La 43a edició de La Setmana del Llibre en Català es consolida al Passeig Lluís Companys amb més visitants i vendes que mai
-
A falta de dades definitives, més de 120.000 persones visiten La Setmana, un 20% més que l'any passat, i les vendes de llibres creixen entre un 12% i un 15%.
-
La Setmana tanca una edició en la què s'ha consolidat com la gran festa del llibre en català amb més expositors i llibreters, i s'erigeix com el tercer moment de l'any en què més llibres en català es venen a Catalunya després de Sant Jordi i les festes de Nadal.
La Setmana del Llibre en Català tanca aquest diumenge una 43a edició que ha estat molt positiva tant a nivell de visitants com de vendes.
Segons l'organització i a falta de dades definitives, aquest any hi han passat per La Setmana 120.000 persones. Aquesta xifra, calculada a partir de l'afluència de públic i el resultat provisional a nivell de vendes, significa que han visitat l'esdeveniment un 20% més persones que l'any passat, atretes per l'àmplia oferta de llibres en català i per una programació variada per a tots els públics, amb presentacions, debats literaris, xerrades, itineraris literaris, recitals, signatures, taules rodones o converses.
Pel que fa a les vendes, a l'espera de tancar les xifres definitives, els expositors calculen que han facturat enguany entre un 12% i un 15% més que a l'edició 2024.
Aquestes xifres constaten que La Setmana s'ha erigit en els darrers anys com el tercer moment de l'any en què més llibres en català es venen a tot Catalunya, després de Sant Jordi i les festes de Nadal.
Tot plegat referma La Setmana com la gran festa del llibre en català. Una festa que, per segon any consecutiu, s'ha celebrat al voltant de les dates de La Mercè al Passeig Lluís Companys de Barcelona, una ubicació que s'ha consolidat enguany amb un creixement tant en expositors com en espais complementaris a les casetes -un nou espai de converses, una Carpa de la Llengua, un Taller d'Ibbycat i un Espai Petita Lectura-.
La festa del llibre en català
La Setmana és un dels esdeveniments culturals més importants del país per projecció, volum de negoci, assistents i difusió. És la festa del llibre en català i de totes les entitats, associacions i institucions que treballen per la llengua i el llibre en català.
La Setmana és un esdeveniment que organtiza l'Associació d'Editors en llengua catalana i compta amb un comité organitzador format pel Gremi d’Editors de Catalunya, l’APPEC, el Gremi de Llibreters de Catalunya, el Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya, la Generalitat de Catalunya, ICEC, Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’ICUB, Biblioteques de Barcelona, la Gerència de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i l’Institut Ramon Llull.
La Setmana compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la col·laboració del Ministerio de Cultura.
Aquest any, s'hi sumen nous patrocinadors i col·laboradors. D'una banda, Parlem Telecom segueix com a soci tecnològic. S'hi incorpora Renfe, que es converteix en transport oficial de La Setmana i que permetrà fer difusió de l'esdeveniment a través dels suports de les línies de Rodalies Renfe.
A més dels patrocinadors Romanyà Valls, Col·legi d’Òptics i Optometristes de Catalunya, Estrella Damm, Fundació Antigues Caixes Catalanes-BBVA, Transloan i Textura, s'hi suma Caixa de Guissona - Grup BonÀrea com a patrocinador de La Setmana.
Són col·laboradors: el Departament de Política Lingüística - Consorci de Normalització Lingüística, Òmnium Cultural, CCCB, Ateneu Barcelonès, Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, Associació de Joves lectors en català i el Departament d'Educació. En aquesta edició, s'hi sumen Fundació FC Barcelona i el Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Són mitjans col·laboradors: 3Cat, Catalunya Ràdio, La Vanguardia, Flaixbac, Time Out, Diari Ara, Revista Núvol, Catorze i El Culturista.
Reviu en vídeo l’acte d’inauguració de la 43a edició de La Setmana
Reviu en aquest vídeo l’acte d’inauguració de la 43a edició de La Setmana del Llibre en Català, el 20 de setembre de 2025, al Passeig Lluís Companys de Barcelona.
El discurs inaugural el va fer el flamant Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Pere Lluís Font.
A l’acte, conduït per Sara Loscos, a l’acte hi van intervernir el Conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Ilya Pérdigo.
https://youtu.be/Us_S3JUd_RI?si=U7fO2jbNZAzCJUWH
Premi Difusió: reviu l’acte de lliurament
Reviu l’acte de lliurament del cinquè Premi Difusió, que atorga EDITORS.CAT. A l’acte, celebrat el 21 de setembre del 2025, se li va fer el lliurament del Premi al periodista David Guzman, en reconeixement a la seva tasca de divulgació del llibre en català des dels diferents programes de ràdio que ha dirigit al llarg de la seva carrera, com “Ciutat Maragda“. En aquest vídeo pots reviure el discurs d’agraïment de Guzman, així com l’entrevista posterior que li van fer els seus companys de “Ciutat Maragda“, que van fer-li un programa especial en directe en què, aquest cop, el personatge convidat era ell.
https://youtu.be/ewl6oa-4_iM?si=gq0WUYiwd7ADXGpA
Discurs del president d’EDITORS.CAT, Ílya Pérdigo, a l’acte inaugural de La Setmana
Bon dia a tohom,
Benvolgudes autoritats, representants del món editorial, membres de la junta de l’associació d’editors en llengua catalana, amics i amigues de la cultura.
Benvinguts a la 43a edició de la Setmana del Llibre en Català al Passeig de Lluís Companys. Durant deu dies, aquest espai es transforma en una àgora cultural: un lloc on els llibres surten al carrer, on les veus dels autors es barregen amb les dels lectors, on cada parada és un espai de conversa i cada llibre una oportunitat de descoberta. Això és la Setmana del Llibre en Català: el marc on celebrem la llengua i la literatura, una gran trobada cultural catalana i en català. La Setmana és molt més que un festival literari: és una celebració col·lectiva del plaer de llegir, un esdeveniment que combina la literatura amb altres expressions de la cultura —la música, les arts escèniques, la il·lustració, el pensament— i que fa créixer la complicitat entre creadors i públic. És la prova que el català, amb els llibres i amb totes les seves formes d’expressió, és una llengua viva i compartida.
Enguany, la Setmana coincideix de nou amb les Festes de la Mercè, i aquesta coincidència és una mostra de la vitalitat de la nostra cultura. Si la Mercè omple la ciutat de música, dansa i festa, la Setmana omple el Passeig de paraules, d’idees i de llibres. Volem que aquest sigui un lloc de referència que reforci el paper de Barcelona com a capital cultural, i que cada setembre la ciutat es converteixi en una gran festa del llibre i de la llengua. En aquest sentit, i tot i que l’any passat va ser circumstancial, vull agrair a l’Ajuntament que ens hagi acollit al Passeig de Lluís Companys .
La Setmana del Llibre en Català és també una demostració de transversalitat i, al mateix temps, d’unitat. Hi són presents segells i editorials del País Valencià, de les Illes, d’Andorra, de la Catalunya Nord i una representació de l’Alguer. El català és una llengua compartida que uneix territoris diversos en una mateixa comunitat cultural. Per això, aquesta Setmana vol ser també la Setmana del Territori: una celebració que traspassi fronteres i que faci que el que passa aquí tingui ressò arreu del nostre espai lingüístic. Aquest és justament, el nostre compromís dins del Pla Nacional del Llibre i la Lectura.
Un dels grans valors de la Setmana és que visibilitza tota la comunitat que fa possible el llibre en català. Els escriptors i escriptores, que són l’origen de tot, ens regalen les històries que donen sentit a aquesta trobada. Els editors, amb la seva feina constant, les converteixen en llibres i fan créixer el patrimoni literari del país. Les llibreries són molt més que punts de venda: són espais de proximitat i de recomanació, veritables eixos culturals que hem de protegir i enfortir amb tot el suport i els ajuts possibles. I, evidentment, també hi ha els traductors i traductores, que obren finestres a altres mons, les biblioteques, que garanteixen l’accés universal a la lectura, i com no, les revistes, que aporten pensament crític i noves veus. Les arts gràfiques, amb el seu treball precís, i els distribuïdors, amb una tasca sovint discreta, garanteixen que els llibres arribin puntualment arreu del territori. I en aquest sentit estem molt contents de veure com la facturació del llibre en català ha crescut, però aquest creixement ens obliga a analitzar-lo amb responsabilitat i a garantir que l’ecosistema editorial es mantingui divers i equilibrat, amb espai per a les petites, mitjanes i grans editorials i per a tota la riquesa de veus que conformen el nostre sector.
I en aquest context hem de parlar clar sobre la llengua. El català ha de ser i ha de continuar sent la llengua vehicular de l’educació. Necessitem garantir que les noves generacions puguin créixer llegint en català, pensant en català i vivint en català. Sense una escola en català, sense lectors formats en català, no hi haurà una cultura viva i arrelada. Aquesta és una responsabilitat col·lectiva: de les institucions, de les famílies, de l’escola i també de tot el sector cultural.
I, per la part que ens toca, amb tota aquesta feina que fem directament des del sector cultural, i a més de tota la feina que fem per assolir aquests objectius, també es necessiten recursos. Evidentment, vull agrair a les administracions la feina que hem fet conjuntament aquests anys i el creixement en el suport al sector del llibre, però cal ser clars i directes: necessitem pressupostos i els necessitem ja. Necessitem assolir el 2% del pressupost de la Generalitat destinat a cultura. Perquè aquest 2% vol dir més biblioteques obertes, més llibres a les escoles, més suport a les llibreries, més oportunitats per als nostres creadors.
I gran part d’aquest esforç s’ha d’articular des del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que és l’eina que ha de permetre créixer en lectors, consolidar les biblioteques escolars, donar visibilitat al llibre en català i fer-lo accessible a tothom. Sense aquest pla, no hi haurà una estratègia global que garanteixi que la inversió arriba on ha d’arribar.
I parlant de responsabilitat, avui també volem reconèixer la trajectòria d’aquells que han fet del compromís amb la llengua una manera de viure. El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes distingeix enguany Pere Lluís Font, filòsof i pensador que ens ha ensenyat que la cultura no és només coneixement, sinó també responsabilitat. La seva obra i la seva vida són una mostra que el català ha arribat fins aquí perquè moltes persones han cregut que valia la pena defensar-lo. El seu exemple ens recorda que llegir en català és un acte de llibertat, i escriure-hi és un acte de generositat i de resistència.
I enguany, la nostra literatura té també una finestra oberta al món: Barcelona és la ciutat convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara. Al novembre, la literatura catalana desembarcarà a Mèxic per fer-se llegir i escoltar més enllà de l’Atlàntic. És una oportunitat històrica per donar a conèixer els nostres autors, establir ponts amb altres cultures i projectar la nostra veu al món. Hem d’aprofitar aquest moment perquè el català sigui no només llengua de país, sinó llengua universal de creació. És una oportunitat històrica per donar a conèixer els nostres autors, establir ponts amb altres cultures i projectar la nostra veu al món. Hem d’aprofitar aquest moment perquè el català sigui no només llengua de país, sinó llengua universal de creació.
Però projectar la nostra veu al món vol dir també fer-nos solidaris amb el dolor dels altres pobles. Avui, mentre celebrem la vitalitat del llibre i de la llengua, no podem oblidar la tragèdia que viu Gaza. El genocidi que hi té lloc és també un atac a la cultura, a la paraula i a la memòria. En un moment en què es destrueixen vides i històries, el nostre compromís amb la lectura i la creació ha de ser també un compromís amb la dignitat humana i la pau.
I deixeu-me acabar recordant que ens trobem al Passeig de Lluís Companys. Aquí, més que enlloc, és inevitable pensar en la connexió profunda entre cultura, llengua i llibertat. Companys va defensar la dignitat del nostre poble fins a les últimes conseqüències. Avui, nosaltres, amb els llibres a les mans, continuem aquest llegat. Perquè cada llibre en català que passa de mà en mà, cada lector que descobreix una història, cada paraula dita i escoltada, és un futur que guanyem per a la nostra llengua i per a la nostra cultura. I aquest futur el construïm junts, cada dia, amb cada lectura i amb cada gest de defensa de la nostra llengua.
Moltes gràcies,
Ílya Pérdigo, President de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.
La 43a edició de La Setmana del Llibre: activitats del 26 al 28 de setembre
QUÈ VEURE A LA SETMANA DEL 26 AL 28 DE SETEMBRE
(destacats de divendres a diumenge)
DIVENDRES 26
-
Tarda de Gènere Fantàstic: 1) Gèneres fantàstics: novetats d’autors catalans2)Conversa entre Ricard Ruiz Garzon i Anna Starobínets
DISSABTE 27
Matí:
-
Matí de les Balears (bloc): 1) Júlia i Julià, una conversa literària 2) “L’exprés nocturn i altres relats, de Joan Adell. Recital” 3) “Dos minuts a Formentor”: la realitat supera la ficció 4)“Deriva flor”, nou poemari de Damià Rotger 5)50 anys d’escriptura amb Carme Riera: des de “Te deix, amor, la mar com a penyora” fins avui. Gràcies, lectors!
Tota la programació a la web de La Setmana
La Carpa de la Llengua s’estrena a La Setmana
Per primera vegada, La Setmana compta amb la Carpa de la Llengua, un espai viu, creatiu i participatiu per acostar-te al català amb tallers, jocs, recursos i activitats per a totes les edats.
La Carpa de la Llengua és una iniciativa de la Conselleria de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, i respon a la voluntat de la Conselleria i del CPNL de posar el català a l’abast de tothom i d’oferir un espai obert, participatiu i lúdic on descobrir iniciatives, activitats i propostes per fer-se seva la llengua catalana.
La Conselleria de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), organisme adscrit a la Conselleria, treballen conjuntament per garantir la presència i l’ús del català en tots els àmbits de la societat. La tasca de la Conselleria combina l’acció institucional amb el treball de proximitat: des del suport a l’aprenentatge i a la formació lingüística fins a la promoció del català en el món social, cultural i econòmic.
El CPNL ofereix serveis i recursos a la ciutadania, com ara cursos de català per a adults, programes d’acollida lingüística i l’organització del voluntariat per la llengua. Alhora, acompanya institucions, entitats i empreses i posa al seu abast un catàleg de serveis i assessorament perquè incorporin el català en el seu dia a dia.
Vine a visitar La Carpa de la Llengua, i descobreix noves maneres de viure i compartir la llengua!
Divendres arrenca la 43a edició de La Setmana del Llibre al passeig Lluís Companys
- L'esdeveniment de referència del llibre en català compta amb 312 expositors i més espais complementaris a les casetes com el nou espai de converses, la Carpa de la Llengua, el Taller Ibbycat o l'Espai Petita Lectura.
- Una programació extensa amb converses, recitals, concerts, debats, taules rodones o tallers per a totes les edats mostren la riquesa editorial en llengua catalana.
La Setmana celebra aquest 2025 la seva 43a edició consolidada com la gran festa del llibre en català. L'esdeveniment creix enguany de manera decidida, tant en expositors com en espais. Comptarà amb 94 casetes (8 més que l'any passat) que representaran un total de 312 expositors. Hi seran presents 265 segells editorials de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Andorra i Catalunya Nord i de contingut ben divers que constaten la riquesa de l'ecosistema editorial que publica en català. A aquests s'hi sumen 25 llibreries i 21 institucions.
Nous espais i nous col·laboradors
Aquest any es millora el recinte de La Setmana al Passeig Lluís Companys, que tindrà més espais complementaris al recinte amb l'objectiu de millorar l'experiència del visitant. A les àrees ja habituals, s'hi sumen un nou espai de lectura Caixa de Guissona, "La Carpa de la Llengua" del Departament de Política Lingüística amb el Consorci de Normalització Lingüística per a promoure la llengua catalana i difondre els seus recursos d'aprenentatge, i un "L'Espai de converses", on tindran lloc diàlegs entre autors. Per la seva banda, l'àrea familiar incorpora "La petita lectura", on hi haurà més de 100 contes i llibres a disposició dels infants, i el "Taller IBBYcat", on s'hi exposaran algunes dinàmiques interactives vinculades amb la lectura, i que està produït pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. Més enllà d'això, La Vanguardia estrenarà una terrassa per a descansar-hi i el bar s'ampliarà amb dos punts de servei.
A més, La Setmana seguirà comptant amb "La Revisteria", la gran carpa de les revistes en català de l'APPEC i amb l'espai expositiu dissenyat i produït per la Institució de les Lletres Catalanes, que enguany és L'any que va. Obvietat i ironia en la literatura catalana, una interpretació de diversos escriptors i il·lustradors inspirats en l'escriptor Francesc Trabal.
Com altres noves col·laboracions, s'incorporen a La Setmana la Fundació FC Barcelona, que dona suport al projecte de La Setmana Social, el Departament de Política Lingüística i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, que s'afegeixen a Òmnium Cultural, CCCB, Biblioteques, o l'Ateneu Barcelonès, entre d'altres.
També comptem amb el suport de nous patrocinadors com Caixa de Guissona del Grup BonÀrea i Renfe, transport oficial de La Setmana, que ajuda a donar a conèixer l'esdeveniment a fora de la ciutat, que se sumen a Parlem, soci tecnològic, Romanyà Valls o FFAACC - BBVA i COOOC, o Transloan, entre d'altres.
Tot això tindrà lloc del 19 al 28 de setembre en l'escenari que es va estrenar l'any passat, el Passeig Lluís Companys. Un espai i unes dates -al voltant de les festes de La Mercè- que brinden a La Setmana l'oportunitat d'obrir-se encara més a la ciutat i consolidar-se com l'esdeveniment de referència del llibre en català.
Programació àmplia i transversal
Com és habitual a La Setmana, els dos escenaris per a joves i adults i el nou espai de converses acolliran activitats molt diverses.
Hi haurà activitats als escenaris, signatures d'autors i itineraris literaris, tan a Barcelona com a altres ciutats del país.
Actes centrals:
La programació arrencarà amb l'acte inaugural, que tindrà lloc dissabte 20 a les 13 h i comptarà amb la glossa del premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2025, el filòsof Pere Lluís Font. Conduït per la periodista Sara Loscos, hi participaran la poeta Raquel Santanera i el músic Jaume Coll. També seran destacats els actes de lliurament dels premis que s'atorguen des de La Setmana: el premi Trajectòria, que recau en Andreu Martín; i el premi Difusió, que reconeix David Guzman.
Un altre dels actes centrals serà "Grops de paraules. Entonant Llompart i Vicens", organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i conduït pel poeta Josep Pedrals. Fragments de textos de Josep Maria Llompart i Antònia Vicens inspiraran les intervencions improvisades de La Ludwig Band i Glosa Càustica. A més, hi haurà temps pels homenatges a Feliu Formosa, Josep Maria Llompart i al Te deix, amor, la mar com a penyora, de Carme Riera.
Tardes joves:
La Setmana dedicarà enguany dues tardes al públic més jove. Divendres 19 de setembre parlarem de còmic i de salut mental, i després farem una batalla de llibres amb la Llobregat Block Party. La tarda del dissabte 27 la dedicarem a parlar de temes tan contemporanis com l'amor i la parella amb autors de novel·la romàntica, a més d'organitzar un "consultori d'amor" amb les components de Can Putades, i presentar el nou llibre de Mireia Giró amb el seu germà, Marc Giró. També comptarem amb autores de novel·la juvenil tan rellevants com com Maite Carranza i Care Santos.
Converses:
Aquesta edició hi ha una aposta clara pel format conversa entre autors: Jordi Cornudella, Perejaume i Raül Garrigasait conversaran sobre art i profecia; Mar Garcia Puig i Enric Pardo sobre maternitats i paternitats; Sergi Pàmies i Toni Sala sobre memòria i ficció; Josep Lluís Badal i Míriam Cano sobre el fet d'escriure; Marta Soldado i Marina Monsonís sobre zones d’exclusió, dins el festival Liternatura; Emma Vilarasau, Montse Barderi i Agnés Marquès sobre la maduresa femenina; Rafa Lahuerta, Melcior Comes i Cesc Martínez sobre crítica social i ciutat; Cristina Puerto Peix i Fer Rivas sobre amors LGTBI+; Núria Bendicho i Marina Porras sobre Caldwell i McCullers; Ramon Solsona i Borja de Riquer sobre identitat i memòria; Joan Fontcuberta i Lluís Nacenta sobre l’art i la tecnologia; Ada Klein Fortuny i Arià Paco sobre el desig i l’amor; Maria Barbal i Marta Orriols sobre la creativitat; Ennatu Domingo i Fàtima Sàheb sobre identitats i raça a Europa; Sam Abrams, Xavier Montoliu i Jana Mathieu i Xavier Grasset sobre publicar Max Blecher en català; Núria Busquet i Ivet Nadal sobre transtorns de conducta alimentària; i Anna Gual, Montse Albets i Gemma Casamajó sobre el dol perinatal. A més, Anna Guitart conversarà amb Sílvia Soler i Toni Cruanyes; Xavier Pla i Manel Vidal parlaran dels 100 anys de distància de dos debuts amb molts punts en comú: el Coses Vistes de Josep Pla i La passada a l'espai de Manel Vidal; el director de cinema Dani de la Orden presentarà la novel·la de Casa en Flames d'Albert Monreal; i el flamant premi Difusió, David Guzman, parlarà del Mediterrani amb Bernat Reher, que ha editat el Breviari Mediterrani de Predrag Matvejević.
Novetats:
La Setmana comptarà amb les novetats d'autors catalans molt diversos, de gèneres ben diferents com Joan-Lluís Lluís, Toni Sala, Míriam Cano, Josep Lluís Badal, Jaume Clotet,Melcior Comes, Rafa Lahuera, Cesc Martínez, Youssef El Maimouni, Carlota Font; Laura Cera; Tània Soler; Albert Font; Edgar Cotes; Daniel Genís; Carlos J. Sánchez; Edgar Cantero, Jordi Sierra Fabra, Jordi Dausà, Biel Cussó, Susanna Hernàndez, Gil Pratsobreroca o Aleix Sarri. Encara que no presentaran estrictament novetat, també hi passaran per la setmana Estel Solé, Xavier Bosch, Lluís Llach, Flàvia Company, Roc Casagran o Carles Sarrat.
Taules rodones:
La Setmana també serà escenari d'activitats de debat sobre l'edició de l'assaig en català, la literatura i la intel·ligència artificial, El Dorado com a tema literari, el feminisme, escriure narrativa breu, la traducció, o com incorporar nous lectors en català.
Blocs temàtics:
Com és habitual, es dedicaran alguns espais de la programació a gèneres i/o temes específics com ara novel·la negra, literatura fantàstica, clàssics universals o dones protagonistes. Altres temes en l'àmbit de la no-ficció són repressió, llengua i literatura, ciència, espiritualitat i filosofia, cuina, natura i muntanya o jocs de llengua.
Poesia i teatre:
La poesia té un paper destacat en la programació de La Setmana. Es parlarà de Maria Antònia Salvà, Teodor Llorente i Ramon Llull i hi serà present Antonina Canyelles. Es presentaran les novetats de Susanna Rafart i Maica Rafecas, així com la poesia completa d'Àlex Susanna. A més, hi haurà recitals amb Amat Baró i Carles Duarte; la poesia de Sant Joan de la Creu; els haikus de Lapislàtzuli o els versos de Hafez de Xiraz. Blanca Llum Vidal serà al matí d'Òmnium i es podrà escoltar l'obra d'alguns autors de referència com Pasolini i Virginia Woolf.
Pel que fa al teatre, Julio Manrique oferirà un tast de la presentació de la temporada del Teatre Lliure i de Llum de guàrdia, la col·lecció de textos teatrals vinculada a les estrenes del teatre. També es presentarà l'adaptació teatral d'Olor de Colònia, amb Toni Cabré i Sílvia Alcàntara, i Puig Antich, cas obert, de Publicacions de la Generalitat, així com un llibre de fotografies centrat en l'actor Pere Arquillué, que serà a La Setmana.
Públic familiar
La Setmana familiar creix amb els nous espais i més activitats. S'han programat 66 activitats: 6 espectacles de petit format, 17 sessions de narració, 15 històries iŀlustrades i 7 tallers, un munt de propostes protagonitzades per autors i il·lustradors com Teresa Duran, Òscar Dalmau, Míriam Tirado, Jaume Copons o Liliana Fortuny, entre d'altres. La científica Anna Bach oferirà un taller pràctic sobre recerca espacial, celebrarem els 40 anys de la conilleta Miffy i la poesia també tindrà presència a La Setmana Familiar.
Les novetats literàries seran presentades per companyies i narradores professionals comEl Pot Petit, El Pony Pisador, Cia Vivim del cuentu, Lídia Clua, Crisspeta, Mertxe París, Txell Alujas, Laura Bernis, Vivi Lepori, Maria Mendazona, Maria Armengol, Judit Torné, Sherezade Bardají o Gina Clotet.
A més, famílies i escoles disposaran d'una nova eina dinamitzadora, el "Joc d’eines de lectura", que té per objectiu que els infants puguin moure's per La Setmana interactuant amb les casetes, buscant els seus llibres preferits, perquè els puguin anotar en una llista i començar a fer-se la seva pròpia biblioteca personal.
Rutes literàries
Aquest any, La Setmana del Llibre en Català ofereix 30 passejades literàries a partir de llibres publicats de la mà de les seves autores i autors que ens permeten descobrir els escenaris de cada una de les obres.
22 d'aquests itineraris tenen lloc a Barcelona ciutat i 8 en altres indrets de tot Catalunya. A Barcelona, es descobriran diversos escenaris de novel·les pel centre de la ciutat i altres barris, amb autors com Ramon Solsona, Elisenda Albertí, Xavier Theros o Andreu Claret. A més, hi haurà itineraris de natura pel Parc de Collserola i d'ornitologia al parc de la Ciutadella. Fora de Barcelona, hi haurà itineraris a Girona, amb Cristina Canamasses; a Mataró, amb Manuel Cuyàs; a Premià de Mar amb Rafael Vallbona; a Montserrat amb Martí Gironell; i a Tarragona amb Magí Sunyer.
Aquest any, s'hi afegeixen tres itineraris organitzats pel Museu d'Història de Barcelona sobre Aurora Bertrana, Maragall i Verdaguer, i Mercè Rodoreda. I el Parlament de Catalunya se suma a La Setmana organitzant tres sessions de visites guiades per a tota la família.
Torna 'Trames', el vídeopodcast de La Setmana
Enguany La Setmana torna a apostar pel vídeopodcast amb la segona temporada del vídeopodcast Trames, una producció de 3Cat en col·laboració amb la productora Prest. Trames proposa una conversa entre un periodista i diversos autors que escriuen en català. En els 8 capítols de la segona temporada, les converses giraran al voltant de la memòria (Ramon Solsona i Antònia Carré-Pons am Xavier Grasset); la música i la vida (Marina Rosell i Quimi Portet amb Pep Antoni Roig); les noves masculinitats (Albert Pijuan, Enric Pardo i Arià Paco amb Carlota Gurt), el dol invisible (Montse Albets, Gemma Casamajó i Estel Solé amb Andrea Gumes); els orígens (Fàtima Saheb, Xènia Dyakonova i Leïla Slimani amb Bernat Reher); els arrelaments (Imma Puigcorbé, Abraham Orriols i Júlia Viejo amb Eugènia Güell); l'amor romàntic (Cristian Olivé i Judith Espígol amb Sara Loscos); i sobre pensar el món (Marina Garcés i Raül Garrigasait amb Mònica Terribas).
Organització de La Setmana del Llibre en Català
La Setmana és un esdeveniment que organtiza l'Associació d'Editors en llengua catalana i compta amb un comité organitzador format pel Gremi d’Editors de Catalunya, l’APPEC, el Gremi de Llibreters de Catalunya, el Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya, la Generalitat de Catalunya, ICEC, Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’ICUB, Biblioteques de Barcelona, la Gerència de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i l’Institut Ramon Llull.
La Setmana compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, i la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el Ministerio de Cultura.
Aquest any, s'hi sumen nous patrocinadors i col·laboradors. D'una banda, Parlem Telecom segueix com a soci tecnològic. S'hi incorpora Renfe, que es converteix en transport oficial de La Setmana i que permetrà fer difusió de l'esdeveniment a través dels suports de les línies de Rodalies Renfe.
A més dels patrocinadors Romanyà Valls, Col·legi d’Òptics i Optometristes de Catalunya, Estrella Damm, Fundació Antigues Caixes Catalanes-BBVA, Transloan i Textura, s'hi suma Caixa de Guissona - Grup BonÀrea que dona suport a l'espai de lectura.
Són col·laboradors: el Departament de Política Lingüística - Consorci de Normalització Lingüística, Òmnium Cultural, CCCB, Ateneu Barcelonès, Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, Associació de Joves lectors en català i el Departament d'Educació. En aquesta edició, s'hi sumen Fundació FC Barcelona i el Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Són mitjans col·laboradors: 3Cat, Catalunya Ràdio, La Vanguardia, Flaixbac, Time Out, Diari Ara, Revista Núvol, Catorze i El Culturista.
Jordi Puntí celebra que David Guzmán rebi, en el marc de La Setmana del Llibre, el Premi Difusió per la seva tasca de divulgació de la literatura en català
Jordi Puntí
Quan va morir Bernard Pivot, el mític presentador del programa literari Apostrophes a la televisió francesa, els múltiples elogis que li van dedicar els autors destacaven la seva generositat a l’hora d’instigar la conversa, la capacitat per escoltar i dubtar amb subtilesa, la curiositat insaciable, l’humor sempre respectuós i, sobretot, la passió per les paraules ben dites i ben escrites. Com que crec que els elogis fan més il·lusió quan es reben en vida, m’agrada pensar que aquestes qualitats també es poden aplicar a la trajectòria de David Guzmán, i que per molts anys més sigui. De fet, ara són més avinents que mai perquè, en el marc de la Setmana del Llibre en Català, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana l’ha guardonat amb el Premi Difusió per contribuir a la «divulgació, foment, promoció i projecció de l’edició i la literatura en català».
Conec i sovintejo en David des de fa més de 15 anys, primer com a col·laborador del programa Qwerty, que ell dirigia i presentava a BTV des del 2009, un cop va agafar el relleu de Joan Barril, i des de fa vuit temporades a Ciutat Maragda, el programa literari de Catalunya Ràdio. (Vuit temporades: ho torno a escriure perquè deu ser un rècord per a un espai literari en un mitjà públic.) He vist de prop, doncs, amb quina il·lusió i persistència ha anat bastint una trajectòria sòlida, coherent i marcada per l’exigència intel·lectual, alhora que aconseguia fer-se un espai propi on la literatura no només s’explica, sinó que es pensa, es qüestiona i se celebra. Aquest mateix esperit era present a L’irradiador, l’altre programa que Guzmán conduïa a iCat, també des del 2017, gairebé com si fos el germà tronera o el míster Hyde del Maragda, i que absurdament, incomprensiblement, ja no es podrà escoltar la temporada que ve.
L’irradiador de Salvat-Papasseit, doncs, i la ciutat maragda d’El màgic d’Oz, la novel·la de Lyman Frank Baum, són dos referents que ens ajuden a entendre les motivacions de David Guzmán. El 2017, quan presentava el projecte a la premsa, explicava que el més interessant d’El màgic d’Oz era la doble condició del personatge: «Un home normal fent creure que el fantàstic és possible. M’interessa la idea de l’art com a artifici i, per tant, la literatura com a joc de miralls entre la realitat i el somni». El biaix experimental i avantguardista de L’irradiador del port i les gavines li anava bé per definir l’enfocament del programa, «la literatura més nòmada i alternativa», alhora que s’obria a l’eclecticisme cultural, fixant-se en disciplines com ara el còmic, el teatre o la música.
Al llarg d’aquestes vuit temporades —i amb la sotragada de la pandèmia pel mig—, David Guzmán ha demostrat que la lectura i l’entusiasme per la literatura poden ser radiofònics, cultes i alhora transversalment atractius per a molts oients. És per això, també, que rep ara la distinció del Premi Difusió. Un repàs extensiu (que no faré) als convidats i sobretot a les converses que han generat aquests anys de programa —i la repercussió posterior a les xarxes socials— ens donarien una imatge força exacte del que s’ha estat coent a la literatura catalana. I, a més, amb una premissa, com a mínim pel que fa al Ciutat Maragda: no ser unes víctimes de l’actualitat i les novetats, sinó entendre la literatura amb perspectiva de fons, sovint com una motivació per discutir i eixamplar la mirada, sense complexos i sense fer concessions. A més dels oients, en poden donar fe, suposo, els autors, editors, llibreters, crítics, bibliotecaris, acadèmics i lectors en general que han passat pel programa. Una part d’aquest sintonia prové també del fet que al llarg d’aquests anys en David ha sabut envoltar-se de col·laboradors assidus, i donar-los confiança. ¿Els cito tots o serà massa llarg? Ho provo. Maria Bohigas, Joan-Lluís Lluís, Adolf Beltran, Xènia Dyakonova, Anna Ballbona, Borja Bagunyà, Paula Carreras i jo mateix; i, a L’irradiador, Míriam Cano, Oye Sherman i Àlex Gutierrez.
Article publicat a Núvol, clica aquí per accedir-hi
Més signatures que mai: aconsegueix les dedicatòries dels teus autors i autores preferits
Un dels grans atractius de La Setmana és la massiva presència d’autors i autores en llengua catalana, ja sigui perquè venen a presentar els seus llibres, a participar en converses i taules rodones, o senzillament, a signar els seus llibres. A més, tot en un ambient relaxat, que permet fins a apropar-te i creuar unes paraules o fer-te una foto amb ells.
Els autors fan signatures sempre en acabar els actes en què han participat, just al costat dels mateixos escenaris, on també es poden adquirir els seus llibres. A més, molts autors signaran els seus llibres a les casetes de les editorials i llibreries, malgrat que no participin en activitats concretes. Seran gairebé 200 autors que signaran els seus llibres en aquest format, durant els deu dies de La Setmana.
Alguns dels autors són: Raül Romeva, Míriam Tirado, Nadia Hafid, Irene Pujadas, Elisabet Pedrosa, Maria Sellas, Jair Domínguez, Màrius Serra, Sebastià Alzamora, Òscar Dalmau, Alba Dalmau, Pep Coll, Maria Carme Roca, Anna Maria Villalonga, Jordi Cabré, Roser Capdevila, Marta Romagosa, Iolanda Batallé, Carla Gracia, Guillem Sala, Andreu Claret, Pep Prieto, Miquel Cabal, Genís Sinca, Vicenç Llorca, Rafel Vallbona o Rocio Bonilla.
Si vols consultar el programa complet de signatures, fes-ho a l’apartat de signatures de la web de lasetmana.cat.
La Setmana Social compta amb el suport de la Fundació FC Barcelona
La Fundació Futbol Club Barcelona dóna suport a La Setmana del Llibre en Català patrocinant “La Setmana Social”, una iniciativa que pretén apropar els alumnes de les escoles al món del llibre en català. Així ho van rubricar el 23 de setembre el president d’EDITORS.CAT, Ílya Pérdigo, i la Directora General de la Fundació FCB, Marta Segú, que van signar el conveni de col·laboració entre ambdues entitats en presència del patró de la Fundació FCB, Joaquim Triadú.
La Setmana Social és una de les iniciatives més especials de La Setmana del Llibre en Català. Durant una jornada, convidem alumnat d’escoles de primària a viure de prop la festa dels llibres i de la lectura en català. Aquesta edició, La Setmana Social tindrà lloc el divendres 26 de setembre.
Els infants podran passejar per l’espai de la fira, descobrir novetats editorials i participar en activitats especialment dissenyades per a ells: contacontes, tallers i jocs al voltant dels llibres i la il·lustració. A més, s’emporten un lot de llibres per a la seva biblioteca escolar.
Aquesta proposta té una mirada inclusiva: ens adrecem sobretot a infants que, en el seu dia a dia, tenen menys oportunitats de trobar-se amb llibres i històries en català. D’aquesta manera, La Setmana Social es converteix en un espai d’acollida i descoberta, que vol despertar la curiositat, el gust per la lectura i el vincle amb la llengua.
Amb La Setmana Social, volem que els nens i nenes descobreixin que llegir en català és una experiència enriquidora, divertida i a l’abast de tothom.
Suport de la Fundació Futbol Club Barcelona
La Setmana Social compta amb el suport de la Fundació Futbol Club Barcelona, creada el 1994, i que té com a missió “millorar la qualitat de vida de les nenes, nens i joves vulnerables a través de l’educació, la salut i l’esport com a eines essencials per contribuir a la inclusió social i l’equitat, amb un focus especial en la igualtat de gènere i la diversitat en totes les seves formes“.
La Fundació Barça serà present a amb diversos elements visuals i gràfics on es mostrarà la seva activitat i convidarà els infants a conèixer i interactuar amb CAT, la mascota oficial del FC Barcelona.
Mitjançant el seu suport a aquest esdeveniment cultural, la Fundació FC Barcelona compleix un dels principals objectius de la seva activitat: vetllar per l’educació i la integració social dels infants. I en concret, promoure l’ús del català entre els infants amb diversitat lingüística per tal de facilitar i millorar la seva integració i cohesió.
Amb aquesta col·laboració, a més, el FC Barcelona, a través de la seva Fundació, referma el seu compromís amb el seu país i la seva llengua, amb la societat catalana, donant suport a les iniciatives de la societat civil i de les institucions que es facin a favor de la llengua i de la cultura catalanes.
La Fundació Barça es va crear ara fa 30 anys i s’ha convertit en el braç solidari del FC Barcelona. Treballa a més de cent municipis a Catalunya i a 23 països del tot el món. Amb un enfocament holístic, la seva missió se centra en millorar la vida de nens, nenes i joves vulnerables a través de l’educació, la salut i l’esport com a eines essencials per a la inclusió social i la equitat.
Podeu obtenir més informació de les activitats de la Fundació FC Barcelona a la seva pàgina web.
