“Liberisliber, la valentia dels editors independents”, vist al Núvol

Article de la Núria Surrell publicat al Núvol el 12 de setembre del 2020. Fes clic per veure l’article original

La fira de les editorials independents ha tornat aquest octubre a Besalú amb diàlegs entorn la prescripció lectora i les revistes catalanes i amb recitals de poesia.

LIBER-2020Primer dissabte d’octubre, la tardor ja és aquí i arriba —a part d’un vent glaçat— amb llibres. La fira Liberisliber s’apodera durant el primer cap de setmana d’octubre dels carrers de Besalú, on les editorials independents tenen l’oportunitat de repartir literatura a tots els visitants, que no s’esporugueixen malgrat la baixada de temperatures. El sol del dissabte al matí s’imposa damunt de la Plaça Prat de Sant Pere, on les parades de llibres —que són moltes, tota una alegria— ja estan a punt per rebre els lectors. L’espai està tancat i les entrades controlades per prendre la temperatura dels visitants i assegurar l’ús de gel hidroalcohòlic.

A Miquel-Àngel Codes Luna, la persona responsable de tot aquest festival, me’l trobo donant instruccions al grup de bibliotecaris, tots ells amb el seu carretó a punt per omplir-lo de llibres i ampliar el catàleg de les biblioteques catalanes. L’actitud del director de Liberisliber plasma ben bé l’essència d’aquesta festa del llibre de Besalú: emoció, ganes, entusiasme i passió. La cosa es va animant ràpidament i al migdia comencen les activitats: a l’escenari provisional muntat sota una carpa hi pugen Lluís Agustí, diplomat en Biblioteconomia i Documentació i coordinador del postgrau de Prescripció Lectora de la UB; Isabel Sucunza, llibretera de la llibreria La Calders; David Guzman, periodista cultural especialitzat en literatura i música; i Marc Santandreu, creador d’algoritmes i intel·ligències artificials per a la recomanació lectora. Els quatre participants han vingut per parlar sobre la prescripció lectora, una expressió que ja des de bon inici indiquen que no els agrada. Responent a les preguntes del moderador Jordi Nopca, escriptor i periodista, el debat gira entorn els algoritmes predictius de gustos literaris, la responsabilitat de llibreters, bibliotecaris i periodistes a l’hora de recomanar llibres i com aquesta recomanació, juntament amb els algoritmes, poden acabar afavorint a llibres que ja són best-sellers. Després d’aquest debat, Nopca pràcticament no ha tingut descans, ja que també moderava el següent: Editar revistes en paper i en català el 2020, on hi participaven tres revistes catalanes: Núria Iceta, editora de L’Avenç; Toni Soler, director d’El món d’ahir; i Àngel Madrià, director de Gavarres; totes tres revistes d’història, de memòria, de patrimoni i de cultura del país. Aquesta conversa ha deixat clar que les revistes no estan gens mortes, que els seus editors resisteixen amb enginy, bones idees i formats trencadors, i que, per sobre de tot, Catalunya és un país de revistes i aquestes estan ben lluny de desaparèixer.

A les dues tot s’atura, la plaça es buida, els editors abandonen les parades i el recinte queda tancat; toca anar a dinar i agafar forces per la tarda. A les quatre els motors de Liberisliber es tornen a posar en marxa: el davant de l’escenari ja està ple de mainada embadalida amb els contes interpretats i contats per Assumpta Mercader. Més enllà, les parades i els editors segueixen al seu lloc i decideixo passejar-m’hi ara que l’ambient està més tranquil, i hi descobreixo la màgia de la fira que m’ha comentat Miquel-Àngel Codes. Veig que té raó: la millor part de tot plegat és l’ambient que es crea entre editors, lectors, bibliotecaris i amants de la literatura. Cada parada de cada editorial és un món, totes presenten lectures cuidades amb una marca personal i un segell distintiu, algunes amb títols arriscats i trencadors, d’altres recuperant grans clàssics. No necessites preguntar-ho per entendre-ho: cinc minuts en una parada són suficients per escoltar els editors parlant apassionadament dels seus títols a la gent i per veure com arriben a transmetre les ganes i l’estima per a les bones històries que de ben segur amaguen moltes de les pàgines de la fira. Mans que fullegen, llibreters que expliquen, novel·les amunt i avall i un mateix sentiment compartit: l’amor per als llibres i les ganes de voler fer-ho bé. La fira és un alè d’aire fresc per als petits editors i per al sector llibreter que aquí a Besalú, després de l’Indilletres i de La Setmana, tenen una nova oportunitat per trobar-se amb els lectors.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies