“Maria Barbal guanya el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes”, vist a l’Ara Llegim

Article del Jordi Nopca publicat a l’Ara Llegim el 11 de març de 2021. Fes clic per veure l’article original

L’autora de ‘Pedra de tartera’ ha publicat recentment, i amb una molt bona acollida, la novel·la ‘Tàndem’

Maria-BarbalMaria Barbal (Tremp, 1949) s’ha convertit aquest dimecres en la setena escriptora guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 20.000 euros i organitzat per Òmnium Cultural des del 1969. El 2021 té tots els números de convertir-se en un any igualment d’important que el 1985 per a la novel·lista. Si fa 36 anys debutava amb Pedra de tartera, de la qual s’han venut més de 300.000 exemplars en dotze llengües –100.000 dels quals a Alemanya–, al gener va guanyar el premi Josep Pla amb Tàndem, una història sobre segones oportunitats a partir de la trobada entre un home i una dona madurs a les classes de ioga d’un centre cívic.

El Premi d’Honor, un dels màxims reconeixements per a un autor en llengua catalana, ha distingit Barbal en un moment dolç de la seva carrera, després de novel·les com En la pell de l’altre (Columna, 2014) i A l’amic escocès (Columna, 2019) i durant la molt bona acollida que està rebent Tàndem, que des del mes de gener no ha deixat d’aparèixer a la llista dels deu títols de ficció catalana més venuts, sovint ocupant la primera posició. Encara que, per edat -va néixer a Tremp el 1949- forma part de l’anomenada generació dels 70, en la qual hi ha autors com Jaume Cabré, Carme Riera, Valentí Puig, Jordi Coca i Isabel-Clara Simó –que va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2017–, Maria Barbal no va començar a publicar fins ben entrada la dècada dels 80.

Una immensa fortuna

“Vaig debutar amb Pedra de tartera, una història ambientada al Pallars, on la Guerra Civil hi tenia molta importància -recordava fa unes setmanes en una entrevista amb l’ARA-. Des de llavors he anat escrivint el que he volgut. He estat privilegiada, perquè he pogut fer el que m’ha semblat sense preocupar-me massa per seguir una línia neta. Això té un punt de risc, perquè quan tens més d’una línia els lectors a vegades et perden, o es desconcerten”. L’autora recordava també que al llarg dels anys, l’èxit de Pedra de tartera ha tingut diverses cares. “Quan vaig publicar Mel i metzines [1990] se la va castigar per ser la novel·la de després. Hi ha hagut moments que el llibre ha pogut perjudicar la meva trajectòria, però tenir una novel·la que es continua llegint després de tants anys és una immensa fortuna. Qualsevol element negatiu queda compensat per això”.

Segueix llegint aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies