“LIBERISLIBER arriba a l’onzena edició aquest proper cap de setmana”, Elgarrotxi.cat

Article publicat a El Garrotxi el 29 de setembre de 2020. Fes clic per veure l’article original

LIBERISLIBER arriba a l’onzena edició, amb idèntica estructura que l’anterior.

LIBER-IS-LIBERL’organització ha concentrat tota la seva energia en complir un únic objectiu: demostrar que la cultura és segura i no convertir-se en una mala notícia més –anunciant la seva cancel·lació- en un any especialment difícil per tothom.

Val a dir que la resposta ha estat espectacular per part de tots: des de les pròpies editorials (que s’han tornat a inscriure massivament), als ponents i les desenes de col·laboradors implicats (que han posat totes les facilitats del món).

Tothom s’ha conjurat perquè el festival se celebrés i així ser{. La programació enguany se centrarà en tres eixos que determinen -en gran part- l’essència del festival: la prescripció lectora, el coneixement i posada en valor de la figura dels editors i la diversitat en forma d’irreverència, si s’escau.

L’edició independent sempre ha estat en lluita. Ara més. I ho fa de la millor manera que sap: publicant bons llibres com els que es veuran als gairebé 70 estands de la fira.

Noms clau

Hi ha tants i tants llibres i tantes i tantes persones, amb tantes i tantes maneres de ser i tants i tants gustos. Com gosar recomanar llibres i aspirar a encertar plenament? De quins recursos disposem? Acabem recomanant senzillament els que a nosaltres ens agrada? Podem fer-ho diferent? El big data ens fa previsibles? Davant tants interrogants, només hi ha una certesa: la millor taula rodona sobre prescripció lectora que ens podíem imaginar l’hem aconseguit i es podrà escoltar a LIBERISLIBER de la mà de Lluís Agustí, Isabel Sucunza, David Guzman i Marc Santandreu, que saben un tou de prescripció lectora des del punt de vista de les biblioteques, les llibreries, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació.

Editar des d’un segell independent té un punt de temeritat. Editar poesia segurament va un pas més enllà i fer-ho en català ho converteix tot en una aventura. Quines diferències hi havia entre editar poesia ara o fer-ho el 1989 ? I entre fer-ho des de Barcelona o València? Hi ha capelletes que marquen tendències? Quin pes tenen els premis en tot allò que es publica? Hi ha un bon nivell de traduccions?

Totes aquestes preguntes i moltes d’altres respondran els editors d’AdiA, Buc, Cafè Central, Godall i LaBreu, segells indispensables per entendre el bon moment que passa la poesia en català.

Segueix llegint aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies