Sílvia Marimon Molas
Guardonada amb la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Cultura, va fundar i dirigir l’editorial Rafael Dalmau
Sense la persistència de l’editora Maria Carme Dalmau, segurament avui ens mancarien moltes obres de referència sobre història i patrimoni de Catalunya. Va treballar moltíssim, fins i tot durant la grisor i la repressió del franquisme, per divulgar i fer accessibles al públic llibres que explicaven tant el passat, com la geografia o les tradicions del país. I ho va fer superant obstacles legals i econòmics molt importants. Va franquejar la censura fent mil-i-uns estratagemes. Nascuda a Barcelona el 1930, l’editora ha mort aquest dijous amb 96 anys.
Dalmau va néixer entre llibres i sempre hi va viure. No va poder acabar els estudis i va ser autodidacta. Va entrar en el món de l’edició a una edat molt precoç. Amb dotze anys va començar a ajudar a la Llibreria Dalmau de Barcelona, i als quinze s’hi va incorporar plenament. Entre 1946 i 1959 va treballar a l’Editorial Dalmau i Jover. El 1959, juntament amb el seu pare, Rafael Dalmau i Ferreres, va fundar Rafael Dalmau Editor, que ella va dirigir entre 1971 i 1996. És inabastable tot el que va editar i publicar. Un dels primers llibres que va publicar va ser Mosaic de Víctor Català. Entre les col·leccions que va impulsar destaquen els Episodis de la Història, amb 379 números en l’actualitat, i Els castells catalans, en sis volums. Va ser l’editora de l’obra Món Casteller, que va dirigir Pere Català i Roca, el seu marit, i que va contribuir decisivament a la divulgació i dignificació de la tradició castellera. El 1978 va participar en la fundació de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (1978). Va ser pionera: era l’única dona. Al llarg de la seva vida va acompanyar centenars d’escriptors.
