Subvencions a la producció editorial en català i en occità (segona convocatòria). TERMINI EXHAURIT!
El termini per a la presentació de sol·licituds d’aquesta convocatòria ha finalitzat!
L’Institut Català de les Empreses Culturals ha publicat la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a la producció editorial en català i en occità (ref. BDNS 625561).
L’objecte d’aquesta línia de subvencions és donar suport a les empreses editores en català o occità, per tal de garantir la producció i diversificació editorial en aquestes llengües.
El període de publicació dels llibres és de l'1 de novembre del 2021 al 31 d'octubre del 2022.
Els períodes per presentar sol·licituds són els següents:
- Per a llibres publicats entre l’1 de novembre del 2021 i el 31 de maig del 2022, el període de presentació de sol·licituds és del 14 de juny al 5 de juliol del 2022, tots dos inclosos. (TERMINI EXHAURIT)
- Per a llibres publicats entre l’1 de juny i el 31 d’octubre del 2022, el període de presentació de sol·licituds és del 27 de setembre al 3 de novembre del 2022, tots dos inclosos. (TERMINI EXHAURIT)
Us recordem que és obligatòria la tramitació telemàtica de les sol·licituds. Per poder-la fer cal disposar d’un certificat digital.
Us recomanem que llegiu atentament les bases.
Consultes:
- Telèfons: 93 554 78 55 / 93 554 78 52
- L'horari d'atenció telefònica es de 9 a 14 h de dilluns a divendres
Segona convocatòria dels ajuts per a l'edició d'audiollibres en llengua catalana (per audiollibres publicats entre l'1 de juny i el 31 d'octubre del 2022). TERMINI EXHAURIT!
El termini per a la presentació de sol·licituds d’aquesta convocatòria ha finalitzat!
L’Institut Català de les Empreses Culturals ha publicat la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a l’edició d’audiollibres en llengua catalana i occitana (ref. BDNS 625399).
L’objecte d’aquesta línia de subvencions és donar suport a l’edició d’audiollibres en llengua catalana o occitana. S’entén per audiollibre el producte digital obtingut mitjançant la gravació de la lectura en veu alta d’un llibre imprès, susceptible de ser reproduït en dispositius electrònics.
El període de publicació dels audiollibres és de l’1 de novembre del 2021 al 31 d’octubre del 2022.
Els períodes per presentar sol·licituds són els següents:
- Per a audiollibres publicats entre l’1 de novembre de 2021 i el 31 de maig de 2022, el període de presentació de sol·licituds és del 14 de juny al 5 de juliol del 2022, tots dos inclosos. (TERMINI EXHAURIT)
- Per a audiollibres publicats entre l’1 de juny i el 31 d’octubre del 2022, el període de presentació de sol·licituds és del 27 de setembre al 3 de novembre del 2022, tots dos inclosos. (TERMINI EXHAURIT)
·CONVOCATÒRIA
·BASES
·Tota la informació, normativa i documentació relacionada
Us recordem que és obligatòria la tramitació telemàtica de les sol·licituds.
Us recomanem que llegiu atentament les bases.
Consultes:
- L'horari d'atenció telefònica es de 9 a 14 h. de dilluns a divendres
- Telèfons: 93 567 35 68 / 93 554 78 55
Joan Carlés Girbés acaba el seu mandat com a president de La Setmana
La 40a edició ha estat la darrera de Joan Carles Girbés com a president de La Setmana, en haver complert els seus tres anys de mandat. La Junta Directiva de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, EDITORS.CAT, haurà de decidir properament el futur de la presidència de La Setmana. Fins aleshores i provisionalment, assumirà el paper de president de l’esdeveniment el propi president d’EDITORS.CAT, Joan Abellà.
Girbés (Carcaixent, 1974) va assumir la Presidència de La Setmana el setembre de 2019, rellevant l’editor de Comanegra Joan Sala en acabar el seu mandat, i amb Montse Ayats com a presidenta d’Editors.cat. No ha estat un mandat fàcil per a Girbés ja que la primera Setmana que va haver de presidir, la 38a edició, va ser la de la pandèmia de l’any 2020, que finalment es va poder celebrar tot i que en format reduït de cinc dies, amb mesures de seguretat, restriccions d’aforament i amb un canvi d’ubicació, passant de l’Avinguda de la Catedral al Moll de la Fusta de Barcelona.
Durant aquests anys, però, i malgrat les dificultats derivades de la pandèmia, La Setmana no només no va deixar de celebrar-se mai sinó que ha seguit creixent, s’ha professionalitzat (enguany ha estrenat la figura d’una directora del festival, la Cristina Domènech), i ha consolidat el Moll de la Fusta com a nou espai, ja que el que va néixer com a solució d’urgència per a permetre les mesures de seguretat que va imposar la pandèmia, ha acabat resultant ser una solució del gust de tots els editors que ha permès augmentar el nombre d’expositors, d’activitats i de visitants.
Per això, en Joan Carles Girbés fa una lectura totalment positiva d’aquests tres anys. “Acaben aquests tres anys de presidència de La Setmana on ens va tocar lluitar contra la pandèmia, però també ens ha portat coses molt bones tot aquest període de l’any 2020 fins avui. Hem trobat aquest magnífic espai al Moll de la Fusta, hem reconvertit l’esdeveniment en un gran festival del llibre en català i crec que d’alguna manera em fa l’efecte que en aquesta edició tan festiva hem fet un ‘clic’ i per mi ha estat un honor i un privilegi ser útil al sector del llibre en temps certamen complicats i us donem les gràcies a tothom qui ha ajudat perquè de fet La Setmana la fem entre tots i totes, lectors i la gent del sector…i crec que quan ens unim som capaços de fer coses molt grans perquè La Setmana és molt gran. Llarga vida i des de l’any que ve estaré al darrere de la caseta d’Ara Llibres que és on em correspon i també fent força perquè el llibre en català arribi el més lluny possible”.
Joan Carles Girbés es va llicenciar en Periodisme i màster en Gestió Cultural per la UB. Treballa des de fa 25 anys en el sector editorial. Ha estat director de publicacions de Bromera, fundador de Sembra Llibres i, des de 2016, director editorial dels segells de Som*: Amsterdam, Ara Llibres i Bernat Metge.
Èxit de públic i de vendes a La Setmana en el seu 40è aniversari
-
L’acurada planificació i diversitat d'activitats registra gran èxit de públic i se superen els 50.000 visitants de l’edició anterior.
-
A l'espera de tancar xifres definitives, les vendes superen les de l'any 2021 (més d'un 20%).
-
Joan Carles Girbés, fins ara president de La Setmana, acaba el seu mandat després de tres anys.
La Setmana del Llibre en Català ha tancat la seva 40a edició amb un gran èxit de vendes i d’assistents, el que confirma la cita anual d’editors catalans com l’esdeveniment cultural més important del país.
Entre el 9 i el 18 de setembre, més de 50.000 persones han visitat La Setmana atretes per l’àmplia oferta de llibres en català i per un ventall d’activitats divers i atractiu destinat a tots els públics.
Aquest elevat nombre de visitants corrobora la vitalitat i bona salut del sector del llibre en català.
Mentre que a l'edició anterior el recinte del Moll de la Fusta encara estava regulada per les restriccions COVID, aquest any s'ha pogut tornar a la normalitat pre pandèmia i ampliar l'horari d'obertura també als matins. L'organització de blocs d’activitats específiques oferta per a famílies i joves també ha impulsat els visitants i ha dinamitzat un esdeveniment que ha esdevingut la gran festa de les lletres catalanes. Cal destacar el matí d'Omnium Cultural, que s'ha organitzat conjuntament amb aquesta associació.
La gran festa del llibre en català
Pel que fa a les vendes, també s’ha comptabilitzat un increment se més d'un 20%. El creixement més clar ha estat del llibre infantil i juvenil, donat que La Setmana ha estat, en aquesta edició, especialment participada per les famílies.
En el seu 40è aniversari, La Setmana s’ha consolidat com el gran festival del llibre en català i ha conferit un especial protagonisme a les més de 300 activitats programades sobre el món del llibre en català, la literatura, la llengua, la història, els nous talents creatius, el teatre, les arts i un llarg etcètera. Les taules rodones organitzades en els diferents escenaris han comptat amb la participació de ponents de renom que han reflexionat sobre assumptes de rigorosa actualitat com els feminismes, la salut mental o la creació literària.
Aquesta edició ha estat també la darrera de Joan Carles Girbés com a president de la comissió organitzadora de La Setmana. Girbés va començar el seu mandat l'any 2020, en plena pandèmia, i s'acomiada amb bones sensacions: "Aquests tres anys ens han servit per fer el salt definitiu de La Setmana. Amb el canvi d'emplaçament al Moll de la Fusta hem crescut considerablement en espai, en mòduls, en expositors, en vendes i en la programació d'activitats. El gran festival del llibre en català té ben garantit el futur!".
El comité organitzador, a més d'Editors.cat, està format pel Gremi d'Editors de Catalunya, l'APPEC, el Gremi de Llibreters de Catalunya, el Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya, Biblioteques de Barcelona i l'Institut Ramon Llull.
Compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona i del Ministerio de Cultura.
A més, contribueixen a fer realitat La Setmana: Parlem Telecom, soci tecnològic; DO Catalunya; Fundació Antigues Caixes Catalanes-BBVA, Romanyà Valls, Coca-Cola; Col.legi d'Òptics i Optometristes de Catalunya; Textura i Transloan.
Joan Abellà, president d'EDITORS.CAT, entitat organitzadora de La Setmana, fa una valoració molt positiva de La Setmana:
El president del Festival del Llibre en Català, Joan Carles Girbés, fa una valoració molt positiva de l'edició d'enguany:
Més informació:
- Imatges de La Setmana (Manuel Medir Roca)
- Declaracions de Joan Carles Girbés, President de La Setmana i de Joan Abellà, President d'EDITORS.CAT
Manifest d'EDITORS.CAT en defensa de l'escola en català!
La Setmana del Llibre en Català enguany ha tornat a ser una Setmana Compromesa. El passat dimecres 14 de setembre, moments abans del lliurament del Premi Trajectòria, La Setmana va llegir un manifest en defensa de l’escola en català. El manifest el va llegir Clara Queraltó, professora i escriptora. És llicenciada en Filologia Catalana i es dedica a l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a joves. El 2018 va guanyar el Premi Mercè Rodoreda de contes amb la seva primera obra El que pensen els altres. El 2021 va publicar la novel·la Et diré R.
MANIFEST:
Cap ideologia podrà manllevar mai la força que duu a enamorar-nos d’una llengua. Cap ideologia pot atribuir-se la possessió d’una llengua, perquè aquesta sempre s’escapa, esmunyedissa, dels dictats i les normes.” Un pensament de sal, un pessic de pebre, Montserrat Roig
La sentència del Tribunal Suprem que fixa l’obligació d’implantar el 25% de castellà com a llengua vehicular a tots els centres educatius ha fet sonar l’alarma entorn de la salut de la llengua catalana, sobretot perquè és una sentència injusta i no respon a les necessitats d’una llengua minoritzada que es troba en situació d’inferioritat.
Els editors en català ho sabem molt bé: a Catalunya de cada deu llibres que es venen només tres són en català. I al País Valencià i a les Illes Balears, el percentatge de vendes en la llengua pròpia encara és més baix. Més dades: en el camp de l’Administració de justícia, les sentències dictades en català no arriben al 10%; i en el de l’ensenyament, una enquesta a 52.000 alumnes revela que actualment el castellà ocupa el 67% del temps a l’hora del pati entre els estudiants de secundària, i una altra enquesta recent assenyala que només el 21% d’aquests estudiants parlen sempre en català amb els companys, quan fa quinze anys eren el 68%. I encara és més greu en el camp de la comunicació —la televisió, el vídeo a demanda, els videojocs i les xarxes socials—, en què la llengua ocupa una posició del tot marginal.
La sentència ha estat el detonant que ha posat damunt la taula una situació complexa i delicada. En un moment en què les dinàmiques sociolingüístiques generals, amb una societat molt diversa i poc cohesionada i un món global que privilegia les dinàmiques comunicatives de les llengües hegemòniques, no posen fàcil l’habitabilitat del català ni en fomenten l’ús, el possible retrocés de la llengua catalana arreu dels Països Catalans està a l’ordre del dia i s’albira un futur preocupant. Cal habilitar noves eines i nous consensos, i els editors en català no ens podem quedar de braços plegats. Cal abandonar la passivitat i la indiferència. Sabem que la inèrcia es pot revertir, i que en aquest afany per recuperar el vigor de la llengua pròpia hem d’involucrar agents culturals, socials i polítics de tots els territoris on s’hi parla la nostra llengua.
Assumir la precarietat de la vitalitat del català i la necessitat de reorientar la política i la planificació lingüística institucionals, tal com es va fer durant la presentació del Pacte Nacional per la Llengua el gener passat, ja és un primer pas. Durant quaranta anys, la immersió lingüística ha funcionat i s’han aconseguit avenços importants: que tots els alumnes escolaritzats a Catalunya fossin competents en totes dues llengües, el català i el castellà, i no únicament en castellà com passava a principis dels anys vuitanta. No ha passat el mateix en altres àmbits com ara l’administració, el sector tecnològic i audiovisual, les xarxes socials o els diferents àmbits laborals, on la davallada del català i la diglòssia són especialment greus.
Sabem, però, que quan s’implanten polítiques cohesionades i a llarg termini es poden canviar inèrcies. Per això s’ha de recuperar el consens polític i social entorn de la llengua, combatent amb dades i pedagogia els sectors de la societat contraposats que se senten discriminats pel que consideren una injustificada imposició del català i que no se senten representats per l’article 3.3 de la Constitució, que empara la diversitat lingüística, per tant, la llengua catalana. Cal combatre també les regulacions i ingerències juridicolingüístiques involucionistes o les noves lleis estatals que condemnen la presència de la llengua catalana a l’ostracisme en un dels escenaris més rellevants de la comunicació actual com és l’audiovisual.
Exigim que es deixi d’utilitzar la llengua com una arma política, que s’eliminin els criteris de practicitat i es privilegiï la llengua en àmbits com l’administració, l’ensenyament o els mitjans de comunicació públics; en el sector tecnològic, les xarxes socials i audiovisual, on cal que la llengua faci realment seu un espai; també en àmbits com empreses, sindicats, comerços i serveis públics, en lloc d’emmotllar-se a un entorn en el qual el català és cada cop més deficitari. Cal implantar estratègies i polítiques sòlides i lúcides a llarg termini, tan consensuades com es pugui políticament i socialment, que possibilitin que el català es converteixi en la llengua veritable de cohesió social, que s’usi en tots els àmbits i així mantingui la consideració de llengua útil i necessària. El Pacte Nacional per la Llengua pot suposar una base ferma. Ha de ser ambiciós i ha de dotar-se dels recursos econòmics i humans necessaris perquè es pugui desplegar amb celeritat. No sembla que la precarietat de la llengua es pugui revertir amb la dotació de tan sols 38,8 milions d’enguany.
I, per acabar, per més que l’evolució de la realitat contemporània i la pressió de les dinàmiques sociolingüístiques generals no ens ho posin fàcil, cal que la societat civil no delegui en els polítics o l’escola la responsabilitat única ni en solitari de modular i esmenar l’entorn i que no claudiqui en l’àmbit dels usos col·lectius.
Més informació:
Ajuts per a impulsar el creixement de les pimes, amb càrrec a fons europeus
El Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme ha publicat les bases per a la concessió d'ajuts dirigits a impulsar el creixement de les pimes. Es concediran ajuts en espècie consistents en la recepció d'un servei d'assessorament especialitzat i individualitzat dirigit a afavorir el creixement de les pimes, impulsar la seva transformació digital i millorar el seus nivells de ciberseguretat en el marc dels següents programes:
- «Activa Industria 4.0»
- «Activa Crecimiento»
- «Activa Ciberseguridad»
Aquests ajuts són de concurrència no competitiva i són compatibles amb altres subvencions, ajuts, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat, procedent de qualsevol Administració o ens públics o privats nacionals. No obstant, només podrà concórrer amb altres ajuts de minimis fins al límit màxim que s'estableix per empresa [consulteu l'article 12, apartat 2 de les bases].
La inversió prevista arriba als 57 milions d'euros procedents dels fons europeus.
OBJECTIU: L'objectiu dels programes «Activa Industria 4.0», «Activa Crecimiento» i «Activa Ciberseguridad» és afavorir i impulsar la digitalització, el creixement, la seguretat i la millora de la competitivitat de les pimes conforme als següents objectius concrets per a cada programa:
- «Activa Industria 4.0» - Programa d'assessorament especialitzat i personalitzat l'objectiu del qual és oferir un diagnòstic i anàlisi exhaustiu de la situació digital de partida de l'empresa i l'elaboració d'un Pla de Transformació que inclourà la definició, quantificació i priorització d'oportunitats de digitalització personalitzades. Programa orientat a pimes de la indústria manufacturera per a impulsar la seva transició a Industria 4.0.
- «Activa Crecimiento» - Programa d'assessorament especialitzat i personalitzat l'objectiu del qual és oferir un diagnòstic i anàlisi de l'empresa amb l'objectiu de detectar les seves àrees potencials de creixement i l'elaboració d'un Pla de Creixement amb proposta d'accions de millora concretes en innovació, recursos humans, operacions, digitalització, màrqueting i comercialització i finances, entre d'altres. Programa orientat a tot tipus de pimes, en especial les petites empreses amb capacitat de creixement empresarial.
- «Activa Ciberseguridad» - Programa d'assessorament especialitzat i personalitzat l'objectiu del qual és oferir una anàlisi de la situació actual de l'empresa en matèria de Ciberseguretat per a conèixer el seu nivell de seguretat i elaboració del seu Pla de Ciberseguretat específic amb un disseny personalitzat d'accions de millora de ciberseguretat. Programa orientat a tot tipus de pimes, en especial aquelles que vulguin millorar o potenciar els seus processos de ciberseguretat.
QUANTIA: La quantia corresponent es determinarà en cada convocatòria, depenent de la determinació de pressupost i del nombre i abast dels projectes en cada cas. S'utilitzaran les quanties individualitzades d'acord amb el programa seleccionat, malgrat que la corresponent convocatòria estableixi altres de forma motivada:
| Programa | Quantia de l'ajut per beneficiari |
| «Activa Industria 4.0» | 7.400 euros |
| «Activa Crecimiento» | 6.150 euros |
| «Activa Ciberseguridad» | 2.140 euros |
El període subvencionable en el qual es realitzaran les activitats objecte de l'ajut es determinarà en cada convocatòria.
SERVEI D'ASSESSORAMENT:
- «Activa Industria 4.0» - El programa ofereix el diagnòstic i anàlisi exhaustiu de la situació digital de partida de l'empresa i l'elaboració d'un Pla de Transformació que inclourà la definició, quantificació i priorització d'oportunitats de digitalització personalitzades per a ser desenvolupades i implantades per l'empresa beneficiària. Com a regla general, la durada del programa serà de quatre mesos per a cada empresa beneficiària, amb un mínim de 50 hores d'assessorament contemplant-se les següents etapes:
1r Diagnòstic de la situació de partida de l'empresa en termes de maduresa digital.
2n Elaboració d'un Pla de Transformació Digital.
3r Taller grupal i tancament de la prestació del servei.
- «Activa Crecimiento» - El programa ofereix el diagnòstic i anàlisi intern de l'empresa i del model de negoci amb l'objectiu de detectar les seves àrees potencials de creixement, que seguirà amb l'elaboració d'un Pla de Creixement amb proposta d'accions de millora concretes en alguna de les següents àrees, entre d'altres: innovació, recursos humans, operacions, digitalització, màrqueting i comercialització i finances. Aquest Pla recollirà les línies estratègiques en les que l'empresa haurà de treballar i definirà el full de ruta per a posar en marxa cadascuna de les accions proposades. Com a regla general, la durada del programa serà de quatre mesos per a cada empresa beneficiària, amb un mínim de 50 hores d'assessorament contemplant-se les següents etapes:
1r Diagnòstic i anàlisi intern de l'empresa.
2n Elaboració d'un Pla de Creixement.
3r Taller grupal i tancament de la prestació del servei.
- «Activa Ciberseguridad» - El programa ofereix l'anàlisi de la situació actual de l'empresa en matèria de Ciberseguretat per a conèixer el seu nivell de seguretat actual i l'elaboració d'un Pla de Ciberseguretat específic amb un disseny personalitzat d'accions en matèria de ciberseguretat, per a ser desenvolupat i implantat per l'empresa beneficiària. Com a regla general, la durada del programa serà de quatre mesos per a cada empresa beneficiària, amb un mínim de 20 hores d'assessorament contemplant-se les següents etapes:
1r Diagnòstic i auditoria de ciberseguretat de l'empresa.
2n Elaboració d'un Pla de Ciberseguretat.
3r Taller grupal i tancament de la prestació del servei.
El termini per a la presentació de sol·licituds serà el que s'estableixi en la corresponent convocatòria que es publicarà properament.
Subvencions per a commemoracions d'esdeveniments, personalitats o entitats de l'àmbit de la cultura catalana. TERMINI EXHAURIT!
El termini per a la presentació de sol·licituds d’aquesta convocatòria ha finalitzat!
S’ha publicat la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a commemoracions d’esdeveniments, personalitats o entitats de l’àmbit de la cultura catalana per al període 2022-2023 (ref. BDNS 646587).
Són subvencions per finançar, durant un període biennal, els projectes i les activitats relacionats amb commemoracions d'esdeveniments, personalitats o entitats de l'àmbit de la cultura catalana.
Es poden atorgar subvencions en les tres modalitats següents:
a) Commemoracions d'esdeveniments i de personalitats de l'àmbit cultural que hagin estat aprovades pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
b) Commemoracions d'aniversaris de personalitats, d'entitats i d'empreses culturals de repercussió nacional o local, que no es puguin incloure a la modalitat a. Els aniversaris han de ser, com a mínim, de 50 anys en el cas de les entitats i les empreses, i sempre múltiples de 25 anys. Els aniversaris de personalitats han de ser, com a mínim, de 100 anys del seu naixement o de la seva mort, i sempre múltiples de 50. S'exclouen de l'àmbit d'aplicació d'aquesta modalitat les entitats de cultura popular, ja que reben suport per una altra línia de subvencions. En aquesta modalitat b) hi poden optar les empreses, en el cas que la celebració de la commemoració o l'esdeveniment sigui excepcional, relacionada amb la mateixa empresa i les activitats tinguin lloc a Catalunya.
c) Commemoracions d'esdeveniments culturals excepcionals de més de 500 anys, que no es puguin incloure en la modalitat a.
S'entén per esdeveniment català aquell que hagi tingut lloc a Catalunya. S'entén per entitat catalana la que tingui seu social a Catalunya. I s'entén per personalitat catalana qui resideix a Catalunya i, en cas de personalitats difuntes, els que van néixer o van residir la major part de la seva vida a Catalunya.
Les activitats de commemoració s’han de celebrar en el període biennal comprès entre l’1 de gener de l’any de concessió de la subvenció i el 31 de desembre de l’any posterior a la concessió de la subvenció. També es poden subvencionar aquelles activitats preparatòries realitzades en l’any immediatament anterior al de la celebració de la commemoració.
El període per presentar sol·licituds és del 8 al 30 de setembre de 2022, a les 14h.
Aquest ajut és de tramitació telemàtica obligatòria.
Recomanem llegir atentament les bases.
Consultes:
- Correu-e: osic@gencat.cat
- Telèfon 93 551 13 84 (de dilluns a divendres de 9h a 14h)
