“Els llibres i els fills”, un article de Milena Busquets a El Periódico

Article de Milena Busquets publicada al diari El Periódico el 5 de febrer de 2020. Fes clic aquí per veure l’article original

No crec que escriure un llibre sigui com tenir un fill (no té res a veure, entre moltes altres coses, perquè a un llibre l’abandones al cap de poc temps d’haver-lo escrit), però un editor és sovint com un pare

llibres-fills

Foto: Chema Moya

Tinc un parell d’amics que estan a punt de publicar una nova novel·la. En els dos casos he seguit el procés amb interès, sol·licitud i curiositat. El conec bé, n’he sigut testimoni un milió de vegades.

A la meva casa d’editors no només es parlava de feina constantment, sinó que es treballava amb intensitat. Als amics incauts que venien a dinar els solien caure tasques inesperades: «Escolta, ¿per què no et llegeixes aquest manuscrit? M’agradaria saber què et sembla» o «Tu que en saps tant, de pintura francesa del XIX, ¿no podries pensar una imatge per a aquesta portada?» o «¿Oi que la teva mare és italiana? Espera un moment que t’ensenyaré uns dubtes que tinc sobre una traducció.»

Un bon editor treballa tota l’estona i s’emporta la feina (molta feina) a casa. He vist el meu avi corregir galerades minuciosament i a la meva mare editar textos sense parar. La recordo al llit envoltada de pàgines soltes amb anotacions minúscules (en aquella època les correccions es feien sobre paper i els manuscrits s’imprimien) i demanant-me ajuda desesperada (i morta de riure; mai res era tan greu amb ella) perquè n’havia perdut una, i al final resultava que era sota del llit o entre els llençols o que un dels nostres gossos se l’havia emportat a un racó per rosegar-la.

Donar consells sobre el seu llibre a un escriptor és el mateix que donar-li consells sentimentals a una persona enamorada: no et farà cas ni per casualitat i a sobre és molt possible que s’enfadi. La cosa canvia una mica si ets l’editor del llibre. Jo no crec, com diu alguna gent, que escriure un llibre sigui com tenir un fill (no té absolutament res a veure, entre moltes altres coses perquè a un llibre l’abandones al cap de poc temps d’haver-lo escrit), però un editor és sovint com un pare. Hi ha una certa relació de dependència que fa que et prenguis les seves paraules més seriosament.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies