero sobre com posar la vida al centre després de la pandèmia. Abordarem l’urbanisme feminista de la mà de Leslie Kern, autora de ‘Ciudad feminista’ (Bellaterra Edicions), comptarem amb dues de les veus del pensament decolonial: Norman Ajari, membre de la Fundació Frantz-Fanon i autor de ‘Dignidad o muerte’ (Txalaparta) i Elsa Dorlin, filòsofa i autora de ‘La matriz de la raza’ (Txalaparta). Reflexionarem sobre com enfrontar el feixisme per fer retrocedir el creixement de l’extrema dreta amb Pol Andiñach, autor de ‘Tothom pot ser antifeixista’ (Tigre de Paper), Alba Sidera, autora de ‘Feixisme persistent’ (Saldonar) i Jordi Martí-Ruega, autor de ‘Brigadistes. Vides per la llibertat’ (Tigre de Paper). I ens pararem a reflexionar sobre la Comuna de París en els 150 anys, reivindicant-lo com l’esdeveniment que va marcar un abans i un després de les lluites per l’emancipació, amb Miguel Urbán i Montserrat Galceran, coautors de ‘¡Viva la Comuna! (Bellaterra Edicions) i Maria Colera, traductora. Aquests son només alguns dels temes de la cinquantena d’actes que ens esperen a Literal. Voldrem posar la mirada també al sector editorial parlant del futur de les fires i festivals i de la situació de la traducció en el pensament crític.

  • Literal 2020, malgrat la crisi pandèmica, es pogué celebrar encara que en dates diferents (al desembre) i fonamentalment virtual. Quin balanç n’heu fet?

Per nosaltres, tot i que la fira de maig no es va poder celebrar, l’any 2020 va ser com si haguéssim celebrat dues Literals, amb el conseqüent desgast físic i emocional. Vam arribar a maig amb una Literal muntada, totes les activitats programades i totes les contractacions fetes per celebrar la Literal. Tirar enrere una fira així va ser emocionalment desgastant. Sabem de moltes fires i festivals que van optar per no tornar-les a programar uns mesos més tard però per nosaltres no era una opció. Teníem clar que ens havíem de mantenir fermes en la defensa de Literal com un espai de salut comunitària en temps de pandèmia; un espai refugi. I, sota aquest marc, vam desenvolupar la Literal d’Hivern, al desembre. Sense estands d’editorials i amb programacions amb aforaments reduïts. I, tot això, en un cap de setmana de confinament municipal.

Així que el 2020 ha suposat un repte per a l’equip organitzador de Literal però, alhora, ens ha donat moltes noves experiències i aprenentatges. El 2020 ens ha servit per refermar-nos en la idea que Literal no té sentit si no és física. Ens ha servit per virtualitzar la fira i no fer-ho a qualsevol preu. Vam adonar-nos que les dinàmiques ens portaven a utilitzar eines capitalistes -amb el conseqüent extractivisme de dades- que tothom té a l’abast però que hi ha altres formes de fer les coses i passen per la sobirania de dades; i així va néixer el projecte PlataformESS. I ens ha servit per reforçar les xarxes de suport mutu de les que ja participàvem, com CulturaCoop, la xarxa de cooperatives culturals, i crear-ne de noves com l’espai de Tardor Transformadora, que enllaçava cooperatives culturals, espais de gestió comunitària i col·lectius de creadores en una programació conjunta. Alhora, vam estar en contacte amb diverses fires i festivals, amb els que vam compartir idees de com abordar les fires en plena pandèmia. I vam mirar cap enfora, mapejar i temptejar el terreny per saber si tindria sentit muntar una xarxa d’editorials radicals a nivell internacional. I vam adonar-nos que sí, que tenia molt sentit. Ja veieu que les videotrucades van omplir gairebé la totalitat de les nostres hores laborals.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies