Francesc Bombí-Vilaseca
El Palau de la Música rep el 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Biel Mesquida, amb una gran ovació i amb quatre estendards que com les quatre barres anuncien una divisa clara: “Poesia és lluita”. Així ho ha entès sempre, vivint a partir de dues premisses: estimar i escriure.
El primer a pujar a l’escenari és Lluís Llach, per cantar el Viatge a Ítaca, el poema de Kavafis que un dia quan tenien vint anys, recorda el músic, el poeta li va oferir dient-li: “Aviam si n’aprens d’una punyetera vegada”. Pocs dies després, tots dos cosien un manuscrit –no tenien grapes– i Mesquida el va presentar a un premi: el Prudenci Bertrana que va guanyar L’adolescent de sal. La confiança que es tenien i que es tenen.
“Has de pregar que el camí sigui llarg, / que siguin moltes les matinades”, diu el poema, i les matinades de Mesquida han estat moltes i molt llargues, amb joves com ell i Llach i ara amb joves com el duet Jansky –Laia MaLo i Jaume Reus–, que teixeixen un paisatge sonor amb flauta i electrònica i sons de la natura sobre el qual Blanca Llum Vidal recita poemes de Trast (LaBreu), l’últim i recent llibre de Mesquida.
“Biel Mesquida ha dit diu dirà la poesia en totes les formes possibles”, glosa Toni Clapés i parla d’un “ull poètic” que “esgarrinxa enxarpa esgarrapa encaparra” per confegir un text palimpsest amb versos de l’homenatjat per fer de la poesia un “espai de resistència” i parlar d’escriptura, memòria, bellesa, creació poètica, eros, territori, solitud i amor.
Després, Pepa López recita un fragment del text dramàtic Els missatgers no arriben mai fent d’Enone, dida de Fedra. Acompanyada de Borja Penalba, Maria del Mar Bonet li recita Blaus i sol de roses blanques, un poema de Blai Bonet fet cançó amb música de Toni Parera, i després s’alternen, amb música de Jansky altre cop, Mireia Calafell –poemes de Carpe momentum – i Adrià Targa, el clàssic Lluita de classes d’El bell país on els homes desitgen els homes, de títol tan explicatiu com els seus versos.
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich –entitat que convoca el guardó–, contrasta poemes del primer i de l’últim llibre de Mesquida, amb 53 anys de diferència, però amb “la mateixa intensitat”, i recorda el “lector voraç i escriptor precoç” que va fer una entrada fulgurant duent “les lletres catalanes a la modernitat literària” i treballant “per la llibertat de les persones i dels pobles, també del nostre, a Catalunya i als Països Catalans, contra el regionalisme i la disgregació, contra la minorització i l’esquarterament cultural que ataca per totes bandes”.
Article publicat a La Vanguardia, clica aquí per llegir l’article sencer
