Coincidint amb les festes de la patrona d’hivern de Barcelona, s’ha anunciat el guanyador de la quarta edició del premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona: Roger Bastida (l’Hospitalet de Llobregat, 1990), amb la seva novel·la alhora històrica i profundament contemporània, pel que fa a la forma, Passeig de Gràcia.
Convocat per Comanegra i Àfora Focus Edicions i dotat amb 25.000€ i una escultura de bronze d’Antoni Camarasa, és el premi organitzat per editorials independents més ben remunerat del país. Va concebre’s amb l’objectiu d’empènyer a la creació de novel·les que no solament destaquessin per la qualitat formal, sinó que tinguessin l’habilitat d’acréixer Barcelona, sumant capes d’història a la percepció usual i establint el caràcter que ha conservat al llarg de totes les seves transformacions en uns temps en què, com a conseqüència del turisme i la immigració massiva, sovint costa delimitar què li és propi. El jurat —compost per Francesco Ardolino, Alba Cayón, Jordi González, Enric H. March i Laura Tejada— ha qualificat la novel·la d’enguany com la realització impecable d’allò que imaginaven en començar el concurs; la decisió es va prendre per unanimitat absoluta. Alba Cayón, editora de Comanegra i membre del jurat, ressalta “l’audàcia de centrar l’obra en una zona tan emblemàtica i tan estudiada de Barcelona” sense que la popularitat de l’escenari se l’emporti per imaginaris comuns; el seu “equilibri entre la pura ficció i la inclusió de materials d’arxiu ben seleccionats”; l’esforç de recreació històrica que no està renyit amb un punt de vista contemporani i la capacitat que demostra per vincular el conjunt als principals debats actuals de la ciutat; la integració de personatges històrics, a més d’icones culturals i artístiques de la ciutat, sense caure mai en tòpics; i, últim però vital, el domini d’en Roger Bastida per conduir la llengua de l’època “mantenint-la fresca, viva i natural per al lector d’avui”.
Després de tres edicions amb premiats d’una generació —Lluís-Anton Baulenas, 1958; Sylvia Lagarda-Mata, 1961; Maria Carme Roca, 1955—, en Roger Bastida, de només trenta-cinc anys, s’hi incorpora com a representant de les generacions més joves. Llicenciat en Història de l’Art amb els estils de vida del 1900 com a àrea d’especialització, cavallejant entre els segles XIX i XX, treballa en el món audiovisual madrileny com a assessor històric de sèries com La Templanza, Ena, la reina Victoria Eugenia, o Sira. Confessa el pes de la seva professió en els elements que agafen presència quan escriu: al cap i a la fi, un assessor històric s’encarrega dels invisibles del món televisiu. Les minúcies d’ambientació en drames d’època prenen protagonisme únicament si traeixen la credibilitat d’una escena; la resta del temps, la tinta concreta amb què s’ha firmat un document, el maquillatge d’una jove, l’origen del marbre d’un bust queden eliminats de les nostres consideracions. Així, en la novel·la històrica d’en Roger Bastida no hi tiranitzen les figures dominants i conegudes dels llibres de text, ni els tractats que ara conservem rere un vidre als museus, sinó el formigueig que conformava el 97% de la població i que la historiografia, per les complicacions d’arxivar l’entramat d’unes existències amb molt menys registre escrit, oblida. Sense ignorar el pes dels diners i l’autoritat de les classes burgeses i nobles en els moviments de la ciutat, Passeig de Gràcias’endinsa en aspectes d’aleshores, propis de les ‘vides menors’, que fan possible contrastar-nos-hi perquè trepitgen el nostre mateix terreny: l’economia de la classe treballadora, l’habitatge, les accions humanes, desapercebudes, que obren les portes a les grans accions recordades d’altra gent i que són les que se’ns assemblen. La resurrecció d’aquestes vides mudes fa prendre consciència de com la majoria dels ara vius no haurem bategat mai, en mans de la historiografia futura, i de quants atzars del passat són els que ens han constituït, fins a quin punt eren altes les nostres probabilitats de no ser aquí per relacionar-nos amb els universos que ens envolten. Fent que ens albirem alhora des del passat i des del futur, doncs, Passeig de Gràcia desautomatitza les rutines del present.
Article publicat a Amic Cultura, clica aquí per llegir l’article sencer
