Dia Mundial de la Poesia 2026
El Dia Mundial de la Poesia (DMP) celebra enguany la seva 19a edició amb un nou format que el converteix en un festival poètic de país, descentralitzat i amb vocació d’arribar a tot el territori. Entre els dies 15 i 25 de març, el DMP 2026 oferirà nou activitats centrals a nou localitats catalanes, un conjunt de propostes que reforcen l’arrelament territorial, la participació comunitària i la diversitat de llenguatges artístics.
Amb la voluntat de continuar evolucionant, el DMP 2026 deixa enrere l’acte central únic de les edicions anteriors i es planteja com un festival de país, coorganitzat per la ILC i els Serveis Territorials de Cultura, amb actes centrals arreu. Aquest nou format implicarà nou activitats a Tremp, Lleida, Santa Margarida de Montbui, el Pont de Suert, Tarragona, Tortosa, Solsona, Barcelona i Girona que se celebraran entre el 15 i el 25 de març.
Les activitats programades són:
TREMP. Diumenge 15 de març, a les 12.30 h.
Espai Cultural La Lira
Espectacle de poesia i arts escèniques La balada de l’hivern
Amb Eduard Muntada i Lluís Cartes, com a director i com a compositor i director musical, respectivament, i músics i actors voluntaris del territori.
Accés lliure fins a completar aforament.
LLEIDA. Dimecres 18 de març, a les 20 h.
Teatre municipal de l’Escorxador
El verd també era, espectacle musical
L’espectacle s’acosta a l’obra poètica de Blai Bonet més enllà de la paraula a partir d’una selecció de textos a cura de Margalida Pons. Programat amb la complicitat del Festival Poesia Lleida, va ser un encàrrec del Vicerectorat de Projecció Cultural i Universitat Oberta de la UIB a la companyia Però més coses, formada per Miquel Aguiló, Clara Fiol, Joan Vallbona, Maya Triay, Mariona Jaume, Mar Grimalt, Jana Sandiumenge, Aina Crespí, Lluc Martí i Juanro Campos.
Accés gratuït amb reserva prèvia aquí.
SANTA MARGARIDA DE MONTBUI. Dijous 19, a les 18 h.
Mont-Àgora, Espai de les Arts i el Coneixement
Acció de poesia, música i dansa Poesia d’alçada
Amb Sílvia Amigó, Leo Tejedor, Bàrbara Meneses i representants d’entitats i autors de la vegueria del Penedès. L’acte es farà a l’interior d’un iglú de vent, espai d’arquitectura efímera que s’instal·larà a l’espai Mont-Àgora.
Accés lliure fins a completar aforament.
PONT DE SUERT. Dijous 19, a les 19 h.
Biblioteca Municipal
Espectacle de poesia i música Clementina em dic
Amb Carme Callol, Noemí Morral, Montserrat Morral i persones voluntàries de l’Àrea d’Atenció a Persones Nouvingudes del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça.
Accés lliure fins a completar aforament.
TARRAGONA. Divendres 20, a les 18.30 h.
Mèdol. Centre d’Arts Contemporànies
Acció d’arts visuals i poesia del vrs al pxl, presentació pública d’un procés creatiu gestat pels alumnes del batxillerat artístic plàstic de l’Institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus, inspirat en la temàtica dels amors en l’obra poètica dels tres autors celebrats enguany i desenvolupat amb la dinamització literària de la poeta Meritxell Cucurella-Jorba i la mediació artística d’Oriol Parés. L’acció serà possible amb la col·laboració del festival POESSIA.
Accés lliure fins a completar aforament.
TORTOSA. Divendres 20, a les 19 h.
Sala d’exposicions dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre.
Acte de poesia i música Veus mediterrànies: d’al-Turtuší a Blai Bonet, consistent en lectures poètiques de l’alumnat del Consorci Per a la Normalització Lingüística, el col·lectiu literari diLLUMS d’Arts al forn, el Col·lectiu Síndrome de Down i editors de la revista Solstici, i l’actuació musical d’Arturo Gaya, amb extractes del seu últim treball Ets tan pobre que només tens diners.
Accés lliure fins a completar aforament.
SOLSONA. Dissabte 21, a les 10.30 h.
Centre històric (plaça Ramon Llumà)
Ruta Solsona: espais singulars, veus poètiques, que maridarà poesia, arts escèniques i música de la mà de Caro Von Arend de la Fundació Miquel Martí i Pol, Laia Malo, Carles Rebassa, Anna Montraveta, Guillem Gisbert i Anna Castillo. La ruta, que s’allargarà fins a les 13.30 h, començarà a la plaça Ramon Llumà i traçarà un itinerari fins a la plaça del Palau Episcopal.
Accés lliure fins a completar aforament.
BARCELONA. Dissabte 21, a les 19 h.
Hall del CCCB
Intervenció audiovisual, poesia, música i dansa Que vingui el sol com una festa
A càrrec d’Andrea Galano Toro, Rocío Gómez, Oriol Sauleda, L’arannà i la companyia Laia Santanach.
Accés gratuït amb reserva prèvia aquí.
GIRONA, dimecres 25, a les 19.30 h.
Auditori del Centre Cultural de La Mercè
Acció poètica en forma d’itinerari urbà i concert Via Verbi. Un viatge del mot al techno.
Concert per part de Gregotechno, que versionarà textos literaris creats expressament per Pol Guasch, Jaume Coll Mariné, Laia Llobera i Clara Ballart. La doble proposta tindrà lloc al centre de la ciutat i a l’Auditori del Centre Cultural de La Mercè, respectivament, amb la col·laboració del Festival MOT de literatura de Girona i Olot.
Accés lliure fins a completar aforament.
PROGRAMA
Programa Dia Mundial de la Poesia 2026
Sebastià Portell, nou president del European Writers’ Council
El president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Sebastià Portell, ha estat nomenat president interí del European Writers’ Council (EWC). La federació d’associacions d’escriptors i traductors literaris d’Europa aglutina 52 associacions d’un total de 34 països.
El 23 de febrer, en una reunió extraordinària de la junta del EWC, Sebastià Portell va ser elegit per unanimitat president interí de l’entitat després de la dimissió de Grażyna Plebanek, que va renunciar al càrrec el passat 17 de febrer. Portell ja formava part de la junta des del maig de 2025.
La junta actual està formada, doncs, per Sebastià Portell, president; Maïa Bensimon, vicepresidenta primera; Monika Pfundmeier, vicepresidenta segona, i Claus Ankersen, Conor Kostick i Saulius Vasiliauskas, vocals. També conformen l’equip del EWC Nicole Pfister Fetz, secretària general; Nina George, comissionada d'afers polítics, i Zsuzsánna Dóczy, coordinadora. Es preveu que els canvis es puguin ratificar en la propera assemblea, que tindrà lloc del 12 al 14 de juny a Brussel·les.
European Writers’ Council (EWC)
El Consell Europeu d'Escriptors és la federació d’associacions d'escriptors i traductors literaris d’Europa. La seva funció és representar els interessos dels escriptors europeus, principalment a través del Parlament Europeu i de la Comissió Europea, especialment pel que fa a la defensa i promoció dels drets d’autor, tant morals com econòmics. L’AELC n’és membre des de l’any 1989.
Fotografia: © Carme Esteve / AELC
Article publicat per l'Associació d'Escriptors en llengua catalana, clica aquí per accedir-hi
Nova convocatòria dels Premis LAAB: el Laboratori d'Adaptacions Audiovisuals de Barcelona
El Laboratori d’Adaptacions Audiovisuals de Barcelona (LAAB) prepara una nova convocatòria de premis per impulsar l’adaptació d’obres literàries vinculades a la ciutat de Barcelona, a més de promoure la connexió entre editorials, guionistes i productores.
La convocatòria preveu set premis de 6.000 € per a l’escriptura d’un primer guió d’adaptació, en les modalitats de públic adult i públic infantil o juvenil. Els projectes seleccionats rebran també tutories especialitzades i participaran en sessions de presentació davant de professionals del sector audiovisual.
Les persones interessades es poden inscriure aquí. El termini d’inscripció de projectes s’estendrà fins al 7 d’abril de 2026 i la resolució es farà pública al juny.
Set projectes, nous camins
El 2025, set projectes van ser distingits per la seva gran capacitat d’adaptació literària: No em busquis, de Carmen Fernández Villalba; El club de les ombres. Ciutat de vampirs de Joan Antoni Martín Piñol; Napalm al cor signat per Gerard Verdaguer Salvans; Francesca de Barcelona, d’Eulàlia Perearnau; El nen electró, de Cristina Campos; L’avinguda de les il·lusions, de Xavier Díaz Barroso; i El dia de Barcelona, presentat per Polar Star Films.
Actualment, aquestes propostes avancen en el procés d’escriptura i desenvolupament dels guions, en el marc del programa d’acompanyament del LAAB, i el mes d’abril participaran en una sessió de pitching orientada a reforçar el contacte amb productores i agents del sector audiovisual.
Del paper a la pantalla des de 2019
Des de la seva primera edició, els projectes del LAAB han anat traçant un recorregut que evidencia la capacitat del programa per donar vida a les obres literàries.
L’Olívia i el terratrèmol invisible, produïda per Citoplasmas i dirigida per Irene Iborra, va captivar al Festival Internacional de Cinema d’Animació d’Annecy el 2025 i posteriorment va guanyar el Premi Gaudí a Millor Animació, a més d’estar nominada als Premis Goya en la mateixa categoria. La producció El tesoro de Barracuda també va ser nominada als Premis Gaudí en la categoria d’animació.
L’estiu de l’amor, avui coneguda com Una mujer moderna, de Toni Orensanz i dirigida per Maria Ripoll, ha consolidat la seva trajectòria internacional, mostrant com una història nascuda a Barcelona pot arribar a un públic global. També Mi casa en llamas, transformada en Unicornios sota la direcció d’Àlex Lora i amb Greta Fernández com a protagonista, es va estrenar el 2023 i va deixar constància del talent del sector.
Altres projectes, com El nas de Mussolini, de Lluís-Antón Baulenas, i Sideral. Estrella fugada, d’Héctor Castells, continuen prenent forma, mostrant com el LAAB acompanya noves veus capaces de transformar literatura en projectes de cinema i animació.
El termini de presentació acaba el dia 7 d’abril de 2026.
CONVOCATÒRIA
BASES
FORMULARI
PÀGINA WEB
El Book Music Festival es consolida i tindrà una edició gironina
Un any després de la seva estrena, el Book Music Festival confirma la seva aposta i consolida el seu format repetint les xifres del debut en una segona edició per la qual han desfilat uns 3.000 assistents, segons han explicat els organitzadors de la primera fira d'Espanya dedicada al llibre musical. La mostra, que va estrenar la seva àmplia programació el 25 de febrer passat (i tancarà el 16 de març amb la clausura de l'exposició fotogràfica de Mario Olmos a VisualKorner), va viure aquest cap de setmana la seva part central amb el Casinet d'Hostafrancs com a seu. Una fira amb 25 expositors i més de 5.000 llibres, a més a més de l'oferta de concerts, xerrades i presentacions.
El Book Music Festival, cita dirigida per Jaume Massaguer i Cristina de Fortuny, ha incorporat aquest any a la programació espais a Barcelona com l'Antiga Fàbrica Estrella Damm o la Biblioteca Vapor Vell, novetats que des de l'organització valoren molt satisfactòriament. A més de confirmar la tercera edició a la capital catalana, el Book Music Festival amplia mirades i tindrà una edició de petit format, molt centrada al sector editorial, a la província de Girona, en una ciutat que s'anunciarà properament. Aquesta nova fira se celebrarà entre el setembre i l'octubre d'aquest mateix any.
Article publicat a El Periódico, clica aquí per accedir-hi
El viatge en la literatura centrarà la dotzena edició del festival MOT
Amb el lema “Me’n vaig. El viatge en la literatura”, el MOT 2026 posa el focus en el viatge com un dels grans motors de la literatura. El programa compta amb una trentena d’autors, entre els quals es troben Maria Stepànova, Jean Echenoz, Julio Llamazares, Gian Marco Griffi, Bibiana Candia, José Ovejero, Núria Perpinyà, Irene Pujadas, Joan Benesiu, Antoni Martí Monterde, Cristina Masanés, Elisabet Riera, Jordi Lara, Cristina Garcia Molina, Lluís Calvo i Adrià Targa.
El MOT 2026 tindrà lloc a Olot la setmana del 16 al 21 de març i a Girona del 23 al 28 de març.
El festival MOT dedica la seva dotzena edició al viatge, un dels grans motors de la literatura i una experiència que transforma la mirada: marxar, travessar, tornar, desplaçar-se, perdre’s o retrobar-se. Amb el lema “Me’n vaig. El viatge en la literatura”, el festival proposa un recorregut que va del viatge físic a l’itinerari íntim, del record a la identitat, del camí real a la geografia inventada.
Comissariat per Eva Vàzquez, el MOT 2026 reuneix una trentena de veus que han convertit el viatge en matèria literària, des de la memòria i el desarrelament que aborda Maria Stepànova, fins a l’“anar-se’n” com a impuls vital que planteja Jean Echenoz —autor de la novel·la Me’n vaig, que inspira el lema del festival—, passant pel retorn al passat de Julio Llamazares o l’univers narratiu desbordant de Gian Marco Griffi.
En aquest context, la comissària del festival, Eva Vàzquez, assenyala que “aquest any el tema del festival té un sentit molt ampli. El viatge es pot entendre com una aventura, però ens interessen molt altres viatges: el no volgut —el de la immigració—, el de la imaginació, el viatge al passat, el de la memòria i molts altres”. A més, afegeix: “El tema d’aquest any probablement és un dels més polisèmics, per tots els sentits simbòlics que té. Qualsevol experiència que representi una revelació fa servir el concepte de viatge.”
El programa
La programació central del festival la constituiran, com cada any, les converses protagonitzades per autors i autores nacionals i internacionals que han explorat el viatge des de gèneres i mirades (tot i que el festival se centra sobretot en la novel·la, també s’exploren gèneres com la crònica, l’assaig, la poesia i l’autoficció). El festival es complementa amb propostes com el VerMOT i amb altres activitats vinculades a la lectura, les quals es duen a terme a cadascuna de les ciutats.
Article publicat a la web de l'Ajuntament d'Olot, clica aquí per llegir l'article sencer
Més de 4.000 persones passen per la desena Plaça del Llibre d’Alacant
La desena Plaça del Llibre d’Alacant ha tancat amb una participació de més de 4.000 persones. Segons els organitzadors, la xifra consolida la iniciativa com una cita cultural de referència a la ciutat i confirma el creixement sostingut en nombre de lectors, entitats col·laboradores i institucions públiques implicades.
En un comunicat, la direcció ha destacat la gran afluència de famílies, que han convertit l’espai en un lloc d’encontre intergeneracional al voltant de la lectura. Les activitats adreçades al públic infantil han tornat a ser un dels reclams principals, cosa que, segons l’organització, reforça el compromís amb la formació de nous lectors.
El director, Rafael Domínguez, ha remarcat que la Plaça del Llibre d’Alacant és ara més possible que mai amb el lideratge de la Universitat d’Alacant i el suport d’Escola Valenciana-la Cívica, i que també és “més necessària que mai”.
Entre les propostes més concorregudes hi ha hagut el concert infantil de Canta Canalla, que ha omplert l’espai de música i públic familiar; la presentació del llibre de Manuel Lillo Josep Coloma Pellicer. Periodisme i batalla cultural a Alacant (1875-1936), editat per Publicacions de la Universitat d’Alacant; i el concert de Seserino, organitzat per l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert. Els tallers infantils també han tingut una participació destacada.
Quant a vendes, el llibre més venut ha estat Compta amb mi, de l’editorial Orquídea de Darwin. A continuació hi ha l’obra esmentada de Manuel Lillo, Si escrius Cèlia, de Lliris Picó, i Contes en valencià, de Júlia Cantavella.
Article publicat a VilaWeb, clica per aquí per accedir-hi
Estand català a Frankfurt 2026
L’Institut Català de les Empreses Culturals – ICEC, mitjançant la seva marca d’internacionalització Catalan Arts Books, posarà un any més a disposició del sector del llibre un estand institucional en la Fira del Llibre de Frankfurt, la qual tindrà lloc del 7 a l’11 del proper mes d’octubre.
L’estand, organitzat per l’Àrea de Mercats de l’ICEC, estarà gestionat per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i compartit amb el Gremi d’Editors de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Ramon Llull. L’objectiu d’aquest estand institucional és oferir una imatge conjunta del sector i proporcionar als professionals un espai de negoci on desenvolupar les seves activitats a la fira amb les màximes facilitats.
La Fira del Llibre de Frankfurt està considerada com la major plataforma comercial per a tots aquells sectors que composen el sector del llibre i el principal fòrum internacional per a la compravenda de drets editorials.
Un canvi important a tenir en compte per a la propera edició d’aquest esdeveniment és que l’estand estarà ubicat alPavelló 3.1 a causa de la nova estructura de la fira.
Enguany, la República Txeca serà el país convidat d’honor a la fira.
S’ha acordat dividir l’espai en diferents formes de participació per tal de facilitar la presència del màxim nombre d’editors.
- Dos mòduls + dues taules + cadires d’ús exclusiu
- Un mòdul + taula + cadires d’ús exclusiu
- Mig mòdul i taula + cadires, només si dues empreses es posen d’acord en compartir-lo
- Zona col·lectiva, sense cost. Taula d’ús comú
Modalitats de participació:
DOS MÒDULS + DUES TAULES + CADIRES
2.725 €
Dos cossos de prestatgeries i ús exclusiu de dues taules i cadires. Inclou la inscripció firal, la inserció en el catàleg com a coexpositor i tres acreditacions. Espai pensat especialment per a editors que tradicionalment tenien estand propi, necessiten espai d’exposició i hi són permanentment.
UN MÒDUL + TAULA + CADIRES
1.675 €
Un cos de prestatgeries i ús exclusiu d’una taula i cadires. Inclou la inscripció firal, la inserció en el catàleg com a coexpositor i dues acreditacions.
MÒDUL COMPARTIT (només si dues empreses es posen d’acord en compartir-lo)
Aquesta modalitat comporta la utilització d’una taula i tres cadires amb una altra empresa amb la qual us heu de posar d’acord. El repartiment del seu ús és un assumpte privat entre ambdós expositors i el Gremi no hi prendrà part.
ZONA COL·LECTIVA. TAULES I CADIRES D’ÚS COMÚ
Sense cost
El nombre de llibres a exposar estarà en funció de l’espai disponible, amb un màxim de 4 exemplars. Els llibres s’exposaran en prestatgeries i els editors disposaran d’una zona de treball d’ús comú. S’ha convingut amb l’organització de la fira un preu per al conjunt d’inscripcions com a expositors, import que ha assumit l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. Però no inclou cap acreditació per als participants a la zona col·lectiva. Si en necessiteu, des de la Secretaria d’EDITORS.CAT, us les podem tramitar i l’import us serà carregat després de la celebració de la fira des del nostre departament de Comptabilitat
Inscripcions:
Cal fer la inscripció a través de l’enllaç al formulari de participació abans del dia 15 d'abril. A continuació, des de la Secretaria ens posarem en contacte amb vosaltres per facilitar-vos els diferents formularis de la fira.
FORMULARI DE PARTICIPACIÓ
Més informació:
Pàgina web de la fira
Resultat de les eleccions a la Junta Directiva del Gremi d’Editors de Catalunya
En aquestes eleccions es presentaven dues candidatures. El resultat de la votació ha estat el següent:
- Candidatura encapçalada per Daniel Fernández: 73,68 % dels vots emesos.
- Candidatura encapçalada per Roman de Vicente: 26,32 % dels vots emesos.
La composició de la junta directiva que gestionarà el Gremi d’Editors de Catalunya els propers quatre anys està formada per:
President: Daniel Fernández (Edhasa)
Vicepresident 1r: Patrici Tixis (Editorial Planeta)
Vicepresident 2n: Patxi Beascoa (Penguin Random House)
Vicepresident 3r: Oriol Magrinyà (Editorial Barcino i president d’Editors.cat)
Secretari: Antonio Garrido (Edebé)
Tresorer: Frederic Rahola (Editorial Teide)
Comptador: Leopold Blume (Naturart)
Vocals:
Fernanda Castillo (Editorial Anagrama)
Maite Ciruela (Folioscopio)
Aurora Cuito (Libros del Asteroide)
Luisa Gutiérrez (Editorial Barcanova)
Eva Jiménez (Editorial Flamboyant)
Xavier Mallafré (Abacus Futur)
Joaquim Palau (Arpa Editores)
Emili Rosales (Grup 62)
Oscar Valiente (Norma Editorial)
Lluís Zendrera (Editorial Juventud)
Vocals cooptats que s’incorporaran a la junta:
Alexandre Amat (Profit Editorial)
Joaquim Álvarez de Toledo (Planeta de Agostini Profesional y Formación)
Antoni Comas (Tibidabo)
Jordi Ferré (Cossetània Editorial i expresident d’Editors.cat)
Ilya Pérdigo (Clandestina Editorial i expresident d’Editors.cat)
Joan Sala (Editorial Comanegra)
Manresa i Vic impulsen noves fires de LIJ, que evidencien la vitalitat de la literatura infantil i juvenil a casa nostra
La LIJ pren embranzida amb noves cites literàries.
La literatura infantil i juvenil viu un moment d’expansió a Catalunya, no només en termes de creació i edició, sinó també en la proliferació de fires i esdeveniments específicament dedicats a aquest àmbit. Les noves iniciatives a Vic i Manresa en són una mostra clara i evidencien una aposta territorial creixent per fomentar la lectura en català entre infants i joves.
Aquest 2026 veurà néixer dues noves cites que volen consolidar-se en el calendari cultural del país: la Fira del Llibre Infantil i Juvenil en Català de Manresa, prevista per al 14 de març, i Canalla! Festival del Llibre Infantil i Juvenil de Vic, que se celebrarà del 23 al 25 d’octubre.
Manresa: promoció de la lectura i llengua al campus universitari
El pròxim 14 de març, Manresa celebrarà la primera edició de la seva Fira del Llibre Infantil i Juvenil en Català. Organitzada per l’Ajuntament, Plataforma per la Llengua i la Fundació Universitària del Bages – UManresa, la jornada tindrà lloc als espais interiors i exteriors de l’edifici FUB4, a la zona universitària.
La fira combinarà presentacions de llibres, estands de llibreries, tallers d’escriptura i il·lustració, espais de narració per als més petits i una mostra de glosa. També inclourà una trobada de mediadors de clubs de lectura dinamitzada per Tàndem LIJ amb la col·laboració de l’IBBYCat – Consell Català de la Literatura Infantil i Juvenil.
La implicació del teixit cultural manresà és àmplia: biblioteques, entitats educatives i llibreries locals participaran activament en una iniciativa que vol esdevenir punt de trobada entre lectors, autors, llibreters, bibliotecaris, mestres i famílies. Els promotors subratllen que la fira neix amb voluntat de continuïtat i amb l’objectiu explícit de reforçar la producció i el consum cultural en llengua catalana entre les noves generacions.
Vic: tres dies per convertir-se en capital del llibre infantil
Impulsat per l’Ajuntament de Vic i la Biblioteca Pilarin Bayés, Canalla! neix amb vocació de gran esdeveniment anual. Durant tres jornades, la ciutat reunirà editorials, llibreries, il·lustradors, revistes i entitats de foment de la lectura en un format de fira familiar i professional alhora.
La capital osonenca parteix d’un ecosistema especialment favorable: una elevada densitat de llibreries, una biblioteca de referència inaugurada el 2022 i un fort vincle amb el món de la il·lustració, marcat per la figura de Pilarin Bayés. El festival combinarà estands de venda de llibres, tallers creatius, espectacles familiars i jornades professionals adreçades a editors, llibreters, docents i bibliotecaris, amb una atenció especial als lectors de 0 a 18 anys.
Una tendència al territori
Més enllà dels casos concrets de Vic i Manresa, aquestes iniciatives apunten a una tendència de fons: la descentralització de l’activitat literària i la consolidació d’un circuit territorial de fires especialitzades en literatura infantil i juvenil. Aquestes propostes reforcen la xarxa de mediadors —mestres, bibliotecaris, famílies— que tenen un paper clau en la formació d’hàbits lectors.
Vic i Manresa exemplifiquen així un moviment més ampli: el d’un territori que entén la lectura no només com a pràctica cultural, sinó com a aposta estratègica de futur.
Article publicat a Ibbycat, clica aquí per accedir a l'article
‘Passeig de Gràcia’ (Àfora Focus Edicions i Comanegra), de Roger Bastida, guanya el premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona 2026
Coincidint amb les festes de la patrona d’hivern de Barcelona, s’ha anunciat el guanyador de la quarta edició del premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona: Roger Bastida (l’Hospitalet de Llobregat, 1990), amb la seva novel·la alhora històrica i profundament contemporània, pel que fa a la forma, Passeig de Gràcia.
Convocat per Comanegra i Àfora Focus Edicions i dotat amb 25.000€ i una escultura de bronze d’Antoni Camarasa, és el premi organitzat per editorials independents més ben remunerat del país. Va concebre’s amb l’objectiu d’empènyer a la creació de novel·les que no solament destaquessin per la qualitat formal, sinó que tinguessin l’habilitat d’acréixer Barcelona, sumant capes d’història a la percepció usual i establint el caràcter que ha conservat al llarg de totes les seves transformacions en uns temps en què, com a conseqüència del turisme i la immigració massiva, sovint costa delimitar què li és propi. El jurat —compost per Francesco Ardolino, Alba Cayón, Jordi González, Enric H. March i Laura Tejada— ha qualificat la novel·la d’enguany com la realització impecable d’allò que imaginaven en començar el concurs; la decisió es va prendre per unanimitat absoluta. Alba Cayón, editora de Comanegra i membre del jurat, ressalta “l’audàcia de centrar l’obra en una zona tan emblemàtica i tan estudiada de Barcelona” sense que la popularitat de l’escenari se l’emporti per imaginaris comuns; el seu “equilibri entre la pura ficció i la inclusió de materials d’arxiu ben seleccionats”; l’esforç de recreació històrica que no està renyit amb un punt de vista contemporani i la capacitat que demostra per vincular el conjunt als principals debats actuals de la ciutat; la integració de personatges històrics, a més d’icones culturals i artístiques de la ciutat, sense caure mai en tòpics; i, últim però vital, el domini d’en Roger Bastida per conduir la llengua de l’època “mantenint-la fresca, viva i natural per al lector d’avui”.
Després de tres edicions amb premiats d’una generació —Lluís-Anton Baulenas, 1958; Sylvia Lagarda-Mata, 1961; Maria Carme Roca, 1955—, en Roger Bastida, de només trenta-cinc anys, s’hi incorpora com a representant de les generacions més joves. Llicenciat en Història de l’Art amb els estils de vida del 1900 com a àrea d’especialització, cavallejant entre els segles XIX i XX, treballa en el món audiovisual madrileny com a assessor històric de sèries com La Templanza, Ena, la reina Victoria Eugenia, o Sira. Confessa el pes de la seva professió en els elements que agafen presència quan escriu: al cap i a la fi, un assessor històric s’encarrega dels invisibles del món televisiu. Les minúcies d’ambientació en drames d’època prenen protagonisme únicament si traeixen la credibilitat d’una escena; la resta del temps, la tinta concreta amb què s’ha firmat un document, el maquillatge d’una jove, l’origen del marbre d’un bust queden eliminats de les nostres consideracions. Així, en la novel·la històrica d’en Roger Bastida no hi tiranitzen les figures dominants i conegudes dels llibres de text, ni els tractats que ara conservem rere un vidre als museus, sinó el formigueig que conformava el 97% de la població i que la historiografia, per les complicacions d’arxivar l’entramat d’unes existències amb molt menys registre escrit, oblida. Sense ignorar el pes dels diners i l’autoritat de les classes burgeses i nobles en els moviments de la ciutat, Passeig de Gràcias’endinsa en aspectes d’aleshores, propis de les ‘vides menors’, que fan possible contrastar-nos-hi perquè trepitgen el nostre mateix terreny: l’economia de la classe treballadora, l’habitatge, les accions humanes, desapercebudes, que obren les portes a les grans accions recordades d’altra gent i que són les que se’ns assemblen. La resurrecció d’aquestes vides mudes fa prendre consciència de com la majoria dels ara vius no haurem bategat mai, en mans de la historiografia futura, i de quants atzars del passat són els que ens han constituït, fins a quin punt eren altes les nostres probabilitats de no ser aquí per relacionar-nos amb els universos que ens envolten. Fent que ens albirem alhora des del passat i des del futur, doncs, Passeig de Gràcia desautomatitza les rutines del present.
Article publicat a Amic Cultura, clica aquí per llegir l'article sencer
