Joan Abellà

Joan Abellà Barril (El Pont d’Armentera, 1971) és, des de l’1 de gener, nou president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, EDITORS.CAT. Abellà, director general del Grup Enciclopèdia des del 2018, es converteix en el 14è president de l’entitat, agafant el relleu de la directiva presidida per Montse Ayats entre el 2016 i el 2020, i per Joan Sala el 2021. Al web d’EDITORS.CAT hem volgut entrevistar-lo per conèixer millor qui és Joan Abellà i què opina sobre el present i el futur tant del llibre en català en general, com d’EDITORS.CAT en particular.

Joan Abellà Barril (El Pont d’Armentera, 1971) és llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i va completar el Programa de Desenvolupament Directiu d’ESADE. A més, compta amb diverses titulacions d’ESADE i IESE en gestió cultural, coaching directiu i màrqueting digital. Expert en gestió d’equips i talent dins el món de la cultura, Abellà, com a assessor legal, ha treballat a la Filmoteca de Catalunya, l’Espai de Dansa i Música i l’Auditori i ha dirigit institucions de pes com el Poble Espanyol de Barcelona, el MACBA o la Casa Vicens de Gaudí. A més, ha exercit diferents responsabilitats a entitats com Barcelona Turisme, la Fundació Tot Raval, Òmnium Cultural, el Centre Unesco de Catalunya i el Club de Cultura TR3C. Ha estat membre del grup de reflexió Catalunya 2022. Reset. Crida per reactivar el país. Actualment és director general del Grup Enciclopèdia, tresorer i secretari de la Fundació Joan Brossa i patró de la Fundació Bofill.

Per a qui no el conegui: com explicaria breument qui és Joan Abellà?

Soc algú que he tingut (i tinc) la sort de treballar en coses que m’agraden molt. Algú molt agraït amb l’educació que vaig rebre a casa, a l’escola, al meu poble, a les colònies d’estiu, a la universitat. Algú molt agraït pel que m’ha donat el meu país, la meva ciutat d’acollida, els meus amics i la meva parella. Algú que m’he emportat molt més del que he donat de les organitzacions on he treballat i on he col·laborat. Una persona amb qui vaig treballar molts anys em va definir com una esponja que sap sintetitzar per no emborratxar-se; m’agrada aquesta imatge.

Des del 2018 és el director del Grup Enciclopèdia, un segell referent al món del llibre en català. Com està de salut el Grup Enciclopèdia?

Fa bona cara. Cara de salut i energia per superar els esculls d’aquesta pandèmia i afrontar el futur. Li calia una injecció forta d’energia –mirant de no trencar res que no calgués– i això és el que estem fent tots els qui hi estem involucrats: el Patronat, el Consell d’Administració, el president i l’equip. A mi, en el paper de director, em toca alinear idees, talents, energies i obrir finestres per on mirar el futur. Res no és fàcil, però estem contents.

Per què vol assumir el repte de ser president d’EDITORS.CAT?

Fa tres anys i mig que vaig assumir la Direcció del Grup Enciclopèdia (abans hi havia estat patró durant un any i mig). En total, ja fa cinc anys que estic vinculat al sector, dos dels quals durant la pandèmia. Conservo, per tant, una certa mirada fresca i alhora em sento part del sector. Del sector del llibre m’ha impactat (sobretot en aquests temps difícils) la capacitat de treball conjunt i decidit de tot el sistema. Hi he trobat molta professionalitat, empatia i generositat tot i que és un negoci complex, per una banda, i un sistema cultural delicat, per l’altra. Precisament m’ha fet decidir aquesta capacitat de treball des de les diferències però amb objectius finals comuns i el repte de treballar per una societat més culta i per tant més justa, des de l’edició en català, que és alhora una part important i delicada del sistema, i poder aportar-hi visions que he anat adquirint en altres àmbits.

En què es notarà el canvi de junta directiva?

Espero que es noti poc. La junta encapçalada per Montse Ayats i Joan Sala ho ha fet molt i molt bé. De fet, una de les poques condicions que vaig posar (o em vaig posar) va ser que continuessin les màximes persones possibles de la seva junta. I així ha estat. En som cinc de noves en una junta de catorze; un bon equilibri per posar-se en marxa ràpid. En un cert sentit –o així m’agrada pensar-ho–, és la mateixa junta amb energies renovades. Canviaran les prioritats i les formes de fer, segur, ja que tot és prou líquid i accelerat avui dia.

“Hem d’actuar en els àmbits de l’edició en què el català està en clara minoria: el còmic, el manga i l’assaig.”

Algú com vostè, amb experiència en tants àmbits i entitats del món cultural, què pot aportar al món del llibre en català en particular?

Si hi aportés algunes preguntes que no es fan els que fa molt temps que hi són, per òbvies –ja em sabran excusar–, o per formular-les des d‘experiències diferents, em donaré per satisfet. I alhora m’agradaria seguir insistint en la necessitat i normalitat d’editar en català. La salut de l’edició en català és bona, però, com ens recordava Joan Sala fa molt poc, “competim amb una llengua molt potent i competim en inferioritat de solucions”. Ara és el moment de fer el salt decidit –especialment a través del foment de la lectura– i per això calen eines i polítiques decidides: mirarem de fer que aquestes polítiques a favor del foment de la lectura i de l’edició en català siguin imprescindibles.

Quin són els objectius principals que es planteja com a president?

Aprofundir i actuar en els àmbits de l’edició en què el català es juga una part important del seu futur i en què, en canvi, està en clara minoria: el còmic, el manga i l’assaig.

Ampliar tant com es pugui el camp de la nostra feina a tots els territoris de parla catalana.

Fomentar la relació indissoluble entre educació i cultura en el foment de la lectura i la seva estima provocant polítiques conjuntes que facin realitat un gran pla de foment de la lectura amb la participació intensa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Provocar que els fons Next Generation arribin de forma efectiva a l’edició en català per a la seva correcta transformació digital, el foment de l’economia verda i sostenible i el foment de la relació amb el sistema educatiu.

Potenciar la internacionalització per aconseguir exportar la literatura catalana, tenint en compte la diversitat de gèneres (narrativa, poesia, assaig i teatre) i la diversitat de públics (adult, LIJ, etc.).

Participar en la conceptualització i activació de la gran Biblioteca de Barcelona com a reflex de la tradició de 500 anys d’història del llibre a casa nostra i com a espai que permeti dinamitzar la creativitat i potenciar la vitalitat industrial del sector, i que esdevingui un centre d’investigació i d’arxiu i també un espai de debat.

I, per últim, i potser, per a mi, el més important:

Que EDITORS.CAT esdevingui el lloc de trobada de pensament prospectiu i crític sobre el futur de l’edició en català que ens permeti imaginar polítiques actives i útils més enllà de les actuals.

“Per expandir els límits del català caldran polítiques públiques i de país, en majúscules, que potenciïn i garanteixin l’ús i el prestigi del català, sobretot entre la gent jove.”

Quina diagnosi fa de la situació actual del món del llibre en català?

Penso que gaudeix de bona salut, de molta diversitat, dinamisme i qualitat. És, però, al mateix moment, un sistema fràgil precisament perquè treballa des de la diversitat i la qualitat malgrat els límits lingüístics que tenim. Per això mateix, hem d’expandir aquests límits tant com ens sigui possible. Per fer-ho, ens caldran polítiques públiques i de país –en majúscules– que potenciïn i garanteixin l’ús i el prestigi del català sobretot entre la gent jove. I si això exigeix investigar noves polítiques i plans d’acció que trenquin barreres administratives i les substitueixin per eines de col·laboració publico-privada d’alta intensitat, aquí ens tenen per pensar-hi i per fer-ho.

Darrerament les dades parlen d’una baixada en l’ús del català entre els adolescents. Tornen les polèmiques sobre el percentatge de català a les escoles… Creu que el català torna a viure un moment difícil?

Sí. I la solució no és obrir debats estèrils on ja hi ha consensos de país (parlo del model d’immersió lingüística que sols es discuteix en laboratoris de fabricar vots artificials), sinó ser crítics i canviar el que no hagi funcionat dins d’aquest sistema i fer-ho millor. I pensar quin paper han de jugar avui els mitjans audiovisuals i internet en el futur de l’educació i del català. Les neurones, el temps i els diners millor invertir-los en projectes com l’Aina del Centre de Supercomputació de Barcelona i en el Pla de Foment de la Lectura, per posar dos exemples, que en aquestes distraccions. Ens hi juguem molt.

“Cal pensar quin paper han de jugar avui els mitjans audiovisuals i internet en el futur de l’educació i del català.”

Com valora el suport de les administracions al món del llibre en general i al llibre en català en particular durant aquests anys de pandèmia?

Em consta que han fet un esforç important i que el diàleg intens amb la Cambra del Llibre de Catalunya ha estat molt profitós. De fet, mirant el que ha passat i amb les dades a la mà, veig que entre el 2019 i el 2021 hi ha un increment important –al voltant d’un 25%– quant als ajuts. Caldrà seguir en aquesta línia a l’hora d’atendre les oportunitats que veiem i els reptes pendents. A partir d’aquí, un parell de reflexions. M’agafo a les paraules, altra vegada, de Joan Sala: “l’edició és el 70% de la facturació del sector cultural i rebem el 10% dels ajuts i això cal no oblidar-ho”. I segon, la inversió per capita en cultura a Catalunya actualment se situa en 124 €/persona, mentre que la mitjana europea és de 210 €/persona, un volum que hauríem d’aspirar a assolir. Així mateix, la política cultural a Catalunya s’ha centrat, des de l’inici de l’autogovern, a donar suport a la creació d’una infraestructura cultural orientada a la creació i producció dels sectors artístics tradicionals (música, dansa, teatre, arts visuals i cinema), així com a finançar la construcció dels espais culturals destinats a difondre-la. Aquesta necessitat de crear una infraestructura artística de base, separada del món de l’educació i de l’aprenentatge, i la manca recurrent de recursos per a la cultura ens han portat a tenir el focus més en els objectes que no pas en els subjectes de la cultura. Ara cal centrar-se, també pressupostàriament, en la participació de la ciutadania en la cultura, garantir l’equitat en l’accés i augmentar les oportunitats de capacitació i desenvolupament personal.

Quins són els tres reptes estratègics més importants de la indústria editorial al nostre país?

Si ho mirem des d’una certa distància, no des del dia a dia, no difereixen gens dels grans reptes que té la indústria en termes generals: atracció i retenció de talent (amb més raó en la indústria que depèn de la creativitat, com l’editorial). La transformació digital (i la seva acceleració via pandèmia) i l’economia verda. M’agradarà molt aprofundir en cadascun d’aquests temes i pensar-hi a mig termini.

Quines són les principals amenaces per al llibre en català?

Tots els sistemes complexos es basen en determinats equilibris. El sistema editorial en català es mou bé si mantenim un equilibri que fomenti, com és el cas, la diversitat de grandàries empresarials i capacitats de risc que provoquen que la qualitat editorial sigui molt alta, com ja he dit. Per mantenir el sistema en equilibri hem de mantenir-nos a una distància prudent de sistemes de distribució algorítmics sofisticats però poc diversos i conservar una de les idiosincràsies del mercat en català: la pervivència forta d’un canal com el de les llibreries de proximitat i amb ofici, tan buscat i desitjat, d’altra banda, avui dia arreu del món.

Està preparat el sector del llibre en català per a la digitalització del sector en general, amb la compra-venda online, els e-books, els audiollibres…?

En aquest sentit i no per quedar-nos tranquils, tenim els mateixos reptes que tenen a Nova York o a Alemanya (amb una diferència quant als nivells de població lectora, qüestió de fons en què no hem de parar d’insistir). La pandèmia ha accelerat la transformació digital i el que hem vist, per sorpresa d’alguns, és que el llibre físic es reforça i que la lectura ha crescut. Els nous formats creixen, però no arraconen els vells, al contrari, els complementen. Aquí caldrà estar molt atents a com canvien els usos i formats de la cultura en les generacions joves, sobretot fora de les aules. I el que s’ha disparat és la venda en línia i, per tant, és el canal el que s’està transformant. Aquí sí que estem veient canvis importants.

El gran repte és, com deia, com usar aquesta transformació digital en favor de les llibreries de proximitat i d’ofici. I aquí és on els fons Next Generation han d’ajudar-nos més. Caldrà invertir per aconseguir que la intel·ligència de mercat, ara dispersa entre molts actors, treballi en benefici de tots. La transformació digital avui i en el futur –segons diuen els que en saben– depèn de la gestió de les dades, de qui les té i en benefici de qui s’usen. Un altre capítol on aprofundir i treballar junts.

Què es pot fer per millorar la situació del llibre en català al País Valencià, les Illes o la Catalunya Nord?

Treballar per l’entesa i la coordinació amb les entitats que promouen i defensen els interessos del llibre en català arreu del nostre àmbit cultural i lingüístic, amb un èmfasi especial pel que fa a les altres associacions editorials d’arreu dels territoris de parla catalana. Així de fàcil de dir i una mica més difícil de fer.

“En el futur hem d’aconseguir posicionar La Setmana com una manifestació cultural més enllà del propi esdeveniment.”

L’esdeveniment més important que organitza EDITORS.CAT és La Setmana del Llibre en Català. Després d’anys de gran creixement, hem viscut dos edicions marcades per la pandèmia. Com es planteja el futur de La Setmana?

Amb molta ambició ja que és un símbol viu i dinàmic del vigor i dinamisme de l’edició en català. Ara cal dissenyar, com dieu, una Setmana (de deu dies) al Moll de la Fusta, sense les limitacions de la pandèmia, per tal que es converteixi en un acte cultural de primera magnitud per al públic general (lector o lector potencial) de descoberta i gaudi de la nostra riquesa editorial en totes les seves disciplines i formats. Un lloc on poder arriscar, també, en nous formats i que esdevingui lloc d’intercanvi professional i de trobada entre tots els professionals del sector.

En el futur hem d’aconseguir posicionar La Setmana com una manifestació cultural més enllà del propi esdeveniment, on el llibre en català es posa en valor a tot el territori amb la complicitat d’editorials, llibreries, biblioteques, lectors, escoles, centres culturals i, per suposat, de l’Administració.

Quin paper ha de tenir EDITORS.CAT respecte altres entitats del món del llibre com el Gremi d’Editors de Catalunya, la Cambra del Llibre de Catalunya i altres gremis com el de Llibreters o el de Distribuïdors?

Ser un element central en la cohesió del sector a través de la relació productiva amb el Gremi d’Editors de Catalunya i del reconeixement de la Cambra del Llibre de Catalunya com a lloc de trobada, acció, debat i construcció de les polítiques culturals de tot el sector del llibre (indústria gràfica, distribuïdors, Gremi de Llibreters i Gremi d’Editors i editors en llengua catalana).

Construir espais conjunts no elimina, però, la personalitat i mirada pròpies, al contrari, ens obliga a aprofundir-hi amb les nostres ulleres i realitats; les de l’edició en català.

Per acabar… quin missatge voldria enviar als associats d’EDITORS.CAT?

Que tenim molt clar quin és el propòsit d’EDITORS.CAT: “Treballar per la defensa, promoció i difusió de l’edició de llibres en llengua catalana i la representació, gestió i defensa dels interessos comuns dels membres de l’Associació” i, en conseqüència, que ningú dubti que hi dedicarem molts esforços els propers quatre anys. Ah, i que ningú dubti, tampoc, a interpel·lar-nos i a fer-nos tots els suggeriments, peticions i consultes que tingui.

Entrevista: Sergi Larripa, periodista.

Més informació:

• Joan Abellà, nou president d’EDITORS.CAT
• Pla de prioritats i accions 2022-2025 de la nova Junta