Òmnium col·laborarà amb La Setmana per tercer any consecutiu

El president d'EDITORS.CAT, Ílya Pérdigo, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, en la signatura del conveni de col·laboració

Òmnium Cultural i EDITORS.CAT han renovat per tercer any consecutiu l'acord pel qual Òmnium col·labora activament i amb diferents accions, amb La Setmana del Llibre en Català, que enguany se celebrarà del 20 al 29 de setembre al Passeig Lluís Companys de Barcelona.

El propòsit de l’acord és comptar amb la capacitat mobilitzadora i de promoció de la llengua i la cultura catalana d’Òmnium Cultural a fi d’augmentar la difusió i l’assistència de públic a La Setmana.

Amb aquest conveni també es pretén impulsar les vendes de llibres en català durant La Setmana, així com potenciar l’assistència de visitants procedents de diferents punts del territori. Òmnium Cultural realitzarà una tasca de promoció de l’esdeveniment cultural a través de les diferents seus de què disposa l’entitat en tot el país.

Dijous 26, "El Matí d’Òmnium" a La Setmana

L’entitat defensora de la cultura i la llengua catalana organitzarà una programació especial d’activitats que tindrà lloc el matí del dijous 26 de setembre. Durant aquest matí, viurem converses amb autors, recitals i accions artístiques que contribuiran a fer promoció de La Setmana.

Òmnium donarà suport als itineraris literaris

Com cada any, EDITORS.CAT organitzaran una programació especial de rutes literàries per tot el territori, una de les activitats que més èxit i expectatives genera entre el públic visitant de La Setmana.

Com l'any passat, Òmnium participarà activament en la promoció de les rutes i promourà la participació de les seves seus en el desenvolupament de l’activitat, facilitant l’acollida dels autors i de les persones participants en les dates i hores previstes per l’organització. A més, els socis d'Òmnium gaudiràn d'un descompte en la contractació de plaça per a aquests Itineraris literaris.

Sobre Òmnium Cultural

Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre que defensa els drets civils i les llibertats dels catalans. Des del 1961, treballa per fomentar la llengua catalana, la cohesió social, l’educació i la cultura i té com a objectiu construir, a través d’aquests valors, una societat activa, crítica, integradora i cívica.

La importància de la tasca d’Òmnium radica en la seva trajectòria i la seva coherència. Impulsem campanyes de denúncia i sensibilització, esdeveniments i projectes culturals, de cohesió social i d’educació.

 

Més informació:


La Setmana, la gran festa del llibre en català, presenta la imatge de la 42a edició, amb nou espai i dates

 

  • El cartell d’enguany, elaborat per l’il·lustrador català El Marquès, vol plasmar la situació festiva -amb castells de focs i llibres- en el nou espai urbà, amb l’Arc de Triomf com a icona
  • El festival se celebrarà, de manera excepcional, al passeig Lluís Companys, sumant-se a la gran festa de celebració de la Mercé

Del 20 al 29 de setembre de 2024, Barcelona acollirà la 42a edició de La Setmana del Llibre en Català, el gran espai de trobada entre lectors, editors, llibreters i autors.

Aquest cop, i de manera excepcional, el festival del llibre en català canvia d’ubicació i de dates. La fira s’instal·larà al passeig Lluís companys i tindrà lloc del 20 al 29 de setembre. Tradicionalment, La Setmana se celebra al voltant de l’11 de setembre però per primer cop coincidirà amb les festes de La Mercè i se sumarà a la gran festa de la ciutat, oferint una programació festiva i literària per aquells dies.

Pel que fa al canvi d’ubicació temporal, és degut a la celebració de la 37a Copa Amèrica a Barcelona, però amb la idea de retornar més endavant al Moll de la Fusta, on la fira s’ha celebrat els darrers quatre anys.

Durant 10 dies el festival acollirà activitats per a tots els públics, amb presentacions, recitals i concerts, converses amb autors nacionals i internacionals i signatures, a més de moltes altres sorpreses.

En aquesta nova edició hi participaran 280 expositors entre segells editorials, llibreries i institucions, amb un total de 86 mòduls al llarg del passeig.

El comitè organitzador de La Setmana del Llibre en Català està encapçalat per Editors.cat i hi participen el Gremi d’Editors de Catalunya, l’APPEC, el Gremi de Llibreters de Catalunya, el Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya, el Consorci de Biblioteques de Barcelona, la Xarxa de Biblioteques Locals de la Diputació de Barcelona, l’ICEC, l’ICUBi l’Institut Ramon Llull. Així mateix, compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de la Diputació de Barcelona i del Ministerio de Cultura.

Castell de focs i llibres al cartell de la 42a edició

El cartell de la 42a edició de La Setmana ha estat elaborat per l’il·lustrador català Adrià Ferrer Marquès (Malgrat de Mar, 1988), més conegut com El Marquès.

La imatge de l’artista remet a les dues novetats de la nova edició: l’espai urbà del passeig Lluís Companys, amb l’Arc de Triomf com a icona; i la situació festiva de les festes de La Mercè, amb un gran castell de focs format per llibres.

Adrià Ferrer és un jove il·lustrador establert a Barcelona. Provinent del món de la música, ja va començar d’adolescent a dissenyar portades de discos, pòsters i samarretes. El seu estil combina el grafisme, el cartellisme mid-century i l’estètica de les tècniques d’estampació, combinant-ho amb l’elegància de les portades de jazz i un cert toc beatnik. Amb un clar regust retro, actualment treballa per al món de la música, la publicitat i pel món editorial, on va guanyar els premis Junceda de la Il·lustració catalana al millor llibre infantil (2020) i el millorllibre adult de ficció (2021).

La Setmana


Ilya Pérdigo, president d'EDITORS.CAT

Entrevista al president d'EDITORS.CAT, Ilya Pérdigo

Ilya Pérdigo, president d'EDITORS.CAT

Ja fa sis mesos, al juny de 2023, l’aleshores vicepresident primer d’EDITORS.CAT Ilya Pérdigo (Barcelona 1980, fundador i editor de Clandestina Editorial) va assumir la presidència de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana per la renúncia de Joan Abellà per motius professionals. Aquest gener, Ilya Pérdigo ha confirmat la seva continuïtat com a president, al capdavant d’una junta directiva ampliada amb algunes incorporacions.

 

Per a qui no el conegui: com explicaria breument qui és Ilya Pérdigo?

Ilya Pérdigo és un editor amb més de 20 anys en el sector, amb una trajectòria que inclou treball en una agència literària, dues editorials i experiència internacional a Mèxic. La meva vida sempre ha estat rodejada de llibres i he fet d'agent literari, de director comercial i d'editor.

Per què assumeix el repte de ser president d’EDITORS.CAT?

Assumeixo la presidència d'EDITORS.CAT perquè crec que estic preparat. Com deia, porto més de 20 anys al sector editorial. Des del 2015, formo part de l'Associació d'Editors, col·laborant amb grans presidents i participant activament amb editors de la mateixa junta. Crec que tinc una visió i un coneixement prou ampli del sector del llibre en català com per presidir l'Associació i, juntament amb la junta directiva que en forma part, poder impulsar l'estabilitat i la solidesa del sector del llibre en català.

Aquest gener s’ha renovat i ampliat la junta directiva de l’Associació. Quins són els principals canvis respecte a les juntes anteriors?

La decisió d'ampliar la junta aquest any s'ha pres considerant la creixent diversitat del món editorial. Amb els Estatuts de l'Associació establerts fa 30 anys, l'expansió permet una millor representació de les diverses tipologies del sector, adaptant-se a la variació actual del panorama editorial.

Junta Directiva d'EDITORS.CAT
Ilya Pérdigo amb tots els membres de la junta directiva d'EDITORS.CAT

Quin són els objectius principals que es planteja com a president?

Els meus objectius com a president i els de la junta directiva són donar estabilitat, fomentar el creixement de l'Associació d'Editors, i per tant, seguir mantenint la màxima representativitat en el sector del llibre en català.

Seguir dotant d'eines a les editorials que publiquen en català per poder treballar amb la màxima tranquil·litat, solidesa i garantia, reconeixent les necessitats de cada moment. En aquest sentit, hem de procurar que situacions com les viscudes aquests últims mesos per editorials catalanes no torni a passar.

Treballar i donar seguiment al Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya, amb el qual hi tenim dipositades moltíssimes esperances i que de moment ha començat complint amb els terminis marcats per a cadascun dels compromisos adquirits.

En aquest sentit, seguirem treballant per fer créixer la Setmana del Llibre en Català, tant a Barcelona com a tot el territori.

Seguir impulsant la internacionalització de la literatura catalana i tenir presència a les fires internacionals de Frankfurt, Londres, Bolonya i Guadalajara.

Treballem per fer de Sant Jordi una diada segura, professional i festiva.

Mantenir sempre totes les relacions amb els diferents gremis i associacions que formen part del sector del llibre i qualsevol entitat que pugui ajudar a donar solidesa al sector del llibre en català.

A més, abordarem tots els temes que van sorgint, com poden ser la llibertat d'expressió, la intel·ligència artificial i unes jornades editorials que estem organitzant.

Ilya Pérdigo, president d'EDITORS.CATQuina diagnosi fa de la situació actual del món del llibre en català?

Prou bona. Si la comparem amb el passat, comprovem que hi ha més diversitat editorial en català, hi ha més editorials que publiquen en català, hi ha molts més gèneres que es publiquen en català i, per tant, hi ha molts més continguts que es poden llegir en català. I dono una dada que crec que ajudarà a reforçar el que dic, l'any 1983, la primera edició de la Setmana del Llibre en Català es publicaven a l'any 700 títols en català, enguany, se'n publiquen 10.000 a l'any.

A nivell de lectors, la progressió és ascendent, si bé és cert que s'ha de seguir treballant per estabilitzar el nombre de lectors i per guanyar-ne més.

Hi ha diferents vies per sumar nous lectors, moltes de les quals s'estan implementant en el marc del Pla nacional del llibre i la lectura, tant en l'àmbit editorial com de sector.

"Assistim a la transformació de l'ecosistema editorial català, hem d'estar molt atents de com queda el nou mapa editorial i de distribució"

I quina lectura fas de la compra per part de Jaume Roures i Abacus dels diferents segells d'Enciclopèdia Catalana?

Fer una valoració ara mateix és complicat, tenim poca informació encara. En general, m'agradaria veure un sector menys concentrat però la situació és la que és i celebro que es pugui donar continuïtat a alguns segells importants del país.

Assistim a la transformació de l'ecosistema editorial català, hem d'estar molt atents de com queda el nou mapa editorial i de distribució.

Els últims mesos han estat molt convulsos, hi ha editorials que ho han passat molt malament i com deia abans, hem de procurar que això no torni a passar.

Darrerament les dades parlen d’una baixada en l’ús del català entre els adolescents. Tornen les polèmiques sobre el percentatge de català a les escoles… Creu que el català torna a viure un moment difícil?

El català, com a llengua minoritzada, requereix una atenció contínua i la implementació de polítiques per fomentar-ne l'ús.

Actualment, el català experimenta desafiaments en l'ús de la llengua entre els joves, coneixem les raons d'aquest problema, i per exemple, amb el Pla nacional de llibre i la lectura, es posa una especial atenció en l'àmbit escolar per poder millorar aquestes dades.

"el sector del llibre és la indústria cultural més important del país i és una de les que rep menys subvencions en relació amb el seu nivell de facturació"

Com valora el suport actual de les administracions al món del llibre en general i al llibre en català en particular?

Amb les administracions actualment hi ha una comunicació molt fluida, un contacte constant per detectar les necessitats del sector del llibre en català i de moment podem dir que estem treballant bé.

Tenim clar que volem arribar al 2 % d'inversió en Cultura, és imprescindible per a l'estabilitat del sector, i de moment, s'ha de dir, que les administracions estan complint. En aquest sentit, m'agradaria destacar que el sector del llibre és la indústria cultural més important del país i és una de les que rep menys subvencions en relació amb el seu nivell de facturació.

Junta Directiva d'EDITORS.CATFins a quin punt és clau que la Generalitat de Catalunya pugui aportar el 2 per cent del seu pressupost a Cultura?

Com deia, és clau i imprescindible per la solidesa i consistència del sector, a més d'acostar-nos als nivells d'inversió de molts dels països europeus.

Quines altres mesures es poden fer des de l’Administració per empentar el llibre en català? La implementació i desplegament del Pla nacional del llibre i la lectura? Alguna mesura més?

Com hem comentat fins ara, les mesures que s'estan implementant, tant dins del sector com de l'Administració, juntament amb el Pla nacional del llibre i la lectura, són moltes i molt diverses. Per tant, crec que en aquest moment és essencial concentrar-nos en aquestes accions existents més que plantejar-ne de noves. El PNLL ha requerit uns anys per a la seva elaboració, acaba de ser aprovat, i les primeres mesures s'inicien ara. Per tant, la tasca actual consisteix en treballar en cadascuna d'aquestes mesures, assumir els compromisos adquirits i avaluar-ne els resultats.

 

"Les principals amenaces per al llibre en català són la varietat d'oferta d'oci, l'ús de la llengua i certes polítiques"

 

Quins són els tres reptes estratègics més importants de la indústria editorial al nostre país?

Els lectors, la xarxa cultural (editorials, llibreries, biblioteques...) i els escriptors i guanyar en eficiència.

Quines són les principals amenaces per al llibre en català?

La varietat d'oferta d'oci, l'ús de la llengua i certes polítiques.

Està preparat el sector del llibre en català per a la digitalització del sector en general, amb la compra-venda online, els e-books, els audiollibres…?

Sí, jo crec que el sector del llibre en català està preparat per la digitalització, de fet, hi ha moltes editorials que des de fa temps digitalitzen els seus continguts i hi ha una conscienciació general de la necessitat d'oferir el màxim de formats possibles al lector. Evidentment, falten molts continguts, però a poc a poc, això s'està revertint.

En el cas dels audiollibres, el problema principal a dia d'avui són els costos, tot i que cal dir que s'estan duent a terme algunes polítiques que poden ajudar en aquest sentit.

S'ha de dir també que el llibre digital i l’audiollibre encara suposen un percentatge baix dins de la facturació general del món del llibre.

La intel·ligència artificial és una amenaça?

Preferiria no dir-li amenaça, però evidentment hem d'estar molt atents a tot el que pugui girar al voltant de la intel·ligència artificial. Hem vist ja com en certs àmbits culturals, tant literari com musical, com cinematogràfic, la intel·ligència artificial pot fer molt de mal. Per tant, som partidaris de la regularització, que s'ha iniciat a Europa, però que cal que sigui global.

Som conscients que en molts sentits la intel·ligència artificial pot ajudar en moltes àrees, però evidentment dins del sector cultural estem molt atents perquè defensem i defensarem sempre, entre d'altres coses, els drets d'autor.

Què es pot fer per millorar la situació del llibre en català al País Valencià, les Illes o a la Catalunya Nord?

No hi ha molt marge de maniobra, tot i així, tant des de l'àmbit privat i públic a Catalunya s'estan pensant diferents estratègies que puguin ajudar a resistir aquestes noves polítiques, tant al País Valencià com a Balears. En aquest sentit a l'Associació d'Editors hem creat una comissió de treball.

Respecte a la Catalunya Nord, igual, hem de pensar sempre en els Països Catalans.

 

"Hem d'intentar que la Setmana Llibre en Català es desenvolupi com a concepte, que vagi molt més enllà d'un festival, que arribi a tot el territori de parla catalana"

 

L’esdeveniment més important que organitza EDITORS.CAT és la Setmana del Llibre en Català. Després d’anys de gran creixement, com pot seguir creixent? I més tenint en compte que enguany haurà de canviar la ubicació i anar al passeig de Lluís Companys... Quin és l’objectiu d’enguany?

Efectivament, la Setmana Llibre en Català és l'esdeveniment més important que s'organitza des de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. És un festival que en els darrers anys ha crescut, s'ha consolidat i s'ha establert al Moll de la Fusta. Com bé comentes, aquest any se celebrarà al passeig de Lluís Companys. Es durà a terme en unes dates no habituals, com és del 20 al 29 de setembre, enmig de la Mercè, i ho agafem amb tota l'oportunitat que això mereix, amb la particularitat que això mereix, i amb el desconeixement i a l'hora l'oportunitat que això mereix.

Com podem créixer?

La idea és poder seguir ampliant l'oferta i alhora augmentar el públic assistent, fer créixer La Setmana, no només a Barcelona sinó a tot el territori. Hem d'intentar que la Setmana Llibre en Català es desenvolupi com a concepte, que vagi molt més enllà d'un festival, d'una trobada, d'una venda de llibres, d'una publicació de llibres, sinó que sigui realment un esdeveniment de país. Que durant les dates que se celebri La Setmana, a qualsevol ciutat o poble dels Països Catalans, la literatura catalana hi tingui molta més presència de l'habitual. Que a les escoles, durant aquelles dates, es treballi en més i major profunditat la cultura i la literatura catalana i en català. Que a les llibreries, biblioteques, casals, hi hagi molta més presència del llibre en català. Per descomptat, s'hauria de comptar amb una campanya comunicativa de país, àmplia i contundent. En aquest gran projecte hi ha de participar els departaments de Cultura, d'Educació, escriptors, editors, llibreters, bibliotecaris, revistes. TOTS.

 

Quin paper ha de tenir EDITORS.CAT respecte altres entitats del món del llibre com el Gremi d’Editors de Catalunya, la Cambra del Llibre de Catalunya i altres gremis com el de Llibreters o el de Distribuïdors?

EDITORS.CAT ha de mantenir el protagonisme dels darrers anys i tenir clars els seus principis. Ara per ara la relació amb tots els gremis i la Cambra és excel·lent, i penso que ha de seguir així; ens necessitem els un als altres i ens uneixen molts objectius comuns.

Per acabar… quin missatge voldria enviar als associats d’EDITORS.CAT?

Bé, el missatge seria el que he anat transmetent a l'Assemblea i a les diferents juntes i individualment a molts dels editors que formen part de l'Associació. Per mi és un honor i una gran responsabilitat ser el president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i que ho seré amb el màxim compromís. Sé que tinc una tasca important al davant i que estem llestos, que estem preparats, que amb la junta treballarem de valent, treballarem fort per tots aquests projectes que tenim entre mans. Projectes molt importants, projectes sensibles, projectes delicats, projectes engrescadors, i que tenim molt clar com ho volem fer, com volem treballar i, com deia, amb un gran compromís per la literatura en català i pel sector del llibre en català.

 

Entrevista: Sergi Larripa
Fotos: Manuel Medir


La llibreria Abacus Reus guanyadora del Concurs d’Aparadors 2023

La llibreria Abacus de Reus ha estat la guanyadora del Concurs d’Aparadors d’enguany, un aparador que ha representat tot l’esperit de la 41a edició de La Setmana. La cooperativa és un referent de confiança que busca l’equilibri entre l’impacte econòmic i el social de la seva activitat, apostant per la gestió amb equitat, participació i sostenibilitat.

Des del 2017, La Setmana organitza un Concurs d’Aparadors de Llibreries amb l’objectiu que el màxim nombre de llibreries de Catalunya dediquin els aparadors als llibres en llengua catalana i donar més visibilitat a La Setmana. Un concurs gratuït i obert a totes les llibreries de l’àmbit territorial de la llengua catalana, i que té com a premi 1.000 euros.

Des de La Setmana del Llibre en Català la més sincera enhorabona i moltes gràcies a totes les llibreries per participar-hi!

Més informació:


Subvencions per a l'edició d'audiollibres en llengua catalana, TERMINI EXHAURIT!

L’Institut Català de les Empreses Culturals ha publicat la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a l’edició d’audiollibres en llengua catalana i occitana (ref. BDNS 694880).

L’objecte d’aquesta línia de subvencions és donar suport a l’edició d’audiollibres en llengua catalana o occitana. S’entén per audiollibre el producte digital obtingut mitjançant la gravació de la lectura en veu alta d’un llibre imprès, susceptible de ser reproduït en dispositius electrònics.

El període de publicació dels audiollibres és de l’1 de novembre de 2022 al 31 d’octubre del 2023.

Els períodes per presentar sol·licituds són els següents:

  • Per a audiollibres publicats entre l’1 de novembre de 2022 i el 31 de maig del 2023, el període de presentació de sol·licituds és del 13 de juny al 6 de juliol del 2023, tots dos inclosos (El termini per a la presentació de sol·licituds d’aquesta convocatòria ha finalitzat!)

  • Per a audiollibres publicats entre l’1 de juny i el 31 d’octubre del 2023, el període de presentació de sol·licituds és del 26 de setembre al 2 de novembre del 2023, tots dos inclosos.

· CONVOCATÒRIA

· BASES

· TOTA LA INFORMACIÓ, DOCUMENTACIÓ I NORMATIVA

Us recordem que és obligatòria la tramitació telemàtica de les sol·licituds. Per poder-la fer cal disposar d’un certificat digital.

Us recomanem que llegiu atentament les bases.

Consultes:

  • L'horari d'atenció telefònica es de 9 a 14 h. de dilluns a divendres:
  • Per consultes sobre els continguts de la subvenció: 93 567 35 68 i 93 554 78 55
  • Per consultes sobre la tramitació telemàtica: 93 552 91 66

Ajuts a la producció editorial en català i en occità, TERMINI EXHAURIT!

L’Institut Català de les Empreses Culturals ha publicat la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a la producció editorial en català i en occità (ref. BDNS 694882).

L’objecte d’aquesta línia de subvencions és donar suport a les empreses editores en català o occità, per tal de garantir la producció i diversificació editorial en aquestes llengües.

El període de publicació dels llibres és de l’1 de novembre del 2022 al 31 d’octubre del 2023.

Els períodes per presentar sol·licituds són els següents:

  • Per a llibres publicats entre l’1 de novembre del 2022 i el 31 de maig del 2023, el període de presentació de sol·licituds és del 13 de juny al 6 de juliol de 2023, tots dos inclosos (El termini per a la presentació de sol·licituds d’aquesta convocatòria ha finalitzat!)

  • Per a llibres publicats entre l’1 de juny i el 31 d’octubre del 2023, el període de presentació de sol·licituds és del 26 de setembre al 2 de novembre de 2023, tots dos inclosos.

· CONVOCATÒRIA

· BASES

· TOTA LA INFORMACIÓ, DOCUMENTACIÓ I NORMATIVA

Us recordem que és obligatòria la tramitació telemàtica de les sol·licituds. Per poder-la fer cal disposar d’un certificat digital.

Us recomanem que llegiu atentament les bases.

Consultes:

  • L'horari d'atenció telefònica es de 9 a 14 h de dilluns a divendres:
  • Telèfons de contacte si hi ha dubtes sobre la línia de subvenció: 93 554 78 55 i 93 554 78 52
  • Telèfon de contacte per consultes sobre la tramitació telemàtica: 93 552 91 66

Roger Mas rep el Premi Difusió 2023

El passat 16 de setembre el cantautor solsoní, Roger Mas, va rebre el premi Difusió de La Setmana del Llibre en Català per la seva musicació de poetes catalans. Roger Mas ha estat l’escollit per la Junta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (EDITORS.CAT) com a mereixedor de la tercera edició del Premi Difusió.

El Premi Difusió és el reconeixement que EDITORS.CAT fa, en el marc de La Setmana, a una personalitat pública que destaca per contribuir de manera notable a la divulgació, foment, promoció i projecció de l’edició i la literatura en català en el seu espai professional. Va ser instaurat l’any 2021, essent el primer guardonat el periodista Xavier Grasset.

S'ha atorgat al músic Roger Mas, per la seva tasca incansable en els darrers anys per la promoció de la literatura catalana. Ha interpretat i popularitzat poetes com Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Miquel Martí i Pol, Eulàlia Anzizu Vila, Toni Gol i Roca, Amadeu Vidal i Bonafont, entre d’altres.

Inicia estudis de música i instrument als 5 anys de la mà del seu avi, Joan Solé i Costa. Comença l’activitat artística als 12 anys com a clarinetista i saxofonista. A partir del 1994 investiga les diverses expressions musicals del món sota el mestratge de Luis Paniagua.

L’any 1996, el Premi Èxit de Catalunya Ràdio representa el tret de sortida de la seva carrera com a cantautor. Des d’aleshores, deu discos, diversos premis rebuts per cada nou treball i l’ampli reconeixement de la crítica el converteixen en una figura de la cançó.

La seva música està inspirada en tres pilars: les músiques modernes, la d’arrel i els sons ancestrals del món. En les seves lletres mescla la llengua del carrer, la literària i els parlars que es van perdent. Se l’ha considerat «la veu més bonica que ha donat mai la cançó catalana» (Mingus B. Formentor, La Vanguardia) i en els últims temps ha actuat en països com França, Cuba, Itàlia, Uruguai, Sèrbia, els Estats Units, Hongria o el Brasil.

Ha estat guardonat amb més d’una vintena de premis i la seva discografia inclou els títols Les flors del somni (1997), Casafont (1999), En el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells (2001), dp (2003), Mística domèstica (2005), Les cançons tel·lúriques (2008), A la casa d’enlloc (2010) i Roger Mas i la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona (2012).

L’any 2013 va guanyar el premi sardanista Rotllana (atorgat per la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida), per combinar la música moderna amb la tradicional i els sons antics de bona part del món, amb lletres que són una barreja del llenguatge de carrer i les expressions literàries i ancestrals.

Reviu l’acte de lliurament del Premi Difusió 2023

https://www.youtube.com/watch?v=YDAIno5Ra1k

Més informació:


"La Setmana del rap de Josep Vallverdú", vist al Vilaweb

Article publicat a VilaWeb el 19 de setembre de 2023. Fes clic per veure l’article original

La trobada dels editors en llengua catalana va molt més enllà de xifres i vendes: és l’obertura d’un curs cultural que enguany arrenca amb una exhibició important de tremp intel·lectual i popular

Hi ha un home centenari, camisa vermella, afaitada impecable i barbeta blanca ben característica. S’aixeca i comença a recitar el que ell mateix anomena “El rap dels cent anys”. Darrere seu, sobre l’escenari, xavals que ni en somnis s’haurien imaginat allò que passava. Formen part dels grups de trap 31 Fam i Bounce Twice, i amb la seva estètica de banda de música urbana són a molta distància de l’elegància de l’home que recita el rap i que, contra tot pronòstic, els fa emocionar. Els músics han participat en un acte anomenat “Ens faltaran llorers” en què, a ritme de trap, han fet versions modernes o rèpliques del rector de Vallfogona –de qui enguany es commemora el quatre-cents aniversari– i de Josep Vallverdú, l’home del centenari, que no s’ha volgut perdre la festa i que s’emporta una ovació enorme, sentida i profunda del públic que ha omplert de gom a gom l’escenari de la Setmana del Llibre en català per retre-li homenatge.

Aquest ha estat, sens dubte, un dels grans èxits d’aquest certamen de la gran festa de les lletres que durant deu dies ha ocupat el Moll de la Fusta de Barcelona i que es consolida no tan sols com una fira de llibres sinó com el gran festival literari i cultural de Catalunya en la represa de curs. Les xifres oficials parlen de més de 60.000 assistents i d’un augment de facturació, però la Setmana, viscuda de dins estant, és una qüestió de persones, d’emocions, de retrobaments, quelcom que va més enllà i que passa per detalls petits, com ara, els regidors tècnics dels escenaris traient cada matí un poalet amb aigua al costat de les palmeres perquè els gossos s’hi abeurin. Detalls petits d’una humanitat fora mida d’un equip que ha de vetllar perquè es facin més de 300 activitats, que aviat és dit, i que malgrat que la processó vagi per dins sempre tenen un somriure per a tothom que puja dalt l’escenari i una solució per als qui són a sota.

És dissabte 16 i els expositors comencen a estar molt cansats d’una Setmana en què la calor ha tornat a ser la protagonista. Dins les casetes, sovint ha estat complicat de treballar amb aquesta temperatura, però la fira és plena de gent perquè el dia abans ha plogut a bots i barrals i, en canvi, no ha refrescat gens. Els actes suspesos no s’han pogut recuperar –entre els més importants, la celebració dels deu anys de Llegir en Català i l’anunci de la represa de la publicació de la revista L’Avenç–, però les signatures s’han mirat de reconduir i no hi havia hagut mai tants escriptors signant llibres a la vegada. Som molt lluny del divendres 8, quan la Setmana es va obrir al públic, som molt lluny dels nervis del primer matí, de les incidències amb la neteja de les casetes, dels transportistes que es perden per arribar al Moll de la Fusta (quin paper més galdós, el dels transportistes i els dels guardes de seguretat, on el català brilla per la seva absència), amb la tensió d’haver de tenir-ho tot impecable al cap d’unes hores. Es fan juguesques, fins i tot, sobre si s’aconseguirà de vendre un determinat títol o no, i algú diu que pagarà una cervesa si aconsegueix de col·locar un sol exemplar de la Història de l’odontologia a Eivissa i Formentera. És jugar gairebé sobre segur i, és clar, la cervesa no es paga.

Memòria de Martí Gasull

Arribar a aquests dos dies finals de la Setmana és ser a punt de fer el cim. Enguany, hem tingut sort i a la parada seixanta hem estat a tocar de l’escenari número 1 i hem pogut gaudir de bona part de la programació, com per exemple la presentació d’El vuitè cel, de Bernat Gasull, un dels grans llibres de muntanya editats recentment a casa nostra i que ens explica la tragèdia del Manāslu la tardor del 2012, quan onze muntanyencs de primer nivell internacional hi van perdre la vida per una allau. Entre ells, hi havia el seu germà Martí, un dels fundadors i impulsors de la Plataforma per la Llengua. El llibre l’ha editat Tushita, i l’acte serveix per a entendre que fer muntanya i alta muntanya era una de les maneres de fer país de Martí Gasull. El volum del germà és preciós i esdevé un llibre molt bell per a intentar d’entendre també la natura i la muntanya.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí


Subvencions per a la traducció al català d'obres no literàries. Ampliació de la dotació pressupostària. TERMINI EXHAURIT!

Departament-CulturaEl DOGC ha publicat la convocatòria en l’àmbit del foment de la llengua per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a la traducció al català d’obres no literàries per a l’any 2023 (ref. BDNS 675045).

Aquests ajuts van dirigits a les empreses editorials, tant persones físiques com jurídiques, amb domicili en un estat membre de la Unió Europea o associat a l’Espai Econòmic Europeu, quan el seu projecte tingui incidència a Catalunya, amb acreditació de distribució i comercialització.

L’objecte d’aquestes subvencions és promoure l’oferta en català d’obres no literàries en forma de llibre, escrites originàriament en qualsevol altra llengua.

Queda exclosa d’aquesta línia de subvencions la traducció al català de llibres de text; qualsevol manual formatiu, inclosos els universitaris; projectes de recerca, tesines i tesis; de revistes i butlletins, i de manuals i catàlegs comercials.

Es consideren despeses subvencionables les despeses de traducció i de correcció.

Aquests ajuts són compatibles amb els ajuts que concedeix l’ICEC per a la mateixa finalitat.

El període per presentar les sol·licituds és del 16 de febrer al 30 d’octubre de 2023 a les 14h!

Les despeses del projecte s’han de fer durant l’any natural de concessió o durant els anys anteriors. En el cas que hi hagi despeses d’anys anteriors, una part de la despesa s’ha d’haver fet durant l’any natural de la convocatòria o durant l’any anterior.

IMPORTANT: Segons el punt 18g) de les bases generals:
—18 Altres obligacions de les persones beneficiàries
Les persones beneficiàries han de complir les obligacions següents:
[...]
«g) Incloure el logotip del Departament de Cultura i l'expressió “amb el suport del Departament de Cultura” utilitzant el logotip corporatiu del Programa d'Identificació Visual (PIV) editat a la pàgina web en els elements informatius i de difusió de l'activitat objecte de l'ajut, si es fan amb posterioritat a la concessió de l'ajut, o aplicar les mesures de difusió alternatives que determinin les bases específiques, si escau.»

NOTA: S'ha ampliat la dotació de la línia de subvencions per a la traducció al català d'obres no literàries en 150.000 €. La dotació pressupostària inicial era de 260.000,00€. De manera que, actualment, el total de la dotació és de 410.000,00 €.

NOTA: S'ha tornat a ampliar la dotació de la línia de subvencions per a la traducció al català d'obres no literàries en 50.000 €. La dotació pressupostària inicial era de 260.000,00 €. De manera que, actualment, el total de la dotació és de 460.000,00 €.

Us recomanem que llegiu atentament les bases.

Aquest ajut és de tramitació telemàtica obligatòria.

NOTA: El compte justificatiu amb aportació de l’informe d’auditor només s’ha de presentar si l'ajut té un import superior a 60.000,00 euros, al qual fa referència les bases generals de subvencions, no afecta cap projecte si no supera aquesta xifra. Per tant, no és necessari per a cap de les sol·licituds que es presenten en aquesta línia de traducció d’obres no literàries.

Consultes:

Telèfons de contacte:

  • Tràmit de sol·licitud i de reformulació: 93 554 73 11 – jlancho@gencat.cat
  • Tràmit de justificació: 93 554 73 52 – aplans@gencat.cat
  • Contingut del projecte: 93 115 61 21
  • [Horari: de dilluns a divendres de 9 a 14 h.]

La 41a Setmana del Llibre en Català clou amb èxit i consolida el model de festival, assolint els 60.000 assistents

  • A l'espera de tancar xifres, les vendes han crescut un 20% respecte l'any passat

  • Pel que fa a l'assistència de públic, s'aconsegueix arribar als 60.000 visitants, un 15% més que l'edició 2022

  • L'organització està treballant amb l'Ajuntament de Barcelona per a celebrar, de manera excepcional, la 42a edició al passeig Lluís Companys, del 20 al 29 de setembre de 2024

La Setmana del Llibre en Català, el gran espai de trobada entre lectors, editors, llibreters i autors, ha tancat avui la seva 41a edició amb xifres rècord d’assistència i de vendes.

Entre el 8 i el 17 de setembre, més de 60.000 persones han visitat La Setmana atretes per l’àmplia oferta de llibres en català i les més de 300 d’activitats programades per a tots els públics, amb presentacions, debats literaris, concerts, tallers, itineraris literaris, recitals de poesia, signatures d’autors, taules rodones i converses, entre altres. Això suposa un increment del 15% d’assistents en comparació amb l’edició anterior.

Pel que fa a les vendes, a l’espera de tancar xifres definitives, les vendes han crescut un 20% respecte a l’edició 2022.

Aquestes xifres confirmen el festival del llibre en català com l’esdeveniment cultural referent del país i corroboren la vitalitat i bona salut del sector del llibre en català.

Nova ubicació temporal per l’edició 2024

El 2024, La Setmana del Llibre en Català canviarà excepcionalment la seva ubicació degut a la celebració de la 37a Copa Amèrica a Barcelona, però amb la idea de retornar més endavant al Moll de la Fusta.

L’organització està treballant amb l’Ajuntament de Barcelona per celebrar la 42a edició al passeig Lluís Companys, del 20 al 29 de setembre de 2024.

La gran festa del llibre en català

La Setmana és un dels esdeveniments culturals més importants del país per projecció, volum de negoci, assistents i difusió. És la festa del llibre en català i de totes les entitats, associacions i institucions que treballen per la llengua i el llibre en català.

Liderat per Editors.cat, del comitè organitzador també en formen part el Gremi d’Editors de Catalunya, l’APPEC, el Gremi de Llibreters de Catalunya, el Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya, la Generalitat de Catalunya, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’ICUB, Biblioteques de Barcelona, laGerència de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i l’Institut Ramon Llull. Compta amb la col·laboració del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i el Ministerio de Cultura.

El soci tecnològic de La Setmana és Parlem Telecom i són patrocinadors Catalunya DO, Romanyà Valls, Col·legi d’Òptics i Optometristes de Catalunya, Bonpreu – Esclat, Estrella Damm, Coca-Cola, Fundació Antigues Caixes Catalanes-BBVA i Transloan. Hi col·laboren Òmnium Cultural, CCCB, Ateneu Barcelonès, Port de Barcelona, Port Vell, Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, Associació de Joves lectors en català, SGAE i Textura. Són mitjans col·laboradors: CCMA, La Vanguardia, Flaixbac, Time Out, Diari Ara, Revista Núvol, Catorze i El Culturista.

Més informació: