El Ministeri de Cultura dedicarà 42 milions d’euros de fons europeus a modernitzar el sector del llibre i a fomentar la lectura a Espanya

María José Gálvez

María José Gálvez, directora general del Libro y Fomento de la Lectura de España

L’activació dels Fons Next Generation de la Unió Europea ja és una realitat i comencen a prendre forma a Espanya. Així ho ha explicat María José Gálvez, directora general del Libro y Fomento de la Lectura de España, durant la segona jornada del VI Forum Edita que se celebra avui a Barcelona.

María José Gálvez ha detallat durant la seva ponència els criteris que ha hagut de complir Espanya per obtenir els fons, l’impacte que s’espera dels projectes i en quins eixos es distribuiran els més de 42 milions d’euros atorgats al sector editorial i que hauran d’executar-se abans del desembre de 2023.

Segons Gálvez, els paràmetres que han de seguir tots els projectes finançats “han d’alinear-se amb les prioritats marcades en el Fons de Resiliència i Recuperació de la Unió Europea: promoure la transició ecològica, la transició digital, el creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu, i cohesió social i territorial que permetin establir polítiques per les generacions futures “. I afegeix que, “l’execució dels projectes ha d’atendre el principi de transparència i d’inclusió“.

Dels 42 milions d’euros que ha rebut la Dirección General del Libro, 16 milions tenen un impacte directe al lector a través del foment de la lectura i l’accés als llibres. Però implícitament es veurà beneficiat el sector editorial i equipaments com les biblioteques. Com ha explicat Gálvez “dedicarem 10 milions a comprar llibres per a les biblioteques, 3 milions per a la compra de llibres digitals que alimenten la plataforma ebiblio i 3 milions més a la recuperació i preservació del patrimoni bibliogràfic digitalitzant documents que seran d’accés públic“.

Els 26 milions restants es dedicaran a afavorir els diferents agents de l’ecosistema del llibre amb “diferents projectes basats en 6 eixos i que tindran impacte en tota la cadena de valor del llibre i en moltes empreses, siguin grans o petites, associades a organitzacions de segon nivell o no“.

El primer eix se centrarà en la modernització de les PIMEs del sector “per millorar, per exemple, els processos de distribució, la gestió interna de les empreses o les eines de gestió editorial“. El segon i el tercer se centren en l’adopció de la tecnologia puntera en el sector així com en la digitalització de continguts i processos. El tercer eix té a veure amb la innovació i el desenvolupament del negoci tenint en compte la sostenibilitat, també ambiental.

Les accions de formació també tenen la seva importància en els projectes ja que, com afirma Gálvez “és important crear i dotar-nos d’EINES noves que ens ajudin a optimitzar el sector però encara és més important ensenyar bé com fer-les servir“. En relació a la formació, Gálvez ha anunciat la creació de l’Escola del Llibre, “un projecte que s’està treballant amb l’àmbit universitari“. Finalment, els projectes també tenen un component clar d’internacionalització.

Espanya, país convidat a la Fira del Llibre de Frankfurt 2022

Sobre les oportunitats d’internacionalització s’ha centrat una altra de les taules del VI Fòrum Edita. Elvira Marco, (Comissària del projecte «España Invitado de Honor en la Feria del Libro de Fráncfort 2022«), ha conversat amb el periodista cultural i historiador, Sergio Vila-Sanjuán per abordar les oportunitats que aquest esdeveniment ofereix als al sector editorial espanyol.

Els més de 600 assistents a l’esdeveniment han pres consciència de la importància que segueix tenint la Fira de llibre alemanya gràcies a la introducció de Vila-Sanjuán que afirma que l’esdeveniment “ha estat i és un termòmetre de la situació editorial mundial i un gran punt de trobada pels professionals del sector, font d’idees i de coneixement de les tendències en auge “.

Per la seva banda, Elvira Marco ha ressaltat l’excel·lent oportunitat de l’esdeveniment per “mostrar el talent i la creativitat de l’Espanya d’avui“. El lema que es presentarà a la Fira serà «La creativitat desbordant”, una creativitat que ha començat ja amb el disseny gràfic del projecte, usant tecnologia 3D i amb una fort component audiovisual. També en construir una “proposta cultural, més enllà dels llibres, que inclogui arts escèniques com la dansa, la música o la gastronomia

Un altre dels objectius de la participació del 2022 té a veure amb el reconeixement a la diversitat, un dels aspectes recurrents durant el transcurs del Forum Edita. En aquest cas, la diversitat es plasmarà al pavelló de país convidat amb la presència d’editors de diferents parts de país i llibres en totes les llengües de l’Estat. Per Gálvez és important “presentar la literatura espanyola en tota la seva pluralitat i tenint en compte totes les llengües. Per a això hem enriquit la proposta parlant amb agents de totes les comunitats“.

Però abans de Frankfurt 2022, arriba l’edició del 2021, que es celebra entre el 21 i el 24 d’octubre, i comptarà amb 70 participants. Per aquesta propera edició, s’ha creat una experiència híbrida amb una gran campanya de comunicació a xarxes socials i “una programació molt acurada amb produccions audiovisuals, rodatges arreu del territori, lectures poètiques en diferents idiomes de país; diàlegs entre escriptors i establint connexions entre artistes i escriptors“.

Les vendes del llibre a Espanya creixen un 44% durant el primer semestre del 2021

Les bones notícies pel sector també es traslladen a les dades quantitatives. Així ho ha explicat Iñigo Palao, consultor de la companyia d’investigació de mercats GfK.

Segons els estudis recents tot i que el mercat del llibre espanyol -sense incloure el llibre de text- va caure durant els tres mesos de confinament per la pandèmia en un 3,6%, durant el 2020 el mercat ja va recuperar el que s’havia perdut i el primer semestre del 2021 ha registrat un augment del 44% respecte el mateix període del 2020 (un 17% en positiu si es compara el primer semestre del 2021 amb el del 2019).

Ara bé, segons Palao “aquesta recuperació pot ser conjuntural i explicar-se per qüestions subjacents“. Una d’aquestes qüestions és l’augment del consum d’oci a les llars i “el fet que el sector editorial ha pogut ser àgil llançant novetats, una agilitat que no tenen altres formes d’entreteniment com les sèries de televisió”.

Altres comportaments positius que expliquen aquest creixement segons Iñigo Palao és “la pressió editorial amb un marcat canvi del ritme de llançament de productes al mercat, ja que moltes novetats es van llançar a finals del 2020” i la reorganització del retail “amb la forta i massiva adopció del canal en línia per part de lector “.

Per Palao, el mercat aterrarà a finals del 2021 amb un increment d’entre el 17 i el 23%, per sobre fins i tot del màxim històric registrat el 2011. “No és optimisme, és realisme” afirma Palao. Un realisme conjuntural que depèn del sector convertir en estructural.

Les claus per a la sostenibilitat del sector

Els diferents ponents de la jornada han esbossat les claus d’èxit pel sector del llibre a partir del 2022 i pel futur a llarg termini. El consultor editorial Rüdiger Wischenbart ha resumit els principals reptes del sector en la seva intervenció titulada ‘El món després de la pandèmia’.

Wischenbart ha ressaltat la transformació que ha suposat la pandèmia en diferents aspectes com “l’augment del llibre electrònic i les subscripcions. El consultor editorial adverteix d’un” canvi de model de negoci, que passa del pagament per títol a un model que s’ha d’adaptar al multiformat, el multicanal, el multimodel de negoci i de distribució. També afirma que serà molt important la digitalització i seguir sent atractius per seguir competint pel temps d’oci dels consumidors. La creació d’aliances i col·laboracions entre autors, editors, llibreries, biblioteques o altres agents culturals també serà crucial per aconseguir l’èxit. Com afirma Wischenbart “només aquells que comprenguin aquest món canviant tenen moltes oportunitats per davant“.

Els equipaments culturals del futur

El VI Fòrum Edita també ha dedicat temps a parlar dels protagonistes del sector que estan més a prop de lector. La bones pràctiques explicades per Mariña Toro, de la llibreria gallega Numax, Sergi Ferrer Salat, de la llibreria catalana Finestres i per Dirk Nijdam i Kunta Skansen, directors de la biblioteca Fòrum Groningen i Dechman d’Oslo, respectivament. Tots conflueixen en assenyalar la importància de ser espais on prengui molt protagonisme l’experiència, el dinamisme, la modernitat i la programació d’activitats que facin sentir a la persones part de la comunitat.

Més informació:

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies