“El credo del llibreter Lluís Morral”, article publicat El País

Article del Carles Geli publicat El País el 7 de juliol del 2020. Fes clic per veure l’article original

Laie rep pels seus 40 anys el premi Rodeja, que fa una menció especial al seu director literari

“Entrar a treballar en una llibreria no és per llegir; en ella no llegiràs mai, el llibreter llegeix a casa”. Hi ha aquesta altra: “Una llibreria també està feta de les fílies i les fòbies del llibreter: com no es pot tenir tot, és un criteri; ara bé: els teus gustos també han d’estar conformats pels gustos dels teus clients; la vida d’una llibreria és la que li donen els clients que tens: així es construeix”. Són dos credos de les particulars taules de l’ofici que podria cisellar Lluís Morral (Sabadell, 1956), una institució del món del llibre a Barcelona, ​​34 anys ja a Laie, llibreria que ara compleix quatre dècades de vida, on va arribar acabat de llicenciar en Història medieval per cobrir les tardes una baixa per maternitat. Fa temps que és el director literari d’una botiga que acaba de ser reconeguda amb el IX Premi Pere Rodeja que atorga el Gremi de Llibreters de Catalunya … amb una menció especial a Morral.

“Fer devolucions, carretejar caixes i repassar llistats no té res de romàntic”, assegura a peu d’obra, és clar, a la botiga nodrissa de Pau Claris, 85, insistint que “una llibreria la fas tu i els teus clients; els joves que avui munten una ho fan a partir només dels llibres que volen llegir o tenir ells i no pot ser només això: heu de tenir un línia, és clar, però veure també què li agrada a la gent”. ¿Capta aquestes propostes? “Si apostes, el públic et fa cas, et segueix; això sí: no pot ser que una setmana destaquis a Ken Follet perquè és novetat i t’interessa fer caixa i a l’endemà, a Coetzee”.

En gairebé quatre dècades, Morral, que llegeix “per les nits i els caps de setmana”, ha vist i sentit molta teoria sobre un ofici d’una històrica mala salut de ferro. Per exemple, la que només se salvarien les que fossin llibreries especialitzades. “Mai he cregut que tinguessin sortida i menys ara: potser si ets molt petita i online, però ni així, perquè l’especialista en alguna cosa es mou per molts canals… I després, cal tenir més fons del què es pensa, com estan comprovant a Ona Llibres”, diu sobre la seva nova veïna de mil metres quadrats, dedicada només a el llibre en català. Una proximitat que, està convençut, els beneficiarà: “Fa clúster, acabes creant un circuit: nosaltres enviem clients a les properes Documenta o a Jaimes si ells tenen el llibre que nosaltres no tenim”. No perden, així, venda i client? “A contra, aquest client torna, agraït pel servei; si li soluciones el problema, el guanyes”.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies