“Salvar el català pot ser així de fàcil”, article publicat al Diari Ara

Article publicat al Diari Ara el 16 de juliol de 2021. Fes clic per veure l’article original

catala-molt-a-favorSet lingüistes proposen 57 maneres senzilles i immediates d’enfortir la llengua al llibre ‘Molt a favor’

“Portem temps arrossegant-nos per terra, dient que el català va de mal borràs amb una allau de negativitat molt gran. Els catalans som bons en fer diagnosis, però no gaire en trobar solucions”, lamenta el lingüista Enric Gomà. “Durant molts anys hem confiat el futur del català a la independència. Però els anys han passat i ara la situació és encara pitjor. Calen solucions concretes i eficaces que siguin útils per a la llengua”, afegeix. Per fer-hi front, Gomà s’ha aliat amb sis lingüistes més –Magí Camps, Míriam Martín Lloret, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné, Ivan Solivellas i Pau Vidal– i, junts, s’han posat a buscar fórmules destinades a enfortir el català.

Tenien tres condicions: que les solucions es poguessin aplicar com a màxim d’aquí quatre anys, sota la sobirania actual i que no depenguessin només de diners públics. Al final n’han trobat 57 i les han recollit al llibre Molt a favor. 57 propostes i un pacte per a la llengua (Eumo Editorial), que aquest dijous s’ha presentat a l’Ateneu Barcelonès. La convocatòria ha atret una vuitantena de persones, entre les quals hi havia la diputada de la CUP Dolors Sabater; el tinent d’alcaldia de Cultura de Barcelona Joan Subirats; el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, i la presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Isona Passola. De les 57 propostes del llibre, n’hem triat 10 que exemplifiquen com, si hi ha voluntat, salvar el català pot ser fàcil i immediat.

1. Polítics: declaracions i rodes de premsa en una sola llengua

A les rodes de premsa del Govern o dels partits polítics, hi ha una pregunta que no falla mai: “¿Ahora podéis repetirlo todo en castellano?” Fa temps que la dinàmica de fer declaracions primer en català i després en castellà està instaurada a Catalunya, per això al Molt a favor Magí Camps demana que els polítics decideixin en quina de les dues llengües volen parlar i no la canviïn. Tot seran avantatges: les rodes de premsa seran més curtes, la persona que parla ho farà en la llengua que li resulta més còmoda i, de retruc, el català tindrà presència als espais informatius dels mitjans estatals, que poden subtitular les declaracions perquè els seus espectadors les entenguin.

2. He d’escollir metge? Abans vull saber si parla català

Les visites al pediatre o al metge de capçalera són actes carregats d’intimitat i de confiança. Explicar què ens passa no sempre és fàcil, i si el facultatiu no parla la nostra llengua aquest element es converteix en un obstacle més. Per això Maria Rodríguez Mariné, cap de Llengua de l’ARA, és partidària de fer saber als pacients, abans de la visita, si el metge que els atendrà parla i entén el català. Si no és així, també demanen que els malalts tinguin la possibilitat d’escollir un altre metge que sí que sàpiga català. Qui no vol tenir a prop algú que parli la seva llengua en moments de màxima vulnerabilitat?

3. Escriure ‘estime’ al Word i que el corrector ho accepti

Enviar whatsapps en català i que el corrector no els transformi en paraules estranyes perquè les associa al castellà hauria de ser una anècdota del passat. Com també que els parlants de diferents variants dialectals escriguin les seves formes lingüístiques i que programes tan populars com el Word, l’Excel o el Pages no les acceptin. Enfortir la llengua passa cada cop més per les pantalles, de manera que entre les propostes del Molt a favor hi ha la d’Ivan Solivellas d’actualitzar els correctors d’ofimàtica. No és l’única proposta en aquest àmbit: Míriam Martín Lloret també recomana que tots els ordinadors de l’administració pública estiguin configurats en català i Pau Vidal aconsella que els consumidors ho facin amb els mateixos dispositius per fer palès l’impacte de la llengua en les empreses tecnològiques.

4. Bonificacions fiscals a canvi de passar-se al català

Quantes empreses canviarien la llengua que utilitzen si a canvi rebessin bonificacions fiscals? La llei ja existeix, explica Rudolf Ortega, només es tracta d’aplicar-la. El principal obstacle per fer-ho, però, és l’escàs marge de maniobra de la Generalitat i els ajuntaments sobre la gestió dels impostos, perquè la gran majoria els gestiona directament l’Estat. Davant d’aquesta situació “francament descoratjadora”, Ortega proposa utilitzar el cànon de l’aigua i l’impost de béns immobles (que sí que depenen del Govern) com a salconduits per impulsar una mesura de normalització lingüística a l’àmbit socioeconòmic.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies