Òmnium participarà en la dinamització i difusió de La Setmana en el 40è aniversari de la cita anual del Llibre en Català
-
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, i el president d'Editors.cat, Joan Abellà, signen un acord de col·laboració entre les dues entitats
-
Òmnium organitza un matí molt especial, amb converses amb autors, recitals i accions artístiques que contribuiran a fer promoció de La Setmana
-
El discurs inaugural de La Setmana anirà a càrrec de la guanyadora del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Antònia Vicens
Òmnium Cultural i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (Editors.cat) han signat avui un acord inèdit de col·laboració que té com a objectiu la promoció i dinamització de La Setmana del Llibre en Català, que enguany tindrà lloc entre el 9 i el 18 de setembre al Moll de la Fusta de Barcelona, i que en aquesta edició celebrarà el seu 40è aniversari.
El conveni, el primer d’aquestes característiques subscrit entre ambdues parts, l’han formalitzat Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, i Joan Abellà, president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, l’entitat organitzadora de La Setmana del Llibre en Català des de fa quatre dècades.
El propòsit de l’acord és comptar amb la capacitat mobilitzadora i de promoció de la llengua i la cultura catalana d’Òmnium Cultural a fi d’augmentar la difusió i l’assistència de públic a La Setmana en aquesta edició tan especial d’enguany.
Amb aquest conveni també es pretén impulsar les vendes de llibres en català durant La Setmana, així com potenciar l’assistència de visitants procedents de diferents punts del territori. Òmnium Cultural realitzarà una tasca de promoció de l’esdeveniment cultural a través de les diferents seus de què disposa l’entitat en tot el país.
El Matí d’Òmnium a La Setmana
L’entitat defensora de la cultura i la llengua catalana ha organitzat una programació especial d’activitats que tindran lloc el dia 15 al matí i que inclouran diverses actuacions artístiques així un sorteig d’un viatge a l’Alguer per a dues persones. Entre la programació destaquen la presència d'autors tan rellevants com Empar Moliner, Agnès Marquès i Rafel Nadal, així com l'artista plàstic Joan Fontcuberta que presentarà el seu nou llibre. La poesia també hi serà present amb el recital de poesia de Josep Pedrals, que commemora el seus 25 anys fent recitals, així com l'art, amb un mural que es farà en col·laboració amb Versembrant, un projecte que pretén fomentar la consciència crítica del jovent mitjançant l’art urbà i el hip hop.
Per altra banda, en virtut del conveni, el discurs inaugural de La Setmana en la seva 40a edició anirà a càrrec de la guanyadora del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2022, que enguany recaurà en la figura de l’escriptora mallorquina Antònia Vicens.
Òmnium donarà suport als itineraris literaris
Com cada any, els editors.cat han organitzat una programació especial de rutes literàries per tot el territori, una de les activitats que més èxit i expectatives genera entre el públic visitant de La Setmana.
Enguany, Òmnium participarà activament en la promoció de les rutes i promourà la participació de les seves seus en el desenvolupament de l’activitat, facilitant l’acollida dels autors i de les persones participants en les dates i hores previstes per l’organització.
En concret, l’entitat col·laborarà en les rutes organitzades a Vilanova i la Geltrú, La Pobla de Massaluca, Mollet del Vallès, Cervera, Pantà de Susqueda, Tortosa, Girona, Sant Adrià del Besòs, Begur, Agramunt, Arnes, Sadernes i Sant Joan de les Abadesses.
Impuls a la visibilització d’Òmnium durant La Setmana
L’Associació d’Editors en Llengua Catalana, per part seva, oferirà un descompte del 5% en la compra de llibres i d’entrades pels itineraris als socis d’Òmnium Cultural durant els dies de La Setmana.
Més informació:
Text d’agraïment de Joan-Francesc Mira pel Premi Trajectòria
L’escriptor valencià Joan-Francesc Mira ha estat guardonat enguany amb el Premi Trajectòria que EDITORS.CAT lliura cada any amb motiu de La Setmana del Llibre en Català. Mira ha volgut agrair la distinció amb unes paraules. A continuació reproduïm el seu text.
“Si algun mèrit em reconec, per aquest premi a la trajectòria és que he acumulat ja molts anys, més de cinquanta, de lleialtat a un poble, un país, una llengua, i tot això amb una certa capacitat per dedicar milers i milers d’hores a l’ofici d’escriure, a “les Lletres”, al paper escrit, als llibres. Gràcies, doncs, al jurat benèvol, gràcies a l’organització que ací ens convoca, i gràcies a tots els presents. I ara parlarem una mica de lletres i de llibres. O de les nostres lletres i els nostres llibres, del seu present cert o incert, i del seu futur, si és que el futur és previsible, ni que siga durant una setmana…
Perquè el futur no és mai cert: ni tan sols quan es parla o s’escriu de futurs econòmics, ecològics, militars i civils. L’error, en aquests casos, sol ser l’únic element comú de tota previsió. No sé, per tant, quin futur ens espera com a habitants del planeta Terra, com a dependències del gran imperi nord-americà, com a subordinats del petit imperi espanyol, o com a membres d’aquesta imprevisible comunitat de llengua i de cultura que en diem Països Catalans: si la “normalitat” cultural i literària, i per tant editorial, va lligada a una normalitat lingüística, no sé quina normalitat és aquesta quan fins i tot les hores que les nostres escoles poden dedicar a la llengua pròpia depenen de decisions preses en centres externs de poder. I si els mecanismes d’estímul i de difusió de la pròpia producció literària i cultural estan permanentment limitats per condicions que imposen la difusió intensa i constant, a casa nostra, d’una altra llengua, una altra cultura i una altra literatura.
Quant al futur de la producció i difusió d’aquests fulls de paper relligat que en diem llibres (novetat que el cristianisme, fa prop de dos mil anys, va impulsar per la clara eficàcia de l’invent: abans eren “volums”, és a dir rotllos incòmodes, i després còdex, infinitament més pràctica), no cal que patim excessivament: a pesar de la hipotètica competència d’invents nous molt cridaners, com la lectura en pantalla, podem estar segurs que entre l’any 2000 i el 2022 segur que hi ha hagut més llibres publicats, i potser fins i tot més llibres llegits. I és segur que ara mateix hi ha més llibreries obertes que en cap altre temps de la història, més quioscos i més grans magatzems que venen llibres, més autors i qui sap si també més lectors. En tot cas, “ara” –en el rigorós present històric-, tothom té pocs o molts llibres a casa, encara que siga només a la prestatgeria del saló menjador: i l’any 1000, o el 1500, o fins i tot el 1900, qui en tenia, de llibres a casa? Ja sé que aquests llibres, ara mateix, són sobretot enciclopèdies, col·leccions introduïdes a força de publicitat, sèries de “les millors obres de”, o algun best seller de fàcil lectura. Però això, que als “intel·lectuals” ens fa somriure, és un formidable progrés. Entre altres coses, perquè augmenta els beneficis de la indústria editorial, sense els quals els altres llibres, els “bons”, els llibres de “bona literatura”, inclosa la catalana, tindrien molt escasses probabilitats d’arribar al mercat.
Perquè en definitiva, allò que ens convoca en aquesta setmana dedicada al llibre català, és també la literatura, en les seues diverses formes i manifestacions. I si l’estat del llibre com a producte comercial potser no és tan dolent (sovint diuen que sí…) quin és l’estat present i previsible de la literatura, i especialment de la literatura catalana, que ací ens ha reunit? La literatura va bé, gràcies, inclosa la nostra. No sabria dir, ara mateix qui són els nous i bons i grans autors de literatures com la danesa, la sèrbia, la búlgara, la romanesa, la sueca o la grega, i quines són les seues perspectives de futur. Els qui ara mateix escrivim i publiquem en català, podem resistir la comparació amb els que ho fan en altres llengües del nostre entorn europeu? Som millors, pitjors, o de qualitat equivalent? No ho sé, segurament no ho sap ningú, i potser no ens ha de preocupar massa: no som millors ni pitjors que molts d’altres, probablement, tant si els nostres llibres circulen per les fires internacionals de l’ample món com si no ho fan.
Allò que importa, per començar, és que cada any en català es publiquen més llibres dels que es publiquen en bona part de les llengües europees de dimensions semblants o fins i tot superiors: llengües, per cert, que són o seran oficials de la Unió, i la nostra no, i la culpa ja saben vostés de qui és. Suposem, per continuar, que d’aquests milers i milers de llibres catalans, alguns centenars puguen considerar-se com a més o menys “literaris” o “artístics” (és a dir no únicament “utilitaris”), que d’aquests, mig centenar siguen de qualitat mínimament respectable, és a dir “bons llibres” i de lectura satisfactòria per l’amant de les lletres i les arts, i finalment que, d’aquesta selecció, una desena arriben a la condició d’excel·lents. Salvarem cada any cinquanta llibres, només deu? Si és així, i crec que sí que ho és, potser que ens salvarem tots, com els deu justos, o fins i tot només cinc, haurien salvat de la pluja de sofre i de foc els habitants de Sodoma i Gomorra. No sé si els bons llibres i la bona literatura poden salvar o donar consistència a un país com el nostre: sí que sé que la literatura dolenta no li fa cap favor. Però si per la patriòtica por a dir que allò que és dolent és dolent, el resultat pot ser una perfecta i deplorable confusió: no som allò que som només perquè tenim bons escriptors, però sense escriptors bons, no sé exactament què seríem. I l’honor que es reconeix a les lletres i el suport a l’edició de llibres, tenen un valor singular. No ho oblidem, per favor, no ho oblidem. I que no ho obliden els nostres polítics i els nostres governants.
D’altra banda, si, com a resultat d’un saludable rigor en la crítica, la conclusió és que no hi ha prou llibres bons cada nova collita, no cal patir, que no passa res. Cap literatura, i menys una literatura de dimensions com la nostra, no està obligada a produir grans obres cada any: ja en vindran. Que els crítics, a cada nova temporada o nou curs, ens expliquen quins llibres paga la pena llegir, i per què; i que ens estalvien molta lectura inútil, per favor. I després, si no n’hem quedat satisfets, sempre podem tornar als clàssics, que no s’acaben mai. “Et vos exemplaria graeca nocturna condite manu, condite diurna”, com aconsellava Horaci en l’epístola als Pisons, si no em falla l’antiga memòria. Sempre ens quedaran els clàssics, antics i moderns, llatins o grecs, i, si cal, tornar als volums de la col·lecció Bernat Metge, el gran prodigi editorial d’aquest país. I us estic infinitament agraït per aquest premi a un vell fabricant de llibres, potser massa llibres i tot.”
Joan-Francesc Mira, juliol de 2022.
4 autors internacionals a La Setmana: Ken Follet, Tatiana Tibuleac, Daniele Mencarelli i Robert Kolker
Aquest any, per primera vegada, La Setmana gaudirà de la presència de quatre autors internacionals: Ken Follet, Tatiana Tibuleac, Daniele Mencarelli i Robert Kolker. Un exemple més que subratlla el creixement de La Setmana i el gran atractiu de les activitats que ha preparat.
El reconegut gal·lès Ken Follett, autor de best-sellers com “Els pilars de la terra”, conversarà en streaming des del Regne Unit amb la periodista Mònica Terribas, i parlaran del seu darrer llibre, ‘Mai’, editat en català per Rosa dels Vents.
Tatiana Tabuleac
L’escriptora moldava Tatiana Tibuleac, que publica en català el seu celebrat i reconegut ‘L’estiu que la mare va tenir els ulls verds’ (Amsterdam) serà entrevistada presencialment a un dels escenaris de La Setmana per la periodista Anna Guitart.
Així mateix, el CCCB, que continua per segon any la col·laboració amb La Setmana, organitzarà dos actes que giren entorn de la salut mental amb dos autors internacionals: l’italià Daniele Mencarelli, autor de ‘Tot demana salvació’ (La Segona Perifèria), i Robert Kolker, autor nordamericà que publica ‘Els nois de Valley Road’ (Edicions del Periscopi).
La Setmana, que enguany celebra el seu 40è Aniversari, se celebrarà al Moll de la Fusta de Barcelona entre el 9 i el 18 de setembre de 2022.
Com va ser la 10a edició de La Setmana del Llibre en Català (1992)?
La Setmana del Llibre en català celebra enguany la 40a edició. Es diu ràpidament, però han estat quaranta anys en què, sense excepció fins i tot amb la pandèmia, s’ha celebrat un esdeveniment que va néixer amb molt pocs recursos i que, a poc a poc, ha anat creixent fins a convertir-se en l’esdeveniment més important del llibre en català, i un dels més importants de la cultura catalana tant pel nombre de visitants com d’expositors, com per les seves dimensions econòmiques i comunicatives.
La 10a Setmana del Llibre en Català (1992)
La 10ª edició de La Setmana té lloc a Les Drassanes de Barcelona entre el 28 de febrer i el 8 de març de 1992, organitzada per la Cambra del Llibre de Catalunya.
Informació important sobre els ajuts a l'edició del Ministeri de Cultura
El Ministerio de Cultura y Deporte ha confirmat que la convocatòria dels ajuts per a l’edició de llibres es publicarà al BOE a finals del mes d’octubre, amb el pressupost previst. El pagament als beneficiaris d’aquesta subvenció, una vegada exhaurits els terminis de comunicació, presentació i esmenes, es produirà en el primer quadrimestre de 2023.
Per a la convocatòria corresponent a l’any 2023, que està previst que es publiqui entre els mesos de juny i octubre (evitant el mes d’agost), ens informen que és probable que es produeixi un increment del pressupost assignat a aquest ajut.
Presentada La Setmana 2022, que celebrarà els 40 anys amb més participació i activitats que mai
-
La Setmana es consolida en el 40è aniversari com el Festival del Llibre en català, un gran espai de trobada entre lectors, editors, llibreters i autors.
-
La cita cultural creix en aquesta edició: 84 mòduls, 259 expositors i més de 300 activitats on es presentaran les 150 novetats de tardor i també llibres de fons.
-
El 26è Premi Trajectòria és per a Joan Francesc Mira i el 2on Premi Difusió per a Judit Carrera.
L’esdeveniment entorn del llibre en català més important del país celebra aquest any el seu 40è aniversari. La Setmana compleix quatre dècades d’impuls del llibre en català amb més expositors i novetats editorials que mai i reforça la programació amb més de 300 activitats destinades a tots els públics. En aquesta edició tan especial, La Setmana es consolida com el Festival del Llibre en català.
La cita ineludible que marca la represa literària de tardor, tindrà lloc entre el 9 i el 18 de setembre al Moll de la Fusta, creix de dimensions i comptarà enguany amb 84 mòduls més grans on s'hi trobaran 206 segells editorials, 25 llibreries, 13 institucions, 1 distribuïdora, 11 universitats i 3 associacions que presentaran al voltant de 150 novetats editorials en català.
Per la seva ubicació i dimensions, el Moll de la Fusta es reafirma aquest any com l’indret idoni per celebrar-hi l’esdeveniment. Un espai diàfan davant del mar, ampli, a l’aire lliure i d’accés gratuït, on en aquesta edició s’hi podrà venir a passar el dia sencer gràcies al nou horari de matí i tarda i al reforç de l’oferta culinària amb dos food-trucks i un bar més ampli.
El President d'Editors.cat, Joan Abellà, expressa en aquest video què espera d'una edició com la d'enguany en què La Setmana celebra els seus 40 anys.
D'altra banda, el President de La Setmana, Joan Carles Girbés, explica quins son els tres objectius principals de La Setmana d'enguany.
https://youtu.be/D7Gpe6pt3Bg
Més de 300 activitats conformen una programació variada per a tothom
En aquest 40è aniversari de La Setmana la programació d'activitats és molt àmplia, amb activitats als 4 escenaris (1 més que en edicions d'abans de la pandèmia), itineraris literaris per Barcelona i altres poblacions, i les signatures dels autors.
Presentacions de novetats editorials, autors internacionals, llibres de fons i més
Entre les novetats editorials que sortiran al setembre presenten nous llibres de narrativa Ramon Solsona, Mercè Ibarz, Francesc Parcerises, Marc Giró, Anna Manso, Sebastià Portell, Jordi Llompart, Xènia Dyakonova, Sebastià Serrano, Joan Fontcuberta, Marga Nadal, Jordi Armadans, Max Besora o Imma Sust, només per citar-ne uns exemples.
Així mateix, aquestes presentacions dels llibres tindran diversos formats i hi participen pràcticament tots els segells editorials que publiquen en català i amb temàtiques molt variades: es parlarà de recuperacions (Joan-Lluís Lluís, Blai Bonet o Mercè Ibarz); de traduccions (Annie Ernaux, Yan Iacono, Joana Russ, Isaac Asimov, Ko Tazawa o Louise May Alcott), es faran taules rodones amb nom propi (Mercè Rodoreda, Jane Austen, Pier Paolo Passolini, Joana Russ o Lola Anglada) i també de temes d'actualitat s presentaran novetats en còmic i il·lustració per adults (col·lecció de Comanegra, de Mai Més, OOSO Còmics...), també converses amb autors (Victoria Lomasko, Josep Ma Fonalleras, Albert Om i Sílvia Soler, President Quim Torra, Llucia Ramis, Josep Ortiz) i entrevistes (Empar Moliner, Ramon Solsona, Albert Sànchez-Piñol, Mercè Ibarz). També s'exploraran altres formats com l'acte "El commemorat de l'any: Fuster o Ferrater?", un duel verbal entre Marina Porras i Núria Cadenes moderat per Anna Ma Vilallonga; les presentacions dels clàssics per part del Col·lectiu Mentrimentres, les Punkies Decimonòniques de Blanca Pujals i Carlota Freixenet, la batalla Fuster-Ferrater que organitza la Institució de les Lletres Catalanes o la conversa sobre Joana Russ i el feminisme que comptarà amb Natza Farré i Oye Sherman.
Aquest any, per primera vegada, La Setmana gaudirà de la presència de quatre autors internacionals: Ken Follett, que serà entrevistat per streaming per Mònica Terribas, l'autora moldava Tatiana Tibuleac, i dos autors que seran a La Setmana de la ma del CCCB: Daniele Mencarelli i Robert Kolker.
La Setmana també recordarà als tres centenaris d'aquest any: Joan Fuster, Gabriel Ferrater i Enric Viladot, retrà un homenatge a Pau Riba, amb el "Riba, Arderiu, Riba". També celebrarem els 90 anys de Joaquim Carbó, juntament amb Cavall Fort.
Una altra novetat són les tardes temàtiques (i un matí), on es planteja un tema plantejat des de diferents perspectives vinculats a diversos títols. Són la tarda dedicada al món rural i a l'èxode urbà, amb la presència de Carla Simon i Arnau Vilaró, que presenten "Alcarràs"; la tarda de la llengua, un clàssic de La Setmana on s'aborden diversos aspectes de la situació de la llengua; la tarda de ciència, amb una xerrada divulgativa del científic Joan Anton Català i els experiments de Pere Renom; la tarda de cuina, amb una part d'experiments, presentacions i converses amb Gina Estapé, Abel Mariné, o Maria Nicolau amb Pilar Codony; tarda de teatre, amb la presentació de diversos llibres i lectures de fragments; el matí de natura, amb guies de natura i també llibres de narrativa; i la tarda de clàssics, amb propostes d'autors clàssics grecs i la lectura de fragments.
Per últim, la poesia també tindrà un paper central a La Setmana. Recitals i presentacions de poesia, amb obres de Jaume C. Pons Alorda, Josep Pedrals, Laia Prat, Vicenç Altaió, Antoni Clapés, Pere Tió, Don Mee Choi, Ivet Nadal o Sophia de Mello, entre d'altres.
Programació pels joves
La Setmana comptarà també amb presentacions molt diverses com la d’Ana Polo, que presentarà ‘La meva primera guia feminista’; Marta Bellvehí, autora de Bruna Brown; Maria Ripoll; Josep Lluís Badal i Susanna Celej; Albert Font o la poesia de Mikel Soto. Destaca també que l'escriptora mallorquina Joana Marcús, un fenomen popular entre els joves, signarà llibres a La Setmana.
També s’hi organitzaran tallers per a joves, concretametn de còmic manga i literatura eròtica. La Setmana compta amb la col·laració de l’Associació de Joves Lectors en català.
La Setmana Familiar
Enguany, i per primer cop, les famílies tindran un espai propi, amb un racó de lectura, escenari per presentacions i zona tallers, i on la visita dels infants serà molt divertida gràcies al "Carnet lector de La Setmana". Així mateix, les famílies comptaran amb un espai propi on s’hi presentaran les novetats de Rocío Bonilla i Susanna Isern (Ed. Flamboyant), d’Òscar Sardà, amb el Follet Oriol (Barcanova), el nou llibre de Jaume Copons i Liliana Fortuny (Ed. Combel), o la novetat de Míriam Tirado, Sensibles (Montena), entre d’altres, presentacions que tindran diferents formats. Aquest any, i en motiu de la publicació de la col·lecció de "Contes a la deriva" de la ONG Open Arms que publica amb La Galera, el mític vaixell Astral d’Open Arms es podrà visitar al Moll de la Fusta just al costat del recinte de La Setmana.
Premi Trajectòria, Premi Difusió i Acte Inaugural
L'acte inaugural d’aquesta 40a edició de La Setmana comptarà amb el pregó de la Premi d'Honor de les Lletres catalanes 2022, Antònia Vicens.
El 26è Premi Trajectòria, que es lliura anualment des del 1997 a un professional vinculat al món de la cultura catalana que hagi destacat en la seva divulgació, recau en Joan-Francesc Mira (València, 1939), escriptor, traductor, antropòleg i memorialista, un dels grans noms de la literatura en català. El Jurat del Premi Trajectòria format per les associacions del sector del llibre i per periodistes culturals, ha decidit concedir-li per la importància de la seva obra literària, amb més de 40 llibres publicats de gèneres diversos, així com el seu vessant periodístic, que l’ha portat a escriure nombrosos articles que són tot un referent del periodisme.
El guardó és una obra cedida per un artista de reconegut prestigi, i aquest any és l'artista Perico Pastor ha realitzat una obra que serà presentada el mateix dia del lliurament del Premi.
Per altra banda, el 2on Premi Difusió 2022, que lliura la junta d'Editors.cat i que reconeix una personalitat pública que destaca per contribuir de manera notable a la divulgació, foment, promoció i projecció de l'edició i la literatura en català en el seu espai professional, es lliurarà a la directora del CCCB, Judit Carrera.
La Setmana és la festa del sector del llibre en català
L’esdeveniment cultural del llibre més important esdevé un espai de trobada entre lectors, autors, editors i llibreters, no només de Catalunya, sinó d’arreu. És una festa del llibre en català on hi participen diverses institucions i entitats dels Països Catalans com el Ministeri de Cultura del Govern Andorrà, l’Associació del Llibre del Pirineu, l’Associació d’Editors d’Andorra, l’Associació d’Editors del País Valencià, i Editors de les Illes Balears Associats.
L’Institut Ramon Llull retorna a la presencialitat i organitza la missió d’editors internacional, la ‘Making Catalan Travel for International Publishers and Agents’, una trobada de diversos editors i agents internacionals de ficció d’adults, infantil i juvenil per a promoure els llibres d’autors catalans. Serà la sisena trobada en col·laboració amb la Setmana del Llibre en Català i es desenvoluparà del 12 al 16 de setembre.
Les biblioteques: el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i Consorci de Biblioteques de Barcelona, són un puntal important a La Setmana, i hi participen directament en diversos formats.
L'entitat Omnium Cultural té també, aquest any, una col·laboració destacada, organitzant un matí especial a La Setmana pels socis d'Omnium i col·laborant en els itineraris literaris que en diverses ciutats i pobles del territori català.
També col·laboren a La Setmana entitats vinculades a la llengua i al llibre com la Institució de les Lletres Catalanes, que a més d'organitzar un acte molt destacat tindrà al recinte un espai expositiu i interactiu dins el recinte, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, PEN Català, la Plataforma de la Llengua o l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya. A més, diverses associacions i editorials celebren el lliurament dels seus premis a La Setmana: premi Núvol, premi Carnet Jove, premi Néstor Luján, premi Joan-Lluís Vives a l’edició universitària en català, Xarxa Vives d’Universitats, premi Illa dels Llibres, premi Atrapallibres i Protagonista Jove, Premi Roc Boronat, premi Pin i Soler, Premis literaris UAB - Cerdanyola o el premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès.
Vídeo de la roda de premsa de presentació
https://www.youtube.com/watch?v=n2wHtZHlw1Y&ab_channel=LaSetmanadelLlibreenCatal%C3%A0
Més informació:
El pintor i il·lustrador Perico Pastor, Artista Col·laborador de La Setmana 2022
Ja és tradició que cada any un prestigiós artista col·labori amb La Setmana elaborant una obra que serveix de guardó per al guanyador del Premi Trajectòria. Aquest 2022 l'Artista Col·laboradora de La Setmana és el prestigiós il·lustrador Perico Pastor, que lliurarà una obra seva al Premi Trajectòria d'enguany, l'escriptor i traductor valencià Joan-Francesc Mira.
Perico Pastor (La Seu d’Urgell, 1953) és un pintor, dibuixant i il·lustrador català. Il·lustracions seves han il·luminat també llibres sent la Bíblia editada per l’Enciclopèdia Catalana un dels seus treballs més reeixits.
El 1993 li van atorgar la Medalla Morera de l’Ajuntament de Lleida pel conjunt de la seva obra, i el 1997, el premi especial del Comitè Olímpic Espanyol en la Biennal de l’Esport en les Belles Arts. Amb una obra inconfusible, Perico Pastor ha trobat el punt de fusió òptim entre el dibuix i la pintura, treballant habitualment sobre paper de poc gramatge, amb unes qualitats de textura i lluminositat que ajuden a potenciar els valors gràfics de la tinta xinesa o l’aquarel·la.
La figura de l'Artista Col·laborador de La Setmana va néixer quan, amb motiu de la celebració del 20è aniversari del Premi Trajectòria, el 2016 es va voler iniciar la col·laboració entre un artista i La Setmana. El 2016 va ser Jaume Plensa, reconegut artista i escultor català, que va cedir un dibuix digital. Els anys posteriors La Setmana ha pogut gaudir d’artistes del prestigi de Joan-Pere Viladecans, Frederic Amat, Ignasi Aballí, Antoni Miró i Regina Giménez.
Més informació:
L’escriptor i traductor Joan-Francesc Mira, guardonat amb el Premi Trajectòria 2022
El 26è Premi Trajectòria, que EDITORS.CAT lliura anualment des del 1997 en el marc de La Setmana del Llibre en Català a un professional vinculat al món de la cultura catalana que hagi destacat en la seva divulgació, guardonarà aquest 2022 en Joan-Francesc Mira (València, 1939), escriptor, traductor, antropòleg i memorialista, un dels grans noms de la literatura en català.
És una persona de lletres, polifacètic, catedràtic de grec, antropòleg, sociòleg. Ha publicat al voltant de 40 llibres de gèneres diversos: novel·la, narrativa breu, memorialisme, assaig i traducció. També cal destacar l’articulisme, des d’on ha contribuït a mantenir la gran tradició del periodisme literari en català. Actualment, amb 82 anys, continua actiu: a finals del 2020 va publicar Papers de l’observador (Editorial Afers amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua), un recull de textos que donen una visió àmplia del pensament de l’escriptor. I abans, el febrer del mateix any, Proa publicava el segon volum de les seves memòries, Tots els camins.
El Jurat del Premi Trajectòria format per les associacions del sector del llibre i per periodistes culturals, ha decidit concedir-li per la importància de la seva obra literària, amb més de 40 llibres publicats de gèneres diversos, així com el seu vessant periodístic, que l’ha portat a escriure nombrosos articles que són tot un referent del periodisme.
El guardó és una obra cedida per un artista de reconegut prestigi, i aquest any és l'artista Perico Pastor ha realitzat una obra que serà presentada el mateix dia del lliurament del Premi.
Més informació:
EDITORS.CAT distingeix Judit Carrera amb el Premi Difusió que es lliurarà a La Setmana
La directora del CCCB, Judit Carrera, ha estat l'escollida per la Junta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana (EDITORS.CAT) com a mereixedora de la segona edició del Premi Difusió.
El Premi Difusió és el reconeixement que EDITORS.CAT fa, en el marc de La Setmana, a una personalitat pública que destaca per contribuir de manera notable a la divulgació, foment, promoció i projecció de l’edició i la literatura en català en el seu espai professional. Va ser instaurat l'any 2021, essent el primer guardonat el periodista Xavier Grasset.
En aquesta segona edició del guardó, s’atorgarà a Judit Carrera, directora del CCCB, per la seva tasca incansable en els darrers anys per a la promoció del llibre en català en l’àmbit de la seva tasca, generant reflexió i debats entorn diversos temes socials d’interès on els llibres i les editorials ens són una part decisiva.
Nascuda l’any 1974, Carrera té més de vint anys d’experiència en l’àmbit de la cultura i les relacions internacionals. Llicenciada en Ciència Política, la seva trajectòria professional destaca per la seva labor al Centre UNESCO de Catalunya i la seva col·laboració amb entitats com la Fundació Open Society, Fundació Rolex, la British Academy, la London School of Economics, l’ICREA o el PEN Català, que defensa la llibertat d’expressió i els drets lingüístics, promou el patrimoni literari català i fomenta el diàleg intercultural.
Com a cap de Debats i Educació del CCCB ha impulsat cicles de conferències i debats sobre els grans reptes de la societat contemporània, amb la complicitat d’una àmplia xarxa d’intel·lectuals i institucions locals i internacionals. És també la cap de l’Arxiu CCCB, un espai multimèdia que posa a l’abast del públic els continguts creats pel CCCB al llarg dels seus anys d’activitat. Igualment, és la directora del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, un observatori privilegiat de les ciutats europees en col·laboració amb els principals museus d’arquitectura d’Europa.
En aquest vídeo, Judit Carrera valora el que representa el Premi Difusió per a ella.
https://youtu.be/AOihCYvlnXA
Més informació:
Ajuts reintegrables a projectes editorials 2022 (segona convocatòria). TERMINI EXHAURIT!
El termini per a la presentació de sol·licituds d’aquesta convocatòria ha finalitzat!
S’ha publicat la segona convocatòria dels Ajuts Reintegrables per a plans i projectes editorials de 2022.
Les aportacions reintegrables són uns ajuts econòmics en forma de “cofinançament” que permeten a l’empresa disposar de finançament a priori per a un projecte cultural.
L’objecte és la concessió d’ajuts a projectes i plans editorials íntegres o segmentats i adreçats a la producció tradicional o digital de productes editorials per a la seva comercialització. Als efectes d’aquestes bases es considera producte editorial l’edició de llibres, de partitures i l’edició cartogràfica.
El període per presentar sol·licituds és del 21 de juliol al 20 de setembre del 2022, tots dos inclosos.
Cal descarregar el formulari de sol·licitud d'aquesta convocatòria (no es pot reutilitzar el formulari de convocatòries anteriors).
El moment de llançament comercial, entès com la data en què el projecte o el pla editorial comenci la comercialització, s’ha de produir entre l’1 de juliol del 2022 i el 28 de febrer del 2023, ambdós inclosos.
Aquest ajut és de tramitació telemàtica obligatòria.
Recomanem llegir atentament les bases.
Consultes:
- 93 552 91 66 (de 9h a 14h de dilluns a divendres)
