El català no recula per Sant Jordi: representa el 54,7% dels llibres venuts
La Cambra del Llibre de Catalunya, institució que agrupa els gremis i associacions d’editors, llibreters, distribuïdors i de la comunicació gràfica de Catalunya, agraeix l’alta participació ciutadana que ha respost arreu de Catalunya.
Un cop tancat el processament de les dades de vendes, tant de les llibreries com de les parades al carrer, es confirmen les dades que es van avançar al vespre de Sant Jordi:
- S’ha arribat a una facturació de 26,7M€, lleugerament superior als 26,1M€ l’any passat.
- S’han venut 2 milions d’exemplars, corresponents a 71.000 títols diferents, dada que fa palès el talent creatiu, la potència editorial i l’extensió de la xarxa llibretera de Catalunya, tres factors que fan possible una oferta que respon a la gran diversitat d’interessos de la ciutadania.
Pel que fa als gèneres:
Del venut per Sant Jordi, la ficció en representa el 37,1 %, la literatura infantil i juvenil el 29,0 %, la no-ficció el 22,3 % i el còmic l’11,6 %.
Pel que fa a les llengües:
- Del total de llibres venuts, el 54,7 % ha estat en català i el 45,3 % en castellà.
- Per demarcacions, a Barcelona el català ha representat el 52,8 % dels exemplars venuts, a Girona el 65,8 %, a Lleida el 60,3 % i a Tarragona el 53,2 %.
- Respecte dels gèneres, del venut en la literatura infantil i juvenil el 71,1 % ha estat en català i el 28,9 % en castellà; en ficció el 50,7 % ha estat en català i 49,3 % en castellà; en no-ficció el 49,5 % ha estat en català i el 50,5 % en castellà; i en còmic el 36,0 % ha estat en català i el 64,0 % en castellà.
Llibres més venuts
Aquesta és la llista definitiva de llibres més venuts de Sant Jordi 2026. Representen un percentatge al voltant del 7 % de les vendes. La llista s’elabora després de processar les dades de vendes de les llibreries d’arreu de Catalunya que formen part de LibriRed, incloses les vendes de les parades al carrer, i segons estimacions de GFK.
Ficció català
1. Crispetes de matinada, de Regina Rodríguez Sirvent. La Campana
2. El joc del silenci, de Gil Pratsobrerroca. La Campana
3. Després del naufragi (Una novel·la), d’Albert Sánchez Piñol. Univers
4. No has estat mai sol, d’Albert Espinosa. Rosa dels Vents
5. La segona vida de Ginebra Vern, d’Agnès Marquès. Columna
6. Prometeu de mil maneres, de Carles Rebassa. Univers
7. Passeig de Gràcia: Història d’una família, de Roger Bastida. Comanegra
8. Les calces al sol, de Regina Rodríguez Sirvent. La Campana
9. Peixos, d’Eva Baltasar. Club Editor
10. La ciutat de les llums mortes, de David Uclés. Destino
No ficció català
1. Manual de defensa del català, d’Òscar Andreu. Univers
2. On neix la llum: relat de la meva depressió. De la fragilitat a la resiliència, d’Oriol Mitjà. Columna
3. Anatomia de l’esperança, de Francesc Torralba. Destino
4. Cuines pim pam, d’Arnau París. Ara llibres
5. L’última vegada que et dic adéu, de Natza Farré. Angle Editorial
6. Impacte. Les cares del mal, de Carles Porta. La Campana
7. Bola de drac i la filosofia: força, poder i destí en la construcció de l’heroi, de Claudio Kulesko. Blackie Books
8. Garlanda: paraules, pèrdues i altres celebracions, de Maria Rovira. Blackie Books
9. Érem tan joves, de Sílvia Soler. Univers
10. Relíquia, del Pol Guasch. Editorial Anagrama
Llibres infantils i juvenils català
1. Em dic Goa 10: Quin embolic, Goa!, de Míriam Tirado. B de Blok
2. Valentina de Montblanc, de Míriam Bonastre Tur. Entredos
3. Titó: excursió a la llegenda de Sant Jordi, de Cristina Jiménez Carbó. Estrella Polar
4. Festa grossa 02: Sant Jordi i el drac, d’Oriol Garcia Molsosa. Combel
5. Els Faura. Entre el seny i el desig, de Mar Picó. Montena
6. La llegenda de Sant Jordi (amb peces lliscants), de Gina Samba. Estrella Polar
7. Tickniks 03: Vampi, de Meritxell Martí. Combel
8. Titó: excursió amb dinosaures, de Cristina Jiménez Carbó. Estrella Polar
9. El zoo d’en Pitus (còmic), de Sebastià Sorribas, adaptació de Carles M. Miralles i Galleta Maria. La Galera
10. La llegenda de Sant Jordi. Amb mecanisme, d’Emma Martínez. Estrella Polar
Descarrega't la Nota de Premsa
La Cambra del Llibre de Catalunya, satisfeta amb una participació i vendes que aquest Sant Jordi superen les de l’any passat
Barcelona, 23 d'abril de 2026.- La Cambra del Llibre de Catalunya, la institució que agrupa els gremis i associacions d’editors, llibreters, distribuïdors i de la comunicació gràfica de Catalunya, valora molt positivament la gran participació ciutadana i el volum de vendes de llibres d’aquesta edició del Dia del Llibre i la Rosa. Segons les dades provisionals del Gremi de Llibreters de Catalunya, les vendes s’acosten als 27 M€.
Des de bon matí i durant tot el dia, els carrers d’arreu s’han omplert de ciutadans, en una jornada que ha coincidit de nou amb un dia feiner, fet que ha afavorit una participació més repartida per tot el territori. El temps ha respectat la celebració arreu, tot i que amb núvols, vent i polen en algun punt i una temperatura més baixa de l’habitual per l’època.
Tot i que encara no s’han tancat les vendes de la diada ni mecanitzat les de les parades del carrer, s’estima que la xifra de venda global s’acosta als 27 M€, que és superior als 26,1 M€ de l’any passat. A més, el Sant Jordi d’enguany ha tornat a estar precedit per una setmana bona de vendes en què molts ciutadans han avançant les seves compres de llibres i roses.
L’alta participació ciutadana ha estat acompanyada d’un augment d’espais professionals en diferents localitats, com a resposta a l’enorme oferta de títols, dels quals l’any passat se’n van vendre 75.000. A Barcelona, per exemple, hi ha hagut mig miler de llocs de venda de llibres, cent trenta dels quals davant de l'establiment. Enguany, també s’han incrementat els metres linials que ocupen les parades fins als 3.700. Tant Lleida com Tarragona també han incrementat les parades.
L’aposta de traslladar totes les parades de les Rambles, a causa de les obres, al portal de l’Àngel, plaça Nova i plaça de la Catedral fins a Via Laietana, ha resultat satisfactòria pels paradistes. Cal destacar el creixement de trams al passeig de Sant Joan i al passeig de Lluís Companys, on hi ha hagut un nombrós públic que s’ha acostat a veure i comprar llibres dedicats al còmic i la literatura infantil i juvenil. Els punts de venda s’han distribuït en set districtes de la ciutat: Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Sant Andreu, Sarrià, Les Corts, i Poblenou.
La diada de Sant Jordi a Catalunya
El Dia del Llibre i la Rosa s’ha celebrat a tots els municipis del país, amb una gran afluència de públic. A Girona les llibreries de la ciutat han instal·lat les seves parades a l'avinguda Sant Francesc a causa de les obres que s'estan duent a terme a la plaça de Catalunya. A Olot, al passeig d’en Blay, i a Banyoles a la plaça Major i al carrer d’Àngel Guimerà.
A la Catalunya Central, localitats com Vic i Manresa s’han omplert de gom a gom i han repetit la festa als seus espais tradicionals: la plaça Major i voltants, a Vic, i el passeig de Pere III, a Manresa, amb un espai senyalitzat i una zona diferenciada per a signatures d'autors.
A Lleida, les llibreries s’han concentrat a la rambla de Ferran i a l’avinguda de Francesc Macià, amb activitats també a la plaça Sant Joan i al Museu Morera. A Balaguer, al centre històric del Mercadal i a Tàrrega, al carrer del Carme i a la plaça del Carme.
A Tarragona, la festa ha tingut lloc a la Rambla Nova, amb la novetat que s’ha ampliat l’espai disponible. A Reus, la ubicació ha estat la plaça del Mercadal, i a Valls les parades de llibres i de roses s’han situat al Pati, al carrer de la Cort, a la plaça dels Alls, al carrer de Jaume Mercadé i a la plaça de l’1 d’octubre. A les Terres de l'Ebre, Tortosa ha acollit les parades de llibres a la plaça de l’Àngel, a la plaça d’Agustí Querol, al carrer de la Rosa i a la plaça de la Cinta. I a Amposta, l’oferta s’ha concentrat a la plaça de l'Ajuntament, on s'han situat les parades de les llibreries locals.
Rànquing provisional dels llibres més venuts per Sant Jordi 2026
A continuació, teniu el rànquing dels llibres més venuts de la diada de Sant Jordi 2026 en diverses categories, segons les primeres estimacions de les llibreries agremiades del Gremi de Llibreters de Catalunya fins a les 6 de la tarda i amb la informació dels dies previs de Sant Jordi recollida per LibriRed, sistema automatitzat que obté dades de punts de venda de tot Catalunya, entre llibreries independents i cadenes de llibreries. Aquests títols representen tan sols al voltant d’un 5% del total dels títols venuts.
A la nota de premsa que lliurarem els propers dies oferirem un rànquing de títols definitiu amb dades mecanitzades de vendes dels establiments i que ja contemplarà les dades de venda de les parades al carrer.
Ficció català
- "Crispetes de matinada", de Regina Rodríguez Sirvent (La Campana)
- "El joc del silenci", de Gil Pratsobrerroca (La Campana)
- "Passeig de Gràcia", de Roger Bastida (Comanegra)
- "No has estat mai sol", d’Albert Espinosa (Rosa dels Vents)
- "Prometeu de mil maneres", de Carles Rebassa (Univers Llibres)
No ficció català
- "Manual de defensa del català", d’Òscar Andreu (Univers Llibres)
- "Anatomia de l’esperança", de Francesc Torralba (Destino)
- "On neix la llum", d’Oriol Mitjà (Columna)
- "Cuines Pim Pam", d’Arnau Paris (Ara Llibres)
- "Impacte", de Carles Porta (La Campana)
Infantil i juvenil català
- "Em dic Goa 10 - Quin embolic, Goa!", de Míriam Tirado (B de Blok)
- "Ticnicks 3 - Vampi", de Meritxell Martí i Xavier Salomó (Combel)
- "Titó. Excursió a la llegenda de Sant Jordi", de Cristina Jiménez Carbó (Estrella Polar)
- "Sant Jordi i el drac", d’Oriol Garcia Molsosa i Christian Inaraja (Combel)
- "El zoo d’en Pitus", de Sebastià Sorribas (La Galera)
Sant Jordi és l'únic moment de l'any en què el català encara supera el castellà
Jordi Puig Ferré
Fa uns quants anys, quan encara no tenia contacte amb el sector editorial, un pastor de cabres de Josa de Cadí a qui visitava em va ventar una lliçó de botiguer que encara no ha estat superada. Acabava de veure que li havien donat un premi per algun dels seus formatges, i vaig pensar que era bona idea donar-li l’enhorabona. “Pots comptar”, em va respondre, “ara tots els formatges en tenen un o altre, de premi”. Hi havia tanta vanitat com amargor, en la hipèrbole: vanitat perquè l’home resulta que era un autèntic col·leccionista de premis, i amargor perquè creia que la proliferació de medalles fa que, per més daurades i llampants que siguin, acabin per no dir res. “Haurien de fer el premi al millor formatge premiat”, torna, i remata allargant-me una peça concreta: “El guanyaria aquest.”
Aplicat al nostre sector, la lliçó de Josa conté una idea temptadora: faria sentit concedir anualment un premi al millor llibre premiat? Només per imaginar els embarbussaments que es produirien durant la gala ja val la pena pensar-hi (i, amb permís de Sebastià Portell, encara seria millor el premi al millor llibre premiat amb un premi que no és un premi). Em recorda els planys d’un autor que fa poc em deia que no volia presentar-se a cap més premi perquè, si el guanyes, ningú es pren el teu llibre en consideració. No cal estar-hi d’acord, però el Premi al Millor Llibre Premiat haurà de tenir en compte aquest prejudici popular, potser guanyat a pols, i la coneguda disjuntiva tràgica entre llorers i garrofes (entre ser “pres en consideració” i guanyar-se considerablement bé la vida). La brama que hi ha massa premis és proporcional a la que hi ha massa llibres, i s’emparenta en certa manera amb allò rufianesc de més tictocs i menys biblioteques (vam començar la llibertat en una llibreria i l’hem acabat en un pescaclics, diries). Ens crea més ansietat l’acumulació de paper que la de vídeos d’animals, nens i zombis. D’acord, això és trampa: poden haver-hi massa zombis i també massa llibres; pot haver-hi massa de tot (fins i tot, encara que hem d’acceptar-ho com a molt improbable, poden haver-hi massa formatges). Aquí comença i acaba el meu acte de contrició.
Però la lliçó de Josa té un gir macabre, i és que on tu, per un moment, hi has pogut veure una certa idea política, que en aquest cas ens ha creat una càndida il·lusió de país, només hi havia un estratagema per a vendre’t un maleït formatge. Hi he pensat veient l’últim joc de mans d’Eduardo Mendoza per a encantar la concurrència i emportar-se tota l’atenció mediàtica a deu dies de Sant Jordi. També he pensat si algun autor de la literatura catalana es podria permetre muntar una roda de premsa a deu dies de Sant Jordi i que li fessin tant de cas, i dec tenir poca imaginació o poca ambició, que no me’n surto. Diries que quin esmolet, l’Eduardo, però em fa l’efecte que va sortir a matar una bèstia adormida, cosa que el cavaller Sant Jordi no ha fet ni en la versió més extrema de la llegenda. Darrere de l’estrambòtica proclama animalista hi veig, més aviat, canibalisme d’acció directa, en un context en què el castellà guanya terreny i el català, com a molt, reclama que se li mantingui el preu del lloguer. El que hi ha en joc aquests dies és un trumfo important, no ens despistem: Sant Jordi és l’únic moment de l’any en què el català encara supera el castellà. L’any passat va anar d’un pèl, però el llibre català va tornar a quedar per sobre. Què passarà enguany? Portem uns mesos ferotges, en aquesta batalla, i si hi afegís més exemples em saltaria massa el codi del botiguer, que és una de les coses més fermes que ens queden. Deixem-ho en aquella altra dita clàssica de la pastoral catalana: al llibre castellà, li dónes un dit i se’t menja la mà.
Sant Jordi 2025: del total de llibres venuts, el 52,3% van ser en català
Barcelona, 7 de maig de 2025.- La Cambra del Llibre de Catalunya, institució que agrupa els gremis i associacions d’editors, llibreters, distribuïdors i de la comunicació gràfica de Catalunya, agraeix l’alta participació ciutadana que ha respost arreu de Catalunya a l’augment de l’oferta i de parades de llibres que es va dissenyar per aquest Dia del Llibre.
Així mateix, el Gremi de Llibreters de Catalunya confirma les dades de rècord que es van avançar al vespre de Sant Jordi: s’han superat els 26M€ de facturació i també els 2 milions d’exemplars de llibres venuts, corresponents a 74.450 títols diferents, dades que demostren de la gran diversitat d’interessos dels lectors i de l’oferta editorial. Aquestes vendes han estat repartides per tot el país, afavorides també per escaure’s en dia feiner i pel bon temps que va fer arreu.
Aquestes xifres converteixen la diada d’enguany en la millor de la història i refermen la consolidació de la tendència de creixement dels darrers anys. Daltra banda, els dies previs van ser també notables en vendes, i sembla que la Setmana Santa, tan propera a Sant Jordi, no tan sols no va ser-ne un impediment sinó que, al contrari, les hauria afavorides.
Un cop tancat el processament de les dades de vendes, tant de les llibreries com de les parades al carrer, se’n conclou que:
- S’han venut poc més de 2 milions d’exemplars, amb una facturació total de 26,1M€, el que representa un increment del 2,8% respecte de 2024.
- S’han venut 74.450 títols diferents, una xifra lleugerament superior a la de l’any passat i que fa palès el talent creatiu, la potència editorial i l’extensió de la xarxa llibretera de Catalunya, tres factors que fan possible una oferta que respon a la gran diversitat d’interessos de la ciutadania.
Pel que fa als gèneres:
- Del venut per Sant Jordi,la ficció en representa el 35,0%, la literatura infantil i juvenil el 29,9%, la no-ficció el 23,8% i el còmic l’11,3%.
- Del venut per Sant Jordi en català, la literatura infantil i juvenil en representa el 38,6%, la ficció el 33,7%, la no-ficció el 20,8% i el còmic el 6,9%.
- Del venut per Sant Jordi en castellà, la ficció representa el 36,5%, la no-ficció el 27,0%, la literatura infantil i juvenil el 20,4% i el còmic el 16,1%.
Pel que respecta a les llengües:
- Del total de llibres venuts, el 52,3% van ser en català i el 47,7% en castellà.
- Per demarcacions, a Barcelona el català va suposar el 51,6% dels exemplars venuts, a Girona el 64,3%, a Lleida el 61,3% i a Tarragona el 49,5%.
Llibres més venuts
Aquesta és la llista definitiva de llibres més venuts de Sant Jordi 2025. Representen un percentatge inferior al 6% del les vendes. ‘La llista s’elabora després de processar les dades de vendes de les més de dues-centes trenta llibreries d’arreu de Catalunya que formen part de LibriRed, incloses les vendes de les parades al carrer i segons estimacions de GFK.
Catalunya
Ficció català
- Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch (Columna)
- Cor Fort, de Sílvia Soler (Univers Llibres)
- La catastròfica visita al zoo, de Joel Dicker (La Campana)
- Aquest tros de vida, d’Estel Solé (Columna)
- Somiàvem una illa, de Roc Casagran (Univers Llibres)
- En l’amor i en la guerra, d’Ildefonso Falcones (Rosa dels Vents)
- L’assistenta, de Freida McFadden (Rosa dels Vents)
- Les tenebres del cor, d’Albert Sánchez Piñol (La Campana)
- No dormiràs, d’Oriol Canals (Rosa dels Vents)
- El llibre daurat, de Lluís Llach (Univers Llibres)
No ficció català
- Entre el paradís i l’apocalipsi, de Xavier Sala i Martín (Rosa dels Vents)
- La passada a l’espai, de Manel Vidal (Destino)
- Crims 4 – L’hora de la veritat, de Carles Porta (La Campana)
- L’art de ser humans, de David Bueno (Destino)
- La dona del segle, de Toni Cruanyes (Columna)
- La memòria dels catalans, de Borja de Riquer (Edicions 62)
- Com engegar a la merda de manera educada, d’Alba Cardalda (Rosa dels Vents)
- La passió dels estranys, de Marina Garcés (Galaxia Gutenberg)
- La Supraconsciència existeix, de Dr. Manuel Sans / Juan Cebrián (Columna)
- La fugida, de Mayka Navarro/Franci Marco Fernández (Columna)
Llibres infantils i juvenils català
- Titó. Excursió a la llegenda de Sant Jordi, de Cristina Jiménez Carbó (Estrella Polar)
- Una casa de por, de Meritxell Martí (Editorial Flamboyant)
- Quina història més bèstia, Minimoni!, de Rocio Bonilla (Animallibres)
- La meravellosa i horripilant casa de la iaia, de Meritxell Martí/Xavier Salomó (Combel Editorial)
- Aprendre a llegir a l’Escola de Monstres 18 – Sense por ni flotador, de Sally Rippin (Montena)
- La misteriosa i sorprenent casa de l’avi, de Meritxell Martí/XavierSalomó (Combel Editorial)
- La por a la butxaca, de Míaim Tirado (El Cep i la Nansa)
- Xarxes, d’Eloy Moreno (Nube de Tinta)
- Em dic Goa 6 – Quin drama, Goa, de Míriam Tirado, Míriam (B de Blok)
- Em dic Goa 1 – Em dic Goa, de Míriam Tirado (B de Blok)
EDITORS.CAT us desitja un Feliç Dia del Llibre i de la Rosa, amb un Sant Jordi ple de llibres en català!
EDITORS.CAT us desitja un Feliç Dia del Llibre i de la Rosa... amb un Sant Jordi ple de llibres en català!
Un Sant Jordi amb més llibres i roses
Barcelona, 9 d’abril de 2025 – Nota de Premsa de la Cambra del Llibre de Catalunya
La Cambra del Llibre de Catalunya, institució que agrupa els gremis i associacions d’editors, llibreters, distribuïdors i de la indústria gràfica de Catalunya, ja té a punt la propera celebració del Dia del Llibre i la Rosa.
Espais còmodes per a tota mena de lectors
La Cambra confia que el Sant Jordi d’aquest 2025 tornarà a ser un èxit i una gran festa ciutadana arreu de Catalunya, una diada que, en escaure’s un altre cop en dia feiner, preveu que sigui molt repartida arreu.
A Barcelona, com també a d’altres ciutats i pobles de Catalunya, s’han reforçat els serveis, la comoditat i la seguretat en els diversos espais per als professionals del llibre i la rosa amb l’objectiu de fer el més propera i amable possible la passejada i la descoberta de llibres i roses, com també la convivència amb la resta de parades de persones i entitats.
La diada a Barcelona
A la capital de Catalunya, els espais de llibres i roses tornaran a ser presents a set districtes de la ciutat, enguany amb més espai en tots ells, fet que referma la voluntat d’acostar la festa a la ciutadania, evitar al màxim les aglomeracions, garantir una experiència més accessible i segura tant per al públic com per als paradistes, i oferir els serveis d’infraestructura i logística que aquests necessiten per a treballar.
Hi haurà més parades que l’any anterior, 400, 348 de llibres, 200 de les quals amb signatura d’autors, i 52 de roses, que ocuparan en total més de 3.500 metres i a les quals cal afegir el centenar de parades davant de les llibreries.
Les parades de llibres es reparteixen d’aquesta manera en els districtes:
◦ Ciutat Vella: 94
◦ Gràcia: 23
◦ L’Eixample: 203
◦ Les Corts: 10
◦ Sant Andreu: 5
◦ Sant Martí : 11
◦ Sarrià: 2
Cal fer notar que la majoria d’aquests espais s’han engrandit per tal d’incrementar-ne la facilitat d’accés, la mobilitat i la seguretat, com ha estat el cas al passeig de Sant Joan i al passeig de Lluís Companys, dedicats especialment al còmic, la literatura infantil i juvenil i el públic familiar; el de Les Corts, amb més parades i tallers i activitats a la plaça annexa de Valdívia; a Gran de Gràcia, amb un tram més; a la Rambla del Poblenou; o en la zona del passeig de Gràcia, amb la inclusió d’un nou transversal al carrer de Mallorca.
Barcelona, doncs, continua l’aposta per la descentralització de la diada i ampliar-ne l’oferta als diferents barris. També destaca l’aplicació, per primer cop, d’un Pla d’Autoprotecció al passeig de Gràcia, que preveu, entre d’altres mesures, la presència fixa de personal i de vehicles sanitaris i de bombers, atesa la mida de l’espai i el volum de gent que acull, i tal i com s’esdevé en d’altres esdeveniments amb un nombre elevat d’assistència.
Amb aquesta mateixa voluntat, la Cambra ha treballat intensament amb el govern de la ciutat, el districte de Ciutat Vella, protecció civil i l’empresa de les obres perquè les Rambles, que es van recuperar l’any passat per a la diada, siguin un altre cop un dels cors de la festa, amb un disseny especial, ateses les obres que s’hi fan per tal de garantir la comoditat i la seguretat de les persones i dels professionals.
La diada arreu de Catalunya
Un dels factors que fa especial la diada i li dona més dimensió és que se celebra a tots els pobles i ciutats de Catalunya, reflex del vincle del país amb la festa i de la territorialització de la xarxa llibretera. Aquí en teniu una mostra:
A Girona la celebració es tornarà a concentrar a la Rambla, on les llibreries de la ciutat hi instal·laran les seves parades.
A Vic, potser la població amb més llibreries per habitant del país, totes les llibreries repetiran parada en el seu espai més emblemàtic, la plaça Major.
A Manresa, les llibreries i floristeries disposen d’un espai ja tradicional, el passeig de Pere III, davant del Casino, amb una zona diferenciada per a signatures d’autors.
A Reus, la festa se celebrarà al lloc més emblemàtic de la ciutat, a la plaça del Mercadal.
A Lleida, les llibreries tornaran a concentrar-se a la rambla de Ferran i a l’avinguda de Francesc Macià, al cor de la ciutat.
A Tarragona, com és tradició, les llibreries i floristeries s’aplegaran a la Rambla, en cinc trams o coques que hi tenen reservades, i les entitats en les altres.
A Tortosa les parades de llibres seran en un recorregut que anirà del carrer de Sant Blai a la plaça de l’Àngel, el carrer de l’Àngel, la plaça d’Agustí Querol, el carrer de la Rosa i la plaça de la Cinta.
A Amposta, l’oferta es concentrarà a la plaça de l’Ajuntament, on s’instal·laran les parades de les llibreries locals.
A Torredembarra, les paradetes s’aplegaran a la plaça que comunica els dos carrers més comercials, amb un espai marcat per a les llibreries i floristeries.
A Banyoles, faran parada a la plaça Major, en un espai compartit amb entitats.
A Premià de Mar, entitats, floristeries i llibreries compartiran espai a la plaça de l’Antic Ajuntament, al poble vell i tres carrers que hi desemboquen.
A Tremp, tant llibreries com entitats munten la parada de llibres, roses i artesania a la rambla Dr. Pearson, amb activitats i autors locals.
A La Seu d’Urgell, l’Ajuntament preveu omplir el passeig de Joan Brudieu de parades de les llibreries i floristeries de la ciutat, així com un espai per l’associacionisme.
A Vilafranca del Penedès, les llibreries s’emplaçaran a la rambla de Sant Francesc, on compartiran espai amb entitats de la vila.
A Ascó, la festa s’ubicarà a la plaça de l’Església, on l’Ajuntament organitza activitats.
Entrevistem a Patric de San Pedro de l'editorial Takatuka: "El llibre en català a l'àmbit de la LIJ ha tingut una evolució espectacular tant pel que fa al número de llibres editats com pel que fa a la seva qualitat"
Avui entrevistem a Patric de San Pedro, administrador de l’editorial Takatuka, i que enguany celebra 15 anys d’existència.
Takatuka vol ser l'illa on trobareu terra aquelles persones que pensen que la lectura ha de ser un mitjà per entretenir però també l'ocasió per reflexionar, madurar i caminar cap a un món millor. A Takatuka ens hem pres als nens i nenes molt seriosament, i hem volgut facilitar el diàleg entre adults i petits, posant a disposició d'aquests llibres que els permetin entendre millor el món en què creixeran, i que serveixin, alhora, els adults per abordar qüestions que no sempre són fàcils d'expressar amb paraules. Confiem en la capacitat de nens i nenes per entendre determinades situacions a què de totes maneres s'han d'enfrontar sovint. Els nostres llibres parlen de la capacitat de superació de les persones, del perniciós dels prejudicis, de com enfrontar-se a les pors o de com enfrontar-se a la mort d'una manera propera i no dolorosa.
Quan i per què neix la vostra editorial?
Takatuka neix a iniciativa de la Marina Steen, alemanya resident a Barcelona, i en Patric de San Pedro. L’any 2007 s’havia celebrat la Primera Setmana Internacional del Llibre Infantil i Juvenil a Barcelona. La Setmana va tenir lloc al CCCB, organitzada pel Institut Goethe de Barcelona i la Fira del Llibre de Frankfurt (gràcies a que la cultura catalana era la convidada el 2007 a Frankfurt), amb el recolzament de del Departament de Cultura i l’Institut Ramon Llull. La Marina era una de les responsables de la Setmana i jo vaig ser un dels col·laboradors. A la setmana es va oferir una selecció de 2000 títols en diferents llengües (alemany, anglès, francès, portuguès, català i castellà) amb un important programa d’activitats amb convidats internacionals. Per nosaltres va ser una petita i profitosa immersió en el panorama de la literatura infantil internacional. En aquells moments no gaudíem encara de la pluralitat i diversitat d’editorials infantils i juvenils que tenim avui dia, i vam veure que hi havia un ampli marge per contribuir a enriquir el panorama de la LIJ a Catalunya i l’Estat amb propostes que potser fins aquell moment no eren tan presents.
Com valoreu l'evolució dels anys de vida de l'editorial? Creieu que heu assolit els objectius que us proposàveu quan es va fundar?
Els primers anys van ser complicats, perquè, malgrat tenir experiència en el món editorial, ningú de nosaltres coneixia bé el món de la LIJ des de la vessant professional. Teníem bastant clar el que havia de ser la línia editorial: volíem publicar llibres on els protagonistes fossin els nens i les nenes, amb la seva curiositat i la seva rebel·lia natural, i volíem tractar tot tipus de temes, trencant tabús, i sempre pensant que els més petits tenen dret a saber i a llegir de tot —de manera adient a cada edat—, com petites persones en estat de socialització que són.
Sabíem, per experiència en altres àmbits del món editorial, que hi havia un públic per aquest tipus de llibres, i vam haver d’aprendre molt sobre el funcionament del món del llibre infantil i de totes les estructures que el sustenten per intentar arribar-hi amb els mitjans que tenim.
Els objectius que ens proposàvem quan vam començar era que Takatuka es fes un petit espai dins del món editorial amb una línia editorial reconeixible pels seus continguts i per la manera de tractar-los. En aquest sentit, i aprenent dels errors, hem aconseguit en part els nostres objectius inicials, però ens queda molt camí per recórrer i molt per aprendre.
Com valoreu l'evolució del món del llibre en català en aquests anys?
Pel que fa a l’àmbit de la LIJ, el llibre en català ha tingut una evolució espectacular tant pel que fa al número de llibres editats com pel que fa a la seva qualitat. La cultura de la LIJ a Catalunya s’ha enriquit amb aquesta aportació i també s’ha enriquit el públic lector, acostumat a una diversitat de continguts i de propostes artístiques, de manera que s’ha desenvolupat un mercat molt madur i molt obert també a propostes innovadores, que el fa molt atractiu per a les editorials amb catàlegs d’infantil i juvenil. També ha ajudat a aquest desenvolupament les importants (però encara insuficients) polítiques institucionals de recolzament a l’edició en català, via ajuts a l’edició i compres de biblioteques, de manera que cada cop són més les editorials catalanes i de la resta de l’Estat que s’animen a publicar en català.
Quins son els vostres reptes de futur per als propers anys?
Amb un mercat del llibre infantil i juvenil tan ampli i divers, el repte principal és millorar la nostra xarxa de comunicació per arribar a un públic més ampli, sense deixar d’apostar per propostes innovadores i de qualitat que serveixin per continuar enriquint el món de la LIJ en català.
El Dia del Llibre fa bones les previsions i es converteix en l'any rècord de la història, segons les primeres estimacions de la Cambra del Llibre de Catalunya
La Diada de Sant Jordi ha complert les expectatives i, tal com ja auguraven les previsions de la Cambra del Llibre de Catalunya, la ciutadania ha correspost a l’augment de l’oferta i del nombre de parades de llibres amb una massiva participació. Els ciutadans d’arreu del país s’han llançat als carrers per comprar llibres des de primera hora del matí en una edició que, segons les primeres estimacions, és la millor de la història.
El diumenge ha estat la culminació d’una jornada que les vendes de llibres han anat in crescendo de fa dies. La Cambra del Llibre de Catalunya, institució que agrupa els gremis i associacions d’editors, llibreters, distribuïdors i de la comunicació gràfica de Catalunya, creu que «estem davant de la diada més participativa i la que més venda ha fet en la història, amb un creixement superior al 5%. La Cambra donarà a conèixer les xifres definitives una vegada s’hagi computat la venda global, que inclou les parades.
La Cambra del Llibre es felicita per la implementació del model d’espais per a professionals, on s’habiliten parades per a llibreries i floristes. El model aplicat a ciutats com Barcelona contribueix a visibilitzar les llibreries, a ordenar el trànsit de persones i és un dels factors de l’èxit d’enguany, motiu pel qual s’aposta perquè el model tingui continuïtat.
L’alta participació que hi ha hagut ha estat acompanyada d’un augment generalitzat de l’oferta editorial i del nombre de parades. A Barcelona, això s’ha concretat en 320 parades de llibres en els espais professionals, un 11’5% més que l’any passat, repartides en 11 zones de 7 districtes (Passeig de Gràcia; Gràcia; Poblenou; Sant Andreu; Les Corts; Ciutat Vella -amb la recuperació d’un espai emblemàtic com Les Rambles-, i Sarrià).També s’ha donat un augment del 25% en les signatures d’autors. A aquests espais cal sumar-hi un centenar de llibreries de la ciutat, que han comptat amb una parada davant de l’establiment des de divendres.
El fet que el Dia del Llibre i la Rosa hagi caigut en diumenge també ha beneficiat la participació i la venda i ha facilitat la mobilitat dels ciutadans i que la diada s’hagi pogut celebrar de manera molt participativa arreu. Això és possible gràcies al fet que Catalunya compta amb una «xarxa capil·lar de llibreries que abasta tot el territori».
A Girona, la ciutadania s’ha apropat de manera massiva a la Copa, on s’aplegaven totes les llibreries de la ciutat. La diada ha tingut el mateix comportament a ciutats com Vic, a la Plaça Major, i Manresa, on floristes i llibreters es concentraven al passeig davant del Casino. A Tarragona, a la Rambla Nova, s’ha viscut una situació similar; i a Lleida, tant a la Rambla Ferran com a l’Avinguda Francesc Macià, també s’ha donat una bona afluència de gent. A Amposta, les parades de llibres i roses s’han ubicat a la Plaça de l’Ajuntament i el carrer Major.
Llibres més venuts per Sant Jordi - 2023
A continuació, teniu la llista dels llibres més venuts de la diada de Sant Jordi 2023 en diverses categories, segons estimacions obtingudes de les llibreries agremiades del Gremi de Llibreters de Catalunya i amb la informació de la setmana de Sant Jordi recollida per LibriRed, sistema automatitzat que obté dades de diferents punts de venda a Catalunya, entre llibreries independents i cadenes de llibreries.
A la nota de balanç que lliurarem els propers dies, oferirem una llista més àmplia i amb dades completes.
Ficció català
1- “Les nostres mares”, Gemma Ruiz Palà (Proa Editors)
2- “32 de març”, Xavier Bosch (Univers)
3- “El retrat de matrimoni”, Maggie O’Farrell, (L’Altra)
4- “Les calces al sol”, Regina Rodríguez Sirvent, (La Campana)
5- "Demà, i demà, i demà", Gabrielle Zevin (Periscopi)
Ficció castellà
1- “El ángel de la ciudad”, Eva García Saenz d’Urturi, (Planeta)
2- “Cómo (no) escribí nuestra historia”, Elisabet Benavent, (Suma)
3- “El retrato de casada”, Maggie O’Farrell, (Libros del Asteroide)
4- “El cuco de cristal”, Javier Castillo, (Suma)
5- "Hijos de la fábula", Fernando Aramburu (Tusquets)
No ficció català
1- “Gran Enciclopèdia del Barça”, La Sotana, (Blackie Books)
2- “Crims: Pecats capitals”, Carles Porta, (La Campana)
3- “De la sabana a Mart”, Xavier Sala i Martín, (Rosa dels Vents)
4- "Mitologia dels països catalans", Daniel Rangil (Efadós)
5- "Si la memòria no ens falla", Quim Monzó i Sergi Pàmies (La Vanguàrdia)
No ficció castellà
1- “Cómo hacer que te pasen cosas buenas”, Marian Rojas Estapé, (Espasa)
2- “Hábitos atómicos”, James Clear, (Diana)
3- "Encuentra tu persona vitamnina", Marián Rojas Estapé (Espasa)
4- “El amor comienza por ti”, Curro Cañete, (Planeta)
5- "Una historia compartida", Júlia Navarro (Plaza & Janés)
Llibres infantils i juvenils català
1- “Les excursions d’en Titó”, AA.VV, Estrella Polar
2- “Tinc un volcà i no vull respirar”, Miriam Triado i Joan Turu, (El Cep i la Nansa edicions)
3- “La llegenda de Sant Jordi”, AA.VV, (Estrella Polar)
4- "Què és això de l’amor, Minimoni?", Rocio Bonilla (Animallibres)
5- "Les cosines de la Mus", Jaume Copons i Liliana Fortuny (Combel)
Llibres infantils i juvenils castellà
1- “Arta contra el Alien Máximo”, Arta Game, (Montena)
2- “Tres meses”, Joana Marcús, (Montena)
3- “Antes de diciembre”, Joana Marcús, (Montena)
4- "Arta y la invasión màxima", Arte Game (Montena)
5- "Después de diciembre", Joana Marcús (Montena)
Més informació:
- Pots descarregar la nota de premsa aquí
- Rànquing dels llibres més venuts de la Diada en PDF
La Cambra del Llibre fa un balanç positiu de la primera diada de Sant Jordi sense restriccions
La Cambra del Llibre de Catalunya, integrada pel Gremi d’Editors, el Gremi de Llibreters, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, el Gremi de Distribuïdors de Publicacions i el Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica, fa un balanç positiu de la primera diada que s’ha celebrat sense restriccions i amb una resposta massiva de la ciutadania arreu del país.
El fet que en diverses poblacions les llibreries poguessin posar parada davant del seu establiment el dia abans va fer que les vendes s’allarguessin durant la setmana, tot repercutint positivament en el resultat final. Així, al llarg de la diada i la setmana de Sant Jordi es van vendre 1,7 milions de llibres, una xifra que supera d’1,5% la de 2019, amb una facturació total de 22,5 milions d’euros.
La Cambra del Llibre i el Gremi de Llibreters estan convençuts que, tal com van avançar el mateix dia 23, les xifres haguessin estat de rècord de no haver estat pel mal temps.
Com ja és tradicional per la diada, de la totalitat d’exemplars venuts, el 52% van ser en català i el 48% en castellà, una proporció diferent al que s’esdevé la resta de l’any, tret del llibre infantil, majoritàriament en català.
La Cambra del Llibre també remarca l’encert de consolidar un nou model organitzatiu, tant a la ciutat de Barcelona com a d’altres municipis de Catalunya, que aplega les parades de llibres i de roses en espais professionals.
A Barcelona, per exemple, el Dia del Llibre i la Rosa va ser present en onze espais diferents repartits en set districtes, d’entre els quals destaca, per la magnitud, l’illa a l’entorn del Passeig de Gràcia i de set dels seus carrers transversals.
La combinació de zones professionals i la multiplicació d’espais permet una configuració més segura que afavoreix esponjar els espais, guanyar fluïdesa i evitar els nivells d’aglomeracions d’anys anteriors. Tant la Cambra del Llibre com el Gremi de Llibreters considera que aquest és el model a perfeccionar de futur.
Llibres més venuts
Informació elaborada a partir de les dades extretes de Libridata, sistema automatitzat que recull les vendes de 192 llibreries de Catalunya, i completada amb una prospecció de la resta de llibreries que configuren el mercat català.
Ficció Català
1. Benvolguda, Empar Moliner (Columna Edicions)
2. El monstre de Santa Helena, Albert Sánchez Piñol (Edicions La Campana)
3. Morir-ne disset, Sergi Belbel (Proa)
4. Mamut, Eva Baltasar (Club Editor 1959)
5. Quan s'esborren les paraule, Rafel Nadal (Columna Edicions)
6. Junil a les terres dels bàrbars, Joan-Lluís Lluís (Club Editor 1959)
7. Nosaltres, després, Sílvia Soler (Univers Llibres)
8. Roma soc jo, Santiago Posteguillo (Rosa dels Vents)
9. Mai, Ken Follett (Rosa dels Vents)
10. El mentalista, Camilla Läckberg / Henrik Fexeus (Columna Edicions)
No Ficció Català
1. La Vall de la Llum, Toni Cruanyes (Ediciones Destino)
2. L'alegria de viure, Sílvia Soler (Univers Llibres)
3. Crims: Llum a la foscor, Carles Porta (Edicions La Campana)
4. Manual d'adoctrinament de l'escola catalana, Òscar Dalmau (Bridge)
5. Cuina! O barbàrie, Maria Nicolau (Ara Llibres)
6. Rússia, l'escenari més gran del món, Manel Alías (Ara Llibres)
7. El món que ens espera, Oriol Mitjà (Columna Edicions)
8. Diguem-ne amor, Marta Vives (Ara Llibres)
9. Tots els colors del negre, Jordi Borràs (Ara Llibres)
10. Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater, Jordi Amat (Edicions 62)
Infantil i Juvenil Català
1. Catalanament, La Incorrecta (Montena)
2. La meravellosa i horripilant casa de la iaia, Meritxell Martí (Combel Editorial)
3. La princesa, el drac i el cavaller desarmat, Joan Turu (El Cep i la Nansa edicions)
4. Escolta i llegeix la Llegenda de Sant Jordi, Somnins (Estrella Polar)
5. Bitmax & Co. Garfunkel en directe! J. Copons/L. Fortuny (Combel Editorial)
6. La llegenda de Sant Jordi, Natàlia Juan (Estrella Polar)
7. Tinc un volcà (edició especial, Míriam Tirado/Joan Turu (El Cep i la Nansa edicions)
8. Un cas difícil, Jaume Copons/Liliana Fortuny (Combel Editorial)
9. Ansu Fati. Golejador 1, Ansu Fati/Pablo Ballesteros (Ediciones Beascoa)
10. Amanda Black 1. Una herència perillosa, J. Gómez-Jurado/B. Montes (B de Blok)
Ficció Castellà
1*. El Libro Negro de las Horas, Eva García Sáenz de Urturi (Editorial Planeta) Roma soy yo, Santiago Posteguillo (Ediciones B)
2. Violeta, Isabel Allende (Plaza & Janés Editores)
3. El castillo de Barbazul, Javier Cercas (Tusquets Editores)
4. El mentalista, Camilla Läckberg/Henrik Fexeus (Editorial Planeta)
5. El mapa de los anhelos, Alice Kellen (Planeta)
6. Nunca, Ken Follett (Plaza & Janés Editores)
7. Cauterio, Lucía Lijtmaer (Editorial Anagrama)
8. La Bestia, Carmen Mola (Editorial Planeta)
9. Últimos días en Berlín, Paloma Sánchez-Garnica (Editorial Planeta)
10. El peligro de estar cuerda, Rosa Montero (Editorial Seix Barral)
* Hi ha un empat tècnic de vendes entre El Libro Negro de las Horas, d’Eva García Sáenz de Urturi (Editorial Planeta), i Roma soy yo, de Santiago Posteguillo (Ediciones B).
No Ficció Castellà
1. Por si las voces vuelven, Ángel Martín (Editorial Planeta)
2. Verdades a la cara, Pablo Iglesias(Navona Editorial)
3. Encuentra tu persona vitamina, Marian Rojas (Espasa Libros)
4. La muerte contada por un sapiens..., J.J. Millás/J.L. Arsuaga (Ed. Alfaguara)
5. Cómo hacer que te pasen cosas buenas, Marina Rojas (Espasa Libros)
6. El infinito en un junco, Irene Vallejo (Siruela)
7. No quieren que lo sepas, Jesús Cintora (Espasa Libros)
8. Hábitos atómicos, James Clear (Editorial Diana)
9. Futuro, ¿qué futuro?, Santiago Niño-Becerra (Editorial Ariel)
10. Juan Carlos Unzué. Una vida plena, J.C. Unzué/R. Besa (Editorial Planeta)
Infantil i Juvenil Castellà
1. Antes de diciembre , Joana Marcús (Montena)
2. Las Perrerías de Mike 1. Mikecrack y la estrella maldita, Mikecrack (Mr Ediciones)
3. Compas 1, Mikecrack, El Trollino y Timba Vk (Mr Ediciones)
4. Boulevard, Flor M. Salvador (Editorial Pre-Textos)
5. YoSoyPlex y la pirámide maldita, YoSoyPlex (Montena)
6. El semen mola, Anna Salvia/Cris Torrón Menstruita (Montena)
7. Compas 6, Mikecrack, El Trollino y Timba Vk (Mr Ediciones)
8. Trilogía Fuego 1. Ciudades de humo , Joana Marcús (Editorial Planeta)
9. Los 150 chistes favoritos de Timba Vk, Timba Vk (Mr Ediciones)
10. Itarte Vlogs Family 2, Itarte (Editorial Planeta)
Algunes imatges de Sant Jordi 2022:
