Visita i brindis d'editors i personalitats del sector cultural català a la Fira de Frankfurt
Ahir dijous 20 d'octubre, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, la consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu, el primer tinent d’alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, el director de l’Institut Ramon Llull, Manuel Forcano i la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Montserrat Ayats, es van traslladar fins a la Fira del Llibre de Frankfurt, la fira internacional més important del sector editorial a nivell mundial.
Les autoritats i personalitats que representen el sector cultural i editorial català es van reunir amb els editors a l’estand de Catalunya, Balears i Barcelona (Pavelló 5.1, estand C-44) per fer la inauguració oficial de l'estand que, en aquesta edició, l'AELLC comparteix amb l'Institut Ramon Llull, l'Ajuntament de Barcelona i el Govern de les Illes Balears. A les 13.00h va tenir lloc el brindis de protocol.
Invitació oficial al còctel
Invitacio-coctel-Frankfurt-2016_20oct
El brindis, en imatges
Del 19 al 23 d'octubre: L'Associació, a la Fira del Llibre de Frankfurt
La Fira del Llibre de Frankfurt (Frankfurt Book Fair 2016) és la fira del llibre més important del sector editorial internacional, funciona des de 1949, i se celebrarà entre els propers dies 19 i 23 d'octubre a les instal·lacions del recinte firal Messe Frankfurt Gmbh d'aquesta ciutat alemanya.
La Fira, que ocupa un espai total de 200.000 metres quadrats al centre de la ciutat, acull més de 7.000 empreses expositores procedents de 100 països, més de 300.000 visitants (gairebé el 50% d'ells professionals), i prop de 10.000 periodistes registrats. A més d’un centre expositor de les novetats de la indústria i del catàleg de les editorials que hi participen, és un dels mercats més importants en l’adquisició de drets per a traduccions i altres tipus de transaccions relacionades amb el sector.
L'Associació, present a la Fira
L'edició en català ha tingut sempre vocació de presència internacional i des de 1982 ha estat present a la Fira de Frankfurt. Des del 2007, any en què Catalunya va ser país convidat, hi participa amb estand propi, sempre amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En aquesta edició l'AELLC comparteix estand amb l'Institut Ramon Llull, l'Ajuntament de Barcelona i el Govern de les Illes Balears. L'estand, amb el número C-44 i situat al pavelló 5.1, és obert a tots els editors catalans presents a la fira.
Dins de l’estand hi participen com a co-expositors:
- 9 Grup Editorial: (Cossetània, Angle i Eumo)
- Barcanova
- Brau Edicions
- Grup Encliclopèdia Catalana: (La Galera, Bridge, Rata i Catedral)
- Ficomic
- Grup 62: (Empúries, Columna, Edicions 62, Proa, Pòrtic i Estrella Polar)
- Norma Editorial
- Pagès Editors
A banda de la presència a l'estand cal destacar, també, l'assistència a la Fira de Frankfurt de la majoria dels editors associats a l'AELLC que publiquen traduccions al català i que volen exportar els autors catalans a altres llengües.
L'estand de l'Associació a La Fira, en imatges
Més informació:
Els membres de l'Associació, a La Plaça del Llibre de València
Del 20 al 23 d'octubre, diversos editors membres de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana seran presents a La Plaça del Llibre, la major mostra de literatura a la ciutat de València i un punt de trobada per a editorials que editen en català, llibreries, autors, il·lustradors i bibliotecaris.
Aquest any, en la seva 4a edició, la Plaça del Llibre reunirà la major oferta de llibres en valencià que s’ha vist mai a la ciutat amb set llibreries i 36 editorials que treballaran conjuntament per oferir als lectors les últimes novetats i els imprescindibles de la literatura en la nostra llengua. A més, per primera vegada, l'edició tindrà lloc a l'emblemàtica plaça de l'Ajuntament.
La Plaça del Llibre està organitzada per la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) i la Generalitat Valenciana, i és iniciativa de l’Associació d’Editors del País Valencià (AEPV), el Gremi de Llibrers de València, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, la Diputació de València, universitats públiques valencianes i les editorials i llibreries participants.
Els membres de l'Associació, presents
Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, serà present a la Plaça del Llibre així com diverses editorials associades a l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (AELLC) que, per primera vegada, participen en aquesta edició amb la voluntat d'enfortir i normalitzar la presència de l'edició en català en el conjunt del territori. A més, també hi haurà alguns dels llibres i autors representats per aquestes editorials.
- Editorials: Cossetania, Eumo, Angle, Capital Books, Abadia de Montserrat, Ara Llibres, Barcino, Base, Comanegra, Edicions de 1984, Gregal, Pagès Editors, Alrevès, Edicions del Periscopi, Edicions Saldonar, Editorial Meteora, El Gall Editor, L'Avenç, Raig Verd Editorial, Sembra Llibres i Tigre de Paper Edicions.
- Llibres i Autors: Nord, de Manuel Bellver, La puta d'oros, d'Elena Torres, L'illa sense temps, d'Esperança Camps, Gegants de Gel, de Joan Benesiu, Ningú no ens espera, de Manuel Baxauri, El desert i les palpitacions del nou segle, d'Enric Balaguer, l'últim número de la revista Reduccions amb poemes de Lluís Roda, Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona, entre d'altres.
Enllaços d'interès:
5a Trobada de Responsables de Biblioteques Públiques de Catalunya
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya té previst realitzar, el proper dijous 3 de novembre, la 5a Trobada de Responsables de Biblioteques Públiques de Catalunya. La presentació de l'acte serà a càrrec del conseller de cultura de la Generalitat, Santi Vila. Es preveu que hi assistiran uns 200 bibliotecaris d’arreu del país.
El Servei de Biblioteques s’ha dirigit a l’Associació, com en anys anteriors, oferint-nos un nou espai al claustre perquè els editors en català, que ho vulguin, puguin mostrar les seves novetats que considerin que poden ser interessants de conèixer i mantenir contacte amb els directors de biblioteques.
- Dia: Dijous 3 de novembre
- Lloc: Recinte de la Biblioteca de Catalunya (Hospital, 56 de Barcelona).
- Hora: de 10.00h a 14.00h
- Inscripció: Els editors interessats en participar-hi ho han de comunicar telemàticament mitjançant el botó “FORMULARI”, com a més tard el dia 24 d’octubre.
Més informació:
- El temps disponible per als editors és l’hora de la pausa-cafè i els moments de l’entrada i la sortida, com en anys anteriors.
- Hem previst llogar taules i cadires perquè els editors puguin exposar els seus llibres i catàlegs. Cada editor haurà d’ocupar-se de portar els seus llibres i material.
- L’espai es distribuirà en funció de les empreses interessades i si se supera la capacitat de l’espai es procedirà a realitzar un sorteig.
- El cost de participació estarà en funció de les despeses de lloguer de taules i cadires i es dividirà entre les empreses participants (25,00 euros per editorial, aproximadament).
5a-trobada-resp.-biblioteques-cat
Fes clic aquí per descarregar el fitxer
Les subvencions convocades per l’Institut Ramon Llull tractades a la sessió informativa del passat 6 d'octubre
El passat dijous 6 d’octubre va tenir lloc a la seu del Gremi d’Editors una sessió informativa sobre les diferents subvencions que recentment ha convocat l’Institut Ramon Llull. La sessió, organitzada conjuntament amb el propi Institut, la va impatir la cap de l’Àrea de Literatura i Pensament, Izaskun Arretxe.
L’objectiu de la sessió era informar tots els editors interessats en aquests ajuts del sector del llibre i altres que també convoca l’Institut. Alhora, que coneguéssin de primera mà quins són els criteris pels quals es regeix la seva concessió, així com resoldre tots aquells dubtes més comuns per facilitar la gestió de tots els tràmits relacionats amb la sol·licitud, la realització de l’activitat subvencionada i la justificació.
Subvencions per a la traducció
- Objecte: Finançament de la traducció d’obres literàries (narrativa, poesia, teatre) i de pensament (no ficció i humanitats) escrites originalment en català.
- Beneficiaris: Editorials que tinguin programada la traducció a altres llengües d’obres escrites en català i que hagin adquirit els drets per publicar l’obra en suport llibre imprès i en distribució comercial. L’obra no pot ser publicada abans de la data de concessió de la subvenció ni es pot publicar més tard del 30 de novembre de l’any següent al de la convocatòria.
- Terminis de presentació de sol·licituds per al 2016: fins al 19 d’abril, del 20 d’abril al 2 de juny, del 20 de juny al 31 d’octubre.
- Pagament: El 50% de l’ajut concedit és abonat al sol·licitant un cop publicada la resolució de l’atorgament de la subvenció. El 50% restant serà pagat un cop l’IRL hagi rebut 15 exemplars del llibre subvencionat, juntament amb la factura del traductor, el comprovant del pagament de la mateixa i altres documents justificatius. Aquest segon pagament es farà l’any següent al de la convocatòria.
- Compromís: (A la pàgina de crèdits)
– “La traducció d’aquesta obra ha disposat d’un ajut de l’Institut Ramon Llull.
– El logotip de l’Institut Ramon Llull.
– La portada hi ha de fer constar: “Traduït del català per…”.
Subvencions per a la promoció
- Objecte: Realització d’activitats de promoció exterior de la literatura catalana i de pensament (obres de no ficció i humanitats), escrites originàriament en català, que es realitzin durant l’any de la convocatòria.
- Modalitats:
– Actes en festivals literaris internacionals, presentacions i plans de promoció de novetats en traducció (s’exclouen les activitats realitzades en l’àmbit acadèmic).
– Dossiers monogràfics sobre literatura catalana i pensament en revistes culturals de fora del domini lingüístic.
– Traducció de fragments i elaboració de dossiers d’obres de literatura catalana i pensament per a trameses a l’estranger.
– Actes de promoció exterior d’una obra il·lustrada de la literatura infantil o juvenil - Beneficiaris: Entitats públiques i privades.
- Terminis de presentació de sol·licituds per al 2016: fins al 19 d’abril, del 20 d’abril al 2 de juny, del 20 de juny al 19 de setembre.
- Pagament: L’organitzador de l’acte avançarà el pagament del cost de l’activitat, ja que el 100% de la quantitat atorgada es farà efectiva un cop s’hagi efectuat l’activitat i un cop s’hagi presentat la documentació justificativa corresponent.
- Justificació de la documentació: La documentació que justifiqui l’import total de la subvenció concedida. El termini per presentar-la és d’un mes a partir de la finalització de l’activitat i, en tot cas, abans del 31 de gener de l’any següent al de la convocatòria.
- Compromís: Incloure el logotip de l’Institut Ramon Llull a tots els elements informatius i publicitaris relacionats amb l’activitat subvencionada.
Subvencions per a obres il·lustrades de literatura infantil i juvenil
- Objecte: Finançament de les despeses corresponents a la remuneració d’il·lustradors d’obres il·lustrades de literatura infantil i juvenil (àlbums o llibres il·lustrats). L’import màxim de la subvenció és de és de 1.500 euros per sol·licitud.
- Beneficiaris: Editorials, espanyoles o estrangeres, que tinguin programada la publicació o la coedició d’obres il·lustrades de literatura infantil i juvenil el/la il·lustrador/a de les quals sigui una persona domiciliada a Catalunya.
- Terminis de presentació de sol·licituds per al 2016: fins al 5 de maig, del 20 de juny al 19 de setembre, del 21 de setembre al 30 de novembre (convocatòria anticipada 2017).
- Compromís: A la pàgina de crèdits del llibre subvencionat: “La il·lustració d’aquesta obra ha disposat d’un ajut de l’Institut Ramon Llull”, el logotip de l’institut. Ha de fer constar, l’autoria de l’il·lustrador i de l’escriptor, si escau.
Subvencions de residències per a traductors
- Objecte: Ajuts a traductors/ores que estiguin treballant en la traducció d’obres de la literatura catalana per a residències a Catalunya d’entre dues i sis setmanes, exceptuant les setmanes corresponents al mes d’agost. L’objectiu de l’estada és treballar en la traducció en curs. En virtut d’aquest ajut, els beneficiaris podran fer ús gratuïtament d’un apartament al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i disposaran d’una dotació econòmica per cobrir les despeses de manutenció.
- Beneficiaris: Traductors estrangers que estiguin traduint una obra de literatura catalana (poesia, narrativa, teatre), domiciliats a l’estranger, i que tinguin un contracte en vigor amb una editorial per traduir l’obra en qüestió.
- Terminis de presentació de sol·licituds per al 2016: fins al 19 d’abril, del 20 d’abril a l’1 de juny.
Presentació de la Sessió
Fes clic aquí per descarregar l'arxiu en format ppt
Tríptic sobre els ajuts de l’IRL per al 2017
Fes clic aquí per descarregar el fitxer
El 15 d'octubre: darrer dia per presentar llibres al web del SAB
Ens informen des del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que el proper 15 d’octubre serà el darrer dia en què, aquest any, els editors podran presentar llibres al web del Sistema d'Adquisició Bibliotecària (SAB).
Els llibres publicats a partir d’aquell dia i fins al 31 de desembre, es podran introduir durant el mes de gener, única i exclusivament. Cal que tingueu present aquesta data de tancament per tal que pugueu presentar ara el màxim de títols possible.
Més informació:
- Contacte: Beatriu Cajal, Secció de Gestió de la Col·lecció del Servei de Biblioteques
- Correu-e: bcajal@gencat.cat
- Telèfon: 93 554 72 52
- Portal web del SAB
Del 13 al 16 de novembre: trobades d'editors de literatura infantil i juvenil
Com potser ja sabeu, l’Àrea de Literatura i Pensament l’Institut Ramon Llull està organitzant una missió d’editors LIJ entre els dies 13 i 16 de novembre, amb trobades previstes amb editorials i agències catalanes durant els dies 15 (matí i tarda) i 16 (matí). Cinc editors internacionals participaran a un programa molt similar a la missió d’editors que ja coneixeu. Els editors confirmats fins ara són Claire Moon, d’Orange Agency (Corea), François Martin, d’Actes Sud Junior (France) i Helga Preugschat de Fischer Verlag (Alemanya).
Participació
Ens agradaria saber si estaríeu interessants en participar-hi i, si fos el cas, que ho confirméssiu abans del 18 d’octubre al correu jflorit@llull.cat. Des de l’IRL es farà tot el possible perquè tots els interessats hi puguin participar, però per qüestions d’espai i de temps, probablement s’haurà de fer una selecció, que vindrà determinada pels catàlegs dels editors internacionals convidats.
Enllaços d'interès:
Participació en fires internacionals del llibre
Tal com vam informar a la circular núm. 028/2016 enviada l’11 de juliol, l’Institut Ramon Llull participa al llarg de l’any en algunes de les fires internacionals del llibre que se celebren arreu. Ocasionalment inviten editors a participar-hi oferint-los la possibilitat de fer ús del seu estand i serveis.
Des de l’Associació, i consensuat amb l’Institut Ramon Llull, hem cregut convenient estendre aquesta possibilitat a tots els associats que puguin estar interessats en obrir mercats internacionals.
Ens cal conèixer les fires internacionals que, més enllà de les fires de Frankfurt, Londres i Bolonya, més puguin interessar als nostres associats per traslladar suggeriments a l’Institut Ramon Llull.
Ens comuniquen que han ampliat el termini per a rebre propostes fins a l’11 de novembre. Ens cal la vostra resposta, via correu electrònic a info@editors.cat
Aprofitem l’avinentesa per agrair la col·laboració de les editorials que ens han fet arribar les seves propostes.
L'Associació es reuneix amb Jaume Peral, director de TV3
La presidenta de l'Associació, Montserrat Ayats, i el vicepresident, Joan Sala, es van reunir el dia 27 de setembre a la seu de TV3 amb Jaume Peral, director de TV3, i Rosa Cornet, cap de gabinet de direcció.
La reunió es va fer a petició de l’Associació per reclamar més presència de llibres i del sector als Telenotícies, més presència de llibres, persones llegint o activitats al voltant de la lectura en sèries o documentals de producció pròpia i poder tenir dades objectives (indicadors com es tenen amb els partits, els temes de gènere, etc.) sobre aquesta presència.
Per la seva banda, la CCMA va comentar que a TV3 aposten per abordar els llibres i les activitats al voltant dels llibres des de la normalitat, en diferents programes (Divendres, Els Matins...) i des de diferents gèneres periodístics.
Ens van informar que al Canal 33 s’ha afegit una franja temàtica vinculada a l’actualitat cultural on hi ha prevista, per exemple, una setmana temàtica dedicada a Montserrat Roig o la Barcelona Negra.
Finalment ens van comunicar que no descarten un programa de llibres, però no es van comprometre a res perquè “caldria trobar la fórmula adequada”.
Es va convenir tornar a celebrar una reunió més endavant, després del debat intern sobre la pròxima temporada.
Enllaços d'interès:
Montse Ayats: “En català s’ha pecat d’elitisme editorial”
Entrevista de Carles Geli publicada a El Pais el 30 de setembre de 2016. Fes clic aquí per veure l'entrevista original
Parla amb bones maneres, però sense embuts ‒una traducció verbal de la seva innata tenacitat i optimisme‒, Montse Ayats (Vic, 1968), mestre i llicenciada en Filologia amb més de 30 anys al món editorial gairebé tots vinculats al segell Eumo, d’on és directora editorial des de 2003, una tribuna privilegiada, per bé i per mal, de les sacsejades del sector. Artífex del redreçament de la Setmana del Llibre en Català que ha pilotat entre 2013 i 2015, ara és la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (AELLC) que, és clar, vol dinamitzar.
Editar en temps convulsos i en català. Com està la cosa?
El prestigi de l’edició en català ha augmentat: la qualitat del que es publica o de les traduccions no es discuteixen; és una edició molt més competitiva que fa 30 anys; per exemple, aquí tenim el fenomen de Lucia Berlin i el seu Manual per a dones de fer feines, que gairebé s’ha promogut des de l’àmbit català i en vendes gens menyspreables. I tot això en un context més complicat com és la globalització.
La sensació, en canvi, és que és un sector amb molts buits estructurals i de continguts…
El que passa és que encara hi ha gent al nostre sector que continua treballant com a l’època de la resistència franquista, amb temàtiques molt especialitzades, cert descuit en la difusió... Ens calen lectors, i per això necessitem llibres en català de tots els àmbits i condicions i dels personatges més diversos... En català s’ha pecat de cert elitisme editorial, com si el lector català hagués de llegir determinades coses només per ser català i no d’altres...
Doncs un forat evident és l’assaig: no n’hi ha perquè no es ven o no es ven perquè no hi ha prou oferta i llavors no es crea el públic?
L’assaig en català no arriba bàsicament per la dificultat de la traducció: no hi ha prou suport, llavors no se’n fa i, en conseqüència, no es crea públic lector. A banda, o potser n’és un efecte, el castellà té una oferta molt consolidada i el lector d’assaig català s’ha habituat a fer-ho en castellà...
Com es gira, això?
L’única manera és augmentant-ne l’oferta, però quin editor, en plena crisi, s’hi posa? És molt difícil que les empreses soles, avui, se’n surtin amb això. Aquí ens cal una intervenció, un suport institucional: si com a país volem incorporar el millor pensament mundial ens caldran ajuts.
Del què sí que hi ha oferta és d’assaig sobre qüestions del procés independentista i molt, molt desigual...
Una part de l’assaig que s’està fent, efectivament, és molt local, ens quedem molt amb les nostres coses; potser ja està saturat, l’assaig nacional... Però és un problema més, com el del mercat universitari, que hauria de ser gran consumidor d’assaig, però com que tot es belluga només per publicacions amb impactes de recerca, gairebé tot es fa en anglès... O sigui, a l’universitari tampoc li cal l’assaig català. És per això que crec que la intervenció institucional de la Generalitat s’ha de fer sense complexos.
Què més li demana el sector al Departament de Cultura?
El compliment dels calendaris dels compromisos ja assumits, més dotació per a la compra de llibres de les biblioteques i més col·laboració i trobades amb i entre Ensenyament i Cultura: si el gran problema és que ens falten lectors, el sector sol no pot fer-ho; però els dos departaments, per separat, tampoc.
La música sembla la de sempre. Esperances que ara funcioni?
Relatives... Però no es pot seguir així, de pla en pla segons els consellers o governs de torn... Tot això només són campanyes propagandístiques, fotografies; la cultura no pot seguir sotmesa als canvis polítics: cal una continuïtat més enllà del conseller de torn i accions més enllà de mandats... Això del que ara tant parlen, política d’estat, vaja.
Una Catalunya independent en què beneficiaria el sector?
Hem d’entendre que un estat propi podria posar lleis que condicionessin els ajuts, tot fent una discriminació positiva pel català; això caldria fer-ho, i sense complexos. Per a la resta, el sector s’espavila, com hem demostrat redreçant la Setmana del Llibre en Català, ara model d’èxit.
Doncs a algunes editorials els números d’aquesta darrera edició no els van sortir gens...
La veritat és que el primer cap de setmana, entre la fortíssima calor i que era molt a tocar d’agost, va ser molt dolent. Per a l’any que ve ja tenim el compromís de l’Ajuntament de deixar-nos començar el segon cap de setmana... Però el sector ja se la creu i procura oferir novetats per llavors, tenim consolidat un emplaçament centralitzat... Ara, cal seguir treballant-ho: la Setmana, per ella sola, encara no tira, no és Sant Jordi...
Què caldria?
Presència d’autors amb molt més pes públic, tant estrangers com d’aquí, i buscar altra mena de reclams, com ampliar el descompte: distribuïdors i editors ja hi estem d’acord, falten els llibreters. Podríem fer polítiques de descomptes només pels matins, per exemple, per atreure més visitants...
Sant Jordi també sembla una jornada saturada...
Amb Sant Jordi igual es podrien ampliar també els descomptes a tota la setmana. El sector ho està parlant.
El sector va veure néixer un megagrup editorial, Grup 62, molt vinculat a Planeta, fa cinc anys. Quin balanç en fa?
És evident que un grup així condiciona el mercat; potser ens caldria un segon capgròs com ells. En qualsevol cas, si volem tenir una indústria editorial potent en català cal tenir lligams amb el sector editorial en castellà. D’altra banda, tenir grans grups t’obliga a ser més competitiu, però per la seva pròpia dinàmica deixa escletxes i són una oportunitat també per als segells mitjans i petits. Potser l’única taca sigui la concentració de premis que, d’altra banda, si no es doten bé, sempre seran de segona davant dels premis en castellà.
La proliferació en els darrers anys d’editorials molt petites garanteix l’ecosistema del llibre català?
Evidentment, no. Aquestes editorials estan fetes, en molts casos, des de l’amateurisme, estan portades per gent que al matí treballa en un altre lloc i donen per viure a una persona com a molt. Això és artesania.
Des de l’acord Cossetània amb Eumo, el 2015, desprès de l’abandonament d’aquesta per Grup 62, no hi ha hagut més fusions del que em podrien dir classe mitjana del sector editorial en català. En caldrien més?
L’edició en català només té un gran cap i molts peus. I si de debò volem viure d’això, hem de parlar sense por d’indústria. I la situació és la que és: de les 96 empreses associades a l'AELLC ‒que editin regularment en català n’hi ha unes 130‒, es desprèn que gairebé un terç tenen menys de 10 anys. I que sis de cada 10 tenen menys de cinc treballadors i el 68%, menys de 10. Una quarta part publiquen menys de 10 novetats l’any i la meitat, menys de 25. I són un 45% les que publiquen només en català. Això és el que hi ha.
Llavors caldria...
Doncs l’aparició de més editorials mitjanes, per la suma de segells més petits, que permetessin economies d’escala i millors acords de distribució... No es pot anar a convèncer els lectors un a un: perquè el sector funcioni i hi puguin haver editorials petites ens cal això: una industria potent. En el fons, es creen tantes editorials petites o, fins i tot, llibreries, perquè el mateix sector i el sistema econòmic actual les ha fet fora del mercat, ens veiem obligats a defensar un model al qual ens ha empès el sistema, no perquè el sector ho necessiti. I, és clar, algunes d’aquestes empreses moriran.
Amazon ajudarà el llibre en català?
No ho sé. La veritat és que ni ells han parlat amb nosaltres ni a l’inrevés. Hauríem de fer-ho.
El llibre infantil i juvenil, que en català ha arribat a ser un terç del sector, porta dos anys baixant de vendes. Preocupant?
És un sector molt condicionat per l’èxit d’algun títol o saga. I fins ara no hem tornat a tenir un Harry Potter, per exemple. El problema crec que vindrà més per la socialització i la reutilització, que ha començat amb els llibres de text que les escoles compren per a les aules i que s’ha traslladat ara també als llibres infantils i juvenils. No portant-lo a casa i deixant-lo només a l’escola, no fent-lo partícip de la nostra vida íntima, no ajudem a donar valor al llibre... No és el mateix reciclar ampolles de plàstic que llibres de literatura. Això tindrà segur una repercussió forta en el sector editorial català a mitjà termini. I com a societat hem de preguntar-nos quina és l’aposta que volem fer.
El 2015 es van publicar 11.348 títols en català. No són massa?
No. La prova és que manquen, per exemple, títols en català en assaig, no? El que satura el mercat català és una oferta que és fruit de la suma de les de dues llengües. No s’ha de publicar per publicar, però si publiquéssim menys en català ens faríem trampes a nosaltres mateixos: amb menys títols l’edició en català tindria menys oportunitats.
Però se segueix el mateix esquema que l’edició castellana: cada cop més títols, però menys tiratge de cadascun, o sigui amb menys venda.
Sí, el tiratge és baix, ara la mitjana és de 1.698 exemplars, però estem lluitant amb el castellà, que en fa de mitjana gairebé 3.000, i tot i així nosaltres sortim gairebé al mateix temps i amb el mateix preu, malgrat el decalatge obvi dels marges d’uns i altres; sortim en desavantatge, per això ens cal ajut institucional.
Encara bloquegen tant els drets d’edició en català els segells castellans, malgrat que després ells no els editin?
Passa, però menys. Tenim prevista una trobada amb els agents literaris per veure quins aspectes podem millorar amb ells per afavorir l’edició en català.
Hi ha la pressió del mercat en castellà, però també el fracàs del que hauria de ser el mercat natural del llibre català: el País Valencià i les Illes Balears...
És veritat que les dinàmiques de mercat no estan articulades pel que hauria de ser la llengua. Hi ha una evident necessitat de crear un mercat comú, però hi ha unes realitats sociopolítiques que estan per sobre de les economies de les empreses editorials; aquí torna a caldre una intervenció clara de l’Administració. I així estem.
