Montse Ayats: "La Fira de Bolonya serà molt positiva per a la LIJ en català; la projectarà cap a fora, i farà que se la reconegui des de dins"
Que la Literatura Infantil i Juvenil (LIJ) en català hagi estat convidada d'honor a la Fira de Bolonya 2017 ha estat i serà molt positiu. Ser país convidat d'honor dona notorietat i major presència al catàleg, a la web, a la fira... i, per tant, han crescut les oportunitats per a tots els editors. Ha fet que els que participen de manera habitual a la fira hagin tingut oportunitats per entrevistar-se i fer negoci amb editors a qui segurament no arribarien (per exemple, s'han concertat més entrevistes que en d'altres ocasions amb editors anglesos). I ha permès, també, que els que són menys habituals a la fira o, fins i tot, als que enguany hi han participat per primer cop, hagin establert contactes i assolit una projecció que difícilment haurien aconseguit d'una altra manera.
Els resultats els veurem en la programació editorial de 2018 que, d'una banda, segur que reflectirà un creixement del nombre de traduccions d'obres de Literatura Infantil i Juvenil d'altres llengües cap a la nostra. I, d'altra banda, esperem que la bona feina dels editors, els agents i l'Institut Ramon Llull serveixi per incrementar les traduccions dels nostres autors LIJ cap a d'altres llengües. El premi Strega Infantil per a la traducció a italiana de Molsa, de David Cirici, és una molt bona notícia en aquest sentit!
I, finalment, aquest reconeixement internacional també ajudarà a prestigiar i valorar la Literatura Infantil i Juvenil en el nostre país mateix. És de justícia que es reconegui un sector que és la base de la creació de nous lectors, compta amb una llarga nòmina d'autors i que va publicar 2.700 títols el 2015 i va facturar 40,24 milions d'euros.
Bolonya 2017 ha estat una fita important i un reconeixement a la feina feta pels editors en català que sempre han tingut vocació d'internacionalització i des de 1982 han estat sempre presents en aquesta fira.
A l'editor Josep Cots, la nostra més sentida felicitació per un premi més que merescut
Josep Cots, responsable d’Edicions de 1984, ha desenvolupat una tasca exemplar, excepcional, i ha fet una contribució molt valuosa a la cultura catalana.
Les seves aportacions s’han materialitzat especialment en tres àmbits. Primer, en la creació d’un catàleg de traduccions —sempre, de pedra picada— d’una part selecta dels autors d’abast mundial més representatius i prestigiosos, vius o desapareguts —tant de ficció, de poesia com d’assaig, tant clàssics com moderns— introduint nous relats sobre la realitat contemporània a través d’una decidida, i modèlica, política d’autor.
Segon, en la descoberta de nous narradors catalans, de personalitats diverses, que ha sabut imposar amb força en el mercat, autors que han fet propostes narratives originals i seductores, sempre amb l’aplaudiment dels lectors i dels crítics. La seva política, en aquest camp, ha estat exemplar i ha obert camí, en el sentit que ha animat altres editors a ser més valents en el llançament d’escriptors novells.
Tercer, en la recuperació i dignificació d’autors catalans de principis del segle xx, en el rescat d’obres desateses, incorporant-les en la tradició catalana, que han modificat la història de la narrativa catalana de les primeres dècades del segle XX.
En un sector amb dificultats i limitacions, com és el de l’edició catalana, Josep Cots ha sabut crear una editorial de nivell europeu, amb un catàleg impressionant gràcies a la seva gran fe en el lector català, al seu entusiasme, la seva tenacitat i al seu excel·lent gust literari.
Articles relacionats:
- Entrevista publicada a Josep Cots a aquesta web (clica aquí)
- Tota la informació sobre els Premis Nacionals de Cultura 2017 (clica aquí)
"Necessitem un sistema editorial divers i amb criteri propi", Gonçal López-Pampló, director literari d’Edicions Bromera
Cinc minuts amb...
Entrevistem Gonçal López-Pampló, director literari d’Edicions Bromera
Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
Al meu entendre, vivim un moment de relativa estabilitat. Després d’uns anys en què, a grans trets, la tendència fou la concentració editorial, hi ha hagut un període de consolidació dels projectes independents, desvinculats dels grans grups, però que hi conviuen amb normalitat. Uns projectes amb una història, una dimensió i una ambició diversa, però amb molta personalitat i capacitat d’arribar al públic lector.
No em referisc tan sols a les petites editorials que s’han fundat en els darrers anys, sinó també a altres editorials de més trajectòria, que han pogut fer front a la crisi i sortir-ne amb expectatives renovades. Aquest fenomen ha anat en paral·lel a d’altres de semblants: així, per exemple, han reviscolat llibreries històriques després d’uns anys de sotracs, alhora que se n’han obert de noves amb molta empenta.
Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català
Si, com acabe d’afirmar, és cert que vivim un moment relativament estable, pense que hem de treballar per garantir aquesta estabilitat. Necessitem un sistema editorial divers, amb múscul industrial però, alhora, amb criteri propi, no tan depenent de l’edició en castellà en aspectes com ara la traducció d’obres estrangeres.
També és fonamental aconseguir augmentar la base del públic lector. Necessitem que, de la gent que llig, més gent llija en català. I que més gent que no llig adquirisca l’hàbit lector. És una qüestió comercial, per descomptat, però també és un repte de país. Entre altres raons perquè aquesta hipotètica estabilitat a què em referisc podria ser un miratge: ens hem d’assegurar que la sensació que “les coses van més bé” no és una sensació tan sols, sinó una realitat. Probablement com a conseqüència de nombrosos canvis culturals i tecnològics, assistim a una crisi de la lectura que encara no hem avaluat en tota la seua dimensió.
Finalment, cal construir un espai cultural compartit, fluid i sòlid entre tots els territoris de llengua catalana. Sense aquest objectiu difícilment aconseguirem els dos anteriors. I sense aquesta pretensió també trobarem moltes dificultats a l’hora d’acarar un altre repte fonamental: la dependència que sovint té l’edició en català dels llibres de recomanació escolar.
Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Per damunt de tot, l’Associació ha de ser un lloc de trobada entre les diferents editorials que en formen part. Un lloc on compartir experiències i estimular debats que ens ajuden a aconseguir els objectius que compartim. Al mateix temps, ha de projectar una veu comuna, que facilite la interlocució amb altres entitats i institucions, públiques i privades. Tot i que fa poc que forme part de la junta de l’Associació, em fa l’efecte que aquests requeriments bàsics estan coberts i que, per tant, les possibilitats de creixement i d’innovació són altes i esperançadores.
En aquest sentit, l’Associació ha de constituir una eina i un espai per a la consecució dels objectius que he esmentat més amunt, amb vocació empresarial, però amb una consciència clara del compromís cultural i de país, de construcció d’una normalitat impossible, que implica editar en català.
"Els editors catalans hem tingut sempre vocació internacional i això és la cirereta que culmina el pastís", Montse Ayats
Durant el matí d'ahir dijous 2 de març va tenir lloc, a la seu de l'Institut Ramon Llull, una trobada amb els mitjans de comunicació per presentar "Sharing a Future: Books in Catalan".
El conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, la consellera de cultura de les Illes Balears, Ruth Mateu, el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, i la directora de la Fira de Bolonya, Elena Pasoli, van ser els portaveus que van traslladar tota la informació referent a la Fira Internacional del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, que se celebrarà entre els dies 3 i 6 d'abril del 2017 a la ciutat italiana, i en la que enguany Catalunya i les Illes Balears hi participaran com a convidat d'honor.
"L'associació és present a la Fira de Bolonya des de 1982, això vol dir que els editors catalans hem tingut sempre vocació internacional i això és la cirereta que culmina el pastís" afirmava la presidenta de l'Associació, Montserrat Ayats, moments després de finalitzar la roda de premsa.
La roda de premsa, en imatges
Sharing a Future: Books in Catalan
Catalunya i les Illes Balears es presenten a Bolonya amb el lema Sharing a Future: Books in Catalan, en una clara al·lusió a la importància del públic infantil i juvenil per al futur de la literatura,amb un programa que inclou més de quaranta activitats amb més de vuitanta participantsentre la Fira i la ciutat. L’Institut Ramon Llull -consorci integrat pels governs de Catalunya i les Illes Balears i l’Ajuntament de Barcelona per a la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes- ha estat el responsable de coordinar aquest programa.
La literatura infantil i juvenil a Catalunya i Balears
El sector de la literatura infantil i juvenil, així com la il·lustració, tenen una llarga tradició a Catalunya i les Illes Balears. Una tradició que es remunta al segle XV amb les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’editorial més antiga d’Europa, i que es manté ben viva: actualmentel sector factura 41’4 milions d’euros anuals (dades del 2015) i és el tercer sector en facturacióen la indústria editorial.
L’entramat cultural i professional que es dóna en els territoris de parla catalana constitueixun estímul constant per a escriptors, il·lustradors, dissenyadors, traductors, editors, llibreters, docents, investigadors, crítics, agents literaris, bibliotecaris i gestors culturals. La solidesa d’aquest entramat ha permès una creació de qualitat, acumular capital de coneixementi ser una font d’innovació que mereixen ser compartits amb altres països.
El sector editorial de llibre infantil i juvenil presenta un panorama madur, ric i divers: una plètora d’editorials independents i innovadores, i editorials amb dimensió internacional i filials arreu del món. En aquest territori i en llengua catalana es disposa d’una oferta formativa molt potent en il·lustració, edició, escriptura i investigació en literatura infantil i juvenil, que alimenta el coneixement i la creativitat del conjunt del sector.
Sharing a future: Books in Catalan
Com a convidat d’honor, destacarem en el programa d’activitats i en les exposicions la importància de la il·lustració i la literatura infantil i juvenil en llengua catalana. El nostre lema gira entorn a tres eixos que es veuran reflectits també en el nostre programa:
- La mirada al futur, amb el convenciment que la literatura infantil i juvenil representa el futur del món, un futur optimista, nou i modern. La certesa que els nens són el motor d’aquest món futur i els llibres l’aliment dels seus somnis.
- Un futur que ha de ser compartit, perquè és a partir de la corresponsabilitat de tots que podrem oferir als infants i joves de tots els països oportunitats per accedir a llibres de qualitat literària i artística i perquè estem convençuts de la capacitat transformadora dels llibres per fer un món millor.
- Aquesta aportació la farem a partir de la nostra realitat de llibres en català, perquè el llibre infantil i juvenil en català contribueix a aquest futur pel protagonisme de la literatura infantil i de la il·lustració dins la nostra rica tradició cultural i editorial.
Les exposicions
Catalunya i les Illes Balears es presenten amb dues exposicions comissariades per la llibretera Paula Jarrin, i dissenyades per l’arquitecta Clara Solà-Morales.
- Sharing a Future
A l’espai central del recinte firal s’hi exposaran els treballs de 42 il·lustradors majoritàriament menors de 40 anys. La tria inclou creadors de Catalunya, les Illes Balears i València, tots ells amb, com a mínim, una obra publicada. L’exposició s’ha concebut com una gran llibreria que sigui també un espai de repòs al bell mig de la fira. Seguint la proposta de la comissària, es defineixen 42 hamaques, cadascuna d’elles dedicada a un il·lustrador, que es distribueixen en tres àmbits: primers lectors, narrativa i àlbum il·lustrat. Aquestes teles allargades conviden el visitant a seure-hi i aprofundir en la lectura dels llibres que el projecte curatorial proposa i que es podran trobar també a l’estand.
A l’exposició es podrà veure l’obra de Marta Altés, Armand, Albert Arrayás,Albert Asensio, Màriam Ben-Arab, Aina Bestard, Pep Boatella, Rocio Bonilla, Mariona Cabassa, Roser Calafell, Mercè Canals, Zuzanna Celej, Agustín Comotto, Bernat Cormand, Luís Demano, Víctor Escandell, Àfrica Fanlo, Lluís Farré, Liliana Fortuny, Mercè Galí, Alba Garcia Puig, Pere Ginard, Maria Girón, Francesc Grimalt, Christian Inaraja, Òscar Julve, Anna Llenas, Mercè López, Cristina Losantos, Rebeca Luciani, Oriol Malet, Pep Montserrat, Roger Olmos, Sergi Portela, Gustavo Roldán, Xavier Salomó, Gabriel Salvadó, Bàrbara Sansó, Júlia Sardà, Sebastià Serra,Jordi Sunyer i Jordi Vila Delclós.
- Vet aquí una vegada... / C’era una volta...
Si a la fira s’hi podran veure il·lustracions de la nova fornada de creadors, a l’exposició de l’Archiginnasio, també de la mà de Clara Solà-Morales, s’hi mostrarà com hem arribat fins aquí. Al claustre d’aquest històric edifici s’hi podran veure treballs dels il·lustradors i il·lustradores que han obert camí i que compten amb una trajectòria ja ben consolidada. Seguint el ritme de les pròpies arcades del claustre, el visitant trobarà unes banderoles suspeses amb les il·lustracions i els textos que les acompanyen. A terra, marcant la cadència dels continguts, es presentaran les dades més rellevants sobre els il·lustradors exposats a les banderoles.
A l’exposició es podrà veure l’obra de Mercè Arànega, Arnal Ballester, Pilarín Bayès, Ignasi Blanch, Roser Capdevila, Joma, Lluïsa Jover, Montse Ginesta, Valentí Gubianas, Gusti, Mercè Llimona, Max, Fina Rifà, Francesc Rovira, Carme Solé Vendrell, Josep Antoni Tàssies i Montse Tobella.
Programa literari a la fira
El programa d’activitats a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya se centra en els quatre cafès que acolliran diverses converses i presentacions entre escriptors, il·lustradors, traductors i el sector digital. Per poder presentar un programa d’activitats més complet, també hi haurà activitat en altres espais del recinte firal.
- Al cafè dels il·lustradors es presentaran quatre activitats que permetran presentar els diferents perfils dels il·lustradors, els seus processos d’aprenentatge i la seva internacionalització així com oferir punts de debat sobre els reptes de futur de la professió.
- Dues taules rodones al cafè dels autors debatran sobre la funció i utilitat dels premis i els gèneres i les tendències en la narrativa juvenil.
- El cafè dels traductors serà l’oportunitat de presentar el programa d’ajuts de l’Institut Ramon Llull i dues taules rodones sobre la diversitat cultural i l’adaptació del llenguatge a l’hora de traduir la literatura infantil i juvenil.
- El cafè digital serà l’espai per presentar les diverses empreses i entitats que produeixen continguts transmèdia a partir d’un debat entre representants de diferents iniciatives.
- A més, el programa d’activitats donarà espai a nou activitats més amb escriptors, il·lustradors, agents literaris, editors i el sector empresarial infantil que presentaran projectes i conversaran sobre aspectes específics de les seves realitats professionals.
Programa a la ciutat
Com a convidat d’honor, Catalunya i Balears tindran també presència a diversos espaisde la ciutat de Bolonya:
- Recepció oficial al Palazzo Isolani. Dilluns 3 d’abril a les 20h se celebrarà la recepció del convidat d’honor al Palazzo Isolani, un palau del segle xviii ubicat al centre històric de Bolonya. Es preveu que l’acte estigui presidit per les més altes autoritatsde Catalunya i les Illes Balears, al costat dels seus homòlegs italians, i que hi assisteixin unes 300 persones entre institucions i representants del sector editorial català i internacional.
- Tallers i jocs per a infants i famílies al claustre de la Biblioteca de l’Archiginnasioamb diversos il·lustradors i les companyies Toc de fusta i Rodamons teatre.
- Tallers i diverses activitats literàries a la Biblioteca Salaborsa on es parlarà,entre d’altres, de la literatura infantil adaptada i de com aproximem el conflictedel refugiats al infants.
- Taller de co-creació d’un llibre acordió en el marc de l’exposició Transbook, projecte europeu que es presentarà a la Salaborsa durant la fira.
- Cicle de teatre infantil i juvenil al Teatre La Baracca Testoni Raggazzi amb les companyies Pea Great Boat, Mariantònia Oliver, Clownisdoscopio Teatre i La Baldufa.
- Cicle de cinema infantil i juvenil en col·laboració amb la Cineteca de Bolonya,una de les més importants del món. S’hi projectaran les pel·lícules Atrapa la banderai Un dia perfecte per volar i diversos curts com Smellegg i Strawberry pie.
- Simposi sobre literatura infantil i juvenil organitzat en col·laboració ambel Departament de Llengües,Literatures i Cultures Modernes i el Departamentde Ciències de l’Educació “Giovanni Maria Bertin” de la Universitat Alma Materde Bolonya.
- Seminari de traducció literària català-italià organitzat en col·laboració amb el Departament de Llengües, Literatures i Cultures Modernes de la Universitat Alma Mater de Bolonya.
- Exposició Catalunya il·lustrada de la il·lustradora Pilarín Bayés. Entre els dies 1 i 8 d’abril es podrà veure a la Sala Manica Lunga del Palazzo d’Accursiouna exposició sobre la història de Catalunya que inclourà més de quaranta il·lustracions originals i deu figures de paper també il·lustrades per l’artista.
- Exposició de projectes d’il·lustració de les escoles d’art de Catalunya.
El desembarcament a Bolonya suposarà la participació d’una vuitantena de persones entre el programa a la Fira i el programa a la ciutat. Participaran en aquestes activitats els escriptors Pierdomenico Baccalario, Maite Carranza, Lola Casas, David Cirici, Jaume Copons, Marina Espasa, Andreu Galan, Gabriel Janer Manila, Anna Manso, Andreu Martin, Beatrice Masini, Anna Obiols, Ponç Pons, Miquel Rayó, Care Santos i Jordi Sierra i Fabra.
També els il·lustradors Marta Altés, Arnal Ballester, Jan Barceló, Pilarín Bayès, Aina Bestard, Ignasi Blanch, Roser Capdevila, Assumpció Esteban, Liliana Fortuny, Miguel Gallardo, Flavia Gargiulo, Patricia Geis, Maria Girón, Carlota Goyta, Francesc Grimalt, Anna Llenas i Joan Subirana.
I a més prendran part en diverses activitats Marta Almirall, Iolanda Bethencourt, Manuel Barrios, Milena Bernardi, Mela Bolinao, Ernest Cauhé, Anna Casasses, Teresa Colomer, Xavier Díaz, Teresa Duran, Cristina Feliu, Francesco Ferrucci, Àngels Francés, Daniela Gamba, Lars Gehrmann, Paula Jarrín, Isabel Martí, Jordi Martin, Cristina Puig, Rosa Rey, Sandra Rodericks, Helen Sigeland, Caterina Valriu, Antonella Vicenzi, Aina Zuazaga i AWWZ així com les companyies Clownidoscopio Teatre, Mariantònia Oliver, La Baldufa, Pea Green Boat, Rodamons Teatre i Toc de fusta.
Prèviament a la Fira, el divendres 17 de març l’Institut Ramon Llull acollirà una viquimarató coorganitzada amb l’Amical Wikimedia. Es convocarà els viquipedistes per completar, traduir o enriquir les entrades de les biografies dels escriptors i il·lustradors que seran presents a la Fira.
L’estand
A banda de l’exposició a la fira, la presència catalano-balear comptarà amb un stand de 176 metres quadrats. Durant els dies de la fira, editorials i agències catalanes i les institucions participants portaran a terme un gran nombre de reunions amb editorials i agències de tot el món per presentar-los les novetats literàries del sector. L’Institut Ramon Llull ja fa més de 10 anys que treballa en la creació d’una xarxa de contactes amb el sector editorial internacional (editors, traductors, agents literaris, institucions culturals, fires, festivals), amb la finalitat de promoure a l’exterior l’obra dels autors en llengua catalana.
La participació catalano-balear a la Fira del Llibre de Bolonya està encapçalada per l’Institut Ramon Llull consorci format pel Govern de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l’Ajuntament de Barcelona.
A més, el programa compta amb la col·laboració del Govern d’Andorra, la Generalitat Valenciana, el Síndic de l’Alguer, l’Ajuntament de Vic, l’Associació d’Agències Literàries, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, l’Associació d’Escoles d’Il·lustració de Catalunya, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Associació Il·lustra, l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya, Biblioteques de l’Ajuntament de Barcelona, Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Gremi d’Editors de Catalunya, el Gremi d’Editors de les Illes Balears, el Gremi de Llibreters de Catalunya, l’Institut Català de les Empreses Culturals, Illenc i la Institució de les Lletres Catalanes.
Més informació:
“El llibre en català té una vitalitat extraordinària”, Joan Carles Girbés, director editorial d’Ara Llibres
Cinc minuts amb...
Entrevistem Joan Carles Girbés, director editorial d’Ara Llibres, sobre la situació del llibre en català.
Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
Polaritzat, atomitzat i fragmentat des del punt de vista territorial, però amb una vitalitat extraordinària. La concentració de segells al voltant d’un gran grup va generar l’aparició de noves iniciatives editorials independents que estan fent una feina valenta per dinamitzar el sector i, en molts casos, per apujar el llistó de la qualitat. Entremig, la crisi va sacsejar especialment les editorials mitjanes. Ara, amb la situació estabilitzada, aquestes editorials de mida mitjana, absolutament imprescindibles per equilibrar el nostre ecosistema editorial, emergeixen de nou, la qual cosa és també un senyal magnífic. Aquesta cohabitació, l’ambició de tots plegats i la capacitat de treballar complicitats per desenvolupar accions conjuntes ens impulsen en la bona direcció.
Persisteix, però, la fragmentació territorial, que dificulta que els llibres i els autors tinguen una distribució, promoció i base de lectors uniforme arreu del territori de parla catalana. És un drama que no es pot solucionar només des de l’àmbit de les empreses editorials: hauria de ser un objectiu de país. O de països...
Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català
Sens dubte, el primer i principal és augmentar el nombre de lectors. Tenim la competència del llibre en castellà, que comparteix espai amb els nostres a les llibreries. Però, sobretot, el temps que dediquem a les xarxes socials i, en general, a l’àmbit audiovisual. Convertir el llibre (en qualsevol format) en una alternativa d’oci atractiva i tornar-lo a posicionar com a referent de prestigi al centre del debat d’idees han de ser objectius prioritaris per a nosaltres. Però, de nou, requereix la implicació decidida i convençuda (i pressupostada) de les administracions públiques.
Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
L’Associació ha de tenir un paper actiu en la defensa de l’ofici d’editar; ha de ser la interlocutora amb els diferents organismes públics; i ha de generar sinergies entre les distintes baules del sector. Ha de ser, també, un punt de trobada, de consulta, una proveïdora de solucions per als editors. Editar, com escriure, és una tasca sovint més solitària del que sembla, i tenim molt a guanyar amb l’assessorament que proporciona un ens col·lectiu com l’Associació. Implicar-s’hi en la gestió, cooperar, aportar idees i suggeriments i participar dels cursos i les activitats que s’hi organitzen enriqueixen i enforteixen el treball col·lectiu.
"El repte de l'edició en català és diferenciar-se" Ramon Nadal, director-gerent d’Edicions i Propostes Culturals Andana
Cinc minuts amb...
Entrevistem Ramon Nadal, director-gerent d’Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., sobre la situació del llibre en català.
Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
El sector cultural en general ha patit especialment la darrera crisi. No crec que hagi afectat més al llibre en català que a d’altres sectors. El cert és però que en el nostre camp, la recuperació està sent molt lenta. Malgrat això, crec que disposem d’una bona xarxa, tant pel que fa a la producció, com a la intermediació i al consum, i sobre aquests tres elements hauríem d’incidir per millorar.
Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català
El principal repte que té l’edició en català, és el mateix repte que té l’edició en qualsevol altra llengua, això és assolir un nivell qualitatiu el més alt possible i diferenciar-se, apostar fort per les diferències i a través d’aquestes mantenir un prestigi que ens permeti arribar millor a sectors que potser tenen un consum cultural més associat a la immediatesa i al mínim esforç.
Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Ja es dóna força suport als editors, però potser s’hauria d’incidir més en els intermediaris proposant actuacions que procuressin la preeminència del llibre en català a les prestatgeries de les llibreries i altres intermediaris. També seria bo incidir en els hàbits de lectura de la població en general, ja sigui directament ja sigui proposant actuacions a les institucions.
"Si nosaltres no defensem la nostra llengua, qui ho farà?", Elisenda Albertí, editora d'Albertí Editor
Cinc minuts amb...
Entrevistem l'Elisenda Albertí, editora d’Albertí Editor sobre la situació actual del llibre en català.
Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
Des del punt de vista d'una editorial catalana independent nascuda el 1954 tot ha canviat molt. La introducció de noves tecnologies ha provocat grans canvis en el món editorial i han sorgit noves editorials, algunes força interessants, que han ajudat a normalitzar la diversificació temàtica en l'edició del llibre en català.
Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català
El repte més important és normalitzar la lectura del llibre en català. Per això és imprescindible fomentar, augmentar i aconseguir nous lectors en català que adquireixen l'hàbit de llegir normalment en aquesta llengua. També és important oferir al lector en català una oferta prou àmplia i atractiva que pugui competir amb qualsevol altre idioma.
Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Crec que el millor que pot fer l'Associació, com ja està fent, és fer visible el llibre en català i les editorials que el tenen com a producte prioritari.
Un dels reptes més importants ha de ser augmentar la presència del llibre en català a les llibreries, biblioteques i mitjans de comunicació per intentar convèncer a més gent que llegir en català, a casa nostra, ha de ser el lògic i normal. Si nosaltres no defensem la nostra llengua, qui ho farà?
"El repte principal de l'edició en català és fer que els lectors llegeixin la llengua del país", Jordi Raventós, editor d'Adesiara Editorial
Cinc minuts amb...
Entrevistem en Jordi Raventós, editor d’Adesiara Editorial sobre la situació actual del llibre en català.
Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
D’uns quants anys ençà, el sistema tradicional, format principalment per editorials de mida mitjana o gran, s’ha anat fragmentant amb l’aparició de nombroses editorials petites amb diversos objectius de publicació ―algunes de les quals gairebé artesanals― que, al meu entendre, han enriquit el panorama. Calen editorials grans i mitjanes, és evident, com calen a qualsevol cultura amb cara i ulls, però les editorials petites i emergents també permeten abastar, gràcies a la seva diversitat, àmbits que fins ara s’havien descurat, en la majoria dels casos pel poc rendiment econòmic que pretesament assolirien segons quines publicacions. Jo diria, doncs, que es tendeix a la normalitat: un sistema editorial com el francès, per exemple, té alguns grans grups, però també compta amb una infinitat d’editorials petites especialitzades.
Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català?
Crec que el repte de futur principal i més immediat és aconseguir, com qualsevol país normal, que els lectors llegeixin “normalment” en la llengua del país. És a dir, entre tots caldria trobar la manera de fer augmentar la xifra de lectors, primer, i de fer augmentar, després i sobretot, la xifra d’aquests lectors que adquireixin i llegeixin llibres en català.
Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
Afavorir la visibilitat del llibre en català i estar al costat de les editorials que fan aquests llibres, cosa que l’Associació ja fa en alguns aspectes, però que es podria ampliar a d’altres, com ara ajudar a augmentar la presència als mitjans del llibre en català (que continua essent molt minoritària) i, per què no, mirar de convèncer més lectors i més llibreters de les virtuts dels llibres que es fan a casa nostra i en la nostra llengua.
"Sembla que hem tocat fons, però no acabem de remuntar", Anna Maria Macià, sobre la situació del llibre en català
Cinc minuts amb...
Entrevistem l'Anna Maria Macià, gerent de Publicacions de l’Abadia de Montserrat sobre la situació actual de la literatura de casa nostra.
Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
No em sento autoritzada per parlar per boca de tot el sector, però des del punt de vista de la nostra editorial, una empresa petita, no minúscula, però sí petita, el veiem complicat. Ens trobem davant d’un canvi de model econòmic generacional i tecnològic. Sembla que hem tocat fons, però no acabem de remuntar.
Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català?
No han canviat massa les fites de sempre. Aconseguir nous lectors, que per molt que augmentin, sempre en seran pocs, tractant-se el català d’una llengua minoritària i amb una competència molt gran per part del castellà. La internacionalització dels productes, que ara com ara encara és difícil per a petites empreses. Abaratir costos per poder ser més competitius i a la vegada, augmentar els marges perquè les nostres empreses sobrevisquin. Evidentment, el tema de l’edició digital, que és un tema encara sense resoldre.
Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?
L’Associació penso que està treballant bé, ha fet un esforç prou visible de modernització i apropament als associats. Dins la línia que s’està duent a terme, treballar per a què els diferents sectors de la cadena del llibre vagin units, i aconseguir que l’Administració col·labori més, tant econòmicament, com facilitant molt més tot el procés administratiu, moltes vegades inabastable per les petites editorials, tot i que, tal i com van les coses, no sembla que s’avanci massa en aquesta línia.
"En català, també és de llei", una campanya per impulsar el català a la justícia
Article d'Olga Calatayud Aguilar publicat a la Revista Tècnica de Política Lingüística “Llengua i Ús” núm. 58, primer semestre de 2016 (Departament de Cultura). Fes clic aquí per veure l’article original
L’article explica quina és la finalitat d’impulsar una campanya de foment de l’ús del català en el món del dret i en el marc de la justícia, de quins elements es compon i com s’ha difós per arribar als seus destinataris, que són, en definitiva, tots els usuaris dels serveis relacionats amb la justícia i amb els anomenats operadors jurídics, és a dir, advocats, procuradors, notaris, registradors, graduats socials. [...]
311746-440805-2-PB