LIBER 2018: La teva cita amb el sector del llibre
La Fira Internacional del Llibre és una eficaç plataforma d’exportació de la producció editorial
Fira de Barcelona torna a organitzar una nova edició de LIBER, la Fira Internacional del Llibre, que promou la Federación de Gremios de Editores de España. Del 3 al 5 d’octubre, el pavelló 1 del recinte Gran Via de Fira de Barcelona acollirà el principal esdeveniment professional d’Europa dedicat al llibre en llengua castellana, amb la previsió de reunir més de 350 editorials i empreses de més d’una desena de països. S’hi esperen més de 10.000 visitants professionals i 500 compradors i prescriptors decisius convidats de 70 països. S’ha obert el període per a contractar estand propi amb un descompte especial per a sol·licituds prèvies al 15 de juny.
Dades d’interès:
- Modalitats de participació
- Formulari de contractació
- Tríptic informatiu
- Més informació
- Les empreses agremiades tenen un 10% de descompte en el preu del sòl
- La primera distribució d’espais serà el 16 de maig
- La bonificació per pagament anticipat s’aplicarà a les empreses que realitzin el pagament total abans del 15 de juny de 2018
Contactes:
- Nuria Casademont – Gestora Comercial
Telefono 93 233 28 82 – Correu-e: ncasademont@firabarcelona.com - Carlos Aznar – Director de Ventas
Telefono 93 233 20 83 – Correu-e: caznar@firabarcelona.com - Josep Alcaraz – Director LIBER 2018
Telefono: 93 233 21 93 – Correu-e: jalcaraz@firabarcelona.com
Al llarg de la seva trajectòria, LIBER s’ha consolidat com un important centre de negoci i intercanvi professional ja que genera comandes i contactes que suposen gairebé un terç de les vendes del sector editorial espanyol al mercat exterior.
En la seva 36ena edició Liber aglutinarà de nou a tots els sectors del llibre i oferirà oportunitats comercials, trobades de negoci i contactes professionals tant en el mercat nacional com en l’internacional. Paral·lelament, l’esdeveniment fomentarà el debat, el coneixement i intercanvi d’experiències sobre els diferents aspectes relacionats amb el món del llibre a través de les seves Jornades Professionals.
El president de la FGEE i del Comitè Organitzador de Liber, Daniel Fernández, destaca “l’efectivitat de la fira per generar oportunitats i dinamitzar les exportacions del sector editorial ja que està demostrat que els professionals internacionals que acudeixen fan comandes importants durant el saló”. Fernández també subratlla la vocació de Liber de donar cabuda a tot “l’ecosistema del llibre” i “d’aprofitar sinèrgies i explorar vies de col·laboració del món del llibre amb empreses i professionals d’altres indústries culturals i sectors relacionats amb la tecnologia”.
Zones amb contingut propi
En aquest sentit, a més de mostrar les novetats i els fons de la producció editorial espanyola, Liber 2018 tornarà a concedir especial atenció a les noves tecnologies i continguts digitals, l’autoedició, els nous editors, les solucions d’impressió i els aspectes relacionats amb la propietat intel·lectual, que comptaran amb zones específiques d’estands i activitats.
D’aquesta manera, Liber espera créixer en els espais que, amb molt bona acollida, ha anat incorporant a la seva oferta en les seves últimes edicions. Tal és el cas de la Zona Digital on es mostren les tendències i innovacions tecnològiques en l’àmbit de l’edició; la Zona app ‘s amb presència de novetats en continguts i programari d’edició i lectura per a dispositius mòbils; la Zona de l’Autor, en la qual escriptors independents poden conèixer les possibilitats que els brinda l’autoedició, així com eines i serveis al seu abast; i la zona MicroLiber, que permet participar de forma més àgil i econòmica a petits editors, start-ups i empreses de recent creació.
A més, Liber 2018 comptarà amb un espai expositiu i de conferències dissenyat per Graphispag, la major fira de la indústria gràfica d’Espanya, per presentar materials, suports i solucions d’impressió i acabats d’alt valor afegit per al sector editorial. També hi haurà espai per al contacte entre les indústries editorial i audiovisual, així com una zona de Videojocs en què podran participar empreses desenvolupadores i productores de títols que es plantegin projectes i col·laboracions amb el sector editorial. D’altra banda, l’organització està explorant la possibilitat d’afegir nous expositors relacionats amb els drets d’autor i altres serveis d’interès per a la cadena de valor del llibre.
Paral·lelament per reafirmar la seva condició d’eficaç plataforma d’accés del llibre en llengua espanyola a nous mercats internacionals, Liber 2018 inclourà trobades de negocis i missions comercials inverses a les quals participaran uns 450 professionals estrangers clau de 70 països convidats directament per l’organització, entre ells distribuïdors , bibliotecaris, llibreters i editors compradors de drets de llibres en espanyol.
Així mateix, Liber 2018 destacarà per les seves activitats per les quals esdevé un centre de debat sectorial, de transferència del coneixement i observatori de tendències del mercat editorial amb un programa específic que comptarà com en anys anteriors amb més d’un centenar de taules rodones, conferències, fòrums i presentacions incloses en les seves Jornades Professionals.
L’agenda d’actes es completarà amb el lliurament dels Premis Liber al Foment de la Lectura als Mitjans de Comunicació i en Biblioteques obertes al públic; l’autor hispanoamericà més destacat; a la millor adaptació audiovisual d’una obra literària; al Premi Boixareu Ginesta al Llibreter de l’Any; i l’Homenatge Liber a aquella persona o institució amb una trajectòria destacada en favor dels llibres.
Liber té periodicitat anual i se celebra a Barcelona i Madrid de manera alterna. Aquesta edició està patrocinada pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, ICEX España Exportación e Inversiones, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, i el Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO), i compta amb la col·laboració del Gremi d’Editors de Catalunya i Acció Cultural Espanyola (AC/E).
La indústria editorial mou anualment prop de 3.000 milions d’euros, i dóna feina directa i indirecta a més de 30.000 persones a Espanya, segons dades de la FGEE.
Entrevistem Eulàlia Pagès, directora de Pagès Editors: “L’Associació està fent un bon treball perquè l’edició en català tingui les mateixes condicions que l’edició en castellà”
Cinc minuts amb…
Entrevistem Eulàlia Pagès, directora de Pagès Editors.
- Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
En un marc en què després de diferents moviments en el món de l’edició amb grans fusions i tancament de segells editorials arran sobretot de la crisi econòmica, el sector editorial reflecteix la societat actual, principalment pel que fa a l’adaptació a la nova conjuntura econòmica, d’informació i de comunicació. En el nostre sector, a Catalunya, els grans grups editors controlen una part molt important de l’edició; al mateix temps, segons l’estratègia d’especialització, han aflorat petites editorials o micro editorials. En una situació intermèdia ens situem, un grup d’editorials de magnitud mitjana que lluitem per la nostra independència i ens resistim a l’absorció per part de grans grups editors.
Crec que un sector en què hi poden conviure tant els grans segells editors com els mitjans o els petits fa que l’edició a Catalunya sigui totalment radial i que no es focalitzi únicament l’edició a Barcelona, cosa que garanteix una riquesa a tot el territori, d’aquesta manera dona veu a autors de tota terra de parla catalana, i ens fa més fàcil l’accés als lectors, d’aquest manera el món del llibre és més dinàmic a tot arreu.
- Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català?
Crec que hi ha dos reptes imminents de futur que hem de treballar conjuntament en tots els àmbits del sector del llibre.
Per una part, guanyar lectors que consumeixin habitualment llibres publicats en català. Actualment, menys del 30% dels lectors catalans llegeixen, habitualment, llibres en català, per tant tenim molt de camí a recórrer en aquest sentit. Això no ho podrem aconseguir sense que les institucions, les escoles, els llibreters, les biblioteques, els editors, els escriptors, els traductors i altres, no ens marquem un full de ruta i un projecte conjunt sobre la lectura, en totes les franges d’edat així com en totes les classes socials i sense oblidar tot el territori.
Un altre tema és l’autoedició. Com s’ha de gestionar l’autoedició? Som en un moment en què l’autoedició ha proliferat molt, en detriment, en gran part de la qualitat literària i productiva del llibre.
- Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Crec que l’Associació està fent un bon treball en l’esforç perquè l’edició en català tingui les mateixes condicions que l’edició en castellà. Per tant crec que s’ha de vetllar per no perdre el que s’ha aconseguit i treballar per aconseguir més bons ajuts en partides com la traducció o la internacionalització.
Crec també que un paper molt important que cal dur a terme és la promoció del llibre en català mitjançant els mitjans de comunicació, fent campanyes durant tot l’any a les escoles, treballant sobretot les edats adolescents, o les institucions. S’ha d’aconseguir que el llibre sigui un objecte quotidià i que es vegi el llibre com una alternativa d’oci important. Per totes aquestes raons, ens hem de posar al dia amb les xarxes socials, grans competidores de la lectura i del llibre, i cercar-hi recursos i aliances.
I cal, sobretot, potenciar la pluralitat i la proximitat de la literatura, d’aquesta manera, n’estic convençuda, guanyarem lectors, perquè els autors de proximitat, a part què hi són, sense ells no aconseguiríem un gaudi més pròxim i més a l’abast de la lectura.
Entrevistem a Cristina Concellón, responsable de Kalandraka a Catalunya: "El mercat del sector del llibre se’ns presenta com una piràmide invertida"
Cinc minuts amb…
Entrevistem Cristina Concellón, responsable de Kalandraka a Catalunya
- Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
La fotografia actual en el sector del llibre a Catalunya ens mostra un ecosistema molt plural: L’Associació està formada per 96 empreses, de les quals una tercera part tenen menys de 10 anys de vida. El 60% tenen menys de 5 treballadors i el 68%, menys de 10. Una quarta part publiquen menys de 10 novetats a l’any i la meitat, menys de 25. I en són un 25% les que publiquen només en català.
En resum, existeix una gran concentració sense precedents en el mercat editorial en català, i una gran fragmentació en petits projectes de creació recent, que estan relacionats, en gran mesura, amb els espais buits i línies editorials per cobrir el que va deixar el Grup 62 a partir de la seva fusió el 2007 amb els segells catalans del Grupo Planeta (Columna, Planeta, Destino Timum Más i Estrella Polar), part dels d’Enciclopèdia Catalana (Pòrtic, Proa i Mina) i els propis del Grup 62 (Edicions 62, Empúries i Selecta).
Després d’aquesta gran fusió només queden editorials independents de dimensió mitjana i petites.
Solen ser microeditorials amb una precària situació econòmica, que sorgeixen amb l’objectiu inicial de publicar autors catalans inèdits i traduccions internacionals que acostumen a publicar-se només en castellà.
2. Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català?
Segons el nostre parer, en aquesta època que es caracteritza per l’eclosió de les xarxes socials i la disminució del temps dedicat a la lectura reflexiva -temps d’oci ocupat pel consum audiovisual en privat-, el repte de qualsevol sistema editorial implica mantenir i fidelitzar la gran minoria de lectors habituals.
El mercat del sector del llibre se’ns presenta com una piràmide invertida. A la base, que és molt estreta, estan les persones que més llegeixen (qui compra més d’un llibre al mes) i la resta es va dispersant, atrets per aquestes noves alternatives d’oci “intel·ligent”. En aquest sentit, el paper de les biblioteques, com a llocs de difusió cultural, i el de les biblioteques escolars, com a agents dinamitzadores, tenen un paper fonamental. I també la col·laboració entre editorials i llibreries, creant sinergies i complicitats, ens proporciona un estat de major optimisme.
3. Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Col·laborar en la professionalització del sector, realitzar cursos de formació, potenciar la participació en fires internacionals, actuar activament per a consolidar i augmentar els ajuts econòmics que ajudin a professionalitzar i enfortir l’edició en català. Per altra banda, propiciar la col·laboració entre les editorials que formen part de l’Associació, promoure accions de difusió del llibre en català en els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió, etc.) i promoure també acords entre els Departaments de Cultura i Ensenyament, perquè vagin en una mateixa direcció, que no és una altra que la normalització total de l’ús del català en tots els àmbits i la posada en marxa de campanyes de foment de la lectura en general i en català, en particular.
Entrevista a la presidenta dels llibreters: “La gent no ens valora; li és igual on comprar un llibre”, El País
Article del Carles Geli publicat El País el 9 de març del 2018. Fes clic aquí per veure l’article original
La nova presidenta dels llibreters parla amb tanta naturalitat que la càrrega de profunditat del seu missatge pot passar desapercebuda
No en fa ni un mes, però ho confessa: “Ja gairebé me’n penedeixo… per la feinada”. I també avisa: “Només hi estaré quatre anys: ha de pujar gent jove i agafar el relleu, fa massa temps que som les mateixes cares”. Maria Carme Ferrer (Girona, 1957) fa més de 40 anys que treballa a la llibreria Troa Empúries de Girona, de la qual és gerent, i n’ha estat 12 al capdavant del Gremi de Llibreters a la demarcació de Girona. Ara acaba de ser escollida presidenta de tot Catalunya, càrrec al qual es va haver de presentar a correcuita dos dies abans del final del termini: “No s’hi presentava ningú”. No són els pitjors temps, però sí que són inquietants: Amazon, nous hàbits de compra, més concentració editorial...
Pregunta. El llibreter deu ser l’únic gremi en què ningú en vol ser el president. Tan malament està el sector?
Resposta. Ser el president és una feinada, comporta deixar la teva llibreria moltes hores, i ja no tenim tanta gent a les botigues com abans; i després, no hem de començar de zero, però sí gairebé de nou: cal comunicar més bé per a què serveix el gremi dins de casa nostra. I de cara enfora, cal posar en valor la llibreria: la societat no ens valora, a la gent tant li és comprar un llibre en un lloc o en un altre, al ciutadà li costa trepitjar una llibreria, i això és trist, perquè els llibreters podem ajudar a fer lectors. Sempre dic que no és que no hi hagi lectors, el que passa és que no troben el seu llibre: nosaltres podem ajudar-los, fent plans de lectura específics per a cada persona.
P. Diu que un dels seus primers objectius és potenciar la formació del sector. No estan ben formats, els llibreters?
R. El sector llibreter encara està poc professionalitzat: hi ha gent jove, culturalment de cert nivell, però els falta aprendre de tècniques d’atenció al client, de programes informàtics, de rotació d’estocs... Per això ha estat cabdal la creació de l’Escola de Llibreters a la Universitat de Barcelona, amb el diploma de postgrau. El sector ha canviat molt: abans tot el patrimoni el posaves a la prestatgeria i...
P. Una de les sortides de futur de les llibreries no és tenir un gran fons en moments en què un llibre viu tan poc als aparadors? No havia d’ajudar a salvar el sector, aquest gran fons que les allunyava de l’oferta de les grans superfícies?
R. Això també ens ho pensàvem els llibreters, però no és així. Sap greu dir-ho, però el fons està matant les llibreries. Hem de gestionar molt millor les compres, no cal tenir-ho tot; hem de conèixer millor el nostre client, i si bé hem de tendir a allò que nosaltres volem vendre, també cal tenir el que li agrada al client. No ens calen aquestes quantitats bestials d’exemplars... No sé si té molt de sentit tenir una secció de poesia amb 50 títols o 200, i amb prou feines vendre’n vuit. Sí, sap greu i és de mal dir, però tenir seccions de llibres que no es mouen és matar-los.
P. Però això pot abocar a tenir una llibreria bàsicament només de novetats i best-sellers...
R. No, no cal... És evident que tanta novetat mata llibres extraordinaris; el que un llibreter ha de fer és apostar... A la meva botiga hi ha editorials que no abandonaré mai. El que hem de fer és ajudar a apujar el nivell del nostres lectors i clients, gairebé sense que s’adonin que ho fas.
“Els editors han d’entendre que no poden anar sols, sense nosaltres. Boicots? No, però cadascú pot tenir i vendre el que vulgui, no?”
P. Quin és el retrat robot del sector llibreter a Catalunya?
R. En general, una botiga petita, que dona feina a una persona i mitja, vull dir a mitja jornada, o dues i mitja a tot estirar, tret de les grans, que n’ocupen quatre o cinc. Un negoci per sobreviure, més que res.
P. O sigui, que millor no obrir-ne una...
R. No, tampoc, però cal pensar bé com obrir-la; per exemple, compartint espais amb altres activitats... A Girona, per exemple, n’hi ha una que comparteix espais i costos amb una agència de viatges i que té força fons d’aquesta temàtica; o bé ajuntant-se amb d’altres de petites per compartir despeses i aconseguir ser com una mena de central de compres...
P. Doncs la cooperativa Bestiari, que feia això, ha hagut de tancar no fa ni un mes...
R. Que hi hagi hagut la crisi de Bestiari no vol dir que el sistema no funcioni. Avui, en aquest sector, més val anar junts amb algú que tot sol... Però, en general, hem de convertir les llibreries en centres de cultura, en espais culturals.
P. I això vol dir...
R. Doncs que sigui el lloc on tot el sector que treballa en el món del llibre l’utilitzi com a centre d’operacions: entrega de premis, clubs de lectura, activitats de lleure, cursos...
Pots seguir llegint l’article aquí
