“Tsunami fantàstic en català”, El Periódico

Article de l’Ernest Alós publicat al diari El Periódico el 2 de desembre del 2019. Fes clic aquí per veure l’article original

Noves editorials i la normalització del gènere en el ‘mainstream’ incrementen l’oferta

L’estiu passat, la llibreria especialitzada Gigamesh va decidir triplicar l’espai dedicat a la seva secció de llibre de ciència-ficció i fantasia en català. Bé, per ser precisos l’increment sona més impressionant en termes relatius que absoluts (va passar de 5 lleixes a 18), així que potser seria més apropiat parlar que s’està eixamplant la base, més que d’un tsunami. Però la decisió tenia un fonament real: un increment de l’oferta impulsat per l’aparició o l’obstinació de petites editorials buscant vetes de mercat sense cobrir i la militància (aquestes 180 persones que el cap de setmana passat van participar en la tercera Catcon de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, SCCFF, a Vilanova), però també la normalització de la ficció especulativa.
En gran part gràcies a l’omnipresència d’adaptacions de títols de gènere en l’univers de les sèries per ‘streaming’, a la qual se sumen sense complexos autors ‘literaris’ que arrosseguen al seu torn editorials generalistes que els tenen al seu catàleg. El dubte: després de l’increment de l’oferta, ¿la demanda serà suficient per sostenir nous projectes?

És cert que en el camp del gènere trobarem dos dels llibres més llegits en la història de la literatura catalana (‘Mecanoscrit del segon origen’ i ‘La pell freda’). Però també que projectes pioners com l’editorial Pleniluni es van quedar al camí, originant un buit clamorós en els últims anys. Algunes editorials han lluitat per mantenir la bandera alçada, com Males Herbes. Però l’activisme de blogs com El Biblionauta (el responsable del qual, Daniel Genís, s’enfronta ara al repte de reflotar la col·lecció de ciència-ficció de Pagès Editors) i Les Rades Grises ha acabat per fer comunitat. O iniciatives com el seminari de gèneres fantàstics de l’Associació d’Escriptors a Llengua Catalana dirigit per Ricard Ruiz Garzón.

Nouvinguts

Aquest any ha sacsejat el sector el nou segell en català Mai Més, introduint-se en el camp que dominen les editorials capdavanteres en castellà com Nova, Runas o Minotauro. Autors d’actualitat, amb premis Hugo, Nebula, Arthur C. Clarke… Amb sis títols el 2019 i una desena el 2020 han recuperat una Olivia E. Butler (‘Xenogènesi I’) descatalogada en castellà, traduït per primera vegada a China Mieville (‘La ciutat i la ciutat’), a Kameron Hurley (‘La brigada lluminosa’), a Tade Thompson (amb un relat curt inèdit en castellà), Rebecca Roanhorse, Ted Chiang el 2020… «Coses que ningú estava fent en català, i algunes tampoc en castellà», diu Sergi Pérez, impulsor del segell al costat de Judit Terradellas.

«Volíem que autors indispensables estiguessin en una literatura com la catalana i buscar autors d’ara, que tracten problemàtiques d’ara», planteja l’editor. La seva aposta creu que arriba a un sector en creixement. «El volum d’aficionats al gènere en llengua catalana no la justificaria, però s’està eixamplant la base, amb lectors de gènere que passen del castellà al català amb més naturalitat i lectors de literatura en general que veuen ara la de gènere amb més naturalitat».

Mai Més no estan sols: en dimensions més d’edició de guerrilla acaba de presentar-se Chronos (iniciativa, amb el modest objectiu de publicar dos llibres a l’any, de Gonzalo Rodríguez, de la difunta llibreria Chronos, i Antoni Herrero) amb La Ciutat de Clifford D. Simak, i SECC publica a una selecció de contes de Mike Resnik, ‘Mai no he entès els robots’, amb la seva vocació d’«editorial deliciosament suïcida».

«Molta gent diu que estem en un punt d’inflexió, però la producció continua sent minoritària i falta massa crítica», matisa Eloi Puig, president de la SCCFF, que defensa fer ressò a l’autor català. És el que fa anys que fa Males Herbes (l’últim títol, Metal·lúrgia, de Víctor Nubla, amb explotació capitalista de dracs), a més de recuperar clàssics com la distopia d’Aurora Bertrana  La ciutat dels joves. «Estem molt millor que quan vam començar, però crec que el més rellevant és que la majoria d’editorials i de lectors ja no fan diferències entre temes literaris realistes o fantàstics», diu el seu editor, Ramon Mas.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies