Premi Núvol de Contes 2026
Convoquen el Premi Núvol de Contes 2026. Núvol premiarà el millor conte amb 500€, i també donarà premis pel segon i tercer classificat, així com per a l’obra més llegida. Com l’any passat, també hi haurà un premi per votació popular. Com és tradició, les obres es publicaran al llarg del mes d’agost perquè tothom les pugui llegir abans de les deliberacions. Teniu temps per enviar els vostres contes fins al dimecres 15 de juliol a les 23:59h.
En una primera fase, un comitè de lectura farà una primera selecció per triar els contes que es publicaran. Després, els concursants i els lectors d’una banda, i un jurat de l’altra, deliberaran i escolliran els contes finalistes. Núvol anunciarà oportunament els membres del jurat d’enguany, que farà públic el seu veredicte el mes de setembre, durant La Setmana del Llibre en Català.
Bases del premi
1. El premi és obert a tothom. Els autors hi poden participar amb un únic conte escrit en català. Cal que sigui un conte inèdit i que no hagi estat premiat en cap altre certamen.
2. Els contes han de tenir una extensió màxima de 3.600 caràcters amb espais i s’han d’enviar en un document Word adjunt a l’adreça contes@nuvol.com. En aquest mateix correu també caldrà adjuntar una foto apaïsada (horitzontal) de l’autor en primer pla i un telèfon de contacte. També cal fer constar, si es vol, el compte de Twitter (X), Facebook, Bluesky, Instagram, blog o web de l’autor. Com que el premi és lliure i obert a tothom, no es pot utilitzar pseudònim, sinó que cal fer-hi constar el nom real.
3. Un comitè de lectura format per membres de la redacció de Núvol farà la selecció dels contes que finalment es publicaran. Els autors dels contes seleccionats rebran una notificació confirmant la seva tria uns dies abans de la publicació del seu relat.
4. El període de votació, tant pels concursants com pels lectors, s’obrirà l’1 de setembre, un cop tots els contes seleccionats hagin estat publicats a Núvol.
5. El conte més votat pels lectors rebrà el premi del vot popular. A tal efecte s’habilitarà un formulari de votació que es farà públic l’1 de setembre.
6. Per altra banda, els concursants seleccionaran els deu finalistesque seran sotmesos a la deliberació d’un jurat professional que anunciarem més endavant. Ho faran enviant un correu a contes@nuvol.com indicant els tres contes que els hagin agradat més. Ningú podrà votar el seu propi conte.
7. Els autors publicats es comprometen a participar en les votacions. Els autors publicats que no ens facin arribar la seva votació en el termini indicat, quedaran fora de concurs. Els concursants que finalment no siguin publicats també són convidats a participar en les votacions per seleccionar els deu finalistes de cara al jurat professional.
8. Els autors que ja van guanyar algun premi en l’edició anterior queden exclosos d’aquesta convocatòria.
9. Dotació. Hi haurà una recompensa per als tres primers contes que surtin de la deliberació del jurat professional. El primer premi serà de 500€. A més, el conte serà inclòs al proper anuari de Núvol. Els premiats en segona i tercera posició rebran un lot de llibres. El conte més llegit i el guanyador del vot popular rebran una subscripció anual gratuïta a Núvol.
10. El termini de presentació s’acaba el dimecres 15 de juliol del 2026 a les 23:59 h. Els contes es llegiran i valoraran per ordre d’arribada. Núvol no es compromet a publicar tots els contes rebuts sinó una selecció, que es farà des del mateix consell de redacció.
11. Totes aquelles persones participants en el concurs accepten que Edicions del Núvol SLU empri les seves fotografies a la web de Núvol i a les seves xarxes socials, amb caràcter gratuït, per promocionar els relats. En cap cas la seva imatge serà cedida a tercers sense el seu consentiment ni serà utilitzada per a finalitats comercials o lucratives. Igualment, si no s’indica el contrari, conservarem les seves imatges mentre estiguin publicades en els mitjans descrits i, posteriorment, com a registre històric del concurs. Les persones participants també accepten que els seus contactes s’afegeixin als arxius de Núvol amb finalitats comunicatives, en cap cas seran cedits a tercers sense el seu consentiment. En qualsevol cas, d’acord amb la llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, les persones concursants podran retirar el seu consentiment en qualsevol moment, així com exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i portabilitat de les seves dades, així com d’oposició i limitació al seu tractament mitjançant escrit dirigit a info@nuvol.com. En cas de divergències amb l’empresa en relació amb el tractament de les seves dades, pot presentar una reclamació davant l’Agència de Protecció de Dades (www.aepd.es).
Clica aquí per accedir a la convocatòria
El Forum Edita 2026 obre inscripcions i publica el programa de la seva onzena edició
El Forum Edita 2026 celebrarà la seva onzena edició els dies 7, 8 i 9 de setembre de 2026. El programa complet de les jornades ja es pot consultar i les inscripcions per assistir-hi ja estan obertes a través del web oficial del Forum Edita.
La inauguració tindrà lloc el 7 de setembre al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Les sessions dels dies 8 i 9 de setembre es desenvoluparan a la UPF Barcelona School of Management de Barcelona. El programa inclou ponències, converses i taules rodones amb professionals i experts del sector editorial.
El Forum Edita està organitzat pel Gremi d’Editors de Catalunya i la UPF Barcelona School of Management. Compta amb el patrocini de CEDRO; amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministerio de Cultura; amb la col·laboració de la Federación de Gremios de Editores de España, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i la Diputació de Barcelona; i amb la participació de l’Agència EFE.
Més informació
Informe anual d’hàbits de lectura i compra de llibres 2025 a Catalunya
Informe anual d’hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya que elabora Conecta per a l’ICEC.
HLiCL Catalunya Resultats 2025_Català
Roser Cabré-Verdiell guanya el premi Crexells amb una història d'infidelitats i bruixeria
Article de Jordi Nopca
Fotografia de Júlia González Grego
L'autora barcelonina rebrà 6.000 euros per la novel·la 'Que morin els fills dels altres', publicada per Males Herbes.
Que morin els fills dels altres, segona novel·la de Roser Cabré-Verdiell (Barcelona, 1982), ha guanyat el 55è premi Crexells, convocat anualment per l'Ateneu Barcelonès i dotat amb 6.000 euros. "És una història singular, que sacseja la institució familiar ja des del títol, impactant i enigmàtic, i que està escrita en una prosa contundent i lírica que transporta el lector a través d'un món que es mou en l'ambigüitat", destaca del llibre el jurat, integrat per Lluïsa Julià, Xavier Aliaga, Francesco Ardolino, Montserrat Palau, Xènia Dyakonova i Eva Piquer.
La novel·la, publicada per Males Herbes –premiada també amb el Llibreter 2026 amb Sau, de Ferran Garcia–, arrenca poc després que la seva protagonista, la Rebeca, hagi fet 40 anys i s'hagi mudat de Barcelona a Ocata amb la parella, el Flavi, i els dos fills. Tot i trobar-se en un lloc aparentment idíl·lic, els problemes de seguida piquen a la porta de casa: l'amistat amb una família de veïns misteriosos és el primer pas d'una sèrie de troballes cada cop més trasbalsadores, entre les quals hi ha suïcidis, bruixeria, una secta i una necròpolis, viscudes en paral·lel a la redescoberta del desig i al perill de la bogeria. "Formar part del palmarès del Crexells és entre una responsabilitat i un honor –ha reconegut l'autora, acabada d'arribar de Finlàndia–. Els premis a obra publicada validen una proposta de l'editorial i de l'autor, i en el meu cas em donen una empenta molt evident a seguir fent literatura des de l'univers propi, sense també caure en casuístiques del mercat".
Cabré-Verdiell ha afegit que "la literatura ha d'expandir el món cap al misteri i el dubte": per això "l'hiperrealisme inicial de la història" deriva cap a la "torbació" de la protagonista, que porta "la seva ambivalència i ambigüitat fins a l'extrem". "Vivim en un moment en què hi ha una homogeneïtzació del pensament i es penalitza la lectura menys diàfana, que no t'ho expliqui tot a la primera", ha advertit. Per això la fa "tan feliç" haver guanyat un premi com el Crexells. Abans de debutar com a novel·lista amb AIOUA (Males Herbes, 2022), Roser Cabré-Verdiell havia publicat un reguitzell de contes en revistes literàries i antologies, com ara Estats alterats de la ment (Males Herbes, 2017) i Barcelona 2059 (Mai Més, 2021). Amb AIOUA, que narrava el viatge d'una dona als Estats Units, on s’instal·lava en un motel ple de dones soles, ferides i amb molt per compartir, Cabré-Verdiell va guanyar el primer premi Finestres, dotat amb 25.000 euros.
Article publicat al Diari Ara, clica aquí per llegir l'article sencer
Qui ha guanyat els Premis Literaris de Girona 2026?
La Fundació Prudenci Bertrana ha fet públic els quatre premis literaris que entrega anualment: el Prudenci Bertrana de novel·la ha estat per a Fer cantar els arbres, de Jordi Campoy; el Miquel de Palol de poesia per a Horografia, de Joan Tomàs Martínez Grimalt; el Carles Rahola d'assaig per a Terra de Quixots, de Joan Manuel Soldevilla, i el Ramon Muntaner de novel·la juvenil, finalment, l'ha guanyat La fuga, de Laia Aguilar
Campoy, pianista, compositor i productor musical que anteriorment ha publicat novel·les com La cantant de fado i La noia del violoncel –totes dues a Columna, l'editorial que publica el premi Bertrana, dotat amb 30.000 euros–, torna a incidir en la música en la seva nova novel·la. Fer cantar els arbres és "una història captivadora sobre una nissaga de lutiers marcada per un misteri que travessa generacions", segons avança l'editorial. Horografia, del mallorquí Joan Tomàs Martínez Grimalt, rebrà els 6.000 euros del 49è premi Miquel de Palol i ha estat definit com "un llibre sobre l’estat de suspensió constant en què ens deixa el llenguatge i la vida" i explica "el vagareig de l’individu, inevitablement immers en la deriva de les hores i en un camí d’esgotament constant".
L'Empordà, terra de genis
Terra de Quixots, 47è premi Carles Rahola d'assaig, de Joan Manuel Soldevilla, novel·lista i assagista expert en còmic, s'aproxima a diversos empordanesos il·lustrats, entre els quals hi ha Salvador Dalí, Narcís Monturiol, Carles Fages de Climent, Vicenç Pagès Jordà i Federico García Lorca.
Laia Aguilar, autora de Wolfgang, ha rebut els 6.000 euros del 41è premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil amb La fuga. La història està ambientada en un futur proper, després que un virus letal alliberat pel desgel hagi canviat el món i, per sobreviure, la societat hagi imposat una mesura radical: aïllar tots els menors, que en són portadors.
Oberta la convocatòria dels premis Coedició Barcelona Llibres. Termini: 10 de juliol
L’Ajuntament de Barcelona, a través del Departament d’Edicions i Publicacions, ha convocat els premis Coedició Barcelona Llibres de l’any 2026. L’objectiu és el de guardonar les millors propostes inèdites presentades per una editorial per a la coedició d’un llibre que ha de tenir com a referència la ciutat i/o la ciutadania de Barcelona.
La finalitat genèrica dels premis és contribuir a ampliar i difondre el coneixement sobre Barcelona mitjançant publicacions divulgatives i promoure una bona explotació, difusió i promoció d’aquestes publicacions. Així mateix, serveixen per establir un marc de col·laboració amb el sector editorial i per donar-li suport.
El premi consistirà en la coedició de la proposta de llibre mitjançant la formalització d’un conveni de coedició entre la persona jurídica premiada i l’Ajuntament de de Barcelona, en el que es regularan les condicions de la coedició amb una dotació econòmica per part de l’Ajuntament per finançar la coedició.
La participació a aquesta convocatòria està oberta a qualsevol persona jurídica que estableixi l’edició de llibres en el seus objectius fundacionals, compleixin amb els requisits i finalitat de la convocatòria i estiguin emmarcats en aquestes bases reguladores.
Podran participar en aquesta convocatòria:
– editorials privades
– editorials universitàries
– entitats que tinguin com a finalitat en els seus estatuts o normes reguladores, l’edició i distribució de llibres.
No hi ha cap limitació respecte al domicili social de les editorials o entitats.
Termini de presentació de propostes: fins al 10 de juliol.
MÉS INFORMACIÓ, BASES GENERALS I DESCRIPCIÓ DELS PREMIS
Consultes: barcelonallibres@bcn.cat
Ferran Garcia, Tina Vallès i Marina Garcés, premis Llibreter 2026
Article d'Emma Granyer
Fotografía d'Albert Salamé
L’escriptor Ferran Garcia amb Sau (Males Herbes) Tina Vallès i la il·lustradora Mercè Galí amb Cartes imprevistes (Animallibres), la filòsofa Marina Garcés amb La passió dels estranys (Galaxia Gutenberg), la nord-americana Rita Bullwinkel amb Cop de llum(Segona Perifèria/Sexto Piso), Ted Hughes i l’il·lustrador Chris Mould amb El gegant de ferro (Blackie Books) i Pieter van den Heuvel amb El racó de pensar (Litera Llibres) han estat distingits amb els premis Llibreter 2026 que concedeix el Gremi de Llibreries de Catalunya.
En la presentació dels guardons, el president del Gremi de Llibreries, Èric del Arco, ha remarcat que es tractava d’uns premis sense dotació econòmica, consolidats com un reconeixement a la capacitat de prescripció de les llibreries, i ha destacat la varietat tant de les obres guanyadores com de les finalistes.
En la categoria de literatura catalana, el jurat ha premiat Sau, de Ferran Garcia, una obra de la qual ha destacat que construeix una “novel·la hipnòtica i ambiciosa” capaç de convertir la natura, el folklore i la memòria d’Osona en un territori gairebé mític.
En unes altres literatures, el guardó ha estat per a Cop de llum, de Rita Bullwinkel, una novel·la “relativament curta, coral, amb ritme i diversitat”, segons el veredicte, en què cadascuna de les protagonistes té una personalitat pròpia. L’autora, en un vídeo d’agraïment enregistrat de San Francisco estant, ha assegurat que mai no hauria imaginat una rebuda tan generosa del llibre a Catalunya. “Els llibreters són el clergat de la literatura i no hi ha ningú com ells que entengui millor el poder de les paraules”, ha dit. També ha agraït la feina dels seus editors i traductors i ha conclòs l’enregistrament amb un missatge en català: “De tot cor, gràcies.”
L’editor de Segona Perifèria, Miquel Adam, ha reivindicat optar per una novel·la “arriscada i valenta”, finalista del premi Pulitzer, que ofereix “una mirada nova i revolucionària” sobre un esport tradicionalment masculinitzat.
En literatura infantil i juvenil en català, el premi ha estat per a Cartes imprevistes de Tina Vallès i amb il·lustracions de Mercè Galí. El jurat n’ha destacat l’originalitat i l’ús de la llengua en un relat epistolar entre objectes quotidians que combina humor i diferents nivells de lectura. Vallès ha explicat que era un dels llibres amb què més s’havia divertit escrivint: “Feia temps que tenia ganes de fer una novel·la epistolar i sempre m’he preguntat què dirien els objectes si poguessin parlar.”
Article publicat a Vilaweb, clica aquí per llegir l'article sencer
Conferència d’editors a Sharjah
S’ha iniciat l’obertura d’inscripcions per participar a la Conferència d’Editors de Sharjah 2026.
La conferència d’aquest any tindrà lloc de l’1 al 3 de novembre del 2026 a l’Expo Centre Sharjah, abans de la Fira Internacional del Llibre de Sharjah (del 4 al 15 de novembre del 2026).
El programa comptarà amb:
- Un dia de sessions educatives.
- Dos dies de reunions B2B i oportunitats de networking.
- La Beca de Traducció de Sharjah, novament disponible durant l’esdeveniment d’aquest any.
Per registrar-vos, completeu el formulari de sol·licitud a través del web https://publisherconference.com
La data d’inscripcions finalitza el 25 d’agost de 2026. Els/Les sol·licitants seleccionats/des seran notificats abans de l’11 de setembre de 2026.
Més de 250 escriptores i escriptors firmen el manifest del PEN Català a favor de la justícia, la pau i la llibertat
El PEN Català impulsa el manifest Resistir la foscor, defensar la vida, signat per 254 escriptores i escriptors catalans
Des del Comitè d’Escriptores i Escriptors per la Pau del PEN Català han impulsat el manifest Resistir la foscor, defensar la vida, davant l’agreujament de la violència, la repressió i els atacs a la llibertat d’expressió arreu del món. Des dels seus inicis, el PEN Català ha utilitzat la ploma i la paraula com a eines de resistència, denúncia i construcció de pau davant les guerres, els autoritarismes i les vulneracions dels drets humans.
Creiem que les escriptores i els escriptors no podem quedar-nos en silenci davant aquesta deriva global i que tenim la responsabilitat d’alçar la veu en defensa de la vida, la dignitat i la paraula.
Escriptors perseguits arreu del món
El text posa el focus en la situació que viuen moltes escriptores i escriptors arreu del món: assassinats en guerres, com a Gaza, Ucraïna, Myanmar, la República Democràtica del Congo o el Sudan; perseguits, empresonats i torturats per escriure i expressar la seva opinió a Egipte, Nicaragua, Rússia, Turquia o la Xina, entre molts altres llocs; o amenaçats, sancionats i detinguts als Estats Units i en altres països on l’autoritarisme està a l’alça.
A més, en alguns casos, les escriptores pateixen una discriminació específica per raó de gènere, com a l’Afganistan, l’Aràbia Saudita o l’Iran.
La paraula com a resistència
Per això, el manifest reivindica que les escriptores i els escriptors hem d’alçar la veu i defensar el valor i el sentit profund de la paraula davant de la barbàrie, la deshumanització i els discursos d’odi. Teixim històries que humanitzen l’altre, que apropen realitats desconegudes, que revelen veritats amagades sota capes de propaganda, que qüestionen la impunitat del poder i que alimenten l’esperança amb històries de resiliència.
“No callem ni callarem davant genocidis, guerres, vulneracions de drets humans, autoritarismes i atacs a la llibertat d’expressió. Com a escriptores i escriptors, ens declarem radicalment a favor de la vida i en contra de qualsevol intent d’empobrir-la, limitar-la o destruir-la”, afirma el manifest.
254 signatures del món literari català
El manifest ha estat signat per 254 escriptores i escriptors de tots els gèneres (assaig, crònica, novel·la, poesia, teatre, traducció, etc.), entre els quals hi ha guanyadores i guanyadors dels diversos premis literaris catalans, i persones de l'entorn del PEN Català com Marta Pera, Biel Mesquida o Núria Cadenes, qui han estat ambaixadors del PEN Català els darrers anys. També ha estat signat pels membres de la Junta Directiva del PEN Català, presidida per Laura Huerga, i pels membres del Comitè d’Escriptores i Escriptors per la Pau, encapçalat per Jordi Armadans.
Informe anual: Estat de la cultura i de les arts 2025
L’Informe anual del CoNCA és un document públic que analitza l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya, revisant les principals tendències, dades i polítiques culturals de l’any anterior. També avalua l’acció de les administracions públiques en matèria cultural i identifica reptes estructurals del sector. Finalment, proposa recomanacions estratègiques per enfortir l’ecosistema cultural català i orientar les polítiques futures. Conté l’informe i el resum en català.
Informe anual Estat de la cultura i de les arts 2025 Digital
