Entrevistem Marc Moreno, editor de Llibres del Delicte: “És un moment de molta activitat però que cal canalitzar i aprofitar al màxim”
Cinc minuts amb…
Entrevistem Marc Moreno, editor de Llibres del Delicte
- Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
En una etapa de creixement de la diversitat i amb una voluntat de dinamitzar un mercat que, potser, anys enrere ha estat mancat de més moviment. És un moment de molta activitat però que cal canalitzar i aprofitar al màxim, ja que tinc la sensació que els esforços que es fan per part d'editors, llibreters, autors... no obtenen els resultats que caldria esperar.
- Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català
Aconseguir que llegir sigui una activitat atractiva per a un públic majoritari i convèncer els lectors que la literatura en català és una bona opció i que, sobretot, és la nostra. Per quantitat i qualitat del que es publica no és problema, però hem de guanyar receptors del que enviem al mercat perquè si no és un esforç sense recompensa.
- Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Promoure la lectura i prestigiar el llibre amb activitats que tinguin incidència i visibilitat en la societat, i que segurament han d'anar més enllà de l'àmbit estrictament literari per arribar a més gent. Treballar de la mà de les administracions públiques, però sense renunciar a la pròpia personalitat per organitzar accions que facin créixer el gruix de lectors.
Entrevista a Montse Ayats, presidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana: "Avui dia, la comunicació ho és tot”
Article de Lluís Llort publicat El Punt Avui el 12 de juliol del 2018. Fes clic per veure l’article original
Montse Ayats (Ciuret/Vidrà, 1968), és mestra i llicenciada de filologia catalana. I l’actual presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (AELLC), que a partir d’ara es faran dir Editors.cat.
Ayats va entrar a treballar a l’editorial Eumo, de Vic, el 1991, i ara n’és la directora. És simpàtica i xerraire, amb un discurs guspirejant. No perd gaire el temps. Ni les formes. I si això sembla poc, té un bon trio de vicepresidents, pencaires i resolutius com ella: Joan Sala (Comanegra), Iolanda Batallé (Enciclopèdia Catalana) i Ilya Pérdigo (Alrevés).
L’Associació d’Editors en Llengua Catalana, que es va constituir el 2 de juny del 1978, agrupa la major part de les empreses editorials dels Països Catalans que publiquen en llengua catalana: 97 (tot i que les tres que falten per a les 100 ja estan contactades), que representen el 95% del sector editorial català.
Ahir va tenir lloc la celebració del 40è aniversari de l’associació amb una roda de premsa al matí i un brindis al vespre, al qual van assistir associats, representants dels gremis i associacions del sector, mitjans de comunicació, representants de les diferents administracions encapçalats per la consellera de Cultura, Laura Borràs; el comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, i Oriol Lladó, diputat delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, a més d’expresidents de les juntes i exconsellers de Cultura que han fet créixer Editors.cat al llarg d’aquests 40 anys. En parlem de tot plegat amb Montse Ayats.
L’Associació d’Editors en Llengua Catalana ha arribat als 40 anys. Felicitats. Quines propostes de futur teniu?
El més important és millorar la comunicació. La comunicació ho és tot, amb els teus associats i amb la resta de la societat. És important treballar, però també que el que fas transcendeixi i tingui l’impacte que pertoca.
Quins altres temes...?
Volem aprofitar el moment actual en què els que van estudiar en català a l’escola, amb la immersió, que aran tenen uns 35 anys, diuen els experts que poden recuperar la lectura després d’haver-la deixat. I per tant, afavorir una major visibilitat del llibre en català en els punts de venda és fonamental. Encara més quan hi ha cada cop més autors i els traductors comenten que la llengua és més viva i menys encarcarada... Tot plegat són unes condicions que poden ajudar a acostar lectors, si els editors sabem presentar una oferta diversa i de qualitat, com penso que estem fent.
I més enllà del territori?
Hi ha una certa internacionalització perquè Bolonya ens ha ajudat, Frankfurt ens ha ajudat, el tema del procés, no es pot obviar, també ens ha ajudat que a fora la gent ens conegui i que a casa se’ns valori més. Per tant, col·lectivament, hem de saber aprofitar aquesta efervescència moderada.
La setmana passada, al Fòrum Edita Barcelona, es donaven xifres irrisòries de traducció cap a altres llengües...
Fa dos anys les xifres deien que s’havien traduït, en un any, cent títols originals catalans a altres llengües...
D’un total de quants llibres?
Dels onze mil que publiquem, inclosos els llibres de text... Però en aquests dos anys crec que s’ha millorat, dins d’aquests límits baixos. Fem una bona feina conjunta amb l’Institut Ramon Llull i dona fruits.
Quines altres assignatures pendents heu d’afrontar?
La gran assignatura pendent, més enllà de les condicions que ara es donen per recuperar lectors en català, com t’he comentat, és aconseguir més lectors en qualsevol llengua. Hem de veure com treballem perquè llegir sigui una activitat que es posi... de moda, tot i que no m’agrada el terme. Daniel Cassany diu en el seu últim llibre que és difícil viure en la nostra comunitat si no se sap llegir. Llegir és important per passar-ho bé una estona, però llegir és important per entendre un contracte, per mirar el mòbil...
I com es guanyen lectors?
En català hem ampliat gèneres. Els darrers anys s’escriu, es publica i es llegeix més novel·la negra que abans perquè hi ha hagut una bona feina d’una sèrie d’editorials, però en català hi ha uns quants gèneres que ens convindria tenir per ampliar la base de lectors. Que entrin per gèneres diversos i s’adonin que això de llegir val la pena.
L’autora italiana Giulia Alberico, que es va dedicar a la incentivació lectora, va dur alumnes seus que no llegien fins a Kafka partint de la novel·la ‘pulp’...
Sense voler-los fer responsables, això demana una formació a tot el món educatiu perquè ampliïn els gèneres. De petits aprenem a llegir amb els mateixos textos i de grans a un li agrada la poesia; a un altre, l’assaig, i al tercer, la novel·la històrica... Caldria que, ja de petits, hi hagués aquesta diversitat d’opcions i gèneres per fer més atractiva la lectura. Però és molt complicat i sempre és difícil parlar del que han de fer els altres; per tant, el que cal és decidir en què hi podem incidir nosaltres com a associació.
Com ara?
Allà on clavem la banya procurem de posar en sintonia els sectors que han d’intervenir. Per exemple, ara estem treballant pel còmic en català, que és una de les assignatures pendents, amb la intenció que el 2019 hi hagi una línia que doni una mica de suport al sector.
Com a editors busqueu uns beneficis econòmics, però fa l’efecte que aneu més enllà, que defenseu la cultura i la llengua en general...
Hi ha dos elements, una és la indústria del llibre, en què hi està més implicat el Gremi d’Editors de Catalunya –la majoria dels editors que estem a l’associació també som al gremi–. Si, per exemple, es parlar de pirateria i hem de lluitar en l’àmbit europeu, això ho porta el gremi. En canvi nosaltres tenim les dues vessants, és evident que l’econòmica, però, ja des de la fundació, el 1978, en l’associació hi ha una part de política, de reivindicació, de cultura, de país...
La joia de la corona de l’associació és la Setmana del Llibre en Català, oi? Cada setembre està més consolidada...
A mi m’ho sembla, però en el sentit de demostrar que si sumem, si actuem col·lectivament, aleshores podem canviar i transformar les coses. Hi participen distribuïdors, llibreters, editors, administracions, biblioteques... Hi som tots i busquem que el català tingui una presència que ens costa que tingui la resta de l’any. Hem creat col·lectivament un espai en què durant deu dies es pot apreciar la diversitat de l’edició en català. I aquest any encara més.
Per què?
Perquè cada títol només podrà ser en un sol estand d’editorial o llibreria. No es podrà repetir. I això ho fem per encabir totes les demandes que hi ha.
Lligat amb la primera resposta, cada cop comuniqueu més...
Sí, convoquem els mitjans, anem a parlar amb els directors de tots els diaris, programem... Fins i tot, com a editors, hem avançat l’època de presentar les novetats de tardor a finals d’agost, quan se solia fer a finals de setembre. I això dona una mica més de vida als llibres abans d’arribar a Nadal.
I cada cop visiten la Setmana més editors estrangers...
Quan vols vendre a l’estranger és complicat i sovint has de passar primer pel castellà. En canvi, que vinguin aquí quatre o cinc dies, que vegin que funciona, que va de debò, que tinguin l’oportunitat d’estar en contacte directe amb editors i autors, ajuda. Diria que tothom que ha vingut ha repetit.
Una pregunta bomba: potser s’està publicant massa?
Amb això tenim un debat en què no ens posarem d’acord. Si en un país com el nostre, amb una llengua forta com el castellà, amb una producció forta –el 75% davant un 25% en català–, si rebaixem la producció en català, digues com ho farem per tenir espai i visibilitat... Per tant, jo defenso que en català no es publica massa. Ara, quan ho sumes tot... aleshores sí.
El problema és que les porcions del repartiment són cada cop més petites i pocs autors poden viure d’escriure i prou.
Això no té solució per la via de les vendes. En un país com el nostre hem de buscar unes fórmules diferents. Com a Islàndia o Irlanda, on els creadors reben un suport institucional. Nosaltres, que a sobre hem de competir amb el castellà, mai generarem prou econòmicament perquè la majoria dels autors puguin viure sense ajuts. Caldria crear una xarxa de suport als creadors, ara bé, això... bé, ja ho veurem amb la nova consellera de Cultura [riu].
Pots seguir llegint l’article aquí
Cinc minuts amb...Oriol Ponsatí-Murlà, director d'Edicions de la Ela Geminada
Cinc minuts amb... Oriol Ponsatí-Murlà, director d'Edicions de la Ela Geminada
Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
Ja que fem servir la paraula "ecosistema", hem de tenir present que un dels factors que fa un ecosistema sostenible a llarg termini és la biodiversitat. Si ho traslladem a l'àmbit del llibre, diria que tenim un ecosistema editorial exuberant, d'una gran diversitat i riquesa, com no l'havíem tingut mai. D'una banda, tenim tots els segells històrics (Edicions 62, Empúries, Proa, Columna...) que en el seu moment ja es van constituir en grup editorial i que, posteriorment, s'han integrat al holding de Planeta, seguint la mateixa tendència de països com França o Itàlia: Einaudi absorbida per Mondadori o Gallimard i Flammarion constituïts en Groupe Madrigall. Aquestes tendències d'absorció i creació de holdings són naturals i fins i tot necessàries quan es vol créixer i permeten que, en català, tinguem llibres de Plató en col·leccions de butxaca en un expositor al costat de la caixa d'un supermercat, la qual cosa és bàsica si volem poder-nos comparar amb qualsevol altre ecosistema editorial estranger. Després tenim editorials també històriques però que han preservat un funcionament i un volum de publicació que els estalviés perdre el control sobre el seu catàleg: Club Editor, de Maria Bohigas; Edicions de 1984, de Josep Cots; La Campana, d'Isabel Martí; Quaderns Crema, del malaguanyat Jaume Vallcorba... Fixem-nos que és molt rellevant que, d'aquestes editorials, tots coneixem el nom del seu editor. Continuen essent projectes molt personals i, per tant, amb molt de caràcter i independència de criteri. Dins la línia d'editorials històriques no ens podem descuidar en cap cas la col·lecció de clàssics de la Bernat Metge, que és la mena de projecte de llarga durada que tenen tots els grans sistemes editorials (Gredos a Espanya, Les Belles Lettres a França, la BUR de Rizzoli a Itàlia, etc.) i que, actualment, es troba en un moment de canvi molt esperançador, amb la integració al grup SOM, dirigit per Joan Carles Girbés, i sota el guiatge savi de Raül Garrigasait. En els últims deu anys (a partir de 2007, sobretot, i algun dia haurem d'estudiar per què aquest any representa un punt d'inflexió en el panorama editorial en català), ha sorgit un autèntic estol de microeditorials, amb volums de publicació que rarament superen els deu títols l'any però que són d'una ambició i treballen amb un rigor extraordinaris. Sense ànim d'exhaustivitat: Periscopi (Aniol Rafel), Raig Verd (Laura Huerga), Adesiara (Jordi Raventós), Arcàdia (Montse Ingla i Antoni Munné), Obrador Edèndum (Josep Batalla), Comanegra (Joan Sala), Fragmenta (Ignasi Moreta), L'Altra Editorial (Eugènia Broggi), Males Herbes (Ricard Planas i Ramon Mas), Labreu (Ester Andorrà, Marc Romera i Ignasi Pàmies), Vitel·la (Gemma Garcia), etc. Encara que aquesta tipologia d'editorials, dins la qual podem incloure Edicions de la Ela Geminada, tingui un volum de publicació individual petit, quan les ajuntem totes, ens proporcionen desenes de títols cada any que aporten una musculatura editorial d'un vigor i d'una diversitat (perquè cadascun de nosaltres tenim el nostre propi perfil i una idea de catàleg també propi) extraordinaris. Després, és clar, també hi ha totes les editorials que es podrien estalviar de publicar res de res, els llibres d'autoedició, etc. Però també aquesta part de diversitat poc desitjable ens equipara, al capdavall, amb qualsevol altre país. Si sumem tots aquests perfils editorials i el volum i diversitat de publicacions que ens proporcionen en català cada any, em sembla que només podem concloure que mai havíem tingut un ecosistema tan ric i variat, la qual cosa hauria de ser un símptoma no només de supervivència sinó fins i tot de bona salut a llarg termini.
Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català?
A partir de la resposta a la pregunta precedent, podria semblar que l'edició en català ho té tot a favor i no ha de lluitar contra cap problema. Això seria així si l'ecosistema català fos independent, és a dir, aïllat i no estigués en contacte amb cap altre ecosistema. Però, com també passa amb els ecosistemes naturals, que constitueixen un tot on tot s'interrelaciona, l'ecosistema editorial en català viu en permanent contacte i perill de ser fagocitat per un altre ecosistema editorial: el castellà. Sé que no és del tot políticament correcte, però fa anys que predico que el principal obstacle per a la viabilitat del llibre en català és el llibre en castellà. Fins que no ens decidim, en aquest sentit, a fer autèntiques polítiques de discriminació positiva del llibre en català, tenim molt mala peça al teler, perquè no hi ha ni un sol lector català que no llegeixi també en castellà, i hem d'estar competint amb un ecosistema molt més robust que no pas el nostre. Estem permanentment en una situació de desigualtat. Si podem continuar editant en català i el mercat en castellà no ens devora és només gràcies, d'una banda, a la professionalitat i la sensibilitat de les llibreries independents de Catalunya (un patrimoni que no valorarem mai prou), que estimen la nostra feina, cuiden els nostres llibres i, sovint, apliquen de motu proprio, aquesta política de discriminació positiva tan necessària: donar visibilitat al llibre en català, perquè el castellà ja es veu per si sol; i, de l'altra, gràcies als ajuts, més o menys migrats, que l'administració ens facilita per publicar en català, però que sovint no serveixen sinó per permetre'ns fer llibres ruïnosos que, d'altra manera, no podríem ni tan sols plantejar-nos de fer.
Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Qualsevol associació ha de servir, sobretot, per aglutinar i defensar interessos. L'interès principal del llibre en català, em sembla que tots hi estarem d'acord, és poder continuar tenint vida pròpia i créixer dins d'un mercat que li és hostil perquè tenim els índexs de lectura que tenim i, dins d'aquests índexs, la lectura en castellà ens passa la mà per la cara. Crec, doncs, que l'objectiu principal de l'Associació ha de ser donar visibilitat a l'enorme feina que es fa en català (iniciatives com la Setmana del Llibre en Català són una eina excel·lent) i pressionar l'administració perquè ens ajudi a salvar la diferència estructural que ens separa del mercat en castellà mitjançant, d'una banda, campanyes de promoció de la lectura en català que siguin efectives, i de l'altra incrementant molt més els ajuts per fer viable l'edició, sobretot de títols amb poc recorregut comercial (poesia, assaig, llibres tècnics, segons quines traduccions...) però als quals no podem renunciar si volem que el llibre en català continuï gaudint de bona salut i tingui una vida llarga.
Entrevistem Jordi Solé Camardons, director de Voliana Edicions: “L’Associació ha d'acompanyar els editors, mantenir-los informats, escoltar-los i respondre a les seves demandes”
Cinc minuts amb…
Entrevistem Jordi Solé Camardons, director de Voliana Edicions
- Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
Les editorials estem demostrant una bona capacitat d’adaptació als canvis però l’ecosistema del llibre en català està permanentment agredit per factors externs derivats de la inexistència d’un Estat Català. L’índex de lectura en català augmenta molt poc any rere any, molt menys del que voldríem; estem lluny d’una situació de normalitat i editors, llibreters i autors hem de tenir molta imaginació i fer esforços titànics per treure el cap davant de dificultats enormes. Hi ha molta gent que escriu i vol publicar però pocs lectors i l’ordre establert i els estats que tenim clarament en contra no ens hi ajuden gens.
- Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català
El repte de futurmés important és doble: fer més visible el llibre en català i aconseguir que aparegui finalment una generació de catalans que consideri “normal” i no pas excepcional llegir majoritàriament i preferentement en català. La bona feina de les llibreries, bibliotecàries, institucions, la Setmana del Llibre en Català i les fires del llibre locals són elements importants però encara insuficient per sortir de la situació de minorització que encara pateix la lectura en català. Cal sumar esforços amb tots els Països Catalans.
- Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
L’Associació ha de fer el que ja fa: acompanyar els editors, mantenir-los informats, escoltar-los i respondre a les seves demandes.
Entrevistem Patric de San Pedro, administrador i editor de Takatuka: “Necessitem de mestres, bibliotecaris i llibreters amb una bona formació lectora, que siguin capaços de contagiar en els petits la passió per la lectura”
Cinc minuts amb…
Entrevistem Patric de San Pedro, administrador i editor de Takatuka
- Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
Pel que fa a la literatura infantil i juvenil, ens trobem amb un sector que continua creixent tant pel que fa a la diversitat dels llibres editats com pel que fa a la quantitat de segells editorials que aposten per l'edició en català i a la quantitat de llibreries especialitzades. Això d'entrada és un símptoma de vitalitat.
- Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català
Per evitar que el mercat col·lapsi per sobreproducció, però, és molt important que aquest creixement respongui a una demanda real. Aquesta demanda només es pot fer créixer amb la creació de nous lectors i lectores, a partir de la posada en valor del llibre i la lectura més enllà del currículum escolar.
I per això necessitem de mestres, bibliotecaris i llibreters amb una bona formació lectora, que siguin capaços de contagiar en els petits la passió per la lectura.
- Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Una de les tasques de l'Associació hauria de ser potenciar les sinèrgies entre els diferents actors relacionats amb el foment de la lectura, i fer de pont amb l'Administració per tal que aquesta hi dediqui més recursos i energies.
Entrevistem Francesc Gil-Lluch, editor de Saldonar: “El paper de l'Associació en la conjuntura actual és defensar els interessos dels associats, sabent diferenciar i posant en context la dimensió de cadascun i la seva problemàtica concreta”
Cinc minuts amb…
Entrevistem Francesc Gil-Lluch, editor de Saldonar
- Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
Fa anys el debat sobre l’ecosistema del llibre en català se centrava a aconseguir, entre altres objectius, que un lector pogués tenir a la seva disposició els millors llibres que es publiquessin al món sense haver de recórrer a una altra llengua que fes d’intermediària. Amb tots els matisos que es vulgui, jo diria que avui dia podem estar contents que això s’ha assolit, i per tant com a punt de partida parla molt bé del nostre ecosistema.
Això és en bona part gràcies a la feina de les editorials independents, moltes creades en un context de crisi econòmica que els ha permès defensar-se amb prou solvència en entorns difícils, i amb un criteri arriscat a l’hora d’escollir els originals. Continuo pensant que, tot i les queixes lògiques particulars que cadascú pugui expressar, com a sector el nostre és ric i variat, i que supera les expectatives que es podrien tenir amb una llengua sense estat al darrere i que conviu amb una altra molt més potent. Som una excepció insòlita, i n’hem d’estar tan satisfets com sorpresos, perquè hem trencat moltes expectatives negatives.
- Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català
Si valorem com cal els llibres que fem, hauríem de pensar de quina manera es pot convèncer la meitat dels catalanoparlants que compren en català i espanyol mig i mig i els castellanoparlants que només llegeixen en català un deu per cent dels llibres que es miressin més els nostres.
En un context de competència lingüística ens esforcem molt, en la producció i promoció, perquè sigui visible la qualitat de la feina, i això hauria de tenir la recompensa d’una atenció més gran, no només dels lectors sinó també dels prescriptors i els mitjans.
Dubto que, vista l’experiència de tants anys de campanyes i de planificacions que acaben no saps on, i la tendència mundial de consum, sigui fàcil augmentar el volum de lectors de llibres. Si m’equivoco, millor, però fora de les bones intencions i les emotives declaracions públiques no crec que la lectura sigui un objectiu que com a societat preocupi prou. Sigui com sigui, i d’una manera merament empírica i a curt termini, jo diria que l’edició en català només pot créixer menjant terreny a la castellana. Mirant les estadístiques de venda, crec que és el que hi ha, vaja.
- Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Crec que ha de ser, no m’invento res, defensar els interessos dels associats, sabent diferenciar i posant en context la dimensió de cadascun i la seva problemàtica concreta.
Pel que fa a la Setmana del Llibre en Català, tret de les coses mínimes que podrien millorar, com ara omplir de més contingut comercial els dies laborables, funciona. No em passaria mai pel cap proposar canviar de lloc ni començar abans de la segona setmana de setembre.
Entrevistem a Mònica Estruch, directora editorial d'Editorial Mediterrània: "Es publica molt, i segurament no tot hauria de veure la llum, perquè no hi ha tanta demanda, i per criteris de qualitat"
Cinc minuts amb…
Entrevistem Mònica Estruch, directora editorial d'Editorial Mediterrània
- Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
En termes generals diria que no estem malament, però que podríem estar millor. Es publica molt, i segurament no tot hauria de veure la llum, perquè no hi ha tanta demanda, i per criteris de qualitat. A les petites i mitjanes editorials ens cal més visibilitat, perquè ens hem de fer lloc al costat de grans grups que publiquen en català i, sobretot, enmig de tot el que es publica en castellà.
Tot i això, es fan moltes accions, i molt bones, a llibreries i biblioteques, que acosten els llibres als lectors. En el sector de l'edició infantil, per exemple, hi ha moltíssimes activitats al llarg de l'any que es fan amb la complicitat dels autors i il·lustradors, dels editors i els llibreters. És un esforç evident de temps i recursos, però també és una inversió de futur.
- Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català
Com a repte principal, diria que ens cal guanyar lectors en general, i en català en concret. Hi ha massa gent que no llegeix habitualment i a qui no li fa vergonya reconèixer-ho. Fem-los veure que s'estan perdent una part fantàstica de la vida! I cal fidelitzar els lectors existents: els petits perquè seran els futurs lectors adults; i els grans perquè són l'exemple per als més petits i ho han de transmetre.
A banda d'això, un altre repte hauria de ser posar en valor tot el procés d'edició dels llibres, des de l'autor i l'il·lustrador, passant pel traductor, l'editor, el distribuïdor i fins arribar al llibreter, perquè acostant aquests actors al públic general, els farem més propers. I ja sabem que les coses properes, tenen un valor afegit.
- Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Un paper de suport i assessorament, de defensa dels interessos de tots els associats, tan diversos entre ells. Un paper actiu d'obrir espais, com la Setmana del Llibre en Català, que siguin aparadors de l'edició en català. I un paper de pont amb les administracions per tal de vetllar per línies d'ajuda a l'edició, a la traducció, a la compra d'exemplars per a biblioteques, etc.
Entrevistem a Judit Pujadó i Xavier Cortadellas, editors de Sidillà: “Cal triar bé els llibres que s’editen i editar-los bé”
Cinc minuts amb…
Entrevistem Judit Pujadó i Xavier Cortadellas, editors de Sidillà
- Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
Veiem l’ecosistema editorial actual una mica com el país: inquiet, actiu i mobilitzat. Una altra cosa és que totes les propostes trobin el públic que necessiten o que l’acabin trobant en un nombre suficient com per garantir la continuïtat dels projectes. L’ecosistema és molt variat i ofereix obres també molt variades, malgrat que encara queden alguns àmbits en què s’edita poc perquè es ven poc, com ara el llibre de divulgació científica. En aquest àmbit es podria fer molta feina amb els llibreters. Falten premis que destaquin les millors obres d’assaig editades en català, per exemple.
La convivència de grans grups editorials, d’editorials mitjanes i de microeditorials dona molt de joc als lectors a l’hora de triar llibres i projectes, i també als autors que busquen editorial. El territori també entra en joc aquí perquè han nascut editorials arreu i fires del llibre també arreu. Tot el que sigui acostar el llibre al lector és bo i dona dinamisme al sector.
- Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català
Els reptes més importants són, a parer nostre, arribar a un públic més ampli. No és només feina de l’editor, però l’editor hi ha de contribuir. Cal triar bé els llibres que s’editen i editar-los bé. Hi ha marge per créixer en lectors a Catalunya i hi ha encara més marge al País Valencià o a les Illes. També a la Catalunya Nord, en edició infantil. Tot això comptant, naturalment, que l’Estat – l’espanyol o el francès- no ens hi ajudarà, ans el contrari. Cal bastir una bona xarxa en relació amb tots els sectors entorn del món del llibre que impliqui gent entusiasta, que s’ho estima i que s’ho creu. En aquest camp hi juguen mestres, professors, bibliotecaris, llibreters, periodistes, editors, autors, distribuïdors... El llibre ha de competir en aquests moments amb molts altres estímuls, interessos i formes d’entreteniment que tenen al darrere indústries importantíssimes. Hem de saber posar en valor el llibre fins i tot com a eina que ha demostrat al llarg dels segles la seva eficàcia, ara que els estudis comencen a dir que allò que llegim en papers relligats ens afecta molt més a tots els nivells que el que llegim en una pantalla o el que veiem a internet.
L’altre gran repte és que la producció catalana, literària i assagística, arribi al món, trobi editorials interessades a traduir les obres que escrivim i editem. Aquesta és una gran finestra que podem oferir al país perquè s’hi mostri i el món ens vegi. En els temps que venen ens temem que els editors tindrem una tasca important a fer en aquest sentit.
Ens agradaria que les relacions culturals i intel·lectuals amb la resta dels Països Catalans fos una realitat ben viva. Encara hi ha problemes incomprensibles que dificulten la comercialització dels llibres editats al País Valencià i a Catalunya d’una banda l’altra del riu Sènia.
- Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
El paper de l’Associació ha de ser el de consensuar els neguits d’un sector que és molt divers, defensar-ne els interessos a tots els nivells, també davant les administracions, promoure activitats que puguin contribuir a difondre el llibre en català, també a les biblioteques i als mitjans de comunicació impresos o digitals, i, sobretot, ha de fer una feina d’internacionalització de la cultura escrita del país. En la conjuntura actual l’Associació tindrà responsabilitats afegides donada la situació política del país. Però no dubtem que ho farà molt bé, com ja ho està fent.
Entrevistem Núria Sales, directora de Símbol Editors: “Sóc optimista perquè l’edició en català cobreix tot l’espectre del món del llibre, des de l’infantil a l’assaig passant per la ficció i altres gèneres”
Cinc minuts amb…
Entrevistem Núria Sales, directora de Símbols Editors.
- Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
Amb optimisme. Crec que s’està recuperant cada vegada més un ecosistema format per editorials petites, mitjanes i grans, quan fa pocs anys semblava que es reduiria a uns grans grups editorials i prou. I això és signe de vitalitat i diversitat i, si tots treballem bé, de qualitat. També sóc optimista perquè l’edició en català cobreix tot l’espectre del món del llibre, des de l’infantil a l’assaig passant per la ficció i altres gèneres. Potser on patim més és en el llibre tècnic i científic, però també els hi passa a altres llengües del món. El moment creatiu –escriptors, il·lustradors, traductors– és molt bo i això evidentment té una translació al món del llibre.
- Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català
N’hi ha uns quants... per exemple: a) Ser presents a la totalitat de l’espai cultural en català de manera normal, no només excepcional o de manera militant. b) Poder competir en igualtat de condicions tant de cost com de comercialització (promoció i distribució a tots els punts de venda) amb l’edició en castellà. c) Prestigiar socialment la lectura d) Aconseguir que les traduccions –en les dues direccions– s’incrementin. e) Repensar el sistema de distribució i logístic...
- Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Bàsicament posar l’accent en la defensa del sector del llibre en general i del català en particular, sensibilitzant al conjunt de la població, aconseguir acords de tot el sector per defensar-los davant l’administració, prestar serveis als associats i defensar la llengua catalana com a vehicle d’expressió.
Entrevistem Eulàlia Pagès, directora de Pagès Editors: “L’Associació està fent un bon treball perquè l’edició en català tingui les mateixes condicions que l’edició en castellà”
Cinc minuts amb…
Entrevistem Eulàlia Pagès, directora de Pagès Editors.
- Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
En un marc en què després de diferents moviments en el món de l’edició amb grans fusions i tancament de segells editorials arran sobretot de la crisi econòmica, el sector editorial reflecteix la societat actual, principalment pel que fa a l’adaptació a la nova conjuntura econòmica, d’informació i de comunicació. En el nostre sector, a Catalunya, els grans grups editors controlen una part molt important de l’edició; al mateix temps, segons l’estratègia d’especialització, han aflorat petites editorials o micro editorials. En una situació intermèdia ens situem, un grup d’editorials de magnitud mitjana que lluitem per la nostra independència i ens resistim a l’absorció per part de grans grups editors.
Crec que un sector en què hi poden conviure tant els grans segells editors com els mitjans o els petits fa que l’edició a Catalunya sigui totalment radial i que no es focalitzi únicament l’edició a Barcelona, cosa que garanteix una riquesa a tot el territori, d’aquesta manera dona veu a autors de tota terra de parla catalana, i ens fa més fàcil l’accés als lectors, d’aquest manera el món del llibre és més dinàmic a tot arreu.
- Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català?
Crec que hi ha dos reptes imminents de futur que hem de treballar conjuntament en tots els àmbits del sector del llibre.
Per una part, guanyar lectors que consumeixin habitualment llibres publicats en català. Actualment, menys del 30% dels lectors catalans llegeixen, habitualment, llibres en català, per tant tenim molt de camí a recórrer en aquest sentit. Això no ho podrem aconseguir sense que les institucions, les escoles, els llibreters, les biblioteques, els editors, els escriptors, els traductors i altres, no ens marquem un full de ruta i un projecte conjunt sobre la lectura, en totes les franges d’edat així com en totes les classes socials i sense oblidar tot el territori.
Un altre tema és l’autoedició. Com s’ha de gestionar l’autoedició? Som en un moment en què l’autoedició ha proliferat molt, en detriment, en gran part de la qualitat literària i productiva del llibre.
- Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Crec que l’Associació està fent un bon treball en l’esforç perquè l’edició en català tingui les mateixes condicions que l’edició en castellà. Per tant crec que s’ha de vetllar per no perdre el que s’ha aconseguit i treballar per aconseguir més bons ajuts en partides com la traducció o la internacionalització.
Crec també que un paper molt important que cal dur a terme és la promoció del llibre en català mitjançant els mitjans de comunicació, fent campanyes durant tot l’any a les escoles, treballant sobretot les edats adolescents, o les institucions. S’ha d’aconseguir que el llibre sigui un objecte quotidià i que es vegi el llibre com una alternativa d’oci important. Per totes aquestes raons, ens hem de posar al dia amb les xarxes socials, grans competidores de la lectura i del llibre, i cercar-hi recursos i aliances.
I cal, sobretot, potenciar la pluralitat i la proximitat de la literatura, d’aquesta manera, n’estic convençuda, guanyarem lectors, perquè els autors de proximitat, a part què hi són, sense ells no aconseguiríem un gaudi més pròxim i més a l’abast de la lectura.
