Joan Todó, Arnau Pons i Neus Moran, protagonistes dels Premis Ciutat de Barcelona 2025

LaBreu Edicions i L’Avenç destaquen en una edició que també reconeix La Mula, Mar Arza, Jaume Claret Muxart i El petit de Cal Eril

Els jurats dels Premis Ciutat de Barcelona 2025 -uns guardons que es lliuren en el marc de les festes de Santa Eulàlia- han fet públics els veredictes d’enguany. La cerimònia de lectura pública i lliurament tindrà lloc el dimecres 11 de febrer de 2026, a les 18.00 h, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. (premsaicub.bcn.cat)

En l’àmbit cultural, els premis inclouen tretze categories (i, en el conjunt de la convocatòria, dinou reconeixements sumant-hi l’apartat científic). (premsaicub.bcn.cat) A continuació, el focus en els guardons més vinculats al llibre i a l’edició en català, i un repàs dels principals premiats de la resta de disciplines.

Literatura en català: Joan Todó

El Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en llengua catalana ha estat per a Joan Todó pel recull de relats La dolçor de viure (LaBreu Edicions), publicat el 2025. L’obra aplega narracions que exploren, des de registres diversos, la incomoditat contemporània i les zones ombrívoles de l’experiència quotidiana.

Traducció al català: Arnau Pons i La Rosa de Ningú

En Traducció en llengua catalana, el jurat ha distingit Arnau Pons per la seva versió catalana de La Rosa de Ningú (LaBreu Edicions), un recull poètic de Paul Celan. El guardó reconeix una feina de trasllat literari d’alta exigència en un dels corpus més influents de la poesia europea de postguerra.

Assaig, humanitats i història de Barcelona: Neus Moran

El Premi “Agustí Duran i Sanpere” d’Assaig, humanitats i història de Barcelona ha recaigut en Neus Moran Gimeno, doctora en història contemporània per la Universitat de Barcelona, per L’espoli general. La requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978) (L’Avenç). El llibre analitza i documenta la requisa franquista sobre el patrimoni del moviment associatiu i obrer.

Literatura en castellà

El premi de Literatura en llengua castellana ha estat per a Samanta Schweblin per El buen mal (Seix Barral), un volum de relats poblat per personatges abocats a un punt de no-retorn. (casadellibro.com)

Altres guardons culturals: arts escèniques, visuals, audiovisuals i música

Fora del terreny estrictament editorial, el palmarès cultural d’enguany inclou noms i projectes molt visibles:

  • Arts escèniques: la companyia La Mula per Manual per a éssers vius, estrenat al Grec 2025 Festival de Barcelona, amb un llenguatge de teatre visual en què la paraula i el text hi tenen un pes destacat.
  • Arts visuals: Mar Arza, artista de Castelló, reconeguda després de l’exposició Sotaveu a La Virreina Centre de la Imatge, comissariada per Valentí Roma.
  • Audiovisuals: el cineasta Jaume Claret Muxart per Estrany riu (2025), film protagonitzat, entre d’altres, per Jan Monter, Nausicaa Bonnín i Jordi Oriol.
  • Música: El petit de Cal Eril (projecte liderat per Joan Pons) per l’àlbum Eril Eril Eril, que va marcar el retorn discogràfic del projecte després d’un període de silenci.

A més, el jurat ha premiat les ballades de folk de la plaça del Rei (Cultures populars i comunitàries); l’Escola Josep Maria de Sagarra (Cultura i educació); la dissenyadora Joana Moll (Cultura digital) per la conferència performativa L’usuari i la bèstia; i el projecte d’urbanització de la plaça de les Glòries (Arquitectura i urbanisme), signat per Ana Coello, Agence Ter i Meta Engineering.

Informació relacionada

by Inma Alavedra