Invitació de la presentació del nou premi de Pensament de l’IEC
Durant la presentació, que també es podrà seguir en línia, es donaran els detalls de la convocatòria i els terminis exactes del guardó que es lliurarà durant la gala 2027 de la Nit de les Lletres Catalanes.
Premi_Pensament_IEC_19dejuny26
La campanya Girem Full! supera l’objectiu inicial de la campanya
Girem full! mobilitza lectors de totes les edats
La campanya Girem Ful! supera l’objectiu inicial de la campanya, fixat en 300.000 euros, i permetrà finançar 2.500 hores de recerca contra el càncer.
La campanya solidària Girem Full! Llibres contra el càncer, impulsada per l’Hospital Clínic Barcelona-IDIBAPS, el Gremi de Llibreters de Catalunya i la Fundació Collserola, ha tancat la seva tercera edició amb una recaptació de 352.000 euros destinats a la recerca contra el càncer. La xifra supera l’objectiu inicial de la campanya, fixat en 300.000 euros, i permetrà finançar les 2.500 hores de recerca al Clínic-IDIBAPS que la campanya s’havia fixat com a objectiu.
Celebrada entre el 21 de març i el 23 d’abril, coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia i la diada de Sant Jordi, la iniciativa ha recollit 15.321 ressenyes de llibres. Cada ressenya activa una donació gràcies al suport econòmic dels padrins de lectura, convertint la participació lectora en recursos per a la recerca. En aquesta edició, 45 escoles i 97 llibreries han participat, juntament amb empreses, padrins de lectura i lectors de totes les edats.
Les valoracions recollides entre els participants confirmen la bona acollida de la iniciativa, una comprensió creixent del recorregut de cada ressenya i l’impacte social que genera.
Una comunitat que creix al voltant de la lectura i la recerca
Les entitats impulsores han coincidit a destacar l’èxit de la campanya, no només pels objectius assolits, sinó també pel seu valor social, educatiu i cultural. “Girem Full! demostra que la lectura pot ser molt més que un acte individual: pot esdevenir una eina de transformació col·lectiva amb impacte real en la recerca. Quan el món del llibre, la comunitat educativa i la ciutadania s’uneixen amb un objectiu comú, som capaços de generar iniciatives que van molt més enllà de la promoció de la lectura i es converteixen en una contribució tangible a la societat”, ha dit Eric del Arco, president Gremi de Llibreters de Catalunya
Alba Brascó, directora pedagògica Fundació Collserola, “un any més, Girem Full! s’ha consolidat com un projecte que va molt més enllà del foment de la competència lectora. Hem vist com la lectura es pot convertir en una eina de transformació social. Per a l’alumnat, ha estat una experiència profundament enriquidora, perquè els ha permès viure la lectura vinculada a un propòsit compartit i entendre que un gest tan quotidià pot tenir un impacte social directe. El projecte empodera els joves i els mostra que el seu compromís també pot contribuir a millorar la vida de les persones.”
Per Aleix Prat, director del Clínic Barcelona Comprehensive Cancer Center,“aquest esforç compartit ens permet continuar avançant en el desenvolupament de teràpies innovadores i millorar la vida de les persones amb càncer. La implicació de la ciutadania, dels centres educatius i, enguany també, del teixit empresarial, és clau per accelerar la recerca i fer possibles nous tractaments que, d’altra manera, trigarien més a arribar als pacients.”
Lectura que es transforma en recerca
El model de Girem Full! parteix d’una idea senzilla i poderosa: convertir la lectura en suport a la recerca contra el càncer. Cada llibre llegit i cada ressenya aportada activen una donació de 20 euros gràcies als padrins de lectura, que fan possible el finançament d’hores de recerca.
En aquesta tercera edició, la campanya ha fet un pas endavant amb la incorporació d’empreses com a padrins de lectura i participants, reforçant la capacitat de mobilització i recaptació del projecte.
L’impacte de Girem Full! ja es pot veure en la recerca. Els 328.000 euros captats en les dues edicions anteriors han contribuït a la contractació de personal investigador i tècnic, a l’adquisició de material de laboratori i als estudis de qualitat i validació necessaris per avançar en la creació d’un CAR-T per a tumors HER2+, desenvolupat íntegrament al Clínic. Aquest treball és un pas clau per poder iniciar el primer assaig clínic amb aquest nou tractament.
Amb els 352.000 euros recaptats enguany, el projecte continuarà reforçant aquesta línia de suport i consolidant un impacte que es tradueix en talent investigador, recerca al laboratori i més capacitat per avançar en nous tractaments contra el càncer.
Article publicat a Núvol, clica aquí per llegir l'article sencer
Pla de Foment de la Lectura: Llegir és un dret!
El Ministeri de Cultura d'Espanya ha presentat oficialment el seu nou Pla de Foment de la Lectura 2026-2030, batejat sota el lema Llegir és un dret! Aquest projecte es convertirà en el full de ruta que articularà totes les polítiques públiques relacionades amb el llibre i les biblioteques a l'Estat espanyol durant els següents cinc anys.
L'acte de presentació ha tingut lloc a la Fundació Ortega-Marañón, liderat pel ministre de Cultura espanyol, Ernest Urtasun, i la directora general del Llibre, del Còmic i de la Lectura, María José Gálvez, que han estat acompanyats per un grup d'experts, format per Fernando Flores, Alicia Sellés, Luis González, Paulo Cosín, Carlota del Amo i Pablo Morillo, que ha participat en la redacció del document.
La gran novetat d’aquest pla rau en el seu enfocament conceptual, elevar la lectura a la categoria de dret. Amb aquest nou paradigma, l'administració pública assumeix la responsabilitat de garantir l'accés als llibres en igualtat de condicions, entenent l'hàbit lector com una eina clau per al desenvolupament d'una ciutadania plena i enfortiment democràtic.
«Volem que l’hàbit de la lectura sigui inherent a totes les vides, a totes les persones, a totes les cases d’aquest país», ha declarat el ministre Ernest Urtasun. «Protegir el llibre i la lectura és, sens dubte, protegir els valors, les llibertats i els drets que funden la nostra democràcia».
Per part seva, María José Gálvez ha destacat que el pla neix «de l'escolta i de les aliances amb el sector del llibre», després d'avaluar els resultats de l'estratègia anterior (2021-2024).
Cent mesures estructurades en cinc eixos
El pla contempla un total de 100 mesures concretes (20 per cada línia d’actuació) que seran avaluades mitjançant indicadors d’impacte. Els cinc eixos principals són:
- Accés a la lectura: centrat a eliminar les desigualtats territorials, econòmiques i cognitives. Es potenciaran els projectes a zones rurals o en risc de despoblació, es reforçarà la xarxa de bibliobusos i s'ampliarà el catàleg accessible de la plataforma digital eBiblio.
- Sostenibilitat i bibliodiversitat: destinat a donar suport a la transició ecològica de les llibreries de barri i a blindar la diversitat lingüística de l’Estat. També cerca protegir la llibertat de creació davant de la censura i l'homogeneïtzació cultural.
- Lectura i salut: un dels eixos més innovadors. El pla recull evidències científiques que vinculen la lectura amb la millora de la salut mental. Es capacitarà el personal de la sanitat pública i s'aliarà amb el cos de pediatria per receptar la lectura des de la primera infància.
- Infància i adolescència: l'objectiu ja no és que els joves llegeixin més, sinó que llegeixin millor, fomentant l'atenció sostinguda davant de la dispersió digital. S'impulsarà el còmic, la mediació a les xarxes socials i s'ha anunciat que Barcelona acollirà el congrés internacional IBBY el 2028.
- Internacionalització: amb origen en els debats de Mondiacult 2025, Espanya buscarà consolidar-se com a pont cultural entre Iberoamèrica, Europa i el Mediterrani, reforçant els ajuts a la traducció i la presència a fires internacionals.
Un pressupost històric per al sector
Per dur a terme aquestes mesures, el Govern ha pressupostat una inversió total de 82,7 milions d'euros, fet que suposa duplicar la dotació del pla anterior i un increment del 25% anual a la inversió.
Aquesta quantia, que serà gestionada gairebé íntegrament per la Direcció General del Llibre, servirà per consolidar i ampliar els ajuts públics a la creació literària (amb especial focus al còmic) i per finançar el creixement exponencial d'usuaris que està experimentant el servei de préstec gratuït digital eBiblio.
Més informació
Descàrrega del pla
Jornada de formació “De l’oferta cultural accessible a l’audiència: el repte de comunicar”, dimecres 1 de juliol a l’Auditori de l’ONCE
El proper dimecres 1 de juliol de 2026, des del Servei de Desenvolupament Empresarial i l’Àrea de Públics de l’ICEC en col·laboració amb la Direcció General de Drets Culturals, Creació i Biblioteques, organitzen la VII Jornada d’accessibilitat en el sector cultural, que porta per títol De l’oferta cultural accessible a l’audiència: el repte de comunicar. Es tracta d’una formació presencial i se centrarà en l’entorn de la comunicació accessible i com fer més propers els esdeveniments en formats accessibles. L’acte se celebrarà a l’Auditori de l’ONCE a Barcelona (carrer de Sepúlveda, 1 - 08015) de 9.15 h a 14 h.
La jornada posa el focus en els elements clau que fan possible una comunicació inclusiva dins l’àmbit cultural: la creació de continguts, les pàgines web, les aplicacions mòbils i els canals digitals de venda d’entrades. Aquests àmbits esdevenen fonamentals per a la implementació efectiva del Codi d’accessibilitat i per garantir que la informació cultural arribi a tots els públics en igualtat de condicions.
A través d’una ponència inicial i diverses taules rodones, la sessió abordarà els terminis d’aplicació del Codi en matèria de comunicació, així com els principals reptes i oportunitats que aquest planteja per al sector cultural. Es reflexionarà sobre com millorar la visibilitat de l’oferta cultural accessible, com s’està incorporant l’accessibilitat en els diferents àmbits creatius i de difusió cultural, i fins a quin punt aquesta informació arriba realment als públics que la necessiten.
La jornada també explorarà les estratègies de comunicació que poden afavorir una major connexió amb aquests públics, el paper de les agendes culturals accessibles i les implicacions dels processos digitals, com la compra d’entrades, en l’experiència global d’accessibilitat.
L’objectiu de la jornada és aprofundir en el coneixement del marc normatiu vigent, entendre el seu impacte en el sector i fomentar el diàleg entre els diferents agents implicats per avançar cap a una cultura més inclusiva i accessible.
La sessió s’adreça a professionals del sector cultural, incloent-hi persones creadores, empreses, organitzacions i entitats que desenvolupen la seva activitat en els diferents àmbits culturals i creatius, així com col·lectius que assessoren i donen suport a l’accessibilitat universal.
- Pàgina web de l'organisme
- Inscripcions
- Per dubtes o consultes, podeu contactar amb: sde.icec@gencat.cat
Biel Mesquida rep al Palau de la Música el 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Francesc Bombí-Vilaseca
El Palau de la Música rep el 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Biel Mesquida, amb una gran ovació i amb quatre estendards que com les quatre barres anuncien una divisa clara: “Poesia és lluita”. Així ho ha entès sempre, vivint a partir de dues premisses: estimar i escriure.
El primer a pujar a l’escenari és Lluís Llach, per cantar el Viatge a Ítaca, el poema de Kavafis que un dia quan tenien vint anys, recorda el músic, el poeta li va oferir dient-li: “Aviam si n’aprens d’una punyetera vegada”. Pocs dies després, tots dos cosien un manuscrit –no tenien grapes– i Mesquida el va presentar a un premi: el Prudenci Bertrana que va guanyar L’adolescent de sal. La confiança que es tenien i que es tenen.
“Has de pregar que el camí sigui llarg, / que siguin moltes les matinades”, diu el poema, i les matinades de Mesquida han estat moltes i molt llargues, amb joves com ell i Llach i ara amb joves com el duet Jansky –Laia MaLo i Jaume Reus–, que teixeixen un paisatge sonor amb flauta i electrònica i sons de la natura sobre el qual Blanca Llum Vidal recita poemes de Trast (LaBreu), l’últim i recent llibre de Mesquida.
“Biel Mesquida ha dit diu dirà la poesia en totes les formes possibles”, glosa Toni Clapés i parla d’un “ull poètic” que “esgarrinxa enxarpa esgarrapa encaparra” per confegir un text palimpsest amb versos de l’homenatjat per fer de la poesia un “espai de resistència” i parlar d’escriptura, memòria, bellesa, creació poètica, eros, territori, solitud i amor.
Després, Pepa López recita un fragment del text dramàtic Els missatgers no arriben mai fent d’Enone, dida de Fedra. Acompanyada de Borja Penalba, Maria del Mar Bonet li recita Blaus i sol de roses blanques, un poema de Blai Bonet fet cançó amb música de Toni Parera, i després s’alternen, amb música de Jansky altre cop, Mireia Calafell –poemes de Carpe momentum – i Adrià Targa, el clàssic Lluita de classes d’El bell país on els homes desitgen els homes, de títol tan explicatiu com els seus versos.
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich –entitat que convoca el guardó–, contrasta poemes del primer i de l’últim llibre de Mesquida, amb 53 anys de diferència, però amb “la mateixa intensitat”, i recorda el “lector voraç i escriptor precoç” que va fer una entrada fulgurant duent “les lletres catalanes a la modernitat literària” i treballant “per la llibertat de les persones i dels pobles, també del nostre, a Catalunya i als Països Catalans, contra el regionalisme i la disgregació, contra la minorització i l’esquarterament cultural que ataca per totes bandes”.
Article publicat a La Vanguardia, clica aquí per llegir l'article sencer
La fira d’espectacles literaris Litterarum de Móra d’Ebre clou l’edició amb més diversitat geogràfica i de disciplines
Litterarum, la fira d’espectacles literaris, tanca l’edició amb més diversitat geogràfica i de disciplines. El programa s’ha nodrit durant cinc dies de propostes de poesia, narrativa, teatre, música i circ a Móra d’Ebre i amb activitats prèvies a les noves subseus de Reus, Tivissa, Calaceit, Tortosa i Morella. L’organització treu pit d’haver fomentat contractacions entre artistes i una quarantena de professionals culturals. Un d’ells, el tècnic de cultura de la Ràpita Pau Lleixà, ha reivindicat la qualitat de la fira. “La programació és molt completa i dona l’oportunitat de veure espectacles de petit i de mitjà format de la literatura, també ebrenca, que són molt difícils de trobar en altres poblacions. És una fira única”, ha afirmat.
El programa de la 19a edició de Litterarum ha comptat amb espectacles de totes les disciplines artístiques i amb el denominador comú de la literatura en català. La diversitat geogràfica ha estat un dels elements que l’organització ha potenciat de nou amb aliances i vincles amb institucions, administracions i entitats dels Països Catalans. Un camí pel qual segons el director de la fira, Lluís-Xavier Flores, cal continuar apostant en futures edicions. En aquest sentit, l’organització treballa per connectar el certamen amb noves entitats de l’Alguer i la Catalunya Nord. “Possiblement ens falta una proposta de cine, i ja ens ha arribat una oferta de l’Alguer. No hem acabat aquesta edició i ja en tenim una de l’Alguer!”, ha celebrat.
Una quarantena de professionals culturals
Més enllà de l’ampliació territorial, Litterarum augura continuar creixent en reconeixement i referència professional. En aquesta ocasió, fins a 37 programadors culturals d’arreu dels territoris de parla catalana han participat activament de les propostes repartides entre la seu principal (Móra d’Ebre) i les noves subseus (Reus, Tivissa, Calaceit, Morella i Tortosa). “Estem dins una àrea cultural i l’hem d’aprofitar per bé, per compartir coneixement, obres i entreteniment amb valors”, ha destacat Jaume Gomila, de la Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears. Amb tot, la voluntat de l’organització és la de mantenir aquesta línia de futur, com ha subratllat Flores a l’ACN.
Tot plegat permet que companyies artístiques i programadors com en Pau Lleixà, tècnic de cultura de l’Ajuntament de la Ràpita, es coneguin i vegin de primera mà les actuacions. “Penso que és feina de les sales, que hem de fer de saber programar aquestes companyies que fan espectacles magnífics, fan un treball excel·lent de difusió de la llengua, de difusió dels nostres autors i autores i val la pena que els programéssim i que el públic hi apostéssim també”, ha remarcat Lleixà.
La calor marca també la Fira del Llibre Ebrenc
La fira d’espectacles literaris se celebra a la vegada que la Fira del Llibre Ebrenc, que enguany arriba a la 23a edició. La calor de rècord de finals de maig ha marcat l’assistència de públic a la carpa situada a la plaça de Dalt de Móra d’Ebre, si bé s’han registrat xifres de vendes similars a l’any anterior. Com també és habitual, una vintena d’autors de les comarques ebrenques han vist en aquest esdeveniment una oportunitat per presentar les seves novetats literàries.
La pròxima edició de Litterarum té pendent tancar dates, que estaran condicionades per la celebració de les eleccions municipals de 2027. Així, podria comportar que la fira d’espectacles literaris es posposés fins després dels comicis.
Article publicat a Canal 21, clica aquí per llegir l'article sencer
Els nou pressupost de la Generalitat de Catalunya preveu invertir 574 milions en Cultura i 126 milions en Política Lingüística
Ara que el govern socialista de la Generalitat de Catalunya ha aconseguit lligar els pressupostos del 2026 pactant amb ERC i els Comuns, és el moment de desgranar els comptes de cada Departament. La consellera de Cultura, Sònia Hernández, pot treure pit d’haver aconseguit aprovar «el pressupost més elevat de la història, tant en números absoluts com en percentatge»: un total de 574 milions d’euros, que representen una mica més de l’1,8% del pressupost global de la Generalitat.
Els nous comptes suposaran una inversió de 76,8 euros en cultura per habitant. El Govern calcula que, sumant la despesa cultural de totes les administracions públiques de Catalunya –ajuntaments, diputacions, consells comarcals, etc.– enguany la inversió pública cultural total podria enfilar-se fins als 220 €/hab., acostant-nos a la mitjana europea. El Departament de Cultura és un dels que surt més reforçat amb aquests nous pressupostos, amb un increment de recursos per sobre de la mitjana de la resta del Govern.
Els 574 milions d’euros aprovats representen un increment del 41% respecte a l’any 2023, quan es van aprovar els darrers pressupostos, sota el mandat de Pere Aragonès. A més a més, la xifra inclou 50 milions extres respecte a la quantitat anunciada al març, quan el govern de Salvador Illa va presentar el primer projecte de pressupostos, retirat a última hora per a facilitar les negociacions de cara a la seva aprovació.
No obstant això, l’objectiu llargament reivindicat pel sector del 2% cultural, al qual es van comprometre la majoria dels partits durant les darreres eleccions, encara queda lluny, tot i que ens hi anem aproximant lentament i inexorable. Cal tenir en compte, a més, que fins ara les despeses en política lingüística depenien de Cultura, però d’ençà d’aquesta legislatura, amb la creació del nou Departament de Política Lingüística liderat per Francesc Xavier Vila, aquesta inversió va a part. De fet, els pressupostos del 2026 seran els primers amb una partida específica per a aquest Departament, perquè fins ara depenia dels recursos de l’antiga Secretaria de Política Lingüística consignats als pressupostos prorrogats del 2023.
Així, doncs, per tenir una imatge global de l’impacte cultural dels nous pressupostos caldria sumar els 574 milions d’euros de Cultura amb els 126 milions de Política Lingüística, que augmenta en un 113,5% els recursos destinats a aquest àmbit: la partida més elevada en la història de les polítiques lingüístiques a Catalunya. Enguany, la Generalitat destinarà 15,49 € per habitant en polítiques lingüístiques.
Mentre que el pressupost de Política Lingüística ha de servir, sobretot, per desplegar correctament el Pacte Nacional per la Llengua i consolidar el nou Departament, amb la creació de cinquanta-cinc noves places de personal, que triplicaran la plantilla dedicada a polítiques lingüístiques respecte al 2021, amb la posada en marxa de nous serveis territorials lingüístics a Girona, Tarragona i les Terres de l’Ebre, una de les partides més elevades del Departament de Cultura és la que correspon als ajuts i subvencions que, amb un total de 226,3 milions d’euros, representa el 43% del seu pressupost.
Article publicat a Núvol, clica aquí per llegir l'article sencer.
Fotografía de la consellera de Cultura, Sònia Hernández, compareix en comissió al Parlament de Catalunya per explicar el pressupost del seu departament | Enric Sitjà Rusiñol/ACN
Rome Book Fair 2026: fellowship program
La Fiera Nazionale della Piccola e Media Editoria – Più libri più liberi (PLPL), dedicada a editors independents, tindrà lloc a Roma del 4 al 8 de desembre de 2026. Ofereix un programa literari de cinc dies amb conferències, lectures, tallers de teatre, actuacions i presentacions.
La fira cedeix un espai de networking per a editors independents petits i mitjans que assisteixen a la fira i per a editors estrangers o agents literaris interessats a adquirir drets de llibres italians. El programa està obert als editors estrangers o agents literaris interessats en explorar noves oportunitats, contactes i negociacions amb editorials italianes. L’organització ofereix un programa de beques amb una taula personalitzada gratuïta durant la fira, tres nits d’hotel, dues jornades de visites i reunions amb editorials i llibreries a Roma, entre altres.
El termini de sol·licituds finalitza el dia 20 de juny de 2026.
Més informació:
La Fira Epíleg homenatjarà Maria Mercè Marçal i Josep Llunas
Reus es prepara per a un estiu culturalment intens amb el retorn de la Fira Epíleg, un esdeveniment que ja s’ha consolidat com una de les cites de referència del panorama literari independent. Aquesta quarta edició, que tindrà lloc al passeig de Sunyer, vol reforçar la seva aposta per les idees i els llibres "radicals i de proximitat", amb una oferta diversa que vol captar tant professionals del sector com públic lector.
Enguany, la fira manté el volum de parades de l’any anterior, amb 35 tendals que acolliran editorials independents, llibreries i entitats culturals. D’aquestes, dotze són de proximitat —tant de Reus com del Camp de Tarragona—, i la resta arriben de diversos punts dels Països Catalans. L’oferta editorial serà transversal, amb propostes que inclouen literatura infantil i juvenil, còmic en català, novel·la negra i assaig.
Una de les novetats destacades és la presència d’una caravana dedicada exclusivament a revistes en català, impulsada per l’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català). Aquesta iniciativa vol donar visibilitat a un format sovint oblidat i oferir un espai original per descobrir la història d’aquestes publicacions.
Un dels pilars de la Fira continua sent la participació de biblioteques municipals. Enguany, en seran 24, una més que en l’edició anterior. Cristina Barbé, cap de la Central de Biblioteques de Tarragona, ha destacat que “per a les biblioteques petites és com visitar un gran aparador”, ja que poden adquirir nous títols, fullejar novetats i establir contacte directe amb els editors. Aquesta jornada és clau per a l’ampliació ràpida de col·leccions, especialment en municipis petits.
Com és habitual, la Fira reconeix dues figures destacades de la literatura catalana: una de local i una altra amb projecció més àmplia. En aquesta edició, el protagonisme és per al reusenc Josep Llunas, destacat exponent del moviment anarquista del segle XIX, coincidint amb el 120è aniversari de la seva mort. També s’ha volgut posar el focus en una figura femenina i de gran rellevància literària: Maria Mercè Marçal, amb una programació que aprofundirà en la seva obra i el seu llegat.
Des de les 11 del matí i fins gairebé mitjanit, l’Epíleg oferirà una desena d’activitats per a tots els públics. Hi haurà espectacles familiars, com màgia; propostes lúdiques i culturals, com una taula rodona sobre Maria Mercè Marçal, conduïda per Xavier Graset, l’humor de Xavi Castillo, o el concert de The Prioratians, que tancarà la jornada.
Article publicat a Reus Digital, clica aquí per llegir l'article sencer
L’onzena edició del Forum Edita se celebrarà del 7 al 9 de setembre a Barcelona
L’onzena edició del Forum Edita ja té dates: se celebrarà els dies 7, 8 i 9 de setembre de 2026 a Barcelona. L’organització, a càrrec del Gremi d’Editors de Catalunya i la UPF Barcelona School of Management, ha avançat les dates perquè els professionals del sector editorial, agents culturals i persones interessades en el món del llibre puguin reservar-se ja aquestes dates per assistir a una nova edició d’una de les trobades de referència per al debat sobre el present i el futur de l’edició. El Forum Edita tornarà a tenir lloc a l’aula magna de la , al carrer de Balmes, 132-134 de Barcelona.
El programa del Forum Edita 2026 i l’obertura de les inscripcions es faran públics a mitjans de juny, en una data concreta que es confirmarà properament. Serà aleshores quan es donarà a conèixer el programa de continguts i ponents de les jornades, i la informació pràctica per formalitzar la inscripció.
El Forum Edita arriba a l’onzena edició després d’haver consolidat un espai de reflexió anual al voltant dels grans reptes del llibre i de l’edició. Segons explica l’organització, el projecte va néixer l’any 2016 amb la voluntat d’impulsar un fòrum en què es debatessin anualment “les grans tendències, les innovacions, els avanços” i també les inquietuds culturals i humanistes vinculades a l’ofici editorial.
La trobada reuneix habitualment professionals de l’edició, la distribució, les llibreries, les agències literàries, la creació, la gestió cultural i altres àmbits vinculats a la cadena de valor del llibre. En les darreres edicions, el Forum Edita s’ha plantejat com una cita per analitzar l’evolució del sector, compartir experiències i posar en comú mirades sobre qüestions que afecten directament el futur del llibre, des dels hàbits lectors fins a la internacionalització, la transformació digital, la intel·ligència artificial o els nous formats i tendències de consum cultural.
Les persones interessades podran consultar pròximament totes les novetats a través del web oficial del Forum Edita. Fins aleshores, reserveu els dies 7, 8 i 9 de setembre a l’agenda!
Més informació:
web del Forum Edita: www.forumedita.com
