Bon dia a tohom,
Benvolgudes autoritats, representants del món editorial, membres de la junta de l’associació d’editors en llengua catalana, amics i amigues de la cultura.
Benvinguts a la 43a edició de la Setmana del Llibre en Català al Passeig de Lluís Companys. Durant deu dies, aquest espai es transforma en una àgora cultural: un lloc on els llibres surten al carrer, on les veus dels autors es barregen amb les dels lectors, on cada parada és un espai de conversa i cada llibre una oportunitat de descoberta. Això és la Setmana del Llibre en Català: el marc on celebrem la llengua i la literatura, una gran trobada cultural catalana i en català. La Setmana és molt més que un festival literari: és una celebració col·lectiva del plaer de llegir, un esdeveniment que combina la literatura amb altres expressions de la cultura —la música, les arts escèniques, la il·lustració, el pensament— i que fa créixer la complicitat entre creadors i públic. És la prova que el català, amb els llibres i amb totes les seves formes d’expressió, és una llengua viva i compartida.
Enguany, la Setmana coincideix de nou amb les Festes de la Mercè, i aquesta coincidència és una mostra de la vitalitat de la nostra cultura. Si la Mercè omple la ciutat de música, dansa i festa, la Setmana omple el Passeig de paraules, d’idees i de llibres. Volem que aquest sigui un lloc de referència que reforci el paper de Barcelona com a capital cultural, i que cada setembre la ciutat es converteixi en una gran festa del llibre i de la llengua. En aquest sentit, i tot i que l’any passat va ser circumstancial, vull agrair a l’Ajuntament que ens hagi acollit al Passeig de Lluís Companys .
La Setmana del Llibre en Català és també una demostració de transversalitat i, al mateix temps, d’unitat. Hi són presents segells i editorials del País Valencià, de les Illes, d’Andorra, de la Catalunya Nord i una representació de l’Alguer. El català és una llengua compartida que uneix territoris diversos en una mateixa comunitat cultural. Per això, aquesta Setmana vol ser també la Setmana del Territori: una celebració que traspassi fronteres i que faci que el que passa aquí tingui ressò arreu del nostre espai lingüístic. Aquest és justament, el nostre compromís dins del Pla Nacional del Llibre i la Lectura.
Un dels grans valors de la Setmana és que visibilitza tota la comunitat que fa possible el llibre en català. Els escriptors i escriptores, que són l’origen de tot, ens regalen les històries que donen sentit a aquesta trobada. Els editors, amb la seva feina constant, les converteixen en llibres i fan créixer el patrimoni literari del país. Les llibreries són molt més que punts de venda: són espais de proximitat i de recomanació, veritables eixos culturals que hem de protegir i enfortir amb tot el suport i els ajuts possibles. I, evidentment, també hi ha els traductors i traductores, que obren finestres a altres mons, les biblioteques, que garanteixen l’accés universal a la lectura, i com no, les revistes, que aporten pensament crític i noves veus. Les arts gràfiques, amb el seu treball precís, i els distribuïdors, amb una tasca sovint discreta, garanteixen que els llibres arribin puntualment arreu del territori. I en aquest sentit estem molt contents de veure com la facturació del llibre en català ha crescut, però aquest creixement ens obliga a analitzar-lo amb responsabilitat i a garantir que l’ecosistema editorial es mantingui divers i equilibrat, amb espai per a les petites, mitjanes i grans editorials i per a tota la riquesa de veus que conformen el nostre sector.
I en aquest context hem de parlar clar sobre la llengua. El català ha de ser i ha de continuar sent la llengua vehicular de l’educació. Necessitem garantir que les noves generacions puguin créixer llegint en català, pensant en català i vivint en català. Sense una escola en català, sense lectors formats en català, no hi haurà una cultura viva i arrelada. Aquesta és una responsabilitat col·lectiva: de les institucions, de les famílies, de l’escola i també de tot el sector cultural.
I, per la part que ens toca, amb tota aquesta feina que fem directament des del sector cultural, i a més de tota la feina que fem per assolir aquests objectius, també es necessiten recursos. Evidentment, vull agrair a les administracions la feina que hem fet conjuntament aquests anys i el creixement en el suport al sector del llibre, però cal ser clars i directes: necessitem pressupostos i els necessitem ja. Necessitem assolir el 2% del pressupost de la Generalitat destinat a cultura. Perquè aquest 2% vol dir més biblioteques obertes, més llibres a les escoles, més suport a les llibreries, més oportunitats per als nostres creadors.
I gran part d’aquest esforç s’ha d’articular des del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que és l’eina que ha de permetre créixer en lectors, consolidar les biblioteques escolars, donar visibilitat al llibre en català i fer-lo accessible a tothom. Sense aquest pla, no hi haurà una estratègia global que garanteixi que la inversió arriba on ha d’arribar.
I parlant de responsabilitat, avui també volem reconèixer la trajectòria d’aquells que han fet del compromís amb la llengua una manera de viure. El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes distingeix enguany Pere Lluís Font, filòsof i pensador que ens ha ensenyat que la cultura no és només coneixement, sinó també responsabilitat. La seva obra i la seva vida són una mostra que el català ha arribat fins aquí perquè moltes persones han cregut que valia la pena defensar-lo. El seu exemple ens recorda que llegir en català és un acte de llibertat, i escriure-hi és un acte de generositat i de resistència.
I enguany, la nostra literatura té també una finestra oberta al món: Barcelona és la ciutat convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara. Al novembre, la literatura catalana desembarcarà a Mèxic per fer-se llegir i escoltar més enllà de l’Atlàntic. És una oportunitat històrica per donar a conèixer els nostres autors, establir ponts amb altres cultures i projectar la nostra veu al món. Hem d’aprofitar aquest moment perquè el català sigui no només llengua de país, sinó llengua universal de creació. És una oportunitat històrica per donar a conèixer els nostres autors, establir ponts amb altres cultures i projectar la nostra veu al món. Hem d’aprofitar aquest moment perquè el català sigui no només llengua de país, sinó llengua universal de creació.
Però projectar la nostra veu al món vol dir també fer-nos solidaris amb el dolor dels altres pobles. Avui, mentre celebrem la vitalitat del llibre i de la llengua, no podem oblidar la tragèdia que viu Gaza. El genocidi que hi té lloc és també un atac a la cultura, a la paraula i a la memòria. En un moment en què es destrueixen vides i històries, el nostre compromís amb la lectura i la creació ha de ser també un compromís amb la dignitat humana i la pau.
I deixeu-me acabar recordant que ens trobem al Passeig de Lluís Companys. Aquí, més que enlloc, és inevitable pensar en la connexió profunda entre cultura, llengua i llibertat. Companys va defensar la dignitat del nostre poble fins a les últimes conseqüències. Avui, nosaltres, amb els llibres a les mans, continuem aquest llegat. Perquè cada llibre en català que passa de mà en mà, cada lector que descobreix una història, cada paraula dita i escoltada, és un futur que guanyem per a la nostra llengua i per a la nostra cultura. I aquest futur el construïm junts, cada dia, amb cada lectura i amb cada gest de defensa de la nostra llengua.
Moltes gràcies,
Ílya Pérdigo, President de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.
