Entrevistem a Cristina Concellón, responsable de Kalandraka a Catalunya: "El mercat del sector del llibre se’ns presenta com una piràmide invertida"
Cinc minuts amb…
Entrevistem Cristina Concellón, responsable de Kalandraka a Catalunya
- Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
La fotografia actual en el sector del llibre a Catalunya ens mostra un ecosistema molt plural: L’Associació està formada per 96 empreses, de les quals una tercera part tenen menys de 10 anys de vida. El 60% tenen menys de 5 treballadors i el 68%, menys de 10. Una quarta part publiquen menys de 10 novetats a l’any i la meitat, menys de 25. I en són un 25% les que publiquen només en català.
En resum, existeix una gran concentració sense precedents en el mercat editorial en català, i una gran fragmentació en petits projectes de creació recent, que estan relacionats, en gran mesura, amb els espais buits i línies editorials per cobrir el que va deixar el Grup 62 a partir de la seva fusió el 2007 amb els segells catalans del Grupo Planeta (Columna, Planeta, Destino Timum Más i Estrella Polar), part dels d’Enciclopèdia Catalana (Pòrtic, Proa i Mina) i els propis del Grup 62 (Edicions 62, Empúries i Selecta).
Després d’aquesta gran fusió només queden editorials independents de dimensió mitjana i petites.
Solen ser microeditorials amb una precària situació econòmica, que sorgeixen amb l’objectiu inicial de publicar autors catalans inèdits i traduccions internacionals que acostumen a publicar-se només en castellà.
2. Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català?
Segons el nostre parer, en aquesta època que es caracteritza per l’eclosió de les xarxes socials i la disminució del temps dedicat a la lectura reflexiva -temps d’oci ocupat pel consum audiovisual en privat-, el repte de qualsevol sistema editorial implica mantenir i fidelitzar la gran minoria de lectors habituals.
El mercat del sector del llibre se’ns presenta com una piràmide invertida. A la base, que és molt estreta, estan les persones que més llegeixen (qui compra més d’un llibre al mes) i la resta es va dispersant, atrets per aquestes noves alternatives d’oci “intel·ligent”. En aquest sentit, el paper de les biblioteques, com a llocs de difusió cultural, i el de les biblioteques escolars, com a agents dinamitzadores, tenen un paper fonamental. I també la col·laboració entre editorials i llibreries, creant sinergies i complicitats, ens proporciona un estat de major optimisme.
3. Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Col·laborar en la professionalització del sector, realitzar cursos de formació, potenciar la participació en fires internacionals, actuar activament per a consolidar i augmentar els ajuts econòmics que ajudin a professionalitzar i enfortir l’edició en català. Per altra banda, propiciar la col·laboració entre les editorials que formen part de l’Associació, promoure accions de difusió del llibre en català en els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió, etc.) i promoure també acords entre els Departaments de Cultura i Ensenyament, perquè vagin en una mateixa direcció, que no és una altra que la normalització total de l’ús del català en tots els àmbits i la posada en marxa de campanyes de foment de la lectura en general i en català, en particular.
Entrevista a la presidenta dels llibreters: “La gent no ens valora; li és igual on comprar un llibre”, El País
Article del Carles Geli publicat El País el 9 de març del 2018. Fes clic aquí per veure l’article original
La nova presidenta dels llibreters parla amb tanta naturalitat que la càrrega de profunditat del seu missatge pot passar desapercebuda
No en fa ni un mes, però ho confessa: “Ja gairebé me’n penedeixo… per la feinada”. I també avisa: “Només hi estaré quatre anys: ha de pujar gent jove i agafar el relleu, fa massa temps que som les mateixes cares”. Maria Carme Ferrer (Girona, 1957) fa més de 40 anys que treballa a la llibreria Troa Empúries de Girona, de la qual és gerent, i n’ha estat 12 al capdavant del Gremi de Llibreters a la demarcació de Girona. Ara acaba de ser escollida presidenta de tot Catalunya, càrrec al qual es va haver de presentar a correcuita dos dies abans del final del termini: “No s’hi presentava ningú”. No són els pitjors temps, però sí que són inquietants: Amazon, nous hàbits de compra, més concentració editorial...
Pregunta. El llibreter deu ser l’únic gremi en què ningú en vol ser el president. Tan malament està el sector?
Resposta. Ser el president és una feinada, comporta deixar la teva llibreria moltes hores, i ja no tenim tanta gent a les botigues com abans; i després, no hem de començar de zero, però sí gairebé de nou: cal comunicar més bé per a què serveix el gremi dins de casa nostra. I de cara enfora, cal posar en valor la llibreria: la societat no ens valora, a la gent tant li és comprar un llibre en un lloc o en un altre, al ciutadà li costa trepitjar una llibreria, i això és trist, perquè els llibreters podem ajudar a fer lectors. Sempre dic que no és que no hi hagi lectors, el que passa és que no troben el seu llibre: nosaltres podem ajudar-los, fent plans de lectura específics per a cada persona.
P. Diu que un dels seus primers objectius és potenciar la formació del sector. No estan ben formats, els llibreters?
R. El sector llibreter encara està poc professionalitzat: hi ha gent jove, culturalment de cert nivell, però els falta aprendre de tècniques d’atenció al client, de programes informàtics, de rotació d’estocs... Per això ha estat cabdal la creació de l’Escola de Llibreters a la Universitat de Barcelona, amb el diploma de postgrau. El sector ha canviat molt: abans tot el patrimoni el posaves a la prestatgeria i...
P. Una de les sortides de futur de les llibreries no és tenir un gran fons en moments en què un llibre viu tan poc als aparadors? No havia d’ajudar a salvar el sector, aquest gran fons que les allunyava de l’oferta de les grans superfícies?
R. Això també ens ho pensàvem els llibreters, però no és així. Sap greu dir-ho, però el fons està matant les llibreries. Hem de gestionar molt millor les compres, no cal tenir-ho tot; hem de conèixer millor el nostre client, i si bé hem de tendir a allò que nosaltres volem vendre, també cal tenir el que li agrada al client. No ens calen aquestes quantitats bestials d’exemplars... No sé si té molt de sentit tenir una secció de poesia amb 50 títols o 200, i amb prou feines vendre’n vuit. Sí, sap greu i és de mal dir, però tenir seccions de llibres que no es mouen és matar-los.
P. Però això pot abocar a tenir una llibreria bàsicament només de novetats i best-sellers...
R. No, no cal... És evident que tanta novetat mata llibres extraordinaris; el que un llibreter ha de fer és apostar... A la meva botiga hi ha editorials que no abandonaré mai. El que hem de fer és ajudar a apujar el nivell del nostres lectors i clients, gairebé sense que s’adonin que ho fas.
“Els editors han d’entendre que no poden anar sols, sense nosaltres. Boicots? No, però cadascú pot tenir i vendre el que vulgui, no?”
P. Quin és el retrat robot del sector llibreter a Catalunya?
R. En general, una botiga petita, que dona feina a una persona i mitja, vull dir a mitja jornada, o dues i mitja a tot estirar, tret de les grans, que n’ocupen quatre o cinc. Un negoci per sobreviure, més que res.
P. O sigui, que millor no obrir-ne una...
R. No, tampoc, però cal pensar bé com obrir-la; per exemple, compartint espais amb altres activitats... A Girona, per exemple, n’hi ha una que comparteix espais i costos amb una agència de viatges i que té força fons d’aquesta temàtica; o bé ajuntant-se amb d’altres de petites per compartir despeses i aconseguir ser com una mena de central de compres...
P. Doncs la cooperativa Bestiari, que feia això, ha hagut de tancar no fa ni un mes...
R. Que hi hagi hagut la crisi de Bestiari no vol dir que el sistema no funcioni. Avui, en aquest sector, més val anar junts amb algú que tot sol... Però, en general, hem de convertir les llibreries en centres de cultura, en espais culturals.
P. I això vol dir...
R. Doncs que sigui el lloc on tot el sector que treballa en el món del llibre l’utilitzi com a centre d’operacions: entrega de premis, clubs de lectura, activitats de lleure, cursos...
Pots seguir llegint l’article aquí
Entrevista a Aniol Rafel, editor d'Edicions del Periscopi: "Cal plantar cara i tornar a situar la lectura i el llibre al centre de la societat"
Cinc minuts amb…
Entrevistem Aniol Rafel, editor d’Edicions del Periscopi.
- Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
Amb llums i ombres. Fa molt temps que el sector editorial català ha caigut en una sobre-producció que no fa cap favor a ningú, que només serveix per a que la roda de la facturació, monstruosa, no s'aturi. Però la desproporció respecte al que el mercat en català pot absorbir aboca al sector a una precarització preocupant i en augment. La bona notícia és que, a poc a poc, cada vegada estan més consolidats alguns projectes que temps enrere només podíem qualificar com a temeraris i en canvi avui en dia ocupen una centralitat literària indiscutible. Queda molta feina per fer, però sembla que de mica en mica anem guanyant bons lectors que s'acostumen a llegir en català, i a ser exigents amb els continguts. Per aquí, anem bé.
- Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català?
Tenim molt bons professionals, ben formats i ben predisposats, però moltes vegades es veuen obligats a treballar en unes condicions que s'allunyen de la professionalització i s'acosten molt al voluntarisme i l'amateurisme. Cal dotar de valor a tot el procés editorial per tal que els molts professionals que s'haurien de guanyar la vida amb dignitat fent que els llibres en català siguin la millor versió possible de sí mateixos puguin dedicar-s'hi amb garanties. Per altra banda, en un moment en el que sembla que hi comença a haver una certa tendència a menystenir la importància de la figura de l'editor (i de tot el que representa i l'envolta), cal tornar a reivindicar la feina ben feta, la selecció, la cura i coherència. I cal plantar cara i tornar a situar la lectura i el llibre al centre de la societat, recuperar la centralitat i procupar que recuperi el pes dins la societat que no hauria hagut de perdre.
- Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Més enllà del paper que ja fa d'interlocució amb l'administració i d'organització d'un esdeveniment de la magnitud de La Setmana, caldria que destinés esforços en posar en valor les bones pràctiques editorials i denunciar les males praxis, que també hi són. Ser la casa de tots, entenent les enormes diferències dels associats, i alhora ser referència a l'hora de marcar camí i pautes que ens ajudin a arribar a la societat de forma clara per transmetre missatges que defensin el valor del llibre, la lectura i l'edició.
"Crec que l’Associació és un molt bon punt de suport per les petites editorials, ens permet conèixer les iniciatives que es fan arreu", Bernat Cussó
Cinc minuts amb…
Entrevistem Bernat Cussó i Grau, Director d’Edicions del Pirata
- Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
El llibre infantil en català a Catalunya es ven molt més que el publicat en castellà. Per tant, entenc que és un petit reducte, com es diria a Astèrix, al que ens hem d’aferrar. Potser el que convindria és aconseguir estendre aquesta pràctica al món dels adults, on molt em temo que la lectura en català perd pistonada. Lamentablement, encara avui en dia el sector editorial està monopolitzat pels grans grups, així que crec que si ho volem aconseguir, s’hi haurien d’implicar. Oferir a la vegada i amb la mateixa presència i publicitat els títols en castellà i català, podria ser una bona manera de començar. Així els lectors podrien escollir la versió del llibre que volen i no es veurien condicionats a agafar-ne una o altra.
- Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català?
Si ho emmarquem en el món infantil, sens dubte és aconseguir entusiasmar en la lectura per aconseguir fidelitzar lectors que, no ens n’oblidem, després ho seran de literatura per adults, si és que no els perdem pel camí.
No és fàcil ara on tenim tantes distraccions, gran part en el món digital, i on anem justos de temps. Però potser per això ens hem d’esforçar a adaptar-nos als nous temps, oferint continguts de qualitat que puguin mirar de tu a tu a la resta d’entreteniments. De vegades potser ens oblidem que la lectura no és només un mitjà per aprendre, també té una vessant lucrativa molt important que és la que també hem de generar. Els llibres han d’agradar o no es voldrà repetir l’experiència de la lectura.
La lectura permet tenir moments de calma i serenor, que et deixen temps per pensar i poder ser més crític amb l’entorn. La veritat, amb els temps que corren, és més necessari que mai.
- Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Crec que l’Associació és un molt bon punt de suport per les petites editorials, ens permet conèixer les iniciatives que es fan arreu. Hauria de seguir desenvolupant aquest rol, sense oblidar-se dels magnífics actes de promoció de la literatura catalana, com ara la Setmana del Llibre en Català. Des d’aquest altaveu, aprofito per felicitar la iniciativa de la Vila del Llibre, que també trobo fantàstica.
Llegeix l'entrevista amb Maria Dolors Sàrries i Jordi Fernando, editors d’Editorial Meteora
Cinc minuts amb…
Entrevistem Maria Dolors Sàrries i Jordi Fernando, editors d’Editorial Meteora
- Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
En una lluita constant per aconseguir elevar el nombre de lectors en la nostra llengua. Actualment, contra el que pugui semblar o el que es digui sistemàticament, hi ha molta més oferta que demanda de llibre en català, tant pel que fa a les obres originals en la nostra llengua com a les traduccions. L’esforç editorial perquè hi hagi “de tot” és considerable, i la resposta del públic tendeix a augmentar, però no pas en la proporció en què ha augmentat l’oferta en els últims anys. La fita és aconseguir més lectors en català. D’això dependrà que el llibre en català tingui un ecosistema a protegir o no en tingui cap.
- Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català?
Millorar en popularització mantenint el màxim de qualitat possible en les obres editades. Per ara, potser no caldria més oferta, el que caldria és saber-la adreçar a més capes de públic. S’esmercen molts esforços en edició, digníssims alguns, que no reben cap mena de retorn. Perquè no arribem. En català s’edita prou bé i prou variat; hauríem de donar-ho a conèixer més bé i convèncer més gent lectora de la idoneïtat de llegir en català si es té una competència acceptable en la nostra llengua. Una eina fonamental en això és el ressò dels mitjans, però també la professionalitat en la difusió per part de les editorials. Una difusió atractiva (que no vol dir costosa) i que acosti al públic el plaer de llegir bones obres en català pot funcionar més que qualsevol gota malaia adreçada a la crítica, per exemple.
- Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
El paper que ja té i fa, desenvolupat amb més intensitat de cara a l’Administració perquè ens cal recuperar les cotes de suport d’abans de la crisi, que havien caigut molt. També crec que hauria de potenciar potser més el paper de l’editor i del conjunt d’editors dins la societat. Fer-nos més visibles tots plegats. L’Associació hauria de tenir prou potència per poder aconsellar tendències en el benefici general de l’edició en català i, alhora, per poder corregir les que actuïn en detriment del sector. De tota manera, crec que la feina de la direcció de l’Associació en els últims temps ja va bastant per aquí. Caldria insistir i afinar.
Paul Auster: "La millor tecnologia per llegir és el paper"
Cinc minuts amb...Paul Auster
L’escriptor nord-americà Paul Auster va ser la setmana passada amb nosaltres, convidat per La Setmana del Llibre en Català. És de gira per Europa presentant la seva última novel·la “4,3,2,1”, editada en català per Edicions 62, i que, per cert, coincideixen la crítica i ell mateix, que potser és la millor de la seva carrera.
La d'Auster no va ser l’única presència estrangera en una Setmana ja qualificada com la més internacional, per la presència d’altres escriptors com Mary Beard, Nanni Ballestrini, o un munt d’editors forans que van venir a conèixer de prop l’edició en català i negociar traduccions dels nostres autors a altres idiomes. Però la d’Auster va ser, sens dubte, la presència que més expectació va crear entre públic i mitjans de comunicació.
Dissabte 9 de setembre va protagonitzar una deliciosa conversa amb Antoni Bassas a una sala d’actes del COAC plena de gom a gom. El dia abans, i en el marc d'una roda de premsa feta a La Casa del Llibre, vam tenir l’ocasió que ens respongués algunes preguntes.
No li vam preguntar per l’estructura de “4,3,2,1”, ni si el protagonista de la novel·la, Archie Fergusson, nascut com ell el dia 3 d’un mes d’hivern de 1947 a Newark, Nova Jersey, en realitat podia ser ell mateix…Tampoc vam preguntar-li l’opinió sobre Donald Trump ni sobre altres qüestions de les que ja ha parlat en les moltes entrevistes que ha concedit. Teníem molt poc temps, i vam voler saber la seva opinió d'algunes de les qüestions sobre les que sovint debatem a casa nostra.
És aquí en el marc de La Setmana del Llibre en Català. Té alguna referència de la literatura en català? Quin creu que pot ser el futur, en el món globalitzat que vivim, d’una llengua com la catalana?
La veritat és que hi ha moltes llacunes en la meva educació i en la meva formació. Malauradament mai vaig aprendre llatí ni grec. M’hagués encantat tant poder llegir en aquests dos idiomes!!!… Tinc llacunes sobre moltes coses…sé molt poca cosa sobre la literatura japonesa o xinesa…Fins i tot sé tant poques coses de la literatura anglesa…Per exemple, no he llegit mai George Eliot, el famós novel·lista victorià, i només he llegit una sola novel·la de Henry James en tota la meva vida…Per tant, he de confessar que no sé res de la literatura catalana, és una de les moltes llacunes de la meva vida. Sí que sé una mica, però, de la situació política que viu Catalunya, i sé que hi ha un gran debat sobre si el referèndum convocat per l’1 d’octubre és legal o no. Però la veritat és que no tinc una opinió molt formada al respecte perquè no entenc prou del tema.
Vostè és un home que escriu a mà, passa el manuscrit a una màquina d’escriure, no té ordinador a casa… suposo que no cal que li pregunti si té ebook-reader o què en pensa d’ells, oi?
La veritat és que tinc un aparell que em va regalar la Siri (Siri Hustvedt, escriptora i esposa d’Auster) fa tres anys…Es diu Ipad. I la veritat és que no el faig servir per escriure e-mails ni res d’això, però mentre escric el faig servir per buscar informació. Per exemple, per buscar el New York Times d’un dia de 1967, o una cosa molt important que sempre és difícil de descobrir: quin dia de la setmana era el 14 de gener de 1963… Abans havia d’anar a la biblioteca per esbrinar aquest tipus de coses, i ara tecleges a l’Ipad “calendari 1963” i en 30 segons tens el resultat. I això és màgic per a mi!
Com veu vostè la dicotomia entre l’ebook i el llibre de paper?
Una cosa és la utilitat d’aquests ginys a l'hora de cercar informació. Però, pel que fa a llegir llibres en aquest tipus de màquines…a mi no em sembla gens agradable. No em puc imaginar llegir poemes en una pantalla. Quan va sorgir aquesta nova tecnologia i es van posar a la venda els “ebook-readers” tothom en volia un, almenys als Estats Units, perquè a la gent li agraden les joguines noves. Però crec que la gent està deixant-les de banda, perquè s’adona que, per llegir, el paper és la millor tecnologia.
Creu, per tant, que el llibre de paper encara té llarga vida?
Jo tinc una filla, conec els seus amics…i tots llegeixen en paper. Per tant, estic convençut que els llibres de paper no ens abandonaran, i estaran aquí ben presents molt de temps.
Vostè és escriptor, guionista, director de cinema… ha tocat moltes tecles en el món del llibre i la creació però… mai se li ha acudit ser editor? Editar les obres de persones més joves, per exemple?
Ara et diré una cosa que no surt a la majoria de les meves biografies: jo he estat editor! Quan tenia al voltant de vint anys, em vaig associar amb dos amics de la mateixa edat i vam fer una revista literària, i també vam publicar alguns llibres. I t’he de dir que m’ho vaig passar bomba! El fet de publicar a un altre escriptor més jove, fer-li el primer llibre que ningú ha publicat mai, em va agradar molt. M’agrada la feina de l’editor, perquè també m’agrada la part més material, més física, de parlar amb els impressors, dissenyar el llibre, les cobertes… Tot això em va passar quan vivia a França. Quan vaig tornar als Estats Units, durant un any vaig ser el director editorial d’una petita empresa de publicacions, i també em va agradar molt l’experiència. Però malauradament ens vam quedar sense diners i l’empresa va desaparèixer!
Què espera vostè dels seus editors?
Espero, bàsicament, dues coses: amistat i recolzament.
Entrevista de Sergi Larripa, per a Editors.cat.
“Reptes de futur de l'edició en català: cobrir tot el ventall temàtic del món de l’edició de qualsevol cultura normalitzada”, Rafael Català i Dalmau, editor
Cinc minuts amb…
Entrevistem Rafael Català i Dalmau, responsable de Rafael Dalmau, editor.
1.Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
Des del punt de vista creatiu, és un moment de propostes interessants que, tanmateix, resulten sovint poc visibles i invisibles del tot. Hi ha energia i bones idees, però encara no hem trobat del tot un nou punt d’equilibri després d’entomar les diverses transformacions en l’estil de vida i les derivades de l’empitjorament d’un model econòmic que jo ja trobava defectuós ja abans de la crisi, també en relació en el món del llibre.
2.Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català?
En termes creatius, ser capaços de cobrir tot el ventall temàtic del món de l’edició de qualsevol cultura normalitzada i fer-ho amb la màxima exigència de qualitat. En termes de país (la cultura sencera, el país sencer!), millorar la proporció de la venda i de la presència dels llibres publicats en la nostra llengua. En termes de viabilitat econòmica, aixecar el cap un pelet més amunt de la subsistència en tots els sectors del món del llibre. I hi ha el repte principal comú al món del llibre arreu del món: aconseguir que al segle XXI els lectors s’aferrin amb interès al llibre com a vehicle de cultura, de plaer i de formació.
3.Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Cohesionar els editors en llengua catalana, objectiu gens fàcil per la diversitat de dimensions i interessos de les editorials associades, i impulsar complicitats públiques de tota mena per reforçar el prestigi i la viabilitat del llibre en català.
"La cadena clàssica del sector editorial està quedant fora dels usos i costums socials", Francesc Mestres, president d'El Cep i la Nansa
Cinc minuts amb…
Entrevistem Francesc Mestres, president d'El Cep i la Nansa
1.Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
El tradicional complicat, i el que s'esdevé difícil. Perquè la cadena clàssica del sector editorial, està quedant fora dels usos i costums socials. I el que s'esdevé trenca amb els usos i costums del sector, anem cap això que en diuen, gestors de continguts, la qual cosa demana una difícil transició cap a la innovació tecnològica.
2. Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català?
Trencar amb la dinàmica de concebre el llibre com a complement floral.
3. Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Obrir el concepte d'editor i incorporar en el sector els nous agents apareguts en la constel·lació editorial, bloggers, autoeditors, demandants de continguts (televisió, cinema, etc.), il·lustradors, etc.).
"El sector editorial català és un sector en constant efervescència", Ramon Moreno, editor d'Edicions Cal·lígraf
Cinc minuts amb...
Entrevistem Ramon Moreno, editor d'Edicions Cal·lígraf
1. Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
El sector editorial català, com en general el món cultural al nostre país, és un sector en constant efervescència. L’aparició els darrers any de petites editorials ha contribuït a animar el sector del llibre, no només des de l’àmbit editorial, sinó també juntament amb nous models de llibreries i també en relació al lector. La crisi ha afectat tothom i els grans segells també hi ha fet front amb concentracions empresarials. Sembla però que les peces s’estan re-situant de nou i editorials grans, mitjanes i petites podem conviure amb normalitat.
2. Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català?
Els grans reptes de futur, no només al món editorial, sinó cultural, educatiu i social és convertir els llibres, la lectura, en un fet habitual i quotidià, que genera coneixement i, sobretot plaer. Ens cal uns societat inquieta culturalment, amb ment oberta. I en això els llibres, la lectura, hi té un paper importantíssim. Ampliar i consolidar la base de lectors és un repte de futur importantíssim.
3. Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
L’Associació ha de ser un lloc viu, un punt de trobada dels editors, amb diferents “potes” com la relació amb l’administració i la defensa general dels editors associats i el seu acompanyament en el dia a dia. Cal que també assumeixi la nova realitat del sector editorial català amb més editorials petites i, en molts casos, de fora de Barcelona. I cal que entengui les diferències que hi ha entre els grans grups i les editorials independents per tal que tothom s’hi senti representat.
"El món editorial en català té un dinamisme extraordinari", Joan Santanach, director editorial de Barcino
Cinc minuts amb…
Entrevistem joan Santanach, director editorial de Barcino
Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
Ara mateix, el mon editorial en català té un dinamisme extraordinari. Tot el conjunt de petites i mitjanes editorials que han sorgit en els darrers deu anys n’han renovat el panorama de dalt a baix, i fins i tot han aconseguit que, mal que sigui puntualment, també els grans grups editorials s’hagin animat a innovar. Per al meu gust, encara presenta una excessiva territorialització i una manca de fluidesa entre els diversos territoris, que s’hauria d’anar llimant, però vull ser optimista. Perquè hi ha propostes editorialment molt interessants arreu dels països catalans, i ens n’hem de beneficiar tots. En primer lloc com a lectors, però també com a editorials, és clar.
Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català
Estem, encara, mancats de lectors. El percentatge de lectors en català, fins i tot entre els catalanoparlants, continua sent massa baix. Els anys de competències en ensenyament i en cultura no han aconseguit modificar una situació endèmica. S’ha ampliat el coneixement de la llengua —que no és ben bé el mateix que l’ús—, però s’ha fet a canvi d’un seguit de renúncies que a la llarga poden ser molt negatives. Les editorials, coincidim o no en les causes, tenim clar que el nombre de lectors no és el que ens correspondria per nombre de parlants. Ara falta que les administracions amb competències en aquest àmbit també en siguin conscients. La creació de nous lectors no es pot deixar únicament en mans de les editorials.
Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Aquest país, on la cultura del llibre encara té molt terreny per córrer, necessita institucions com l’AELC que contribueixin a difondre-la. I a prestigiar-la. El suport als editors, el fet de sumar esforços i de defensar els interessos del sector davant de l’Administració és vital.
