"La Setmana del Llibre planta cara al present", article publicat a l’Ara Llegim
Article del Jordi Nopca publicat a l’Ara Llegim el 4 de setembre de 2020. Fes clic per veure l’article original
La crisi sanitària dels últims mesos no ha impedit que l’organització de la 38a Setmana s’hagi reinventat i hagi trobat un nou emplaçament, el Moll de la Fusta, per celebrar la fira més important de la producció en llengua catalana
L’inici del confinament el mes de març passat va obligar a tancar les llibreries i, poc després, a cancel·lar Sant Jordi. Feia trontollar també grans cites en el calendari editorial del sector com la Setmana, la fira més important del llibre en català, en un principi prevista per al setembre a l’avinguda de la Catedral, emplaçament que l’ha acollit des del 2012.
“Al maig ens vam reunir amb l’Ajuntament i la Generalitat i vam veure que si podíem complir amb les normes de seguretat, celebrar la Setmana era factible”, explica Joan Carles Girbés, que enguany s’estrena en el càrrec de president, rellevant Joan Sala. L’editor d’Ara Llibres s’ha hagut d’encarar amb l’edició més complexa de la Setmana dels últims anys, esdeveniment que ha anat agafant impuls durant l’últim lustre, fins al punt que ha augmentat la facturació un 60%, passant dels 241.000 euros del 2014 als 544.000 de l’última edició. En un context on el llibre en català factura anualment al voltant dels 240 milions d’euros, els ingressos que s’aconsegueixen durant la Setmana són una ajuda cada vegada més significativa.
El context actual ha fet la cita anual, que aquest 2020 arriba a la 38a edició, hagi hagut de reinventar-se, com tants altres esdeveniments culturals. “Ens instal·lem al Moll de la Fusta perquè és un espai ampli i obert que permet ser perimetrat i establir les mesures i controls que ens demanen”, diu Girbés abans de recordar que l’any que ve, si la pandèmia ho permet, es recuperarà l’emplaçament de l’avinguda de la Catedral. Montse Ayats, editora d’Eumo i presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana -entitat organitzadora de la Setmana- recorda que l’experiència de la festa del llibre i la rosa del 23 de juliol va ser útil a l’hora de fer possible la Setmana. “Ens ha ajudat a ser més àgils, a tenir plans B i C per posar en marxa si fos necessari, com va passar a l’estiu, però finalment serà com vam preveure al maig”, diu.
El sector es recupera
El llibre en català va créixer un 20% els mesos de juny i juliol
Tot i que el llibre en català ha retrocedit entre un 20% i un 25% respecte a l’any passat, el juny i el juliol, coincidint amb la preparació i celebració de l’anomenat Sant Jordi d’estiu, les xifres van fer un tomb positiu. “Veníem d’una caiguda del 52% al març i un 92% a l’abril -diu Ayats-. Al maig ja es va reduir fins al 18%, i els mesos de juny i juliol s’ha facturat un 20% i un 19% més que el 2019”. “La davallada del primer semestre es troba al voltant del 25%. És un percentatge molt alt, un imprevist fort i un daltabaix en els pressupostos del sector -admet Girbés-. Així i tot, en l’àmbit cultural el del llibre ha estat menys perjudicat que altres sectors perquè la lectura és una activitat solitària, encara que es pugui acompanyar de presentacions, clubs de lectura i altres activitats”. “Des del sector tenim la sensació, que es fa difícil de quantificar encara, que la gent ha redescobert el gust per llegir -diu Ayats-. Notem ganes de consumir llibres i cultura, i un primer avís positiu en aquest sentit ha estat la fira Indilletres de la Bisbal, que es va celebrar la setmana passada amb èxit d’assistència de públic i de despesa”.
Una edició concentrada
La Setmana passa de deu a cinc dies, però creix en espai
A diferència d’altres anys, en comptes de les deu jornades habituals aquesta edició de la Setmana del Llibre es concentra en cinc dies -se celebrarà del 9 al 13 de setembre- i reduirà el nombre d’activitats, que passa de les 300 a unes 160. “La presencialitat, la possibilitat de tenir un contacte pausat i relaxat amb els lectors era i continua sent l’ADN de la Setmana”, reconeix Girbés. “El dia 23 de juliol el sector del llibre vam demostrar que la cultura és segura -diu Montse Ayats-. Ara estic menys nerviosa que a principis d’estiu, quan preparàvem la festa del llibre i la rosa. També soc més conscient que les limitacions d’aforaments continuaran com a mínim durant un any més, o fins i tot dos. Més enllà del que es pugui fer a la Setmana gràcies a l’espai que tenim, caldrà que es facin aliances entre llibreries, biblioteques, centres cívics i tots els llocs que es pugui per aconseguir que es continuïn fent presentacions i actes sobre llibres on hi pugui venir força gent”.
El canvi d’ubicació permetrà a la Setmana créixer en casetes i expositors: dels 219 de l’any passat passarà a 224. “Hi haurà un 20% més d’espai respecte al que teníem a l’avinguda de la Catedral. Situarem un escenari al centre, que serà desinfectat abans i després de cada ús, i hi haurà una zona dedicada a les activitats infantils”, avança Girbés. Els expositors es repartiran en 66 casetes -quatre més que el 2019-, que estaran separades entre si”. El recinte del Moll de la Fusta tindrà control d’accés amb un aforament màxim de 800 persones. Abans d’entrar-hi es prendrà la temperatura a cadascun dels visitants, l’ús de mascareta hi serà obligatori i hi haurà gel hidroalcohòlic a disposició. El públic tampoc podrà entrar a dins dels estands.
Segueix llegint aquí
"Perseguint joies del passat i present literari català", Ara Llegim
Article del Jordi Nopca publicat a l’Ara Llegim el 9 de setembre del 2019. Fes clic per veure l’article original
Una desena d’editors d’Europa, Amèrica i l’Àsia visiten Barcelona
Venen de països com el Regne Unit, Finlàndia, Suècia, l’Argentina, la Xina i els Estats Units, i tots tenen en comú que volen incorporar algun autor català als seus catàlegs. N’hi ha que prometen posar-s’hi aviat, com afirmen des d’Horizon Books (Xina), Farrar, Straus & Giroux (Estats Units) i Libros del Zorzal (Argentina). D’altres volen repetir l’experiència, com és el cas d’Éditions du Seuil (França), Fraktura (Croàcia) i DTV (Alemanya). Tots ells passen una setmana a Barcelona en la 17a Missió d’Editors organitzada per l’Institut Ramon Llull, i la majoria dels participants tenen clar que el que busquen són títols amb qualitat literària.
“Hem publicat autors exigents i experimentals com Ginsberg i Gombrowicz”, explica Andrea Morstabilini, de la italiana Il Saggiatore. “No ens volem limitar a tradicions literàries tan conegudes com l’anglesa o l’espanyola”, assegura. Comparteix punt de vista amb Henrik Nilsson, fundador de la sueca Nilsson Förlag. “Les llengües amb pocs parlants acostumen a tenir literatures potents”, diu. Ell ja ha provat sort amb Maria Barbal i Jaume Cabré. “La nostra edició de Jo confesso va guanyar el premi a la millor traducció de l’any -recorda-. Fa poc hem publicat Les veus del Pamano en suec i n’han sortit ressenyes molt bones”. Abans de Cabré, Nilsson s’havia enamorat de Pedra de tartera, de Maria Barbal. “Em va agradar molt l’aparent senzillesa de la seva prosa -diu-. En molt poques pàgines és capaç de capturar tot un món”. Dues novel·les que vol valorar per publicar en suec són Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, i Incerta glòria, de Joan Sales.
Maja Blazevic, de l’editorial croata Fraktura, té un triumvirat català al catàleg: “Sánchez Piñol, Puntí i Cabré”. De Cabré van començar amb Jo confesso, van continuar amb Les veus del Pamano i preparen L’ombra de l’eunuc. “Tenint en compte que el nostre mercat és complicat per a les traduccions, busquem autors consolidats tant a Catalunya com a fora”, avança. Anne Meadows, en canvi, vol apostar des de la britànica Granta Books per “veus literàries del futur”: un dels llibres que van valorar fa uns mesos va ser Permagel, d’Eva Baltasar.
Yi Ai, d’Horizon Books, té curiositat per saber com sonaria en xinès L’art de portar gavardina, de Sergi Pàmies, i Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà. “Al meu país hi ha un interès creixent per la literatura traduïda des de fa uns deu anys”, explica, abans de mencionar tres de les traduccions catalanes recents al xinès, Maletes perdudes, de Jordi Puntí; Jo confesso, de Jaume Cabré, i El quadern gris, de Josep Pla.
Una literatura més exportable
Silvia Schmid, editora de l’alemanya DTV, ha publicat novel·les d’Eduard Márquez i Blanca Busquets abans d’apostar per Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols. “És una novel·la que pot arribar a molts lectors de països diferents -afirma-. Em sembla que a la literatura catalana cada cop hi ha títols i autors més interessants, que aborden temàtiques menys locals i, per tant, més exportables”. També Laure de Vaugrigneuse, des de la francesa Seuil, s’ha fixat en la novel·la d’Orriols, que publicarà aviat. “A França costa que els lectors vulguin llegir traduccions -admet-, per això cal buscar llibres amb una identitat especial”. Vaugrigneuse vol valorar l’última novel·la d’Irene Solà.
Segueix llegint aquí
“El llibre en català està en un moment de gran creativitat”, Joan Sala
Entrevista de Jordi Nopca, publicada al Diari Ara el 3 de Setembre de 2016. Cliqueu aquí per accedir a l'article original
“El llibre en català està en un moment de gran creativitat”
Fa tot just una dècada que Joan Sala i Torrent (Olot, 1959) va tastar el sector editorial amb Comanegra. Des del 2006, el projecte ha anatcreixent i els últims quatre anys els ha dedicat a temps complet a publicar llibres d’autors com Julià Guillamon, Xavier Theros, Arturo San Agustín, Alexandre Cirici, Jordi Sarsanedas i Janne Teller. A més, s’ha decidit a agafar el relleu de Montse Ayats com a president de la Setmana del Llibre en Català, que enguany arriba a la 34a edició havent aconseguit que l’any passat la facturació s’enfilés fins als 304.000 euros, una xifra que superava en un 26% la del 2014, i que als actes organitzats hi assistís un 25% més de públic.
Quina va ser la teva primera impressió, quan vas començar a treballar per a la Setmana del Llibre en Català 2016?
Que representa un volum molt més gran del que en un primer moment et pots imaginar. És el tercer esdeveniment cultural en inversió privada, després del Primavera Sound i el Sónar. Organitzem al voltant de 250 actes. I hi haurà 150 expositors a l’avinguda de la Catedral.
Ja no perilla, la ubicació?
L’Ajuntament s’ha compromès a mantenir-la fins a les pròximes eleccions. La localització central de l’avinguda de la Catedral és bàsica. És un lloc de fàcil accés on es fa agradable passejar i que és en ple centre de Barcelona. Els únics inconvenients de l’avinguda de la Catedral és que ara ja hem tocat sostre pel que fa a ocupació d’espai i que hem de plegar uns quants dies abans de la Mercè, perquè és un dels escenaris de la festa major.
Els visitants de la Setmana hi trobaran canvis, aquest any: les casetes de fusta s’han substituït per una estructura colorista.
Així hem pogut créixer un 18% en nombre d’estands. Hi haurà quatre quilòmetres de prestatgeries de llibres en català. La xifra impressiona!
Com resoleu l’equilibri entre novetat i llibre de fons?
L’eclecticisme de la Setmana és un gran avantatge. Trobem totes les fórmules possibles: és per això que és tan important comptar amb la presència tant de grups grans com d’editorials unipersonals. A la Setmana tothom hi té cabuda. Hi ha estands en què el 80% dels llibres que s’hi troben són novetats, però els estands de moltes editorials serveixen perquè posin a disposició el fons més rellevant. L’any passat es van vendre 20.500 exemplars d’un total d’11.200 títols diferents.
Pel que fa als actes, la tendència és continuista respecte a l’any passat?
Sí. Des de l’any passat hi ha una presentació notòria de novetats. La Setmana ja marca l’inici de la rentrée. A més, farem jornades temàtiques, dedicades a l’ensenyament o a biblioteques, i dedicarem blocs d’activitats a gèneres com la novel·la negra o a Barcelona com a ciutat de la literatura. Pel que fa a les rutes, que tenen molta demanda, n’hi haurà catorze, i una serà en transport públic.
Hi ha més autors estrangers?
Estem al nivell de l’any passat. Una de les assignatures pendents és acostar la fira a un saló del llibre: per això l’any que ve veig factible que ja hi hagi país convidat.
El pressupost de 350.000 euros de l’edició anterior ha crescut 60.000 euros.
Una cosa que tenia molt clara era que calia canviar les casetes de fusta de l’edició anterior, perquè necessitàvem créixer tant com fos possible. Quan vaig començar a treballar en la Setmana em vaig trobar que teníem el mateix pressupost que l’any passat però que calia invertir en el nou estand. Ens hem hagut de buscar la vida trobant nous patrocinadors. Al final, del pressupost total -410.000 euros-, la meitat prové d’aportacions públiques, i l’altra meitat, d’aportacions privades. Fins ara, el pressupost públic havia sigut sempre superior.
A què es destina, a grans trets, el pressupost?
Una meitat la dediquem a les despeses de la fira, i l’altra, a les activitats.
¿Les vendes creixeran, aquest any, durant la Setmana, o s’ha tocat sostre?
Com a president de la Setmana el meu desig és que la facturació creixi més que el nombre d’estands. Si augmenta un 18% -que es correspon amb el percentatge de l’increment d’estands- en realitat estaríem en xifres de l’any passat. Tot el que superi aquest 18% seria una gran notícia.
La lectura en català encara creix.
Tenim una dificultat d’origen: som deu milions de possibles lectors. Així i tot, és significatiu que en aquests últims dos anys el creixement de lectors en català hagi sigut d’un 5,2%. Actualment, el 94,9% de gent del país pot llegir en la nostra llengua. Quin és el problema, llavors? Que la gent llegeix menys. El repte és aconseguir més lectors en general: les estadístiques ens diuen que, d’aquests, un percentatge cada cop més gran llegeixen en català.
El sector encara pateix?
Vam tocar fons, però ara anem pujant. Es respira un optimisme que fa dos anys no teníem. A més, el llibre en català està en un moment de gran creativitat. Tenim gent molt professional que fa coses amb bon criteri. Ara hem de treballar perquè llegir torni a tenir el prestigi de fa uns anys.
Com t’agradaria que fos la Setmana quan ja hagis deixat el càrrec?
M’agradaria que continués anant a millor. Encara hi ha marge!
