Subvencions a la producció editorial en català i occità (antic suport genèric)
El DOGC núm. 7147 de data d’avui publica la Resolució CLT/1519/2016, de 15 de juny, de convocatòria de l’Institut Català de les Empreses Culturals per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a la producció editorial en català i en occità.
Els terminis per presentar sol·licituds són els següents:
- Per a llibres publicats de l’1 de desembre de 2015 al 30 de juny de 2016, el termini de presentació de sol·licituds és del 5 al 28 de juliol de 2016, ambdós inclosos
- Per a llibres publicats de l’1 de juliol al 31 d’octubre de 2016, el termini de presentació de sol·licituds és del 4 d’octubre al 2 de novembre de 2016, ambdós inclosos
El període de publicació dels llibres és de l’1 de desembre de 2015 al 31 d’octubre de 2016.
Informació d'interès:
"Ens hi va la vida", per Joan Carles Girbés, editor de Sembra llibres
Podríem començar brindant amb el got mig ple que tenim més autors, més editors, més títols i més lectors en català que mai abans en la història. I no mentiríem. Però caldria puntualitzar (ací el matís ho és tot) que no ens hi conformem. Perquè en volem més. Perquè en necessitem més. Perquè mereixem més. Em permetré d’incidir només en tres punts d’aquest ‘més’ que convindria revisar i, si pot ser, solucionar: els ‘desajustos’ (passeu-me el mot) territorials, l’oferta disponible i els premis literaris.
Si posem la lupa d’augment sobre les xifres macro, hi detectarem sense massa dificultat una primera anomalia evident: els índexs de lectura no són uniformes arreu dels territoris de parla catalana. La divisió administrativa ha distanciat encara més els hàbits lectors de Catalunya i les Illes i, sobretot, al País Valencià, on l’únic segment fidel sembla ser encara el que depèn de les prescripcions en l’àmbit educatiu. Lustres de governs amb poder absolut al País Valencià deixen un paisatge cultural desolador. Però ara que comença a escampar la polseguera després de la voladura controlada, s’endevinen ja les siluetes dels fonaments sobre els quals podem construir no només edificis nous, sinó també ponts d’unió entre territoris que ens enfortiran a banda i banda. Aprofitem-los i fem la reconstrucció sòlida i imparable!
El cas és que cap llengua que es vulga forta i (ai!) competitiva no passaria per alt la meitat, un terç, ni tan sols una quarta part dels seus potencials parlants i, per tant, lectors i, per tant (ai, de nou!), ‘consumidors’. Així doncs, per què les llistes dels llibres més venuts a Catalunya i les del País Valencià (cas que en tinguérem, que no en tenim) presenten tan poques coincidències? Per què ni tan sols els autors amb més vendes acostumen a ‘baixar’ de manera regular a fer presentacions i promocions? Per què els autors valencians, en general, tenen tan poc ressò mediàtic quan ‘pugen’? Moure autors per un territori allargassat i mar endins no és barat, i només pot compensar si hi ha bona recepció: lectors que omplin la llibreria i premsa que n’amplifique el ressò. I heus ací un punt clau d’aquesta mirada valenciana: sense mitjans de comunicació amb prou sensibilitat per a promoure (i cohesionar) la cultura pròpia no anem enlloc. Totes les parts, autors, editors, distribuïdors, llibreters, bibliotecaris, mitjans i un llarg etcètera de còmplices necessaris hem de fer possible que una mateixa llengua no es disperse en tres mercats inconnexos. Perquè mentre omplim Guadalajara (2004), Frankfurt (2007), Varsòvia (2016) o Bolonya (2017) de llibres en català, a cada nova edició de la Fira del Llibre, en ple centre de València, constatem abatuts la seua presència testimonial i irrisòria.
Els polítics fan política; els professionals del llibre ens hem de moure en paràmetres distints. Al costat, en paral·lel o al marge, si cal, del guió que redacten als seus despatxos. I hem de dedicar una part significativa del nostre temps a l’autocrítica constructiva, que serà l’única manera de no reiterar errades i millorar de cara al futur. Publiquem massa, els editors? O publiquem massa títols semblants, intercanviables, insubstancials? I mentre fem això (si és que ho fem), no deixem orfes de lectures una part dels potencials lectors que no combreguen amb els interessos de la majoria? Hi posem tota la passió possible en cada nou títol que proposem als lectors? És l’auge de l’edició independent la solució? Pot recaure el pes del risc i la innovació només sobre les estructures empresarials més febles? I si en compte de tractar de pescar tots en el mateix riu esquifit provem d’explorar afluents alternatius que renoven les aigües i augmenten el nivell hídric? Deixem per un moment d’empantanar-nos amb interrogants i metàfores per fer la primera (i última) citació, una afirmació d’Aniol Rafel, editor de Periscopi i company al col·lectiuLlegir en Català en aquesta mateixa sèrie d’articles que ens proposa Vilaweb: ‘No es tracta només de repartir millor el pastís, sinó de fer el pastís més gran (i amb més bons ingredients, posats a fer).’ Més ben dit, impossible.
I, finalment, ens convindria una reflexió sobre la necessitat (o no) de mantenir l’actual sistema de premis literaris subvencionats amb diners públics. L’època en què els guardons atorgaven una certa fama i uns pocs diners a l’autor ja han passat. La sobreabundància de premis els fa menys efectius en conjunt. El millor reconeixement per a un bon autor és cercar els lectors que la seua obra mereix, no la glòria efímera i els guanys a curt termini. I el sistema actual de premis literaris, majoritàriament monopolitzats per uns pocs grups editorials, necessita una revisió profunda que ningú no sembla disposat a fer. Si més no, una moratòria transitòria (quants premis nous s’han anunciat ja des que ha canviat el signe polític al País Valencià?) per reorientar-los, singularitzar-los perquè esdevingue un instrument efectiu per a despertar lectors i garantir el futur. Perquè puguen assolir els que se suposa que són els seus objectius.
Per aconseguir resultats diferents, hem de pensar i actuar de manera distinta. Mentre les institucions analitzen i estudien i planifiquen i revisen i comissionen i pressuposten i pacten i es reuneixen i presenten i avaluen i anuncien i prometen i passa el temps, som nosaltres, els professionals del sector, la societat civil, els creadors, la gent de la cultura i la informació qui hem de continuar pencant no com sempre sinó millor que mai. Perquè a tots nosaltres ens hi va la vida. La resta canvia cada quatre anys (si menys no).
Joan Carles Girbés, editor de Sembra Llibres
_______
Clica aquí per accedir a l'article original, publicat a Vilaweb el 13 de juny de 2016
"Com pot créixer el nombre de lectors en català? Faves (mal) comptades", article de l'editor Aniol Rafel
Cada vegada que es fa públic un estudi sobre hàbits de consum cultural els pessimistes es posen les mans al cap per la constatació que a Catalunya només un lector de cada quatre llegeix en català. Els optimistes, en canvi, solen aferrar-se al fet que aquests darrers anys hi ha hagut un lleuger augment d’aquest percentatge, de manera que hem passat d’un 21,2% l’any 2011 a l’actual 26,4%. Per tal de contextualitzar aquestes dades, cal assenyalar que, segons que indiquen aquests mateixos estudis, aquells que s’identifiquen com a catalanoparlants llegeixen la meitat dels llibres en català (51%) i gairebé la resta (45%) en castellà, més un petit percentatge en altres llengües, mentre que aquells que s’identifiquen com a castellanoparlants llegeixen d’una manera molt més majoritària només en castellà (86%, per un 10,9% de llibres en català). Una altra dada que crida l’atenció, i amb això acabem el repàs de les xifres, és que els parlants d’altres llengües també tenen com a llengua de lectura el castellà (50,1%) d’una manera molt més habitual que no pas en català (13,3%).
És a dir, tenim que la meitat dels dits catalanoparlants, quan es tracta de llegir, ho fan en castellà, i en canvi molt pocs dels que s’identifiquen com a castellanoparlants llegeixen en català. Per què? Hi ha diverses respostes. La no-escolarització en català de les generacions més grans, la llengua d’accés a la literatura, l’estigma que ha arrossegat (i encara arrossega) el model de llengua utilitzat –en especial pel que fa a les traduccions, però no únicament–, l’oferta editorial disponible –abassegadorament favorable al castellà–, la visibilitat de les obres publicades en català respecte de les publicades en castellà –als mitjans de comunicació i a la societat en general– o fins i tot el rebuig que provoca, en una part de la societat, allò que es percep com a excessivament nostrat, i la llengua en aquest cas és material sensible.
Anem per parts, però. Avui dia tots els alumnes que surten de l’escola se suposa que tenen la capacitat de llegir en català i, alhora, cada vegada queden més poques persones que no van poder rebre l’educació en català. Tanmateix, faríem bé de preguntar-nos si realment tots els alumnes que surten de l’escola, malgrat la immersió lingüística, tenen realment adquirida prou competència lectora en català. En tot cas, és evident que l’escola és una de les principals vies d’accés a la lectura dels futurs adults (i per tant potencials lectors, mentre no es digui el contrari), de manera que és un dels punts on cal posar la lupa per veure si realment aconsegueix crear lectors o no, i sobretot per assegurar que no els destrueix. Un cop els joves surten de l’escola cal que tinguin accés a les obres que els facin connectar amb la literatura, i en aquest sentit cal que ens preguntem si l’oferta en català ha estat (és) sempre l’adequada.
Un altre tema recurrent que sol aparèixer com a resposta quan es fa l’exercici de preguntar a un catalanoparlant que llegeix en castellà quins motius té per a fer-ho és el de l’estigma que, encara avui, arrossega el model de llengua utilitzat, en especial (però no només) pel que fa a les obres traduïdes. La percepció generalitzada és que, a diferència del castellà, el català literari ha utilitzat un model de llengua que molts lectors consideren molt allunyat del propi. Aquesta percepció, que potser en algun moment es podia haver correspost amb la realitat, ja fa temps que no és sinó una rèmora que encara perdura malgrat les constants evidències en contra, i si en cal alguna prova concloent n’hi hauria d’haver prou llegint traduccions de qualsevol dels (bons) traductors amb què comptem avui dia en català.
També cal una reflexió profunda sobre l’oferta editorial disponible en català. Per una banda, perquè encara trobem a faltar molts títols que no estan disponibles en català però sí en castellà. Ara bé, cal ser conscients de la mida del mercat en l’una llengua i en l’altra. Per una altra banda, també és cert que hi ha una sobreproducció que inunda les taules de novetats de les llibreries (tal com passa amb el castellà, tot sigui dit). Es tracta, doncs, de publicar menys o de publicar més? Probablement es tracta de publicar millor. Ens hem de preguntar quantes obres publicades són realment necessàries, quantes prescindibles i quantes pot assumir el gruix dels lectors en català, i d’això en traurem que cal enfortir l’oferta editorial per assegurar que tenim accés a llibres sense els quals la cultura catalana es veu privada d’aportacions necessàries, sense les quals ens situem en una segona divisió que no ens correspon, i per assegurar també que no ens inunden títols que no tenen ni cap ni peus i que només aporten guanys als transportistes que carreguen els exemplars de la impremta a la llibreria, i de la llibreria al magatzem. Tot i que pugui semblar contraproduent, publicar menys (però escollint millor) milloraria la salut del nostre ecosistema editorial. Entre altres coses, permetria que els llibres publicats fossin llegits (si més no, potencialment) per més gent, de manera que totes les baules de la cadena del procés editorial se’n veurien beneficiades i s’allunyarien de la precarització a què es veuen sotmeses. Relacionat amb això, hi ha un altre gran problema que cal afrontar: la dificultat que comporta la professionalització d’un sector amb unes xifres que no quadren. Tenim escriptors excel·lents que no només no poden viure de l’escriptura (això també passa en molts altres llocs, malauradament), sinó que l’amateurisme al qual es veuen condemnats per les paupèrrimes xifres de vendes fa que no puguin dedicar prou temps de qualitat a la seva producció artística, i en alguns casos directament no s’hi puguin dedicar gens. Si volem tenir lectors en català també cal que els nostres autors puguin treballar en les millors condicions possibles per tal que ens ofereixin, a nosaltres i al món, les millors obres possibles, i per tal que això sigui possible també caldria que hi hagués una retribució justa que avui dia es dóna en molt pocs casos. Tot plegat és aplicable no només als autors; també val per als traductors, els correctors, els maquetistes, els il·lustradors i tots aquells (que són molts) que intervenen en el procés d’elaboració d’un llibre. A tots aquells que insisteixen a dir que els llibres són cars cal recordar-los una vegada i una altra tota aquesta gent que fa possibles els llibres a canvi de tan poc i per a, malauradament, tan poca gent. En aquest sentit seria pertinent de fer l’incís que els lligams entre les diverses terres de parla catalana no sempre són prou consistents, de manera que un mercat ja prou petit es troba encara més reduït. No oblidem que, per tal de poder estar en igualtat de condicions amb els llibres publicats en altres llengües, els preus que posem als llibres són, en realitat, molt inferiors als que tocaria si només tinguéssim en compte els costos i el públic potencial.
Els llibres publicats en català es ressenten encara d’un altre gran mal, el de la visibilitat, i en especial als mitjans de comunicació. La desproporció de mitjans que parlen (encara que sigui poc) de llibres publicats en català respecte del total és feridora, de manera que si no s’és consumidor d’aquests pocs mitjans que aposten pel català (i malauradament són lluny de ser majoria a casa nostra), la possibilitat de tenir notícia de les edicions en la nostra llengua disminueixen molt. Si comparem la invisibilitat de les edicions en català en mitjans d’àmbit estatal amb la paritat amb què en general es tracten les edicions en català i en castellà en els mitjans catalans ens surt com a resultat que la incidència que s’obté amb les edicions en català té un abast força limitat. Per sort, la tasca que fan alguns prescriptors (llibreters, bibliotecaris, periodistes, agitadors culturals) permet que la situació no sigui tan dramàtica com podria arribar a ser. De totes maneres, en una comunitat en què l’ús social del català no és majoritari, el paper dels mitjans, i en especial d’aquells que tenen més influència, és cabdal per a entendre on som. Posem-hi exemples: per què no hi pot haver un programa de ràdio o de televisió en horari de màxima audiència en què els llibres i la literatura siguin l’eix principal, per exemple? Per què passa tan poques vegades que quan hi ha una entrevista (a qui sigui) es pregunti pel darrer llibre llegit o recomanat? Situar la literatura com un dels eixos centrals de la societat amb accions com aquestes ajudaria a augmentar la importància social i el prestigi que es dóna als llibres. La indústria audiovisual també fa un paper important quan decideix apostar pel doblatge per sobre dels subtítols. En aquells països en els quals fins i tot els dibuixos animats per als nens són subtitulats es transmet el missatge inequívoc que llegir és positiu, ja que ens permet entendre millor què diuen els personatges dels programes de sèries i pel·lícules, és a dir, és una eina que ens obre la porta a la satisfacció, alhora que s’exercita sense esforç el múscul lector. Subtitular en català, doncs, seria una eina assequible que ens ajudaria a millorar els índexs de lectura. Recordem que l’origen del doblatge es troba en les xifres d’analfabetisme de fa lustres i que no tenen res a veure amb la realitat actual. Vivim en una societat en què l’acte lector va perdent prestigi, i competeix, sobretot, amb altres formes d’oci, i moltes d’aquestes altres formes d’oci és difícil de trobar-les en català, de manera que les cartes són marcades perquè sigui molt complicat poder guanyar la partida.
Tot plegat té lloc en un context en el qual, com explica Carme Junyent, el català és una llengua marcada. Ho deia parlant dels símptomes de la reculada del català, i explicava que si parles en castellà tot és possible, mentre que si parles en català ets d’una determinada manera, és a dir, que triar el català implica pagar un preu. Això també afecta la tria de la llengua en la qual llegim. Com que no vull que em situïn d’una determinada manera, no trio el català. L’ús social del català és, a cap i a la fi, la mare dels ous.
Tots aquests temes mereixerien una reflexió molt més profunda que aquestes poques ratlles, que només pretenen obrir la finestra al debat, a entendre que per canviar una situació complexa i desfavorable cal actuar en molts àmbits de manera coordinada i decidida.
Finalment, cal afegir que la majoria d’aquestes reflexions fan referència a aquells que ja llegeixen llibres, als que ja són lectors, però hi ha una bona part de la població que, de manera habitual, no llegeix. Ni en català, ni en castellà, ni en altres llengües, i és en aquest punt que tenim un altre dels grans reptes, segurament el principal. Cal que la gent llegeixi més, que la gent llegeixi millor, i que la gent llegeixi més i millor en català. Potser l’objectiu, doncs, no és només augmentar el percentatge dels que llegeixen en català, sinó que aquest percentatge sigui sobre una quantitat de població cada vegada més gran. Dit d’una altra manera, no es tracta només de repartir millor el pastís, sinó de fer el pastís més gran (i amb més bons ingredients, posats a fer).
______________
Cliqueu aquí per accedir a l'article original publicat a Vilaweb, el 7 de juny de 2016.
"Com pot créixer el nombre de lectors habituals en català?", per Montse Ayats, directora d’Eumo Editorial i presidenta de l’AELLC
El fet que per Sant Jordi a Catalunya es venguin més llibres en català que en castellà, quan la tendència habitual al llarg de l’any no és aquesta, té a veure amb diversos factors. En primer lloc, amb la tradició i les connotacions que té la diada de reivindicació de la cultura i la llengua catalanes. Parlant amb lectors que no acostumen a fer tria de llibres segons la llengua, reconeixen que per Sant Jordi compren i regalen llibres en català.
Però també té a veure amb un esforç col·lectiu del sector per fer públiques les novetats en català. Entre el gener i l’abril es fan diversos actes i activitats en biblioteques, llibreries, centres culturals d’arreu del territori. De manera que els lectors tenen moltes més oportunitats de saber quins llibres s’han publicat en català.
I, sens dubte, un altre dels factors que contribueixen a canviar la tendència és la presència més elevada dels llibres en català, dels autors, dels traductors… als mitjans de comunicació.
Ara, com que una flor no fa estiu, ni dues primavera, cal que treballem perquè no sigui un fet aïllat. Des del meu punt de vista hi ha una dada que em fa ser especialment optimista pel que fa a l’increment de lectors habituals en català en el futur més immediat: en aquests moments, els qui van ser escolaritzats en català ja tenen uns 35-40 anys i això vol dir que són persones que, després de travessar una etapa d’un cert abandonament de la lectura perquè hi sol haver altres prioritats, es reincorporen com a lectors.
I què ens cal perquè aquestes persones que es reincorporaran a la lectura escullin de fer-ho en català? D’una banda, que hi hagi una oferta més diversa, especialment en determinats àmbits com és ara la no ficció (per Sant Jordi les vendes d’aquest àmbit van ser inferiors en català que en castellà i això es correspon amb una oferta baixíssima en català). Al darrer informe d’hàbits de lectura, un 10% de les persones que deien que no llegien en català tot i que podrien fer-ho, ho justificaven dient que no trobaven el que buscaven. Cal doncs, que aquests lectors trobin el que busquen. Cal que els editors ens arrisquem i, probablement, cal que en alguns àmbits molt específics hi intervingui l’administració.
D’una altra banda, també es fonamental, per molt obvi que sembli, que els possibles lectors puguin conèixer i trobar amb facilitat l’oferta editorial en català. Cal que els títols en català es trobin als punts de venda, a les biblioteques.
I ens cal també que els mitjans de comunicació públics incorporin programes relacionats amb la lectura i els llibres, programes que han de tenir per objectiu seduir un públic no necessàriament lector habitual, que han de ser amens i que han d’aprofitar la feina dels clubs de lectura, les biblioteques, les llibreries o els nous fenòmens entorn de la lectura digital.
I, finalment, hem de consolidar esdeveniments com la Setmana, amb què podem donar visibilitat i mostrar la vitalitat i la diversitat de l’edició en català, al costat d’altres fires i festivals que es fan arreu del territori i que permeten de descobrir autors i segells i acostar la lectura i els llibres a aquest tipus de públic.
I, evidentment, mentre treballem perquè aquests lectors de 35-40 anys es reincorporin a la lectura en català, ens queden molts altres reptes: crear nous lectors, que els lectors esporàdics passin a ser lectors habituals o que la taxa d’abandonament de la lectura no sigui tan alta un cop deixem les escoles.
Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana
_______________
Aquest article es va publicar originàriament a Vilaweb, el 5 de juny de 2016. Podeu consultar l'article original clicant aquest enllaç.
L'Associació, Entitat Col·laboradora del “Future Industry Congress”, el 14 i 15 de juny al CaixaFòrum de Barcelona
L’Associació d'Editors en Llengua Catalana és entitat col·laboradora del “Future Industry Congress”, el congrés que tindrà lloc al CaixaForum de Barcelona, el 14 i 15 de juny de 2016.
“Future Industry Congress” és el congrés sobre indústria avançada, digital i connectada. Un espai a on conèixer les tendències i l’estat de l’art tecnològic de la fabrica del futur i la quarta revolució industrial. Recull la tradició de difusió tecnològica que tant ASCAMM com BDigital realitzaven abans de la fusió en el Centre Tecnològic Eurecat. Aquest congrés prendrà el relleu del BDigital Global Congress, referent a Catalunya sobre innovació digital que l’any passat va celebrar la seva 17a edició, i el Forum Ascamm, esdeveniment dedicat a la innovació en el sector industrial que va celebrar 10 edicions el 2015.
“Future Industry Congress” està organitzat per Eurecat Centre Tecnològic de Catalunya, que neix de la integració de diversos centres tecnològics catalans entre els quals hi ha: Barcelona Digital, Barcelona Media, Ascamm, Cetemmsa i CTM, i que engloba àmbits de coneixement transversals amb la finalitat d’acostar els avenços i les darreres tecnologies al teixit empresarial per confluir en solucions de més alt valor afegit.
Les inscripcions són gratuïtes fins a completar l’aforament.
Més informació:
Subvencions a la traducció d'obres no literàries de la Direcció General de Política Lingüística
Com a continuació de la circular núm. 010/2016 de data 8 de març, us anunciem que el DOGC núm. 7091 de data d’ahir publica la Resolució del Departament de Cultura per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions en l'àmbit del foment de la llengua catalana per a l'any 2016.
L’objecte d’aquesta convocatòria és promoure actuacions de les empreses per fomentar l’ús de la llengua catalana a Catalunya i inclou la traducció al català d’obres no literàries en forma de llibre o en qualsevol altre format d’edició (punt 2 de les bases i de la convocatòria).
Queden excloses les traduccions al català d’obres de caràcter literari, de llibres de text, de manuals universitaris, de tesis o tesines, de projectes de recerca, de revistes i butlletins, de catàlegs comercials i de llibres infantils i juvenils.
Les obres subvencionables han de ser editades abans del 30 de juny de l’any següent a la concessió de la subvenció, tenint present que les despeses del projecte s’han de fer durant l’any de la concessió i han de tenir un mínim de 105.000 espais. Es consideren despeses subvencionables les despeses de traducció i de correcció.
El període per presentar les sol·licituds és del 5 al 18 d'abril de 2016.
Us recomanem que llegiu atentament les bases i us recordem que és obligatòria la tramitació telemàtica de les sol·licituds. Per poder-la fer cal disposar d’un certificat digital.
Informació d'interès:
Subvenció a l'edició d'obres literàries d'especial interès cultural en català i occità
Com a continuació de la circular núm. 09/2016 de data 8 de març, us anunciem que el DOGC núm. 7091 de data d’avui publica la Resolució del Departament de Cultura per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, en l’àmbit de les lletres per a l’any 2016.
Concretament, publica la convocatòria al següent ajut de la Institució de les Lletres Catalanes:
EDICIÓ D’OBRES LITERÀRIES D’ESPECIAL INTERÈS CULTURAL EN CATALÀ I OCCITÀ
(punt 2 de les bases). S’hi inclou la producció i l’edició de títols individuals o de col·leccions d’obres de literatura en forma de llibre o en altres suports. Queden excloses les obres no literàries (que poden ser objecte de subvencions de l’àmbit de l’Institut Català de les Empreses Culturals), i també les obres de caràcter literari escrites originàriament en altres llengües i traduïdes al català (les quals disposen d’una línia de subvencions específica). No són subvencionables els llibres de text i els manuals universitaris.
espais. Cada sol·licitant podrà presentar un màxim de 5 projectes per aquesta línia de subvencions.
El període per presentar les sol·licituds és del 5 al 18 d'abril de 2016. Us recomanem que llegiu atentament les bases.
És obligatòria la tramitació telemàtica de les sol·licituds. Per poder-la fer cal disposar d’un certificat digital.
Informació d'interès:
Subvencions en l'àmbit de la cultura popular: modificació del termini de presentació
Com a continuació de la nostra circular núm. 011/2016 enviada el dia 16 del mes que som, us informem que el DOGC núm. 7087 ha publicat una Resolució per la qual es modifica el termini de presentació de sol·licituds corresponent a la convocatòria per a la concessió de subvencions en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic per a l’any 2016.
El període per presentar les sol·licituds és del 5 al 18 d’abril de 2016
Enllaços d'interés
