El Nou Reglament Europeu de Protecció de Dades
Facilitem la presentació que va acompanyar les explicacions de la ponent Carme Setó, directora de l’Àrea de Dret TIC de Durán-Sindreu, abogados y consultores de empresa, sobre el «Nou Reglament Europeu de Protecció de Dades. Principals novetats» i que es va tractar a la sessió informativa organitzada pel Gremi d'Editors de Catalunya que va tenir lloc el passat 22 de març.
2018-Presentacio-aplicacio-nou-RGPD-Gremi-Editors-22mar-CarmeSeto
Us podeu descarregar el document aquí:
Jornada sobre la convocatòria de projectes Cultura Euroregió 2018
Europa Creativa Desk-Media Catalunya, conjuntament amb el Gabinet Tècnic de la Secretaria General del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Euroregió Pirineus Mediterrània (Agrupació Europea de Cooperació Territorial), han organitzar una jornada informativa sobre la convocatòria CULTURA EUROREGIÓ 2018.
La jornada tindrà lloc el dia 4 de maig (divendres) a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya (Palau de Mar. Plaça de Pau Vila, 3 de Barcelona).
El programa constarà d’un primer bloc de presentacions, orientat al coneixement de les diferents oportunitats de finançament, i d’un segon bloc, dedicat al networking entre els assistents i on els diversos experts oferiran un assessorament individualitzat de projectes i respondran consultes específiques.
L’objectiu de la jornada és informar el sector cultural i creatiu català de les principals novetats de la convocatòria de projectes d’abast euroregional i europeu Cultura Euroregió 2018, que enguany té un import total de 170.000 euros i els projectes es podran presentar a partir del mes de maig i fins al setembre. Les instruccions es publicaran properament al web www.euroregio.eu
Aquesta jornada és gratuïta, prèvia inscripció.
Dades d’interès:
Sistema d'Adquisició Bibliotecària (Primera convocatòria)
S’ha resolt la primera convocatòria de 2018 per a l'adquisició de novetats editorials en català o occità destinades a les biblioteques públiques. En el document que trobareu en annex es recullen les dades bàsiques de la Resolució: calendari, avaluació de la gestió, evolució de la despesa pressupostària 2018 i llistat dels títols més demanats de cada camp temàtic.
Per a informació addicional o consultes, us podeu adreçar a:
- Beatriu Cajal
- Secció de Gestió de la Col·lecció del Servei de Biblioteques
- Correu-e: sab.cultura@gencat.cat
Subvencions per al foment de la traducció a llengües estrangeres del Ministeri de Cultura
El BOE núm. 92 de data 16 d'abril ha publicat la Resolució de la Secretaria d'Estat de Cultura, per la qual es convoquen subvencions, en règim de concurrència competitiva, per al foment de la traducció a llengües estrangeres.
Se subvenciona la traducció i publicació a llengües estrangeres d’obres literàries o científiques, publicades originàriament en castellà o en qualsevol de les llengües cooficials, i que compleixin una de les dues condicions:
a) que hagin estat publicades per una editorial espanyola i distribuïdes en el territori
b) que hagin estat publicades per una editorial estrangera però el seu autor tingui la nacionalitat espanyola
Podran sol·licitar aquestes subvencions empreses del sector editorial espanyoles o estrangeres.
Enguany els editors poden presentar fragments de cinc llibres amb un mínim de 20 pàgines per presentar-los en fires i portals de venda de drets.
El termini per a la presentació de sol·licituds d’aquesta convocatòria ha finalitzat.
Més informació:
Sistema d'Adquisició Bibliotecària
Ens informen des de l’OSIC que aquesta setmana es resoldrà la convocatòria dels ajuts a l’edició en català (via S.A.B.) i ja es podrà tramitar la primera resolució d’enguany. D’acord amb aquest calendari, el Servei de Biblioteques té previst enviar la primera comanda als editors l’endemà mateix, dia 17 d’abril.
Atès que les dates coincidiran amb el període de Sant Jordi, en aquesta ocasió, el lliurament dels llibres per part dels editors es podrà endarrerir fins al proper 18 de maig. Si això es produeix, els editors cal que ho comuniquin al Servei de Biblioteques:
- Beatriu Cajal
- Secció de Gestió de la Col·lecció del Servei de Biblioteques
- Correu-e: sab.cultura@gencat.cat
Estudi sobre hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2017
L’índex de lectura es manté al voltant del 68%
Un 67,6% dels catalans de 14 o més anys són lectors, és a dir, llegeixen almenys un cop al trimestre. Aquest és principal resultat de l’estudi Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2017, elaborat per Conecta Research and Consulting, S.L. per encàrrec de l’Institut Català de les Empreses Culturals. És pràcticament el mateix índex que l’any passat (67,8%) i cinc punts superior al del 2011 (62,3%). Es llegeixen una mitjana d’11,5 llibres l’any.
- Perfil del lector/a
Per sexes, llegeixen més les dones (72,1%) que els homes (62,9%). Per edats, els més lectors són els joves de 14 als 24 anys (88,5%), mentre que els majors de 65 anys són els que menys llegeixen (48,6%). Els lectors que llegeixen almenys un cop per setmana és d’un 55,1%.
- Suports
El 29,8% de la població catalana més gran de 14 anys afirma llegir llibres en format digital. Els dispositius més utilitzats són el llibre digital (13,1%) i la tauleta (10,6%). Un 60,1% dels infants de 10 a 13 anys llegeix webs, blogs i fòrums, el 74% dels nens i el 45,3% de les nenes.
- Un 61,9% dels catalans llegeix llibres per oci
L’índex de la lectura per oci dels catalans de 14 i més anys ha passat del 58,5% l’any 2011 al 61,9% l’any 2017; entre 2016 i 2017 no hi ha variació. La lectura per motius de feina o estudis ha passat del 20,1% al 30,1%; entre 2016 i 2017 aquesta xifra s’ha incrementat en 3,5 punts percentuals. El 27,8% dels lectors llegeix habitualment llibres per oci en català i un 58,2% ho fa ocasionalment. L’any 2011 aquest índex era del 21,2%.
- La lectura en la infància
El 87,8% dels infants catalans entre 10 i 13 anys llegeix llibres per oci en el seu temps lliure, un 95,1% en el cas de les nenes i un 81,1% en el cas dels nens.
- La manca de temps és el principal motiu de no lectura
La meitat de la població de 14 o més anys declara que no llegeix o no ho fa més sovint per manca de temps, especialment les dones i la població amb edats compreses entre els 35 i els 54 anys. Un 59,4% de les dones declara que li manca temps per llegir. A força distància, el segon motiu per a les dones (20,6%) és la manca d’interès per la lectura. Un 39,7% dels homes que no llegeixen llibres ho atribueixen a la manca de temps i, seguidament, declaren la manca d’interès per la lectura (37,9%). La tercera raó és la preferència per altres entreteniments (23,6%).Per als majors de 55 anys, els principals motius són la manca de temps (34,8%) i, seguidament, els problemes de salut (30,5%).
- Més compradors, menys llibres
El 62,8% de la població catalana de 14 anys o més ha comprat algun llibre (de text o no de text) durant el 2017.
Un de cada dos catalans (48,8%) ha comprat almenys un llibre no de text, amb una mitjana de 7,4 llibres. Si comparem la dada amb 2011, veiem que mentre la xifra de compradors era inferior (46,5%), la mitjana de llibres comprats al 2011 era superior amb 7,9 llibres comprats.
Us podeu descarregar l’estudi complet en el següent enllaç:
Més informació:
Entrevistem Eulàlia Pagès, directora de Pagès Editors: “L’Associació està fent un bon treball perquè l’edició en català tingui les mateixes condicions que l’edició en castellà”
Cinc minuts amb…
Entrevistem Eulàlia Pagès, directora de Pagès Editors.
- Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
En un marc en què després de diferents moviments en el món de l’edició amb grans fusions i tancament de segells editorials arran sobretot de la crisi econòmica, el sector editorial reflecteix la societat actual, principalment pel que fa a l’adaptació a la nova conjuntura econòmica, d’informació i de comunicació. En el nostre sector, a Catalunya, els grans grups editors controlen una part molt important de l’edició; al mateix temps, segons l’estratègia d’especialització, han aflorat petites editorials o micro editorials. En una situació intermèdia ens situem, un grup d’editorials de magnitud mitjana que lluitem per la nostra independència i ens resistim a l’absorció per part de grans grups editors.
Crec que un sector en què hi poden conviure tant els grans segells editors com els mitjans o els petits fa que l’edició a Catalunya sigui totalment radial i que no es focalitzi únicament l’edició a Barcelona, cosa que garanteix una riquesa a tot el territori, d’aquesta manera dona veu a autors de tota terra de parla catalana, i ens fa més fàcil l’accés als lectors, d’aquest manera el món del llibre és més dinàmic a tot arreu.
- Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català?
Crec que hi ha dos reptes imminents de futur que hem de treballar conjuntament en tots els àmbits del sector del llibre.
Per una part, guanyar lectors que consumeixin habitualment llibres publicats en català. Actualment, menys del 30% dels lectors catalans llegeixen, habitualment, llibres en català, per tant tenim molt de camí a recórrer en aquest sentit. Això no ho podrem aconseguir sense que les institucions, les escoles, els llibreters, les biblioteques, els editors, els escriptors, els traductors i altres, no ens marquem un full de ruta i un projecte conjunt sobre la lectura, en totes les franges d’edat així com en totes les classes socials i sense oblidar tot el territori.
Un altre tema és l’autoedició. Com s’ha de gestionar l’autoedició? Som en un moment en què l’autoedició ha proliferat molt, en detriment, en gran part de la qualitat literària i productiva del llibre.
- Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Crec que l’Associació està fent un bon treball en l’esforç perquè l’edició en català tingui les mateixes condicions que l’edició en castellà. Per tant crec que s’ha de vetllar per no perdre el que s’ha aconseguit i treballar per aconseguir més bons ajuts en partides com la traducció o la internacionalització.
Crec també que un paper molt important que cal dur a terme és la promoció del llibre en català mitjançant els mitjans de comunicació, fent campanyes durant tot l’any a les escoles, treballant sobretot les edats adolescents, o les institucions. S’ha d’aconseguir que el llibre sigui un objecte quotidià i que es vegi el llibre com una alternativa d’oci important. Per totes aquestes raons, ens hem de posar al dia amb les xarxes socials, grans competidores de la lectura i del llibre, i cercar-hi recursos i aliances.
I cal, sobretot, potenciar la pluralitat i la proximitat de la literatura, d’aquesta manera, n’estic convençuda, guanyarem lectors, perquè els autors de proximitat, a part què hi són, sense ells no aconseguiríem un gaudi més pròxim i més a l’abast de la lectura.
