“La primera novel·la de Pol Guasch guanya el 6è Premi Llibres Anagrama”, vist a l’Ara Llegim

Article del Jordi Nopca publicat a l’Ara Llegim el 18 de gener de 2021. Fes clic per veure l’article original

La distopia ‘Napalm al cor’, del jove autor tarragoní, es publicarà al març

Pol-Guasch“Aquest llibre evidencia la confiança infinita en el poder de la paraula i de la poesia per alliberar-nos de la monotonia cataclísmica que estem vivint”, ha explicat aquest migdia Imma Monsó en nom del jurat del Premi Llibres Anagrama, que ha escollit Napalm al cor, “distopia escrita amb ulls de poeta”. El seu autor, Pol Guasch, de 23 anys, es converteix en el guardonat més jove del palmarès. “És una novel·la molt valenta –ha afegit Mita Casacuberta, també membre del jurat, completat per Jordi Puntí, Guillem Gisbert i Silvia Sesé–. És una obra en què s’explica com es pot escriure després d’Auschwitz, pensant en les massacres que s’han produït des de llavors i que tenen a veure amb la presència del mal constant. La novel·la planteja també com el mal pot fascinar des d’un punt de vista de la bellesa”.

“Com creem identitats col·lectives des dels marges? ¿Fa més mal, habitar els marges des d’un punt de vista sexual, lingüístic i cultural, o creure en una idea hegemònica i heretada de l’amor?”, ha dit l’autor per presentar Napalm al cor. “La dissidència sexual i cultural es troben al centre d’aquesta novel·la. L’amor pot ser llum contra l’ombra o pot ser un principi d’esperança que acabi amb l’esperança –ha afegit–. ¿L’amor ens salva, o la seva idea ens acaba fent mal?” Guasch assegura que no té res a dir sobre ell mateix però sí sobre la idea d’identitat, i és per això que s’inscriu en una aposta literària que “ficcionalitza el jo”, amb referents “poc coneguts aquí” –tot i que han sigut publicats– com Édouard Louis, Didier Eribon, Maggie Nelson i Ocean Vuong.

Avançar cegament en un món sense espai ni temps

“Quan escric em perdo físicament. Avanço cegament per camins cecs”, ha admès l’autor, abans d’apuntar que no podria descriure de manera precisa què es trobarà el lector a la novel·la, tot i que durant la seva intervenció ha plantejat més interessos presents al llibre, com ara el treball sobre “la idea posthumana de les tecnologies que ens fan així” i la pregunta sobre “quines diferències hi ha entre l’anyell i el llop que l’abraça, entre viure en una manada de llops al bosc o viure en una família en un lloc trist d’una ciutat”.

“És una novel·la que no té ni un espai ni un temps determinat –ha afegit–. Podem transmetre un contingut de veritat sense que sigui un consol fàcil. No tinc la intenció de complaure ningú amb la proposta d’aquesta novel·la. Hi ha ecos d’una zona militaritzada, d’un espai on ha passat alguna cosa abans. És el món de després”. Els dos personatges principals són el narrador, sense nom, i en Boris, amb qui té “una relació d’amor i de dependència absolutes”. El narrador viu als marges. En Boris viu a ciutat. Entre un espai i l’altre queda una fàbrica misteriosa, d’on a vegades surt una llum inquietant. “És un món desèrtic, de declivi total”, ha precisat. Napalm al cor està escrita a través de fragments breus i barreja el llenguatge literari i l’artístic –també reflexions de caire teòric–. “Hi ha fotografies, il·lustracions, cartes, una espècie de testament… i tot té un sentit –ha dit–. M’agradaria que aquest llibre es llegís amb calma, amb atenció i lentitud”. Guasch ha precisat també que mentre escrivia aquesta “història hermètica” pensava en la possibilitat de jugar amb “els límits de la legibilitat”. “Així i tot, prometo que hi ha trama”, ha afegit.

Segueix llegint aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies