Litterarum, la fira cultural que uneix Aragó, Catalunya i el País Valencià
Litterarum engega avui la seua 19a edició amb una programació artística que uneix Aragó, Catalunya i el País Valencià. La fira d'espectacles literaris comptarà amb tres subseus: Morella, a la comarca dels Ports; Calaceit, a la zona del Matarranya, i Reus, al Baix Camps. Amb Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) com a municipi central, s'han programat dos xicotets actes literaris a Tortosa i a Tivenys.
Les lletres poden ser un pont per a unir el País Valencià, la zona catalanoparlant de l'Aragó i Catalunya. O, si més no, així s'ho ha plantejat la fira d'espectacles literaris Litterarum en la seua 19a edició. La seua programació comptarà amb tres subseus: Morella, a la comarca dels Ports; Calaceit, a la zona del Matarranya, i Reus, al Baix Camps. Amb Móra d'Ebre(Ribera d'Ebre) com a municipi central, s'han programat dos xicotets actes literaris a Tortosa i a Tivenys.
La 19a Fira Litterarum començarà les activitats oficials d'aquest dijous 30 d'abril a Morella, en què s'ha previst l'actuació del cantautor valencià Vicent Torrent, un dels progenitors dels mítics Al Tall. El relleu l'agafarà Calaceit. El dissabte 16 de maig es viurà la jornada central amb una trobada de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i l'actuació de la cantautora Claudia Crabuzza, provinent de l'Alguer. La següent parada serà el dijous 21 de maig, a Reus, on la companyia mallorquina La Fornal presentarà l'obra Llompart, una vida, una herència.
En les tres localitats, s'han previst presentacions de llibres i inauguració d'exposicions sobre escriptors i cantautors en català. Acompanyat de Ruben Biarnés, alcalde de Móra d'Ebre; Daniel Recasens, regidor de Cultura de Reus; Javier Amela, tinent alcalde de Morella, i Isel Monclús, regidor de Cultura de Calaceit, el director de Litterarum 2026, el valencià Lluís-Xavier Flores, va explicar les novetats d'una festa caracteritzada per una visió territorial de caràcter integrador.
Marcat pel compromís de difondre la llengua catalana i la seua literatura en tots els territoris catalanoparlants en pla d'igualtat, el responsable de la fira literària va destacar «la transcendència que administracions de tot l'àmbit lingüístic catalanovalencià s'unisquen en una fira que agermana a tota la Catalanofonia, i possibilita que localitats petites i mitjanes gaudisquen, per exemple, de produccions provinents de l'Alguer, Andorra o la Catalunya del Nord». A Móra d'Ebre, els actes de Litterarum 2026, concretament de la 19a Fira d'Espectacles i de la 23a Fira del Llibre Ebrenc, s'iniciaran el dimecres 27 de maig i s'estendran fins al diumenge 31.
Indilletres 2026
La Bisbal d'Empordà (9a edició)
Informació rebuda de l’Associació Indilletres:
L’Associació Indilletres organitza la novena edició de la fira de llibres Indilletres a la Bisbal d’Empordà, que farem el cap de setmana del 5 i 6 de desembre de 2026 amb la idea de promoure la lectura, la cultura, la literatura i el debat i de donar visibilitat a les editorials catalanes independents que editen en la nostra llengua i als seus autors, d’aquí i de fora.
Conscients que vivim en un món carregat de soroll, on sovint es confon la qualitat amb la propaganda, entenem que nosaltres, com a entitat, hem de treballar tenint un criteri. I des d’aquest criteri, que té com a eixos principals la mirada radicalment catalana, la recerca de la complexitat, el defuig de la simplificació i del presentisme, -algunes de les malalties del nostre temps-, treballem al llarg de l’any amb la intenció d’oferir al públic assistent una proposta literària rellevant en el camp de la cultura i uns actes que no cerquen la complaença i que no defugen la incomoditat. I això no es pot fer sense triar.
L’Associació Indilletres lliura cada any el Premi Llucieta Canyà de crítica literària. L’objectiu d’aquest premi va en la mateixa direcció del que hem estat dient suara.
Si voleu ser presents a la Fira Indilletres amb els llibres que editeu, podeu omplir la butlleta de participació, bo i entenent que accepteu les condicions de participació.
El període d'inscripcions serà obert fins el 30 de maig.
BASES
Més informació: www.firaindilletres.cat
Premis 25 d’abril
Un reconeixement a les trajectòries de persones i entitats que han contribuït a defensar i enfortir la llengua i la cultura pròpies
En un moment en què el debat sobre la llengua i la cultura valencianes torna a situar-se al centre de l’actualitat, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) impulsà l’any 2025 els Premis 25 d’Abril, uns guardons pensats per reconèixer les trajectòries individuals i col·lectives que han contribuït de manera decisiva a defensar i enfortir la llengua, la cultura i la identitat valenciana.
El lliurament dels premis de l’edició 2026 es va fer en un acte al Jardí Botànic de València el dissabte 25 d’abril i enguany els han atorgat a l’editora i gestora cultural Izaskun Arretxe i a la Unió de Periodistes Valencians.
Des d’EDITORS.CAT felicitem Izaskun Arretxe per aquest premi. Un extracte de la laudatio feta per Sebastià Portell, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, diu que «li ha estat atorgat per una manera de fer que es defineix com una barreja inusitada de passió, sensibilitat, intel·ligència i una incommensurable capacitat de treball. Sentir, saber. I saber fer».
Maite Carranza, distingida amb la Creu de Sant Jordi 2026
L’escriptora catalana Maite Carranza ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi 2026 en reconeixement a la seva trajectòria literària i la seva destacada contribució a la literatura infantil i juvenil.
Escriptora, guionista, antropòloga i docent, Carranza ha construït una obra extensa amb més de setanta llibres publicats i traduïts a nombroses llengües, que han contribuït a formar generacions de lectors. La seva producció literària es caracteritza per abordar temes socials complexos amb sensibilitat i compromís, connectant amb el públic jove sense renunciar a la profunditat.
Paral·lelament a la seva trajectòria com a autora, també ha desenvolupat una intensa activitat en altres àmbits culturals: ha treballat com a guionista de televisió, ha exercit com a professora d’escriptura audiovisual i ha estat implicada en l’activisme cultural en defensa dels drets dels autors.
Carranza viu actualment una etapa especialment destacada pel que fa als reconeixements: ha estat la candidata catalana al Premi Hans Christian Andersen i a l’Astrid Lindgren Memorial Award 2026, i la seva obra continua expandint-se a altres llenguatges. En aquest sentit, el film ‘L’Olívia i el terratrèmol invisible’, adaptació d’una de les seves novel·les, manté un recorregut d’èxit amb nominacions als principals premis cinematogràfics.
Al llarg de la seva carrera, ha rebut alguns dels principals guardons del sector, com el Premi Folch i Torres, el Premi Joaquim Ruyra, el Premi Edebé, el Premi El Vaixell de Vapor, el Premi Crítica Serra d’Or, el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil i el Premi Cervantes Chico.
La Creu de Sant Jordi, creada el 1981, és un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat de Catalunya a persones o entitats que han prestat serveis destacats al país. Qualsevol ciutadà o col·lectiu pot proposar candidatures per a aquesta distinció, que reconeix aportacions rellevants en els àmbits cultural, social o cívic.
Amb aquest reconeixement, es posa en valor una trajectòria sòlida i compromesa que ha contribuït de manera decisiva al desenvolupament i prestigi de la literatura infantil i juvenil catalana.
Article publicat a Ibbycat, clica aquí per llegir l'article sencer
La Cambra del Llibre de Catalunya, satisfeta amb una participació i vendes que aquest Sant Jordi superen les de l’any passat
Barcelona, 23 d'abril de 2026.- La Cambra del Llibre de Catalunya, la institució que agrupa els gremis i associacions d’editors, llibreters, distribuïdors i de la comunicació gràfica de Catalunya, valora molt positivament la gran participació ciutadana i el volum de vendes de llibres d’aquesta edició del Dia del Llibre i la Rosa. Segons les dades provisionals del Gremi de Llibreters de Catalunya, les vendes s’acosten als 27 M€.
Des de bon matí i durant tot el dia, els carrers d’arreu s’han omplert de ciutadans, en una jornada que ha coincidit de nou amb un dia feiner, fet que ha afavorit una participació més repartida per tot el territori. El temps ha respectat la celebració arreu, tot i que amb núvols, vent i polen en algun punt i una temperatura més baixa de l’habitual per l’època.
Tot i que encara no s’han tancat les vendes de la diada ni mecanitzat les de les parades del carrer, s’estima que la xifra de venda global s’acosta als 27 M€, que és superior als 26,1 M€ de l’any passat. A més, el Sant Jordi d’enguany ha tornat a estar precedit per una setmana bona de vendes en què molts ciutadans han avançant les seves compres de llibres i roses.
L’alta participació ciutadana ha estat acompanyada d’un augment d’espais professionals en diferents localitats, com a resposta a l’enorme oferta de títols, dels quals l’any passat se’n van vendre 75.000. A Barcelona, per exemple, hi ha hagut mig miler de llocs de venda de llibres, cent trenta dels quals davant de l'establiment. Enguany, també s’han incrementat els metres linials que ocupen les parades fins als 3.700. Tant Lleida com Tarragona també han incrementat les parades.
L’aposta de traslladar totes les parades de les Rambles, a causa de les obres, al portal de l’Àngel, plaça Nova i plaça de la Catedral fins a Via Laietana, ha resultat satisfactòria pels paradistes. Cal destacar el creixement de trams al passeig de Sant Joan i al passeig de Lluís Companys, on hi ha hagut un nombrós públic que s’ha acostat a veure i comprar llibres dedicats al còmic i la literatura infantil i juvenil. Els punts de venda s’han distribuït en set districtes de la ciutat: Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Sant Andreu, Sarrià, Les Corts, i Poblenou.
La diada de Sant Jordi a Catalunya
El Dia del Llibre i la Rosa s’ha celebrat a tots els municipis del país, amb una gran afluència de públic. A Girona les llibreries de la ciutat han instal·lat les seves parades a l'avinguda Sant Francesc a causa de les obres que s'estan duent a terme a la plaça de Catalunya. A Olot, al passeig d’en Blay, i a Banyoles a la plaça Major i al carrer d’Àngel Guimerà.
A la Catalunya Central, localitats com Vic i Manresa s’han omplert de gom a gom i han repetit la festa als seus espais tradicionals: la plaça Major i voltants, a Vic, i el passeig de Pere III, a Manresa, amb un espai senyalitzat i una zona diferenciada per a signatures d'autors.
A Lleida, les llibreries s’han concentrat a la rambla de Ferran i a l’avinguda de Francesc Macià, amb activitats també a la plaça Sant Joan i al Museu Morera. A Balaguer, al centre històric del Mercadal i a Tàrrega, al carrer del Carme i a la plaça del Carme.
A Tarragona, la festa ha tingut lloc a la Rambla Nova, amb la novetat que s’ha ampliat l’espai disponible. A Reus, la ubicació ha estat la plaça del Mercadal, i a Valls les parades de llibres i de roses s’han situat al Pati, al carrer de la Cort, a la plaça dels Alls, al carrer de Jaume Mercadé i a la plaça de l’1 d’octubre. A les Terres de l'Ebre, Tortosa ha acollit les parades de llibres a la plaça de l’Àngel, a la plaça d’Agustí Querol, al carrer de la Rosa i a la plaça de la Cinta. I a Amposta, l’oferta s’ha concentrat a la plaça de l'Ajuntament, on s'han situat les parades de les llibreries locals.
Rànquing provisional dels llibres més venuts per Sant Jordi 2026
A continuació, teniu el rànquing dels llibres més venuts de la diada de Sant Jordi 2026 en diverses categories, segons les primeres estimacions de les llibreries agremiades del Gremi de Llibreters de Catalunya fins a les 6 de la tarda i amb la informació dels dies previs de Sant Jordi recollida per LibriRed, sistema automatitzat que obté dades de punts de venda de tot Catalunya, entre llibreries independents i cadenes de llibreries. Aquests títols representen tan sols al voltant d’un 5% del total dels títols venuts.
A la nota de premsa que lliurarem els propers dies oferirem un rànquing de títols definitiu amb dades mecanitzades de vendes dels establiments i que ja contemplarà les dades de venda de les parades al carrer.
Ficció català
- "Crispetes de matinada", de Regina Rodríguez Sirvent (La Campana)
- "El joc del silenci", de Gil Pratsobrerroca (La Campana)
- "Passeig de Gràcia", de Roger Bastida (Comanegra)
- "No has estat mai sol", d’Albert Espinosa (Rosa dels Vents)
- "Prometeu de mil maneres", de Carles Rebassa (Univers Llibres)
No ficció català
- "Manual de defensa del català", d’Òscar Andreu (Univers Llibres)
- "Anatomia de l’esperança", de Francesc Torralba (Destino)
- "On neix la llum", d’Oriol Mitjà (Columna)
- "Cuines Pim Pam", d’Arnau Paris (Ara Llibres)
- "Impacte", de Carles Porta (La Campana)
Infantil i juvenil català
- "Em dic Goa 10 - Quin embolic, Goa!", de Míriam Tirado (B de Blok)
- "Ticnicks 3 - Vampi", de Meritxell Martí i Xavier Salomó (Combel)
- "Titó. Excursió a la llegenda de Sant Jordi", de Cristina Jiménez Carbó (Estrella Polar)
- "Sant Jordi i el drac", d’Oriol Garcia Molsosa i Christian Inaraja (Combel)
- "El zoo d’en Pitus", de Sebastià Sorribas (La Galera)
Subvencions per a la realització d’actuacions que redueixin l’impacte ambiental, i que fomentin i millorin l’accessibilitat de les empreses o entitats del sector cultural. TERMINI EXHAURIT!
L’Institut Català de les Empreses Culturals ha publicat la convocatòria, en règim de concurrència competitiva, per a la concessió de subvencions per a la realització d’actuacions que redueixin l’impacte ambiental, i fomentin i millorin l’accessibilitat de les empreses o entitats del sector cultural (ref. BDNS 898870).
L’objecte d’aquesta línia és la concessió de subvencions per a la realització d’actuacions, que no siguin inversions, adreçades a reduir l’impacte ambiental, o que fomentin i millorin l’accessibilitat i incorporin els criteris del Codi d’accessibilitat de Catalunya, equipaments i activitats culturals gestionades per empreses o entitats culturals dels àmbits del sector audiovisual, de les arts escèniques (dansa, teatre i circ), de la música, de les arts visuals, del llibre i de la cultura digital, en les modalitats següents:
a) actuacions que redueixin l’impacte ambiental.
b) actuacions que fomentin i millorin l’accessibilitat.
NOTA: Des de l’ICEC ens han confirmat que les editorials poden acollir-se a aquest ajut, encara que les bases no ho esmentin específicament.
En queden excloses les actuacions relatives a la realització de diagnosis ambientals i d’accessibilitat, a la realització de plans de sostenibilitat ambiental i d’accessibilitat, així com les consultories específiques de caràcter ambiental i d’accessibilitat, amb l’excepció de les relatives al càlcul de la petjada de carboni i l’elaboració de plans de descarbonització, excloent-ne la compensació d’emissions.
Les subvencions que es concedeixen d’acord amb aquestes bases tenen la consideració d’ajuts de minimis, regulats pel Reglament (UE) 2023/2831 de la Comissió, de 13 de desembre de 2023, relatiu a l’aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea als ajuts de minimis DOUE L2831, de 15.12.2023.
El termini de presentació de sol·licituds és del 23 d’abril al 14 de maig, ambdós inclosos.
Recordem que es tracta d’una convocatòria en règim competitiu. Per això és molt important posar especial atenció en la confecció de la Memòria del projecte atès que és el principal element amb el que compta la Comissió de Valoració a l’hora de jutjar els projectes.
Us recomanem que llegiu atentament les bases.
Us recordem que és obligatòria la tramitació telemàtica de les sol·licituds. Per poder-la fer cal disposar d’un certificat digital.
Consultes:
Per consultes sobre els continguts de sostenibilitat: 93 088 66 96 – sostenibilitatambiental.icec@gencat.cat
Per consultes sobre els continguts d’accessibilitat: 93 554 78 49 – publics.icec@gencat.cat
Per consultes sobre la tramitació: 93 880 55 71 – ajuts.icec@gencat.cat
Per consultes tècniques sobre la tramitació telemàtica: 93 552 91 66
[L’horari d’atenció telefònica és de 9 a 14 h de dilluns a divendres]
Els clubs de lectura estan de moda: es dobla el nombre d'usuaris l'última dècada
Abigail Armengol Paredes i Clara Virgili Mas
La xarxa de biblioteques de Barcelona supera els 20.000 inscrits el 2025 i ha duplicat l'oferta, passant d'organitzar-ne 650 el 2016 a 1.130 l'any passat
- Lluny del soroll del carrer, el ritme frenètic del dia a dia i les pantalles, els clubs de lecturaofereixen un espai serè per compartir reflexions després de llegir un llibre. Aquests refugis intel·lectuals estan de moda i, els darrers anys, el nombre d'inscrits s'ha doblat.
- A les biblioteques de la demarcació de Barcelona, per exemple, s'ha passat de 10.500 inscrits l'any 2016 als 20.500 de l'any passat.
- "Si no t'hi apuntes el mateix dia, et quedes sense plaça", assegura la Pilar, participant en el club sobre llibres prohibits als EUA de la biblioteca de Can Fabra.
Que és un fenomen a l'alça també ho demostra el fet que aquests equipaments municipals han passat d'organitzar-ne 650 a 1.130 en una dècada.
Pel que fa al nombre total d'assistents a totes les sessions celebrades, va augmentar un 50%, passant dels 95.000 el 2016 als 140.000 participants el 2025. La combinació de l'hàbit lector i la possibilitat de fer xarxa explicarien en bona part aquest auge.
Més enllà de la lectura
"Als clubs de lectura hi treballem llibres d'estils molt diversos", explica Inés Mcpherson, escriptora i moderadora a la Biblioteca del Poble-sec, "i aquesta és la gràcia".
Explica que hi assisteixen persones "molt lectores", però que en aquests espais "descobreixen llibres que, si no, no llegirien". També destaca els vincles que es generen entre els assistents.
Una reflexió que comparteix la Jess, usuària de clubs sobre clàssics i dones autores. Ella valora la gratuïtat i la facilitat de la proposta, però també la possibilitat d'establir relacions intergeneracionals.
"S'hi ajunten molts tipus de gent, i hi predominen les dones grans, però està molt bé perquè tenen una mirada molt rica, i en els cercles que ens movem normalment no tenim ocasió d'estar amb persones grans", explica.
L'esclat dels clubs de lectura traspassa l'àmbit públic. Les llibreries o entitats de barri també acullen aquest tipus d'iniciatives.
Xarxes socials, unes aliades
Un altre gran aparador dels clubs de lectura són, encara que sembli una contradicció, les xarxes socials, que creen comunitats lectores entre els joves.
"Hi ha tota una nova comunitat lectora que ha nascut a les xarxes i que està fent que gent més jove s'apropi a la lectura d'una manera més natural" ,explica Núria Granja, conductora d'Espresso Literari.
"Crec que és una molt bona notícia", afirma, "perquè al final estem tot el dia envoltats de pantalles i emociona veure com, d'alguna manera, se'n pot treure profit, d'això."
D'altres iniciatives, com La Sobretaula, amb 4.000 seguidors a Instagram, compaginen l'amor per la lectura amb activitats complementàries, en el seu cas la gastronomia. Un cop al mes comparteixen un text al voltant d'una taula.
"Estem flipant amb l'interès", afirma la Carlota, creadora de La Sobretaula junt amb la seva germana Helena. "Al principi ens feia molta por, i ara tenim fins i tot llista d'espera."
Clubs de lectura virtuals
Per aquells que no tenen la possibilitat d'assistir presencialment a les trobades, també hi ha els clubs de lectura virtuals. Un servei que es va activar arran de la pandèmia i que combina trobades virtuals amb sessions asíncrones, en què els usuaris no hi participen simultàniament.
Aquests clubs virtuals s'organitzen per comunitats territorials. Des de la seva creació el 2020, la comunitat de Biblioteques de Barcelona hi ha tingut més de 3.100 inscrits; més de 2.000, a les Biblioteques Públiques de Catalunya; una xifra similar a la Biblioteca Municipal de Tarragona, i uns 900 a la de Lleida.
Sant Jordi és l'únic moment de l'any en què el català encara supera el castellà
Jordi Puig Ferré
Fa uns quants anys, quan encara no tenia contacte amb el sector editorial, un pastor de cabres de Josa de Cadí a qui visitava em va ventar una lliçó de botiguer que encara no ha estat superada. Acabava de veure que li havien donat un premi per algun dels seus formatges, i vaig pensar que era bona idea donar-li l’enhorabona. “Pots comptar”, em va respondre, “ara tots els formatges en tenen un o altre, de premi”. Hi havia tanta vanitat com amargor, en la hipèrbole: vanitat perquè l’home resulta que era un autèntic col·leccionista de premis, i amargor perquè creia que la proliferació de medalles fa que, per més daurades i llampants que siguin, acabin per no dir res. “Haurien de fer el premi al millor formatge premiat”, torna, i remata allargant-me una peça concreta: “El guanyaria aquest.”
Aplicat al nostre sector, la lliçó de Josa conté una idea temptadora: faria sentit concedir anualment un premi al millor llibre premiat? Només per imaginar els embarbussaments que es produirien durant la gala ja val la pena pensar-hi (i, amb permís de Sebastià Portell, encara seria millor el premi al millor llibre premiat amb un premi que no és un premi). Em recorda els planys d’un autor que fa poc em deia que no volia presentar-se a cap més premi perquè, si el guanyes, ningú es pren el teu llibre en consideració. No cal estar-hi d’acord, però el Premi al Millor Llibre Premiat haurà de tenir en compte aquest prejudici popular, potser guanyat a pols, i la coneguda disjuntiva tràgica entre llorers i garrofes (entre ser “pres en consideració” i guanyar-se considerablement bé la vida). La brama que hi ha massa premis és proporcional a la que hi ha massa llibres, i s’emparenta en certa manera amb allò rufianesc de més tictocs i menys biblioteques (vam començar la llibertat en una llibreria i l’hem acabat en un pescaclics, diries). Ens crea més ansietat l’acumulació de paper que la de vídeos d’animals, nens i zombis. D’acord, això és trampa: poden haver-hi massa zombis i també massa llibres; pot haver-hi massa de tot (fins i tot, encara que hem d’acceptar-ho com a molt improbable, poden haver-hi massa formatges). Aquí comença i acaba el meu acte de contrició.
Però la lliçó de Josa té un gir macabre, i és que on tu, per un moment, hi has pogut veure una certa idea política, que en aquest cas ens ha creat una càndida il·lusió de país, només hi havia un estratagema per a vendre’t un maleït formatge. Hi he pensat veient l’últim joc de mans d’Eduardo Mendoza per a encantar la concurrència i emportar-se tota l’atenció mediàtica a deu dies de Sant Jordi. També he pensat si algun autor de la literatura catalana es podria permetre muntar una roda de premsa a deu dies de Sant Jordi i que li fessin tant de cas, i dec tenir poca imaginació o poca ambició, que no me’n surto. Diries que quin esmolet, l’Eduardo, però em fa l’efecte que va sortir a matar una bèstia adormida, cosa que el cavaller Sant Jordi no ha fet ni en la versió més extrema de la llegenda. Darrere de l’estrambòtica proclama animalista hi veig, més aviat, canibalisme d’acció directa, en un context en què el castellà guanya terreny i el català, com a molt, reclama que se li mantingui el preu del lloguer. El que hi ha en joc aquests dies és un trumfo important, no ens despistem: Sant Jordi és l’únic moment de l’any en què el català encara supera el castellà. L’any passat va anar d’un pèl, però el llibre català va tornar a quedar per sobre. Què passarà enguany? Portem uns mesos ferotges, en aquesta batalla, i si hi afegís més exemples em saltaria massa el codi del botiguer, que és una de les coses més fermes que ens queden. Deixem-ho en aquella altra dita clàssica de la pastoral catalana: al llibre castellà, li dónes un dit i se’t menja la mà.
Barcelona impulsa l’adaptació audiovisual d’obres literàries vinculades a la ciutat
-
El Laboratori d’Adaptacions Audiovisuals de Barcelona (LAAB) fomenta la relació entre el món editorial i el sector audiovisual mitjançant set beques anuals i acompanyament a guionistes perquè desenvolupin un primer guió per transformar en propostes audiovisuals obres contemporànies que tenen Barcelona com a espai referencial.
-
Els projectes seleccionats en l’edició 2025/26 són: ‘No em busquis’, ‘Ciutat de vampirs. El club de les ombres’, ‘Napalm al cor’, ‘Francesca de Barcelona’, ‘El nen electró’, ‘L’avinguda de les il·lusions’ i ‘El día de Barcelona’.
-
El programa també inclou una presentació dels premiats davant del sector, un acte que es farà en el marc de la 10a edició del BCN FILM FEST i serà un punt de trobada professional per donar a conèixer projectes amb potencial, connectar el talent creatiu amb la indústria i obrir converses que poden convertir-se en futures produccions.
La Regidoria de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Direcció d’Indústries Creatives de l’Institut de Cultura, impulsa el Laboratori d’Adaptacions Audiovisuals de Barcelona, un projecte estratègic que fomenta la transformació d’obres literàries vinculades a Barcelona en propostes audiovisuals, mitjançant una beca per a guionistes que permet desenvolupar un primer guió d’adaptació.
El LAAB, que compta amb la implicació d’agents del sector editorial, professionals del guió i especialistes del mercat audiovisual, té una doble finalitat: per un costat, afavorir l’adaptació audiovisual (incloent pel·lícules, sèries o qualsevol altre format audiovisual enregistrat o en animació) en català o castellà de textos literaris contemporanis ja editats i publicats que tenen a Barcelona com a espai referencial, i per altra banda, facilitar l’adquisició de drets de propietat intel·lectual per part de productors i programadors, amb la mirada posada en la seva explotació a través de diverses finestres de distribució.
Aquest projecte estratègic de foment de la relació entre el món editorial i el sector audiovisual va celebrar una primera edició l’any 2019 en el marc de la Barcelona Film Commission i ara la Direcció d’Indústries Creatives de l’ICUB el reprèn amb la voluntat de consolidar-lo com un programa anual referent i amb repercussió nacional i internacional. L’edició del LAAB 2026-2027 ja està en marxa amb 31 propostes presentades per ser avaluades i seleccionar les 7 millors
El LAAB s’emmarca en les iniciatives adoptades en els darrers anys pel consistori per enfortir el sector literari de Barcelona, reconeguda com a Ciutat de la Literatura per la UNESCO des de l’11 de setembre de 2015, i per connectar-lo amb altres àmbits culturals. En aquest context i amb l’objectiu de promoure el desenvolupament i les connexions dintre de les indústries creatives, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la Mesura de Govern d’Impuls de les Indústries Creatives el 2019 i l’Estratègia d’impuls al sector audiovisual el 2024.
Set beques anuals
El programa atorga cada edició set beques de 6.000 euros cadascuna -dues d’elles, destinades específicament a obres de literatura infantil i juvenil-. A més de la dotació econòmica, els projectes seleccionats reben tres sessions de tutoria amb col·laboració de l’ESCAC, una presentació destacada davant de representants de la indústria audiovisual i la inclusió destacada en un catàleg físic i digital d’obres literàries susceptibles de ser adaptades a l’audiovisual.
L’edició 2025/26 ha rebut un total de 20 candidatures, de les quals s’han seleccionat els projectes:
- NO EM BUSQUIS, de Carmen Fernández Villalba, basat en l’obra homònima de Sara Medina.
- CIUTAT DE VAMPIRS. EL CLUB DE LES OMBRES, de Joan Antoni Martín Piñol, basat en l’obra homònima del mateix autor.
- NAPALM AL COR, de Gerard Verdaguer Salvans, basat en l’obra homònima de Pol Guasch.
- FRANCESCA DE BARCELONA, de Laia Perearnau, basat en l’obra homònima de la mateixa autora.
- EL NEN ELECTRÓ, de Cristina Campos, basat en l’obra homònima de la mateixa autora.
- L’AVINGUDA DE LES IL·LUSIONS, de Xavier Díaz Barroso, basat en l’obra homònima del mateix autor.
- EL DÍA DE BARCELONA, de Polar Star Films, SLU, basat en l’obra homònima de César Galiano Royo.
Presentació al sector en el marc del BCN FILM FEST 2026
Els set projectes seleccionats es presentaran en format de pitching i amb una trobada un-a-un on podran participar tots els projectes presentats davant del sector en un acte que se celebrarà divendres 17 d’abril al Museu Picasso.
L’esdeveniment s’emmarca en la 10a edició del BCN FILM FEST i serà un punt de trobada professional per donar a conèixer propostes amb potencial, ja preparades per ser compartides amb productores i plataformes audiovisuals, i una oportunitat per a descobrir talent i per a obrir converses que poden convertir-se en futures produccions.
L’acte forma part de les activitats paral·leles del festival, que proposa una selecció de pel·lícules del panorama internacional relacionades en un sentit ampli amb la literatura i/o la història. Seguint aquest criteri, la programació de la Secció Oficial està dedicada, de manera preferent, a les adaptacions d’obres literàries, les produccions amb rerefons històric i els films biogràfics sobre personalitats rellevants.
Casos d’èxit
Des de la seva primera edició, els projectes del LAAB han anat traçant un recorregut que evidencia la capacitat del programa per donar vida a les obres literàries.
Entre els projectes que s’han convertit en propostes audiovisuals hi ha L´Olivia i el terratrèmol invisible, produïda per Citoplasmas i dirigida per Irene Iborra, que va captivar al Festival Internacional de Cinema d’Animació d’Annecy el 2025 i posteriorment va aconseguir el Premi Gaudí a Millor Animació, a més de la nominació als Premis Goya en la mateixa categoria. La producció El Tesoro de Barracuda, dirigida per Adrià García, també va ser nominada als Premis Gaudí en la categoria d’animació.
Per la seva banda, Mi casa en llamas, transformada en Unicornios sota la direcció d’Àlex Lora i amb Greta Fernández com a protagonista, es va estrenar el 2023, mentre que altres projectes com El nas de Mussolini, de Lluís-Antón Baulenas, i Sideral. Estrella fugada, d’Héctor Castells, continuen prenent forma.
Publicat per DHub
