Catalunya, present a Bolonya: l’edició infantil i juvenil es projecta al món
Per donar una difusió més gran a la participació catalana a la fira de Bolonya, l’ICEC ha editat un llibret amb la informació de les editorials, associacions i institucions que participen a la fira i que es distribuirà als professionals acreditats. Alhora, també com a part de la tasca de difusió internacional del sector de la il·lustració catalana, Catalan Arts ha posat a disposició dels professionals residents al país un catàleg digital que té com a objectiu ser una eina de consulta útil per a professionals i que afavoreixi la coneixença i l’intercanvi. Aquest catàleg ofereix una mostra del treball de 255 tant d’il·lustradors/es, tant consagrats com nous creadors/es, interessats a donar-se a conèixer i promocionar el seu treball a públics professionals.
Per la seva banda, l’Institut Ramon Llull ha comptat amb un espai destinat a acollir trobades professionals amb agents literaris i editors internacionals. Al llarg de més de 70 reunions programades, s'han donat a conèixer els recursos i serveis disponibles per als professionals estrangers del sector del llibre infantil i juvenil, així com el nou quadern dedicat a aquesta literatura, que recull 20 títols publicats recentment que presenta una visió general de temes, tendències i estils, així com una destacada col·lecció d’editorials, agents, escriptors i il·lustradors.
Cal destacar també, que The Braw Amazing Bookshelf, la reconeguda exposició de la Fira que ha presentat una acurada selecció de 150 llibres infantils de tot el món, ha inclòs cinc títols il·lustrats per artistes catalans.
Article publicat per Catalan Arts, clica aquí per llegir l’article sencer
La Cambra del Llibre anuncia un Sant Jordi amb més espai arreu de Catalunya
• A Barcelona es mantenen les parades de llibres i de roses en una dotzena d’espais de set districtes, amb un total de 3.700 metres.
• La principal novetat d’aquest any serà el trasllat de les parades de les Rambles al Portal de l’Àngel, Plaça Nova i Plaça de la Catedral fins a Via Laietana.
La Cambra del Llibre de Catalunya, institució que agrupa els gremis i associacions d'editors, llibreters, distribuïdors i de la indústria gràfica de Catalunya, anuncia un Dia del Llibre amb més varietat que mai, atesa l'oferta existent i l’alta participació dels darrers anys.
La Cambra està convençuda que, si el temps acompanya, el Dia del Llibre i de la Rosa 2026 serà de nou un gran èxit i una festa ciutadana de celebració de la cultura i la literatura.
A Barcelona i a d'altres ciutats es tornarà a aplicar el model professionalitzat, amb espais habilitats per al sector del llibre i la flor, que en dignifica i singularitza l’ofici, una fórmula que ha donat excel·lents resultats des de la seva posada en funcionament i que garanteix que la participació del públic sigui més còmoda i segura, amb possibilitat de triar i anar a diversos espais.
D'altra banda, es preveu que els efectes de Sant Jordi es comencin a notar els dies previs, amb increments de vendes a les llibreries d'arreu del territori, motiu pel qual en determinats municipis les llibreries podran instal·lar una parada davant del seu establiment el dia abans.
La diada de Sant Jordi a Barcelona
A Barcelona, es mantenen les parades de llibres i de roses en una dotzena d'espais de set districtes, fet que referma la voluntat de diversificar i acostar la festa a la ciutadania, evitar al màxim les aglomeracions i garantir una experiència més accessible i segura tant per al públic com per als paradistes.
La principal novetat d'aquest any serà el trasllat de les parades de les Rambles al Portal de l’Àngel, Plaça Nova i Plaça de la Catedral fins a Via Laietana, a causa de les obres, les quals és previst que estiguin acabades abans de la diada de l’any vinent.
Les parades de llibres i de flors seran 425, 364 de llibres, 257 de les quals amb signatura d'autors, i 61 de flors:
. Ciutat Vella: 110
. Eixample: 243
. Gràcia: 35
. Sant Andreu: 5
. Sarrià: 3
. Les Corts: 14
. Poblenou: 15
A totes aquestes parades cal afegir-hi les cent trenta parades de llibreries davant de l'establiment, esponjant i acostant més encara la festa a la gent. En aquesta línia, cal destacar el creixement de trams al Passeig de Sant Joan i al Passeig de Lluís Companys, on es concentren sobretot parades de llibres dedicades al còmic, la literatura infantil i juvenil i el públic familiar, demostració de l'augment de l'interès per aquests gèneres i públics, com més va, més rellevants. D'altra banda, l'oferta de Les Corts també es consolida i creix, i es faran zones d'agrupació de llibreries, flors i entitats al Guinardó i a Sants-Montjuïc, amb aquesta mateixa idea d'esponjar i apostar per descentralitzar la jornada i fer-la més accessible i atractiva al màxim de barris.
Per segon any s'aplicarà el PAU (Pla d'Autoprotecció) a la zona del Passeig de Gràcia, que consisteix en un protocol per a esdeveniments amb un gran volum de gent i que contempla la presència fixa de personal sanitari i de bombers.
La diada de Sant Jordi a Catalunya
El Dia del Llibre i la Rosa se celebra a tots els municipis del país, aquí en teniu un tast:
A Girona les llibreries de la ciutat instal·laran les seves parades a l'Avinguda Sant Francesc a causa de les obres que s'estan duent a terme a la Plaça de Catalunya. A Olot, al Passeig d’en Blay, i a Banyoles a la plaça Major i al carrer d’Àngel Guimerà.
A la Catalunya Central, localitats com Vic i Manresa repetiran els seus espais tradicionals: la plaça Major i voltants a Vic i el passeig de Pere III a Manresa, amb un espai senyalitzat i una zona diferenciada per a signatures d'autors.
A Lleida, les llibreries es concentraran a la Rambla de Ferran i a l’Avinguda de Francesc Macià. A Balaguer, les parades es concentren al centre històric del Mercadal i a Tàrrega les trobareu al carrer del Carme i a la plaça del Carme.
A Tarragona i Reus, la festa tindrà lloc respectivament a la Rambla de Tarragona i a la Pla-ça del Mercadal. A Valls les parades de llibres i de roses seran al Pati, al carrer de la Cort, a la plaça dels Alls, al carrer de Jaume Mercadé i a la plaça de l’1 d’octubre.
A les Terres de l'Ebre, Tortosa acollirà les parades de llibres a la plaça de l’Àngel, a la plaça d’Agustí Querol, al carrer de la Rosa i a la plaça de la Cinta. A Amposta, l’oferta es concen-trarà a la plaça de l'Ajuntament, on s'instal·laran les parades de les llibreries locals.
Descarrega't la Nota de Premsa
S’ha mort Pere Lluís Font, un dels grans savis humanistes del país
S’ha mort a noranta-un anys Pere Lluís Font, filòsof, teòleg i traductor, referent del pensament català contemporani. Font era un dels grans savis humanistes del país, defensor i divulgador de la llengua catalana gràcies a un corpus literari i filosòfic de valor incalculable. La seva trajectòria es caracteritza per una defensa sostinguda del diàleg entre el cristianisme i la cultura contemporània. Era considerat un mestre de filòsofs.
Ara fa un any, Òmnium Cultural li va lliurar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El jurat en va destacar la contribució en el camp de la filosofia en llengua catalana, i també en el de la traducció, perquè va traduir al català la filosofia més remarcable d’àmbit europeu. Va ser la primera vegada que un pensador del camp de la filosofia fou reconegut amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Pere Lluís Font va néixer a Pujalt, un poble petit del Pallars que avui té trenta-una persones censades. Els primers estudis els va fer al seminari de la Seu d’Urgell, l’única sortida educativa per a una família humil dels Pirineus. Fou allí on va entrar en contacte amb la filosofia i la història de la filosofia, que van esdevenir una de les seves passions. Però l’atmosfera del nacionalcatolicisme l’ofegava. Se n’anà a estudiar teologia a la Universitat Gregoriana de Roma i filosofia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. Es va pagar els estudis fent classes i amb més feines, com ara descarregar camions al mercat, on treballava de la una de la matinada fins a les sis.
Durant la seva vida ha signat més d’un centenar de llibres: més d’una dotzena de propis; una vintena d’edicions o traducció de texts, tots essencials; una dotzena llarga de volums col·lectius que va coordinar… A més de prop d’un centenar d’articles, entre molts altres treballs. I va ser responsable de l’edició en català (i en alguns casos, de la traducció) de texts de Montaigne, Descartes, Spinoza i Kant. També va dirigir la col·lecció Textos Filosòfics (Edicions 62) que conté gairebé un centenar de títols traduïts al català d’autors cabdals de la història de la filosofia.
60 anys dels Premis Crítica Serra d'Or: tots els guardonats del 2026
El lliurament d'aquesta edició d'aniversari s'ha fet a la mateixa abadia de Montserra
Els Premis Crítica Serra d'Or sempre ofereixen una foto brillant del talent cultural, tot sovint, defugint els noms i les obres més òbvies i ja reconegudes en altres premis. Uns premis que han alimentat el seu prestigi des de la seva primera edició, el 1967, en uns anys difícils per a la cultura catalana.
El lliurament de premis d'aquesta 60a edició s'ha fet a Montserrat. Un retorn rodó, facilitat per l'aniversari, a la casa mare de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, que edita la revista que, des de fa sis dècades, dona nom als premis.
Així doncs, l'abadia de Montserrat ha acollit l'entrega dels guardons que reconeixen les obres escrites en català més destacades que han aparegut al llarg del 2025 en els àmbits de la literatura i l'assaig, la recerca, les arts escèniques i la literatura infantil i juvenil.
L'acte, a la Sala de la Façana del monestir, ha estat presentat pel periodista i actual director del programa "La Selva" de TV3, Xavier Grasset. Entre ells, molts dels guardonats i diferents autoritats, com l'abat de Montserrat, el P. Manel Gasch i Hurios; el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila; el majordom de l'abadia de Montserrat, editor de la revista Serra d'Or i administrador de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, el P. Bernat Juliol.
Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades durant l'any anterior i sense que s'hagin presentat a concurs. Cal recordar que els Premis Crítica Serra d'Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d'una serreta d'or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista Serra d'Or.
A continuació, us referim la llista completa de guardonats:
PREMIS CRÍTICA SERRA D'OR 2026 - LITERATURA I ASSAIG
- Premi Crítica Serra d'Or de novel·la 2026: "El cos invisible" de Núria Perpinyà
- Premi Crítica Serra d'Or de poesia 2026: "Sala Augusta seguit de Llengua materna" de Sebastià Alzamora
- Premi Crítica Serra d'Or d'assaig 2026: "La roca i l'aire. Art i religió de Llull a Tàpies" de Raül Garrigasait
- Premi Crítica Serra d'Or de còmic 2026 - "Weimar. Temps incerts" de Txuss Martin, Pau Pedragosa i Rafael Morata
- Premi Crítica Serra d'Or de traducció 2026: "Germinal, d'Émile Zola", traducció d'Anna Casassas Figueras
PREMIS CRÍTICA SERRA D'OR 2026 - LITERATURA INFANTIL I JUVENIL
- Premi Crítica Serra d'Or infantil 2026: "Cartes imprevistes" Text de Tina Vallès. Il·lustració de Mercè Galí
- Premi Crítica Serra d'Or juvenil 2026: "Només el vent" de Raimon Portell
- Premi Crítica Serra d'Or coneixements 2026: "Canta-me'n una. Canta-me'n dues". Compilat per Miqui Giménez. Textos de Vanesa Amat. Il·lustració de Maria Girón
- Premi Crítica Serra d'Or còmic 2026: "És una bruixa? Mites, mentides i realitat" de Raquel Gu
Article publicat a 3cat, clica aquí per llegir l'article sencer
El consum d’audiollibres es duplica en cinc anys: “No és incompatible amb el paper”
(ACN) El consum d’audiollibres s’ha duplicat en cinc anys a Catalunya. Així ho mostren les dades de l’Enquesta d’hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya de l’ICEC, que revela que el percentatge de persones que escolten audiollibres ha passat d’un 3,8 % el 2019 a un 8 % el 2024. Una tendència que es reflecteix també a l’Enquesta d’hàbits i pràctiques culturals a Espanya 2024-2025 del Ministeri de Cultura, que sosté que a Catalunya un 68,3 % de la gent llegeix llibres en format paper i un 30,9 % en format digital o audiollibre, gairebé un terç de la població. Verònica López, cofundadora de l’estudi de gravació Sounds and Words, sosté que és un nou format complementari al tradicional. “No és incompatible amb el paper”, subratlla.
Des del 2018 el nombre de persones que escolten audiollibres a Catalunya no ha parat de créixer de forma exponencial. Si bé el 2018 la xifra no comptabilitzava ni tan sols un 1,5 %, sis anys després ja arriba a un sòlid 8 % registrat el 2024, del qual un 5,2 % escolta audiollibres “freqüentment” i un 2,8 % “ocasionalment”.
Pel que fa a l’idioma, el 2024 un 33,8 % els va escoltar en català i un 82,3 % en llengua castellana. D’altra banda, entre els qui no escolten mai audiollibres, el 48 % diu que prefereix llegir abans que fer servir aquesta fórmula que passa per l’escolta, el 22,3 % no ho ha provat i no sap com és l’experiència i un 12,7% al·lega que és per manca de temps (treball, cures de la família, etc.).
Per edats, els més grans de quaranta-cinc anys estan per sota de la mitjana, així com els més joves de 25. Els qui en són més consumidors són els de 25-34 anys (15,4 %) i els de 35 a 45 anys (13 %).
Pel que fa a la plataforma, un 38,8 % diu que escolta audiollibres via Spotify; un 23,4 % per Audible (Amazon), i un 14,7 %, per Ivoox.
Article publicat a Betevé, clica aquí per llegir l'article sencer
Ajuts per a la traducció de llibres entre llengües de l’Estat del Ministeri de Cultura per a l’any 2026. TERMINI EXHAURIT!
El BOE ha publicat la convocatòria del Ministeri de Cultura per la qual es convoquen subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la traducció de llibres entre llengües de l’Estat, corresponents a l’any 2026. BDNS(Identif.): 897130.
L’obra objecte de traducció haurà d’estar publicada en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat i estar escrita per un autor espanyol.
Un mateix sol·licitant no podrà demanar ajuda per a més de tres projectes.
L’import de les subvencions concedides serà, com a màxim de 200.000 €.
CONVOCATÒRIA
TOTA LA INFORMACIÓ, DOCUMENTACIÓ I NORMATIVA
El termini de presentació de sol·licituds acaba el dia 29 d’abril de 2026
Les sol·licituds hauran de presentar-se exclusivament a través de la seu electrònica de la Secretaria d’Estat de Cultura.
Recordem que es tracta d’una convocatòria en règim competitiu. Per això és molt important posar especial atenció en la confecció de la Memòria del projecte atès que és el principal element amb el que compta la Comissió de Valoració a l’hora de jutjar els projectes.
Consultes: traduccion.lenguasestado@cultura.gob.es
Correu-e per a incidències tècniques a la seu electrònica: soporte.sede.sec@cultura.gob.es va (de 9 h a 14 h)
Subvencions per a l’elaboració de materials de promoció internacional d’obres de literatura catalana i aranesa. TERMINI EXHAURIT!
L’Institut Ramon Llull ha publicat la convocatòria 2026 per a la concessió de subvencions en règim de concurrència competitiva per a l’elaboració de materials de promoció internacional d’obres de literatura catalana i aranesa. (ref. BDNS 891716)
L’objecte d’aquests ajuts és el finançament de la traducció de fragments i elaboració de materials de promoció d’obres de literatura catalana i aranesa.
Poden ser beneficiàries d’aquests ajuts les editorials i agències literàries, persones físiques empresàries o persones jurídiques, públiques o privades, espanyoles o estrangeres. En cas que l’entitat sol·licitant i el traductor siguin la mateixa persona, caldrà que, com a mínim, l’entitat sol·licitant estigui formada per dos socis.
Les persones sol·licitants poden presentar fins a un màxim de sis sol·licituds per convocatòria.
Es consideren despeses subvencionables:
- La traducció de l’extracte, biografia de l’autor i material relacionat (articles de premsa, ressenyes, etc.). L’extensió màxima de l’extracte no pot superar el 20% del text original.
- La redacció i traducció d’un text original sobre l’autor i/o la seva obra.
- La recerca i traducció d’articles de premsa.
- La producció del material de promoció en qualsevol format (paper, digital i/o audiovisual):
- Despeses de producció editorial: disseny, maquetació i impressió.
- Despeses de producció audiovisual: producció tècnica, traducció i subtitulació.
Es considera despesa subvencionable aquella que correspongui a una prestació de servei d’un professional extern a l’empresa i/o entitat beneficiària de la subvenció i per la qual hagi rebut una remuneració econòmica.
No són subvencionables les despeses derivades de l’elaboració i producció de catàlegs o pàgines webs d’editorials i agències literàries que incloguin més d’una obra i un autor; ni les despeses corresponents a les traduccions encarregades a una persona jurídica ni fetes amb IA (intel·ligència artificial), així com les tasques de post-edició de les traduccions.
La quantia destinada a cada subvenció pot ser de fins al 100 % de les despeses subvencionables establertes amb un import màxim de 3.000 € per cada sol·licitud.
El termini de presentació de sol·licituds és del 7 d’abril al 30 de juny de 2026 a les 23.59 h.
CONVOCATÒRIA
BASES
TOTA LA INFORMACIÓ, REQUISITS, DOCUMENTACIÓ I TERMINIS
Us recomanem que llegiu atentament les bases.
Us recordem que és obligatòria la tramitació telemàtica de les sol·licituds. Per poder-la fer cal disposar d’un certificat digital.
Consultes: Rosa Crespí, correu-e: rcrespi@llull.cat
Més informació: Web Institut Ramon Llull
Mor Josep Piera, l'escriptor i poeta que va saber transmetre la passió per la vida i la literatura
Piera, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, deixa un vastíssim llegat en narrativa, poesia i dietari
El poeta, narrador, assagista, articulista i traductor valencià, Josep Piera (Beniopa, Gandia, 1947), ha mort als 78 anys. Es considerava sobretot poeta, però va deixar un grapat de llibres de prosa memorables, entre els quals hi ha El cingle verd (Destino, 1982) –amb el qual va guanyar el premi Josep Pla–, Estiu grec (Destino, 1985) i Ací s'acaba tot (Edicions 62, 1993), que la jove editorial Cap de Brot va reeditar en una versió corregida i ampliada. El 2023 va rebre el 55è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural. En aquell moment, va expressar el seu astorament per rebre el premi i com entenia la literatura: "Això d'escriure en nom de tots ho trobo d'una petulància extraordinària. Hom escriu del que sap, del que sent i d’ell mateix. Però això ha d’esdevenir compartible, simbòlic. Si no, als altres, què punyetes els pot interessar? Aquí és on entra la literatura, i jo soc un animal de paraules", va assegurar.
Fa tan sols quinze dies, quan el van ingressar, l'únic que el preocupava era que la seva editora, Pilar Beltrán, rebés l'última versió d'Una amistat proscrita, que publicarà Edicions 62. "Estava inquiet per fer-me'l arribar, i és un projecte que l'ha mantingut molt il·lusionat i motivat els últims temps", assegura Beltrán. És una novel·la històrica sobre els Borja a la València del Segle d'Or.
Article publicat al diari Ara, clica aquí per llegir l'article sencer
