“Núria Esponellà recull el 53è Prudenci Bertrana amb una història sobre “la capacitat de resistència de les dones”, CCMA

Article publicat a la CCMA el 22 de setembre de 2020. Fes clic per veure l’article original

Premis-Literaris-GironaNúria Esponellà ha recollit aquest dimarts el 53è premi Prudenci Bertrana gràcies a l’obra ‘Ànima de tramuntana’. Es tracta d’una novel·la intimista que, segons Esponellà, parla de “la capacitat de resistència i transformació de les dones”. El relat combina dues realitats ben diferents. Per una banda hi ha la història de la Mínia, una arqueòloga que esta investigant dues tombes del poblat ibèric d’Ullastret. Per altra banda, la protagonista recrea la vida d’Ekinar, una dona del segle III aC que forma part d’una cultura “molt arrelada a la natura”. Esponellà ha explicat que li ha costat quatre anys poder escriure la novel·la i molts maldecaps per intentar donar veracitat al relat d’Ekinar.

El principal motiu és que molts topònims, poblats i rutes comercials no estan del tot confirmats pels historiadors. Esponellà ha detallat que un dels temes que ha costat més és situar “quin podia ser el panteó dels déus” d’Ekinar. Tot i així, volia incloure-ho en la novel·la perquè és un dels fragments més importants del relat de la dona iber. Per això, Núria Esponellà va acabar optant per explicar el relat d’Ekinar a partir de les imaginacions i conjectures que fa Mínia sobre la vida de la dona del segle III aC.L’autora ha assegurat que tan Ekinar com Mínia porten unes vides similars, ja que l’arqueòloga “s’acaba de divorciar i ha tingut un avortament voluntari”. La novel·la recrearà com les dues dones intenten buscar “la transcendència durant les pèrdues”.’Ànima de tramuntana’ estarà disponible a les llibreries a partir d’aquest dimecres al matí i l’autora estarà signant llibres a diferents establiments gironins al llarg de tot el matí. El premi està dotat amb 30.000 euros que s’ha emportat Núria Esponellà en el segon intent que ha fet la banyolina presentant-se en els premis Prudenci Bertrana.L’obra de Josep Pla, premi Carles RaholaPer altra banda, el premi Carles Rahola d’assaig ha estat per Xavier Febrés per l’obra ‘Josep Pla o la vitalitat’. Febrés ha optat per fer una biografia literària de l’escriptor gironí i ha destacat el seu paper “polèmic i insolent” amb el seu estil que plantava cara al corrent artístic del moment, el noucentisme.Febrés també ha incidit en la importància de la seva obra epistolar a Aurora, la dona que va rebre més cartes dedicades per part de Josep Pla. L’autor de la biografia literària ha detallat que si existís una obra que recollís totes aquestes cartes seria “l’obra més important de Josep Pla”. A més, el periodista ha incidit en els mètodes que feia servir Pla, ja que per escriure no va fer servir “ni cotxes, ni telèfons, ni màquines d’escriure”; tres invents que en la seva època ja eren ben presents a la societat. Febrés ha guanyat la 41a edició dels guardons d’assaig i que tenen una dotació de 6.000 eurosMaria Josep Escrivà reivindica la poesia del País Valencià. La poetessa Maria Josep Escrivà s’ha emportat el 43è premi Miquel de Palol de Poesia amb ‘Sempre és tard’, una obra que contraposa el desig i el dolor. Segons la valenciana, el seu nou treball repassa temes tan diversos com ara “l’absència, la pèrdua o l’erotisme”, un conjunt de sentiments que combinats “ens fan sentir més vius”.Escrivà ha aprofitat el guardó per reivindicar el talent del País Valencià. “Els valencians estem poc presents en els premis literaris del nord del país”, ha afirmat. Per això ha recordat que a la seva terra hi ha hagut artistes com ara Ausiàs March, qui ha definit com “el nostre lligam per demostrar que som el mateix país”. ‘Sempre és tard’ també estarà a partir d’aquest dimecres a les llibreries i el premi té una dotació de 2.400 euros.Un relat juvenil sobre dos mons diferents Ruth Tormo ha recollit aquest dimecres al vespre el 35è premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil, dotat amb 6.000 euros, amb l’obra ‘Sense codi de barres’. En aquesta novel·la, Tormo presenta la vida de Mina i Víctor, dos joves que viuen realitats oposades. La primera viu a Bangladesh i treballa en un taller de costura fent peces de roba per a una multinacional.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies