Presentació de l’edició 2017 de l’Informe “La Lectura a Espanya”

fgeeEl President de la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE), Daniel Fernández, va presentar l’edició 2017 de l’Informe “La Lectura a Espanya”, en un acte que va comptar amb la presència del Secretari d’Estat de Cultura, Fernando Benzo. Aquest treball, elaborat per la FGEE i coordinat per José Antonio Millán, analitza en quina situació es troba la lectura a Espanya així com aquells elements que estan contribuint i influint en el desenvolupament dels processos lectors al nostre país, des de la producció de títols a la seva difusió i promoció.

Aquest és el tercer Informe sobre la Lectura a Espanya que publica la FGEE, després de les edicions de 2002 i 2008. En ell es fa una anàlisi de l’evolució que s’ha produït al país, amb especial atenció a com ha afectat la crisi econòmica en ella.

En aquesta nova edició, onze experts (José Manuel Anta, Director de FANDE; el bibliotecari Jesús Arana Palacios; el Director executiu de la FGEE, Antonio Mª, Avila; la bibliotecària Mónica Baró; el Professor de Gestió Bibliotecària José A. Gómez-Hernandez; El Director de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, Luis González; la periodista i editora Julieta Lionetti; la consultora Inés Miret; el doctor en lingüística aplicada i llenguatges de Comunicació Carlos A. Scolari; El professor de didàctica de la llengua i la literatura Fernando Trujillo i el coordinador de l’Informe, José Antonio Millán) analitzen elements com la producció editorial, els models de negoci i els nous hàbits de lectura que estan apareixent derivats del desenvolupament tecnològic i Internet, el sistema bibliotecari espanyol o la influència de les polítiques culturals i educatius en el foment de la lectura. L’Informe es completa amb la visió del Director de la Real Acadèmia Espanyola, Darío Villanueva; i del director de la Biblioteca Nacional Argentina i escriptor, Alberto Manguel.

“Espanya ha de seguir fent una aposta decidida per la lectura”

Com explicava el President de la FGEE, Daniel Fernández, en la seva presentació, l’informe és “en part, el paissatge després de la batalla de la duríssima crisi econòmica i social que hem sofert en aquests últims anys. Una crisi que, en el cas del llibre, ha implicat que els hàbits lectors dels espanyols no hagin experimentat l’enfortiment que desitjaríem”.

La publicació d’aquest informe parteix del convenciment de la FGEE que la lectura té una importància transcendental en el desenvolupament i progrés social dels països, per la qual cosa el seu foment ha de formar part de les polítiques culturals d’un país. L’informe “La lectura a Espanya” trenca amb la creença predominant que la gent cada vegada llegeix menys. “Les dades que s’han anat recaptant ens indiquen, d’una manera pertinaça, tot el contrari”. En els últims 15 anys es registra un increment d’11,2 punts en la proporció de lectors freqüents.

L’informe apunta que des del punt de vista de l’oferta cultural, almenys quantitativament, l’edició espanyola se segueix caracteritzant per un fort pluralisme cultural i una rica bibliodiversidad que inclou, a més el pluralisme lingüísticoInternet ha transformat els models de negoci i de gestió per a moltes empreses. Editar un llibre o generar un contingut és cada vegada més factible per a qualsevol persona gràcies a la tecnologia i a la possibilitat de subcontractar qualsevol servei o procés industrial i comercial.

Aquesta situació ha portat a un important creixement de l’autoedició i a la fragmentació i diversificació de l’oferta entre una multitud d’agents editors. Els nous models també estan obligant a l’adaptació de les llibreries, uns establiments de la cadena del llibre que ha sofert de manera important durant la crisi.

Biblioteques

L’Informe “La lectura a Espanya” aborda la situació del sistema bibliotecari espanyol i posa de manifest que, després de dues dècades (de 1990 a 2010) en les quals va créixer el nombre de biblioteques i punts de servei, en arribar la crisi si ben el nombre de biblioteques descendeix poc en termes relatius, es redueixen els horaris d’obertura i es produeix un envelliment de les col·leccions. La despesa en adquisicions baixa d’1,50 euros a 56 cèntims per habitant del 2009 a 2014. Tot això ha repercutit en el descens dels préstecs (8.349.307 préstecs menys en 2014 que en 2010), malgrat el va incrementar del nombre d’habitants inscrits a les biblioteques que passa del 28,72% al 34,49, alguna cosa que també ocorre amb el nombre de visites per habitant i any.

L’informe destaca que existeixen diferències entre les biblioteques públiques de les ciutats i municipis majors i les dels pobles petits, així com entre unes regions i unes altres. LaLlei 10/2007 no ha aconseguit garantir un mínim servei bibliotecari similar per a tota la població. A més, reconeix com a feblesa, la marginació de les biblioteques escolars, la qual cosa afecta a la baixa competència lectora i informacional de molts ciutadans.

Així mateix es destaca que els anys transcorreguts des de 2008 fins avui han estat, sense cap dubte, els de màxim desenvolupament de les nostres biblioteques escolars. No obstant això, en aquest període trobem un moment d’impuls inicial, que va finalitzar cap a 2011, i una etapa d’estancament –quan no de reculada- que arriba fins al 2016.

Els sistemes educatius

En la present edició de l’informe s’aborda la situació de la lectura i la competència lectora en les lleis educatives, especialment després de l’aprovació de la LOMCE. Segons l’Informe “la LOMCE, que suposadament pretén donar resposta a les exigències de l’OCDE, no marca cap diferència transcendental respecte al marc creat en la LLOI; és necessari acudir al seu desenvolupament en decrets i ordres per trobar alguna referència destacable, encara que no sempre puguem valorar-la positivament”. De fet destaca que si bé la LLOI establia que “la lectura constitueix un factor fonamental per al desenvolupament de les competències bàsiques” i quelos centres, en organitzar la seva pràctica docent, hauran de garantir la incorporació d’un temps diari de lectura, no inferior a trenta minuts, al llarg de tots els cursos de l’etapa (educació primària)”, en la LOMCE, l’assignació temporal s’ha vist limitada a “un temps diari” i ha quedat inclosa dins d’una sèrie de “elements transversals” que han de tractar-se en totes les assignatures, compartint espai amb qüestions dispars.

A més, assenyala que, en la LLOI s’oferia “una detallada anàlisi de què significa llegir i comprensió lectora així com una proposta curricular coherent amb aquest marc teòric, mentre que la proposta de la LOMCE és superficial i confusa”.

Plans Autonòmics de Lectura

leerEls plans autonòmics de lectura també són analitzats per l’informe. Conclou que el panorama és dispers i irregular. En la majoria de les comunitats s’han dictat instruccions o normes per a l’elaboració d’un pla de lectura i, també en la majoria, són les biblioteques escolars l’espai on es desenvolupen la major part de les activitats de lectura. No obstant això, encara que es manté en el discurs oficial la preocupació per la lectura, es detecta, en general, un clar declivi en l’interès i la promoció de la lectura en moltes comunitats autònomes en comparació del recollit en l’informe de 2008, a més d’una gradual desaparició de la lectura com a tema rellevant de treball en les agendes autonòmiques.

L’informe també aborda qüestions noves com la irrupció en les nostres vides de les pantalles dels telèfons amb connexió a la Xarxa, així com el desenvolupament dels clubs de lectura, els sistemes de recomanació de lectures i llibres a la web i la interrelació entre les diferents formes d’oci amb les quals conviu la lectura: jocs, pel·lícules, sèries, entre uns altres.

Enllaços d’interès

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies