Article publicat a VilaWeb el 19 de setembre de 2023. Fes clic per veure l’article original

La trobada dels editors en llengua catalana va molt més enllà de xifres i vendes: és l’obertura d’un curs cultural que enguany arrenca amb una exhibició important de tremp intel·lectual i popular

Hi ha un home centenari, camisa vermella, afaitada impecable i barbeta blanca ben característica. S’aixeca i comença a recitar el que ell mateix anomena “El rap dels cent anys”. Darrere seu, sobre l’escenari, xavals que ni en somnis s’haurien imaginat allò que passava. Formen part dels grups de trap 31 Fam i Bounce Twice, i amb la seva estètica de banda de música urbana són a molta distància de l’elegància de l’home que recita el rap i que, contra tot pronòstic, els fa emocionar. Els músics han participat en un acte anomenat “Ens faltaran llorers” en què, a ritme de trap, han fet versions modernes o rèpliques del rector de Vallfogona –de qui enguany es commemora el quatre-cents aniversari– i de Josep Vallverdú, l’home del centenari, que no s’ha volgut perdre la festa i que s’emporta una ovació enorme, sentida i profunda del públic que ha omplert de gom a gom l’escenari de la Setmana del Llibre en català per retre-li homenatge.

Aquest ha estat, sens dubte, un dels grans èxits d’aquest certamen de la gran festa de les lletres que durant deu dies ha ocupat el Moll de la Fusta de Barcelona i que es consolida no tan sols com una fira de llibres sinó com el gran festival literari i cultural de Catalunya en la represa de curs. Les xifres oficials parlen de més de 60.000 assistents i d’un augment de facturació, però la Setmana, viscuda de dins estant, és una qüestió de persones, d’emocions, de retrobaments, quelcom que va més enllà i que passa per detalls petits, com ara, els regidors tècnics dels escenaris traient cada matí un poalet amb aigua al costat de les palmeres perquè els gossos s’hi abeurin. Detalls petits d’una humanitat fora mida d’un equip que ha de vetllar perquè es facin més de 300 activitats, que aviat és dit, i que malgrat que la processó vagi per dins sempre tenen un somriure per a tothom que puja dalt l’escenari i una solució per als qui són a sota.

És dissabte 16 i els expositors comencen a estar molt cansats d’una Setmana en què la calor ha tornat a ser la protagonista. Dins les casetes, sovint ha estat complicat de treballar amb aquesta temperatura, però la fira és plena de gent perquè el dia abans ha plogut a bots i barrals i, en canvi, no ha refrescat gens. Els actes suspesos no s’han pogut recuperar –entre els més importants, la celebració dels deu anys de Llegir en Català i l’anunci de la represa de la publicació de la revista L’Avenç–, però les signatures s’han mirat de reconduir i no hi havia hagut mai tants escriptors signant llibres a la vegada. Som molt lluny del divendres 8, quan la Setmana es va obrir al públic, som molt lluny dels nervis del primer matí, de les incidències amb la neteja de les casetes, dels transportistes que es perden per arribar al Moll de la Fusta (quin paper més galdós, el dels transportistes i els dels guardes de seguretat, on el català brilla per la seva absència), amb la tensió d’haver de tenir-ho tot impecable al cap d’unes hores. Es fan juguesques, fins i tot, sobre si s’aconseguirà de vendre un determinat títol o no, i algú diu que pagarà una cervesa si aconsegueix de col·locar un sol exemplar de la Història de l’odontologia a Eivissa i Formentera. És jugar gairebé sobre segur i, és clar, la cervesa no es paga.

Memòria de Martí Gasull

Arribar a aquests dos dies finals de la Setmana és ser a punt de fer el cim. Enguany, hem tingut sort i a la parada seixanta hem estat a tocar de l’escenari número 1 i hem pogut gaudir de bona part de la programació, com per exemple la presentació d’El vuitè cel, de Bernat Gasull, un dels grans llibres de muntanya editats recentment a casa nostra i que ens explica la tragèdia del Manāslu la tardor del 2012, quan onze muntanyencs de primer nivell internacional hi van perdre la vida per una allau. Entre ells, hi havia el seu germà Martí, un dels fundadors i impulsors de la Plataforma per la Llengua. El llibre l’ha editat Tushita, i l’acte serveix per a entendre que fer muntanya i alta muntanya era una de les maneres de fer país de Martí Gasull. El volum del germà és preciós i esdevé un llibre molt bell per a intentar d’entendre també la natura i la muntanya.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí