Són llibres els audiollibres?
La Federación de Gremios de Editores de España ens ha fet arribar una anàlisi jurídica del què són els audiollibres.
¿SON LOS LIBROS AUDIOLIBROS?
Análisis jurídico del concepto de audiolibro:
Antes de iniciarlo queremos recordar que la Federación de Gremios de Editores de España, ha defendido, tradicionalmente, la libre circulación del libro sin barreras arancelarias y no arancelarias y en esa defensa siempre se ha incorporado el video y los audiolibros desde su aparición a principios de los noventa.
Esta filosofía es coherente con la de la Agencia Internacional del ISBN, que desde el primer momento y por supuesto en la actualidad, considera el término “libro” casi sinónimo de contenido y lo incluye en la categoría de libros no impresos y lo llaman literalmente libros de audio.
Los editores de los audiolibros solicitan y se le concede con absoluta normalidad y sin problema de ningún tipo el ISBN, tanto por la Agencia española como por las demás Agencias nacionales del ISBN.
Lo anterior es un elemento (el precedente o costumbre) muy a tener en cuenta en lo que a continuación se va a decir.
La otra fuente y elemento básico es la Ley 10/2007 de 22 de junio, que en su artículo 2º da una amplia y moderna definición de libro, que en su momento fue novedosa y recoge ahora la Ley alemana por ejemplo, y es la siguiente:
“A los efectos de esta Ley se entiende por: a) Libro: obra científica, artística, literaria o de cualquier otra índole que constituye una publicación unitaria en uno o varios volúmenes y que puede aparecer impresa o en cualquier otro soporte susceptible de lectura.
Se entiende incluidos en la definición de libros, a efectos de esta Ley, los libros electrónicos y los libros que se publiquen o se difundan por Internet o en otro soporte que pueda aparece en el futuro, los materiales complementarios de carácter impreso, visual, audiovisual o sonoro que sean editados conjuntamente con el libro y que participen del carácter unitario del mismo, así como cualquier otra manifestación editorial”.
Para algunos -pocos- comentaristas del artículo 2º de la Ley del libro (Boix Palop) un elemento a tener en cuenta en las interpretaciones de la Ley española, es precisamente la definición del libro en el ISBN, aunque señala ”que colisionan en ciertos puntos” dado que el ISBN “incluye una variedad mucho más amplia de manifestaciones a la que concede la posibilidad de obtener el número de los que de acuerdo con los criterios legales podrán ser considerados libro”.
Pues bien, todos los autores han admitido que en la definición legal de libro, en la nueva ley, tiene un ratio y finalidad que es la de incluir los nuevos formatos en la definición de libro, con más o menos acierto en la redacción, dado, que, por otro lado, las nuevas tecnologías son nuevas pero cambiantes y dinámicas y es difícil que pueda incorporar literalmente todos esos nuevos formatos y realidades, pero sí es la intención del legislador incorporar esas nuevas realidades a la regulación sobre la comercialización del libro y publicaciones afines.
Para ello se parte de la convicción de que se ofrece un `producto que es más que una mera mercancía: se trata de un soporte físico que contiene la plasmación del pensamiento humano, la ciencia y la creación literaria, posibilitando ese acto trascendental y único para la especie humana, que es la lectura.
El legislador español, al margen del contenido, parece tener en cuenta la lectura como elemento básico para delimitar legalmente el concepto de libro, aunque, a mi juicio, esto no es el único criterio, si fuese así, que la lectura es el único elemento ¿en qué se diferencia la lectura del libro de, por ejemplo, un diario o una revista?.
Entiendo que junto a la facilitación de la lectura hay que tener en cuenta otros criterios, y la propia Ley parece referirlo a la actividad editorial al señalar “cualquier otra manifestación editorial que en la definición de libro se incluye” y en el segundo párrafo señala que está incluido en la definición de libro “los materiales complementarios de carácter impreso, visual, audiovisual o sonoro”.
La FGEE, y con todas la deficiencias que se quieran en la redacción del concepto de libro, y a diferencia de otros autores, teniendo en cuenta lo dispuesto en el Artículo 3-1 del Código Civil sobre los criterios de aplicación de las normas jurídicas en las que se señala “los antecedentes históricos (los audiolibros se han considerado desde su aparición libro y productos editoriales), legislativa y la realidad social del tiempo en que han de ser aprobadas, atendiendo fundamentalmente al espíritu y finalidad de aquellas y lo dispuesto en el Artículo 1-3 del propio Código Civil afirma que los audiolibros (que enlaza con la tradición de lectura oral) son libros a los efectos del Artículo 2 de la Ley del libro 10/2007”.
La propia Ley en su artículo 8, se remite como una posible fuente al ISBN, lo que confirma esa opinión y, por tanto, deben estar cometidos al sistema del precio fijo dado que no están expresamente excluidos ni en las exclusiones del Artículo 10, ni a las excepciones del 11, aunque deben de tener en cuenta en su comercialización lo dispuesto en el Artículo 9, párrafos 5 y 6.
LIBER 2018: La teva cita amb el sector del llibre
La Fira Internacional del Llibre és una eficaç plataforma d’exportació de la producció editorial
Fira de Barcelona torna a organitzar una nova edició de LIBER, la Fira Internacional del Llibre, que promou la Federación de Gremios de Editores de España. Del 3 al 5 d’octubre, el pavelló 1 del recinte Gran Via de Fira de Barcelona acollirà el principal esdeveniment professional d’Europa dedicat al llibre en llengua castellana, amb la previsió de reunir més de 350 editorials i empreses de més d’una desena de països. S’hi esperen més de 10.000 visitants professionals i 500 compradors i prescriptors decisius convidats de 70 països. S’ha obert el període per a contractar estand propi amb un descompte especial per a sol·licituds prèvies al 15 de juny.
Dades d’interès:
- Modalitats de participació
- Formulari de contractació
- Tríptic informatiu
- Més informació
- Les empreses agremiades tenen un 10% de descompte en el preu del sòl
- La primera distribució d’espais serà el 16 de maig
- La bonificació per pagament anticipat s’aplicarà a les empreses que realitzin el pagament total abans del 15 de juny de 2018
Contactes:
- Nuria Casademont – Gestora Comercial
Telefono 93 233 28 82 – Correu-e: ncasademont@firabarcelona.com - Carlos Aznar – Director de Ventas
Telefono 93 233 20 83 – Correu-e: caznar@firabarcelona.com - Josep Alcaraz – Director LIBER 2018
Telefono: 93 233 21 93 – Correu-e: jalcaraz@firabarcelona.com
Al llarg de la seva trajectòria, LIBER s’ha consolidat com un important centre de negoci i intercanvi professional ja que genera comandes i contactes que suposen gairebé un terç de les vendes del sector editorial espanyol al mercat exterior.
En la seva 36ena edició Liber aglutinarà de nou a tots els sectors del llibre i oferirà oportunitats comercials, trobades de negoci i contactes professionals tant en el mercat nacional com en l’internacional. Paral·lelament, l’esdeveniment fomentarà el debat, el coneixement i intercanvi d’experiències sobre els diferents aspectes relacionats amb el món del llibre a través de les seves Jornades Professionals.
El president de la FGEE i del Comitè Organitzador de Liber, Daniel Fernández, destaca “l’efectivitat de la fira per generar oportunitats i dinamitzar les exportacions del sector editorial ja que està demostrat que els professionals internacionals que acudeixen fan comandes importants durant el saló”. Fernández també subratlla la vocació de Liber de donar cabuda a tot “l’ecosistema del llibre” i “d’aprofitar sinèrgies i explorar vies de col·laboració del món del llibre amb empreses i professionals d’altres indústries culturals i sectors relacionats amb la tecnologia”.
Zones amb contingut propi
En aquest sentit, a més de mostrar les novetats i els fons de la producció editorial espanyola, Liber 2018 tornarà a concedir especial atenció a les noves tecnologies i continguts digitals, l’autoedició, els nous editors, les solucions d’impressió i els aspectes relacionats amb la propietat intel·lectual, que comptaran amb zones específiques d’estands i activitats.
D’aquesta manera, Liber espera créixer en els espais que, amb molt bona acollida, ha anat incorporant a la seva oferta en les seves últimes edicions. Tal és el cas de la Zona Digital on es mostren les tendències i innovacions tecnològiques en l’àmbit de l’edició; la Zona app ‘s amb presència de novetats en continguts i programari d’edició i lectura per a dispositius mòbils; la Zona de l’Autor, en la qual escriptors independents poden conèixer les possibilitats que els brinda l’autoedició, així com eines i serveis al seu abast; i la zona MicroLiber, que permet participar de forma més àgil i econòmica a petits editors, start-ups i empreses de recent creació.
A més, Liber 2018 comptarà amb un espai expositiu i de conferències dissenyat per Graphispag, la major fira de la indústria gràfica d’Espanya, per presentar materials, suports i solucions d’impressió i acabats d’alt valor afegit per al sector editorial. També hi haurà espai per al contacte entre les indústries editorial i audiovisual, així com una zona de Videojocs en què podran participar empreses desenvolupadores i productores de títols que es plantegin projectes i col·laboracions amb el sector editorial. D’altra banda, l’organització està explorant la possibilitat d’afegir nous expositors relacionats amb els drets d’autor i altres serveis d’interès per a la cadena de valor del llibre.
Paral·lelament per reafirmar la seva condició d’eficaç plataforma d’accés del llibre en llengua espanyola a nous mercats internacionals, Liber 2018 inclourà trobades de negocis i missions comercials inverses a les quals participaran uns 450 professionals estrangers clau de 70 països convidats directament per l’organització, entre ells distribuïdors , bibliotecaris, llibreters i editors compradors de drets de llibres en espanyol.
Així mateix, Liber 2018 destacarà per les seves activitats per les quals esdevé un centre de debat sectorial, de transferència del coneixement i observatori de tendències del mercat editorial amb un programa específic que comptarà com en anys anteriors amb més d’un centenar de taules rodones, conferències, fòrums i presentacions incloses en les seves Jornades Professionals.
L’agenda d’actes es completarà amb el lliurament dels Premis Liber al Foment de la Lectura als Mitjans de Comunicació i en Biblioteques obertes al públic; l’autor hispanoamericà més destacat; a la millor adaptació audiovisual d’una obra literària; al Premi Boixareu Ginesta al Llibreter de l’Any; i l’Homenatge Liber a aquella persona o institució amb una trajectòria destacada en favor dels llibres.
Liber té periodicitat anual i se celebra a Barcelona i Madrid de manera alterna. Aquesta edició està patrocinada pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, ICEX España Exportación e Inversiones, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, i el Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO), i compta amb la col·laboració del Gremi d’Editors de Catalunya i Acció Cultural Espanyola (AC/E).
La indústria editorial mou anualment prop de 3.000 milions d’euros, i dóna feina directa i indirecta a més de 30.000 persones a Espanya, segons dades de la FGEE.
