III Convocatòria d'Ajuts AC/E a la traducció d'obres literàries 2021. Segon termini obert!
S’ha publicat la III Convocatòria d’Ajuts AC/E a la traducció d’obres literàries 2021.
Amb motiu de la participació d’Espanya com a país invitat d’honor a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt 2022, Acción Cultural Española va crear aquests ajuts de recolzament a la traducció per a promoure la publicació d’obres literàries escrites originàriament en qualsevol de les llengües oficials d’Espanya per part d’editorials estrangeres. Hi ha una línia per a editors estrangers i una altra per a editors i agents literaris per a recolzar la traducció de fragments.
Recordem que la Fira de Frankfurt és la més important del mon en aquest sector on s’estima que es negocien el 80% dels contractes anuals de drets d’autor, constitueix una excel·lent oportunitat per a la promoció de títols espanyols a Alemanya i altres mercats estratègics d’interès per a la indústria editorial espanyola com l’anglosaxó, el francès o l’italià. Amb aquests ajuts es pretén aprofitar la repercussió amplificadora que té la fira.
Els ajuts AC/E a la traducció cerquen incentivar la venda de drets a editorials estrangeres per a la publicació d’obres literàries escrites en castellà, o en les llengües cooficials de les Comunitats Autònomes, per a la seva traducció a l’alemany, anglès, francès, neerlandès i italià, afavorint així la seva visibilitat i reconeixement internacionals.
La convocatòria romandrà oberta fins al 31 de desembre.
-
PRIMER TERMINI: La publicació de la primera resolució d’adjudicataris es farà al novembre/desembre de 2021 per als projectes presentats entre el 9 de juny i el 30 de setembre de 2021. El termini per a la presentació de sol·licituds d’aquesta convocatòria ha finalitzat!
-
SEGON TERMINI: La publicació de la segona resolució d’adjudicataris es farà el febrer/març de 2022 per als projectes presentats entre l’1 d’octubre i el 31 de desembre de 2021!
-
Més informació i inscripcions
-
Bases
Us recomanem que llegiu atentament les bases.
Consultes: traduccion@accioncultural.es
Acaba una magnífica edició de La Setmana que impulsa l'organització a preparar una gran celebració pel 40è aniversari
-
La segona edició en pandèmia aconsegueix uns resultats equiparables als anteriors al 2020.
-
Prop de 50.000 visitants en 10 dies i unes vendes molt superiors a les del 2020 i similars a les del 2019 a l'avinguda de la Catedral consoliden La Setmana com l'esdeveniment de referència del llibre en català.
-
L'extensa programació d'activitats impulsa La Setmana com a festival literari
La 39a Setmana del Llibre en Català, l'esdeveniment cultural de referència al país, tanca amb èxit la seva edició "més gran", que s'ha celebrat encara amb mesures de seguretat excepcionals pel context sanitari.
El recinte del Moll de la Fusta de més de 6.000m2, perimetrat i amb control d'aforament, ha donat l'espai necessari als gairebé 50.000 visitants que han gaudit dels llibres amb tranquil·litat i seguretat. La conversió visitants/vendes ha estat molt alta ja que el perfil de públic han estat persones interessades en els llibres i amb interès en La Setmana.
A l'espera de dades definitives de l'últim cap de setmana, la ficció per adults segueix un increment notable en vendes, i en canvi s'hi ha detectat un descens en literatura infantil i juvenil, així com en la no ficció, en línia amb el que està succeint al dia a dia del sector. L'emplaçament excepcional al Moll de la Fusta per segon any consecutiu ha demostrat aspectes favorables i també algunes limitacions que l'organització valorarà en les pròximes setmanes per a determinar la futura ubicació de l'esdeveniment. Cal destacar que La Setmana també genera un increment important de vendes dels llibres en català arreu, durant el segon semestre de l'any.
Joan Carles Girbés, president de La Setmana afirma: "Estem molt satisfets de la implicació del sector, també dels guardonats amb els premis Trajectòria i Difusió, i tot plegat ens motiva enormement per començar ja a treballar en la propera edició, que serà molt especial, ja que celebrarem els quaranta anys de La Setmana, i volem que signifiqui també un nou salt endavant per projectar encara més lluny el llibre en català." Joan Sala, president d'Editors.cat, afirma: "Una vegada més, La Setmana demostra que és un dels més grans esdeveniments del sector cultural del país i cal encara fer-la més gran. Per aconseguir-ho, necessitarem una major implicació econòmica de l'Administració."
La Setmana ha estat també un gran festival del llibre en català, amb activitats programades en els seus tres escenaris, itineraris literaris i signatures d'autors. Alguns dels actes han generat gran expectació, com la taula rodona Parlem, sobre l'ús de la llengua, la conversa de Marc Giró i Sílvia Soler, l'entrevista a l'esportista Kilian Jornet o l'acte de presentació del Premi Sant Joan 2021, la novel.la "Garbo parla", de Roser Caminals, les converses DO Catalunya amb varis autors com Pilarin Bayés, Montse Barderi, Carlota Gurt o Tina Vallès, entre molts d'altres. Per primera vegada, s'han programat concerts cada tarda amb grups vinculats a la literatura, com Ovidi 4, amb un tast de l'espectacle "L'Ovidi se'n va a la Beckett". També els actes del CCCB, Fira Literal o Festival Clàssics han estat destacats. I com sempre, els premis que anualment concedeix Editors.cat: el premi Trajectòria atorgat a l'escriptor Biel Mesquida i el premi Difusió al periodista Xavier Graset.
El comitè organitzador, a més d'Editors.cat, està format pel Gremi d'Editors de Catalunya, l'APPEC, el Gremi de Llibreters de Catalunya, el Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya, Biblioteques de Barcelona i l'Institut Ramon Llull. Compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona i del Ministerio de Cultura.
A més, contribueixen a fer realitat La Setmana: Parlem Telecom, soci tecnològic; DO Catalunya; Fundació Antigues Caixes Catalanes-BBVA, Romanyà Valls, Coca-Cola; Col.legi d'Òptics i Optometristes de Catalunya; Textura i Transloan.
Més informació:
- Web oficial de La Setmana del Llibre en Català
- Consulta les fotografies de la 39a edició de La Setmana
Subvencions per a l’edició d’audiollibres en llengua catalana. TERMINI EXHAURIT!
El termini per a la presentació de sol·licituds d’aquesta convocatòria ha finalitzat!
L’Institut Català de les Empreses Culturals ha publicat la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a l’edició d’audiollibres en llengua catalana i occitana (ref. BDNS 564155).
L'objecte d'aquesta línia de subvencions és donar suport a l'edició d'audiollibres en llengua catalana o occitana. S'entén per audiollibre el producte digital obtingut mitjançant la gravació de la lectura en veu alta d'un llibre imprès, susceptible de ser reproduït en dispositius electrònics.
El període de publicació dels audiollibres és de l'1 de gener al 31 d'octubre del 2021.
Els períodes per presentar sol·licituds són els següents:
· Per a audiollibres publicats entre l'1 de gener i el 31 de maig del 2021, el període de presentació de sol·licituds és del 10 de juny a l'1 de juliol del 2021, tots dos inclosos. (El termini per a la presentació de sol·licituds d’aquesta convocatòria ha finalitzat!)
· Per a audiollibres publicats entre l'1 de juny i el 31 d'octubre del 2021, el període de presentació de sol·licituds és del 23 de setembre al 3 de novembre del 2021, tots dos inclosos. (El termini per a la presentació de sol·licituds d’aquesta convocatòria ha finalitzat!)
· CONVOCATÒRIA
· BASES
· MODFICACIÓ BASES
Tota la informació, normativa i documentació relacionada
Us recordem que és obligatòria la tramitació telemàtica de les sol·licituds. Per poder-la fer cal disposar d’un certificat digital.
Us recomanem que llegiu atentament les bases.
La Setmana en suport de la sanitat pública al servei de la salut mental
No hi pot haver salut si no hi ha salut mental. L’any passat, des de La Setmana del Llibre en Català reclamàvem una sanitat pública, universal, gratuïta i de qualitat, i fèiem un reconeixement a tots els professionals que s’han dedicat a la lluita contra la Covid-19 per atendre la ciutadania. Curar i salvar vides ha estat l’objectiu prioritari de la medicina i la sanitat públiques.
La pandèmia, però, ha evidenciat que curar i salvar vides sense tenir en compte la salut mental no comporta una ciutadania sana. Ben al contrari: les problemàtiques de salut mental han augmentat a causa sobretot del confinament, la por, l’aïllament social, la pèrdua de persones estimades, els esdeveniments traumàtics i la crisi econòmica. A més, ha posat al descobert que els trastorns mentals afecten a tothom: hi ha hagut un increment d’un 127,32% de consultes per ansietat; un augment d’un 74,41% de consultes per idees de suïcidi i autolesions, i d’un 25% de primeres visites per trastorns de la conducta alimentària, entre d’altres.
La medicina tradicional, en canvi, s’ha basat en el cos i sovint ha deixat de banda la psique. Aquesta concepció de la salut ha anat en detriment de la salut mental, que ha estat des de sempre una de les baules més febles del sistema i del model sanitari, amb moltes mancances i limitacions. Tanmateix, segons l’OMS, una de cada quatre persones, o sigui el 25% de la població, tindrà un trastorn mental al llarg de la vida; els trastorns mentals representen el 12,5% de totes les patologies; 1 de cada 4 ciutadans patirà depressió i un 1% de ciutadans desenvoluparà alguna forma d’esquizofrènia. I, malgrat les xifres, menys del 25% de les persones afectades són diagnosticades i tractades correctament. A més, tot i que les exigències del món contemporani han fet aflorar greus problemes de salut mental -estrès, ansietat, trastorns alimentaris, conductes autolesives, capitulacions, suïcidis-, els esforços de la sanitat pública en aquest camp han estat molt per sota del que com a societat ens mereixem.
Per aquest motiu, des del sector del llibre creiem que ara és moment de reivindicar junts un sistema sanitari públic, universal, gratuït i de qualitat, que tingui en compte de manera prioritària la salut mental de tota la societat. Estem convençuts que la salut mental és un component essencial de la salut i, per tant, un dels pilars de l’estat del benestar, i que cal defensar-la i protegir-la. Per això, més enllà d’un pla de xoc contra els efectes de la pandèmia, dels quals l’OMS ja ha alertat, exigim:
- Més recursos econòmics per a la contractació de personal sanitari de salut mental en tots els àmbits: psicologia clínica, infermeria en salut mental i psiquiatria, auxiliars, terapeutes i treballadors socials, que permeti desplegar tots els serveis i fer front a les carències que s’arrosseguen i afrontar els nou reptes.
- Més inversió tant per a salut mental comunitària com en àrees clíniques i d’hospitalització per tal que les persones amb malalties greus puguin fer el seguiment del tractament en una xarxa de salut adequada i en un entorn que no els desvinculi d’un funcionament social, acadèmic i laboral, i que els integri en el dia a dia de la societat.
- Exigim que els plans de salut mental i els centres públics estiguin coordinats i integrats, i que disposin del personal, dels recursos professionals i de la infraestructura i la logística necessaris. I per damunt de tot han de ser accessibles als ciutadans. La ràtio de psicòlegs als serveis públics catalans és, en el millor dels casos, la meitat que la mitjana europea. És imperdonable que hi hagi llargues llistes d’espera per a una visita professional i que la mitjana anual per pacient amb un trastorn mental sigui d’una visita cada dos mesos. En aquest sentit, cal que els metges de família estiguin formats en el camp de la salut mental, que no s’abusi de les prescripcions farmacològiques i que els centres de primària comptin amb recursos suficients per atendre els problemes de la població general, que, com ja sabem, augmentaran els pròxims mesos i derivaran en patologies greus si no s’atenen a temps.
- Els adolescents i el jovent són un col·lectiu vulnerable i estan patint greus seqüeles arran de la pandèmia. L’aïllament social, el trencament d’expectatives, les situacions de tensió familiar, l’abús de les pantalles o el sentiment de pèrdua d’oportunitats ha fet augmentar els casos d’ansietat. Les famílies i els centres escolars, per tant, han de tenir accés a professionals de la salut que alertin, detectin i facin seguiment dels possibles trastorns, que ajudin les famílies a orientar-se i a derivar els casos més greus a centres especialitzats; sobretot, amb relació als trastorns alimentaris i al suïcidi, àmbits que cal reforçar: hi ha hagut un increment d’un 27% de les temptatives de suïcidi i conductes autolesives en menors de divuit anys. També són un grup vulnerable els professionals de la salut i dels serveis socials, i cal, per tant, reforçar l’atenció als centres sanitaris.
- D’altra banda, les situacions com la mort de familiars, la por al contagi o les hospitalitzacions han ocasionat situacions de dol mal resoltes i trastorns per estrès, especialment en les persones grans, que han patit de manera dramàtica la mort i que sovint han viscut l’aïllament com un càstig. Cal, per tant, impulsar i reforçar la psiquiatria geriàtrica i les activitats d’acompanyament.
- Finalment, la salut mental ha tingut de sempre un dèficit d’atenció i inversió en recerca. Per més difícil que sigui entrar en les interioritats del cervell i de la ment, cal que el món universitari i el món clínic aprofundeixin en l’àmbit de la investigació i treguin rèdit dels avenços científics
És per tot això que La Setmana del Llibre en Català fa aquest any una crida a totes les persones que hi participen per tal que s’involucrin a reclamar una aposta global, ferma i decidida que situï la salut mental i les persones al centre de les polítiques públiques i permeti accedir i atendre la ciutadania de manera adient. Necessitem i ens mereixem una societat viva i sana a tots els nivells: físicament i mentalment.
La Setmana
12 de setembre de 2021
