La Setmana, amb més activitats i variades que mai
Les activitats són una part central de La Setmana. En l’edició 2016 s’han programat 232 activitats. D’aquestes, 198 estan adreçades al públic adult i 34 als més petits. Les activitats es desenvoluparan a 3 escenaris exteriors que es troben dins el recinte de La Setmana, a l'Avinguda de la Catedral de Barcelona, i a dos espais interiors, previstos per a activitats puntuals: Cercle Artístic Sant Lluc i Casal del Metge.
Les editorials presenten les novetats de la tardor
La Setmana és el gran escenari per a la presentació oficial de la programació literària, en català, de la tardor. Les editorials aprofiten el marc de La Setmana per avançar les seves publicacions i presentar-les als lectors. Aquest setembre, són més de 150 les novetats, en català que arribaran a les llibreries durant la celebració de La Setmana.
Algunes de les novetats que es presentaran i tindran espai a La Setmana 2016, entre moltes altres, són:
- Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona (Edicions Proa)
- Curs de feminisme per a microones, de Natza Farré (Ara Llibres)
- Dies que acaben en una ampolla de Vichy, d'Andrea Rodés (Pagès Editors)
- Cavallers dins la tempesta, de Carles Rabassa, Premi Pin i Soler (Angle Editorial)
- Cavalls salvatges, de Jordi Cussà (reeditat per Edicions de l'Albí)
- La Noria i Gira Barcelona, Diversos autors (Comanegra)
- L'educació de l'empatia és possible, d'Anna Carpena (Eumo Editorial)
- Aprendre de lletres, d'Enric Prats (Edicions de la Universitat de Barcelona)
- Un segon fora del dubte, de Marta Pérez i Sierra (Editorial Gregal)
- El compromís d'una generació, de Josep Puigbó (Editorial Meteora)
- Un oceà de memòria, de Sebastià Bennasar (El Gall Editor)
- Agafi's fort el barret, senyora Jensen, de Diana Coromines (Mosaics Llibres)
- La mecànica de l'aigua, de Silvana Vogt (Edicions de 1984)
S’ha de destacar, també, la visita a La Setmana d'autors internacionals que presenten les seves últimes novetats editades en català. Els autors que ens visiten aquest any són:
- Grégoire Polet, Barcelona (Angle Editorial)
- Milo de Angelis, Tam de l'adéu (Edicions Saldonar)
- Serge Alternês (John Wainman) Live souls. Fotos inèdites de la Guerra Civil (Comanegra)
- Galina Míklinová, il·lustradora txeca
Parlem de Llibres
Tardes temàtiques de presentacions, a càrrec de periodistes i experts i dels autors dels llibres. Aquest any, comptarem amb aquests temes:
- Educació
- Gastronomia
- Ficcions
- Ciència i art
- Pensament
- Història recent
- Política catalana
- Ficció històrica
- Traducció
Fem una Moritz amb...
Cada dia, entre setmana, un periodista cultural conversarà amb diferents autors, sempre acompanyats d'una Moritz. Els autors que hi participaran són:
- Màrius Serra
- Natza Farré
- Ramon Solsona
- Xavier Antich
- Anna Ballbona amb Albert Forns
- Jordi Cussà amb Mathew Tree
Les firmes d'autors
Durant tota La Setmana, un total de 170 autors passaran per les diferents casetes dels expositors per signar els seus llibres.
Els matins de La Setmana
Dediquem el matí a un col·lectiu.
- El Matí dels il·lustradors
Les tardes de La Setmana
Tardes on es presenten llibres agrupats per temàtiques.
- La Tarda Negra
- La Tarda de Barcelona Ciutat Literària
- Tarda d’homenatges
Vespres de Poesia i música
Cada vespre ens acomiadarem amb un petit recital de poesia i música.
De passeig: itineraris Literaris.
Per tal de difondre els nombrosos espais de la Barcelona literària, La Setmana organitzarà 13 itineraris literaris per a redescobrir la ciutat a través dels seus llibres i escriptors. També hi haurà 1 itinerari en autobús, organitzat per TMB, que visitarà diferents escenaris literaris de la ciutat.
Per als lectors més petits
La setmana inclou moltes activitats infantils i familiars. S'han organitzat 34 actuacions, entre espectacles i conta-contes, diferents tallers (taller de creació de mitjons, el taller de la Gallina Míklinová..), les matinals festives, presentades pel Gènius i la Valentina, els personatges del portal de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, l'hora del conte, amb el suport de Biblioteques de Barcelona, la V Trobada de Personatges de conte (Geronimo Stilton, el Patufet, el Teo...), i La petita llibreria, un espai on els més petits podran llegir els seus llibres preferits i estar al dia de les últimes publicacions.
Celebrem!
Durant La Setmana, celebrarem alguns aniversaris.
- 5 anys i 25 llibres de Crims.cat
- 40è Premi de Poesia Josep Maria López Picó - Vila Vallirana
- 10 anys de la col·lecció de poesia "Alabatre" de LaBreu Edicions
- 30 anys d'Edicions Bromera
Lectures d’homenatge i commemoració
Cada dia, les tardes de La Setmana començaran amb una lectura de 10 minuts d'homenatge i commemoració d'autors. Aquesta activitat està organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes.
El dia de...
- El dia del País Valencià. Jornada organitzada conjuntament amb l'Associació d'Editors del País Valencià. Tot un dia dedicat als autors valencians.
- El dia de les revistes i la premsa en català. La Federació d'Associacions d'Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals impulsa l'iQUIOSC.cat amb una representació de les més de 500 publicacions. De l'aposta per La Setmana, en surt el Dia de les Revistes i la Premsa en Català: un 10 de setembre farcit d'activitats del sector editorial de la comunicació.
- El dia de l’ensenyament. Jornada Pedagògica organitzada conjuntament amb el Servei d'Ensenyament de la Generalitat i la Institució de les Lletres Catalanes, amb el suport de Coca-Cola. La jornada girarà entorn de "Promocionar la lectura Vs. ensenyar literatura”.
- El dia de les biblioteques. Jornada organitzada conjuntament amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona. Tot un dia amb les biblioteques públiques catalanes com a protagonistes. Trobada de 30 biblioteques públiques i els seus autors de capçalera.
- El dia de Ramon Llull. Tot un dia dedicat a diferents propostes que commemoren el 700 aniversari de la mort de Ramon Llull. Jornada organitzada amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes.
Premis literaris
La Setmana acull el lliurament i la presentació de diversos premis literaris.
- Premi BBVA Sant Joan de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA CX
- Premi Aurora Díaz Plaja
- Premi Núvol de contes
- Premi Pin i Soler
- Premi Lletra d'Or
- Premi Illa dels Llibres
- Premi Coca-Cola de Relat Breu
Rodes de premsa i presentació d'esdeveniments
Durant la setmana, es faran les rodes de premsa dels següents esdeveniments:
- Presentació Fira de la Muntanya Vic-Collsacabra. Convoca: AELLC i Ajuntament de Vic.
- Presentació del Festival de Poesia de Sant Cugat. Convoca: ILC i Ajuntament de Sant Cugat.
- Presentació del llibre Tam de l'adéu, de Milo de Angelis, (Edicions Saldonar)
- Presentació del llibre Live souls. Fotos inèdites de la Guerra Civil de Serge Alternês (John Wainman) Comanegra)
Vis a vis amb Santi Vila
El Club Tr3sC organitza aquest vis a vis amb el conseller Santi Vila. Serà dimarts 6, a les 19.00 h, al Cercle de Sant Lluc
Com fer créixer el nombre de lectors en català?
Al voltant d’aquesta pregunta, el diari Vilaweb ha publicat les opinions de diverses persones del món editorial, com el mateix president de La Setmana, Joan Sala, l’editor Aniol Rafel o l’escriptor Sebastià Portell. El dia 2 de setembre a les 20.00 h traslladarem el debat de Vilaweb a La Setmana. (Participants a confirmar)
Tast de parelles lingüístiques
El Consorci per la Normalització Lingüística, organitza aquesta activitat i també converses amb autors i experiències lectores.
Escola de Llibreters
El Gremi de Llibreters farà la sessió inaugural del curs 2016 - 2017 de l'Escola de Llibreters el dia 7 de setembre al Cercle Sant Lluc.
Més informació:
Trobareu tota la informació sobre aquests actes, itineraris, trobades... a la pàgina web de La Setmana, a l’apartat d'activitats: www.lasetmana.cat
La Setmana promou un manifest en defensa dels refugiats
La Setmana vol demostrar un cop més el seu compromís social i aquest any, preocupada per la situació dels refugiats, promou un Manifest que se solidaritza amb ells i que vol integrar tots els agents de la cultura escrita.
El Manifest es llegirà el 4 de setembre, en el marc d’un matí d’activitats dedicades als refugiats. Entre les 11.00 h i les 12.45 h hi haurà dues taules rodones dedicades a aquest tema, i a l’escenari infantil les activitats també hi estaran relacionades. A les 13 h totes les parades de La Setmana tancaran, i tot seguit es farà la lectura del manifest La Cultura escrita amb els refugiats.
El Manifest es presenta avui signat per una cinquantena d’escriptors que donen el tret de sortida perquè aquest manifest arribi a partir d’ara tot el sector editorial català àmpliament entès.
A continuació, la carta que explica les motivacions que han portat a escriure el Manifest i que s’enviarà a totes les persones que s’hi vulguin adherir (que també estaran convidades a la lectura del manifest el 4 de setembre), el text del Manifest i el llistat dels escriptors que ja s’hi han adherit.
Carta d’adhesió
Els darrers mesos un problema cabdal d’ètica i moral està demolint els fonaments de l’Europa civilitzada que coneixem. La dignitat humana dels milers i milers de refugiats que els diversos governs europeus s’han negat a acollir, abandonant-los miserablement a la seva sort, ha estat atacada de manera indecent.
Davant la conducta arbitrària dels diversos governs europeus, contrària a mostrar una mica d’humanitat, els qui participem des de diferents àmbits del món de la cultura escrita no ens podem quedar aturats. El llibre, la literatura i el pensament han estat durant segles una eina útil de coneixement i de transmissió de valors. Si no actuem en un moment en què un valor tan important com la vida i la dignitat de les persones és atacat de manera tan injusta, quina credibilitat tenim?
Tots estem tips de sentir que la literatura i les humanitats són bandejades, menyspreades i infravalorades, que no troben ni ocupen el lloc que els pertoca a la societat actual, no tenen visibilitat pública i han perdut el valor simbòlic de prestigi que abans representaven. Ara bé, si som honestos, potser també haurem de reconèixer que si fa uns anys el món del llibre i de la literatura –de la cultura escrita– solien posicionar-se col·lectivament d’una manera pública quan calia defensar qüestions fonamentals, darrerament més aviat sembla que tothom estigui callat, del tot capficats en el dia a dia.
Es tracta de donar el missatge públic que el món del llibre i la literatura s’involucra amb els problemes de la societat, els viu i actua. Potser així, mostrant obertament la nostra implicació i compromís amb què passa al món, exemplificarem i farem visible que el llibre, la literatura, és una eina útil i vàlida també avui dia per defensar uns valors i per lluitar contra la injustícia.
Manifest: "La cultura escrita amb els refugiats"
“No estem gaire convençuts que la paraula salvi, però sí que sabem que el silenci mata.” Metges sense Fronteres, en rebre el Premi Nobel de la Pau.
El llibre, la literatura i el pensament han estat durant segles una eina útil de coneixement i de transmissió de valors. Els sotasignats, escriptors, editors, llibreters i tots aquells que des de diferents àmbits participem del món de les lletres i la cultura escrita, des de la nostra responsabilitat professional i ciutadana, i considerant que en la qüestió dels refugiats s’han ultrapassat tots els límits ètics i morals dels valors essencials de la declaració universal dels drets humans, volem fer públic:
Denunciem que en la crisi social dels refugiats hem trencat el marc legal ètic i polític que preserva els drets dels civils i que un valor tan essencial com la vida i la dignitat de les persones està essent trepitjat. També convé recordar que segons el dret internacional tothom qui fuig d’una guerra té dret d’asil.
Exigim als governs europeu, espanyol i català que assumeixin la seva responsabilitat legal, política i moral de donar protecció a la gent que fuig de la guerra, que no es desentenguin dels milers de morts que la seva manca d’acció provoca dia rere dia, que no mirin cap a una altra banda ni es comportin de manera arbitrària. En definitiva, exigim als polítics que lideren o formen part dels governs implicats que emprenguin actuacions efectives que facilitin vies legals d’accés als refugiats i, una vegada per totes, entomin el repte de ser realment terra d’acollida.
Així mateix volem alertar els ciutadans que en la qüestió dels refugiats els pilars bàsics ètics i morals de dret internacional sobre els quals hem bastit la nostra societat estan en risc, que per mantenir-los cal defensar-los, i que cal tenir ben present que per més que alguns polítics menteixin, quan hi ha voluntat política i s’hi dediquen recursos és possible acollir refugiats de manera ràpida, organitzada i segura.
Amb els nostres noms i les nostres veus, volem contribuir a fer d’altaveu dels milions de persones que, com també ha passat en la nostra història, a causa de la guerra i les injustícies han hagut de fugir dels seus països i es veuen obligades a desplaçar-se forçosament a altres terres.
Adhesions al Manifest (a 19 de juliol de 2016)
| Ada Castells | Escriptora |
| Albert Forns | Periodista i escriptor |
| Andreu Martín Farrero | Escriptor |
| Anna Casassas Figueras | Traductora |
| APPEC | Editors de revistes i digitals |
| Arnau Pons | Escriptor i traductor |
| Arturo Sant Agustín | Periodista i escriptor |
| Associació d'Editors en Llengua Catalana | Editors |
| Associació Editorials Independents Llegir en català | Editors |
| Blanca Busquets Oliu | Escriptora i periodista |
| Blanca Llum Vidal | Escriptora |
| Care Santos | Escriptora |
| Carlos Zanón González | Escriptor |
| Carme Riera | Escriptora |
| Flavia Company Navau | Escriptora |
| Francesc Serès | Escriptor |
| Gemma Ruiz Palà | Periodista i escriptora |
| Gremi de Llibreters de Catalunya | Llibreters |
| Ignacio Martínez de Pisón | Escriptor |
| Isabel-Clara Simó | Escriptora |
| Jaume Cabré Fabré | Escriptor |
| Jenn Díaz | Escriptora |
| Joan Margarit Consarnau | Escriptor |
| Joan Sala | President de La Setmana |
| Jordi Coca | Escriptor i professor |
| Josep M. Espinàs | Escriptor |
| Josep M. Fonalleras Codony | Escriptor |
| Josep Piera | Escriptor |
| Julià de Jòdar Muñoz | Escriptor |
| Llucia Ramis Laloux | Narradoda i cronista |
| Maite Carranza | Escriptora i guionista |
| Maria Barbal Farré | Escriptora |
| Màrius Serra i Roig | Escriptor |
| Marta Ribera Ibañez | Editora |
| Marta Rojals del Álamo | Arquitecta i escriptora |
| Martí Sales i Sariola | Escriptor i traductor |
| Matthew Tree | Escriptor |
| Mercè Canela | Escriptora |
| Miquel Adam Rubiralta | Escriptor |
| Miqui Otero | Escriptor |
| Najat El Hachmi Buhhu | Escriptora |
| PEN Català | Associació d'escriptors |
| Pep Puig Ponsa | Escriptor |
| Robert Saladrigas | Escriptor |
| Roc Casagran | Escriptor i professor |
| Sílvia Alcàntara i Ribolleda | Escriptora |
| Victor del Árbol Romero | Escriptor |
La Setmana del Llibre en Català, del 2 a l'11 de setembre, batrà rècords
La Setmana del Llibre en Català, que es farà del 2 a l’11 de setembre a l’avinguda de la Catedral de Barcelona, creixerà fins a 150 expositors, fet que suposa un 28% més que l’any passat, segons ha informat aquest dijous en roda de premsa el president de La Setmana, Joan Sala.
Darrere dels expositors hi haurà 133 segells editorials, 15 llibreries i dues institucions, a més de 63 mòduls, un 17,5% més que l’any passat, que es distribuiran en un espai de 1500 metres quadrats dedicats a la lectura en català.
La celebració tindrà 235 activitats, 194 de les quals estan dirigides al públic adult i 34 als més petits; hi destaquen presentacions de les novetats de la tardor de les editorials, tardes temàtiques a càrrec de periodistes i experts, lectures d’homenatge, tardes de poesia i música, itineraris literaris i firmes de llibres, entre d’altres.
Una oferta molt variada
Entre les novetats d’aquesta edició hi ha la iniciativa ‘Fem una Moritz’ que comptarà diàriament amb periodistes culturals que parlaran amb autors com Màrius Serra, Natza Farré, Ramon Solsona, Xavier Antich, Anna Ballbona i Jordi Cussà.
Aquest any l’organització ha volgut demostrar el seu compromís social promovent el manifest ‘La cultura escrita amb els refugiats’, signat per 50 escriptors, que se solidaritza amb aquest col·lectiu i pretén integrar els agents de la cultura escrita a través de xerrades i activitats que se celebraran el diumenge 4 de setembre.
Un altre dels canvis és la introducció de nous mòduls que s’integren en l’estètica del Mercat de Santa Caterina, i incorporen els colors de la teulada per crear un petit recorregut que permetrà als visitants fer un itinerari per la Fira.
Podeu veure més informació sobre les activitats de La Setmana a aquesta altra notícia.
Organització
La Setmana està organitzada per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.
Formen part de la Comissió Organitzadora representants de les següents entitats:
- Associació Editors en Llengua Catalana
- Gremi d’Editors de Catalunya
- Gremi de Llibreters de Catalunya
- Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya
- APPEC, Associació de Publicacions Periòdiques en Català
- Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i Servei de Biblioteques
- Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB) i Biblioteques de Barcelona
Més informació:
La Setmana lliura el "Premi Trajectòria" per primer cop a una traductora: Anna Casassas
El Premi Trajectòria 2016, que des de 1997 lliura la comissió organitzadora de La Setmana del Llibre en Català, ha estat atorgat aquest any a la traductora Anna Casassas, pels mèrits contrets al llarg de la seva trajectòria. És el primer cop que el premi Trajectòria distingeix un professional de la traducció. L’acte de lliurament, que aquest any tindrà un caràcter especial, se celebrarà el dimecres 7 de setembre a 2/4 de 8 del vespre.
Els membres del jurat van decidir atorgar Premi Trajectòria 2016 a Anna Casassas per: "l'excel·lència de la seva feina en un àmbit no prou reconegut, la traducció." Anna Casassas és llicenciada en dret i va exercir l'advocacia durant set anys a Figueres fins que ho va deixar per dedicar-se exclusivament a la traducció literària, del francès i l’italià al català. Ha rebut el premi Mots Passants de la Universitat Autònoma de Barcelona per la millor traducció publicada el 2009 d'un llibre escrit originalment en francès: Manuscrit trobat a Saragossa, de Jan Potocki. L'any 2010 va obtenir, pel projecte de traducció de La cena de le ceneri, de Giordano Bruno, el Premi Vidal Alcover de l'Ajuntament de Tarragona.
"La reinterpretació literària, o sigui traslladar una partitura en francès o italià a l’harmonia del català, em sedueix com les veus del mar. En el fons, si em permeteu la metàfora, la traducció té quelcom de sublim i alhora rutinari (a vegades, per desgràcia també ordinari) que en més d’un sentit es pot comparar a la remor de les onades. Potser perquè, des que els humans som al món, les paraules tampoc no cessen mai d’anar i venir, d’evaporar-se i ploure." Anna Casassas
L'artista Jaume Plensa dissenya el premi per commemorar la vintena edició dels Trajectòria
El Premi Trajectòria, que des del 1997 es lliura anualment a un professional vinculat al món de la cultura catalana que hagi destacat en la seva divulgació, celebra enguany la vintena edició.
Per celebrar aquest aniversari, el president, Joan Sala, ha volgut iniciar una col·laboració entre un artista i La Setmana, que es mantindrà en pròximes edicions i que comença amb el reconegut escultor i artista català, Jaume Plensa. Plensa ha volgut cedir un dibuix digital a la guanyadora d’enguany. D'aquesta obra només hi ha tres originals: el que es lliurarà a l'Anna Casassas, un que quedarà exposat a l'AELLC i el tercer en poder de Jaume Plensa.
Tots aquells que vulguin tenir una reproducció d'aquesta obra la podran trobar a La Setmana, ja sigui en els tradicionals Punts de Llibre que s'editen cada any, com a la bossa de La Setmana.
Podeu consultar el palmarès dels anys anteriors al web de La Setmana, a l’apartat “Premi Trajectòria”.
Historial del Premi Trajectòria
- 1997 Avel·lí Artís Gener "Tísner"
- 1998 Lluís Millà
- 1999 Josep M. Espinàs
- 2000 Miquel Martí i Pol
- 2001 Maria-Antònia Oliver
- 2002 Josep Vallverdú
- 2003 Teresa Pàmies
- 2004 Josep M. Castellet
- 2005 Roser Capdevila
- 2006 Emili Teixidor
- 2007 Quim Monzó
- 2008 Josep Palau i Fabre
- 2009 Isabel-Clara Simó
- 2010 Maria Barbal
- 2011 Joaquim Carbó
- 2012 Lluís Permanyer
- 2013 Pep Albanell
- 2014 Carme Riera
- 2015 Lluís Bonada i Rosa M. Piñol
"Oferir una experiència de lectura en català millor que en qualsevol altra llengua", article de Joan Sala, director de Comanegra i vice-president de l'Associació
Com augmentar el nombre de lectors en català? En aquesta sèrie publicada a VilaWeb m’han precedit diverses veus molt autoritzades que han fet aportacions ben interessants. De manera que intentaré avançar a partir d’aquestes per no repetir idees.
La primera consideració que vull fer és que l’augment de lectors en català s’ha de perseguir de bracet amb l’augment del nombre de lectors en general; no són fenòmens separats i, avui, el drama principal és que la gent no llegeixi tant com voldríem.
Algunes dades per a l’optimisme: com apunta la Montse Ayats, les noves generacions tenen un coneixement del català molt més gran que la gent que vàrem estudiar en castellà i que vàrem aprendre el català de manera diguem-ne vocacional; per lògica, doncs, ja comptem amb un bon nombre de nous lectors en català. Això es veu a les darreres dades de l’informe sobre ‘Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2015’: a Catalunya, un 94,9% dels lectors és capaç de llegir en català sense necessitat de diccionari i, entre el 2011 i el 2015, el nombre de lectors habituals en català ha crescut d’un 5,2%; en aquest sentit, la dinàmica ens afavoreix.
Però cal tenir en compte també unes altres dades: aquests dos darrers anys, l’índex de lectors forts, que compren i llegeixen llibres amb freqüència, ha baixat gairebé d’un 3%. Del 55,3% de l’any 2013 al 52,5% el 2015. I un 39% de la població no agafa mai ni un llibre!
Afegeixo una dada que no ve d’aquest informe però que ens hauria de fer pensar una mica, si la relacionem amb l’últim percentatge. Amazon Espanya va fer una macroenquesta l’any passat entre els seus consumidors que revela, per exemple, que el 54% dels espanyols diuen haver començat a escriure, en algun moment de la seva vida, un llibre. Suposo que a Catalunya el percentatge no varia gaire, i si m’hi hagués de jugar res, encara diria que augmenta. Que al nostre país la xifra d’autors potencials sigui superior a la dels lectors habituals és gairebé demencial. Això no pas d’avui per demà i no és ni de bon tros un mal imputable al sector editorial. Entre el 39% de ciutadans que no agafen mai un llibre, doncs, és ben probable que n’hi hagi uns quants que n’hagin començat a escriure algun.
Que els índexs de lectura decreixin al mateix temps que augmenten els autors potencials ens pot arraconar a un atzucac paorós, com a sector i com a país. En la bossa d’autors potencials que no llegeixen hi ha un camí per recórrer que el sector no pot fer tot sol; no sé si requereix necessàriament de fer baixar la fal·lera productiva de la gent, però segur que requereix de fer entendre que si no es llegeix molt i amb qualitat no es pot escriure res que valgui mínimament la pena.
En les diverses intervencions que m’han precedit en aquesta sèrie, s’esmenta que només un 26,4% de lectors manifesta tenir com a llengua habitual de lectura el català, i s’insisteix a dir que la xifra és molt baixa, però cal tenir en compte que hi ha un altre 61% de la població que diu llegir ‘ocasionalment’ en català i només un 5,1% diu no llegir mai en català. Sens dubte, en la bossa dels ‘ocasionals’ hi ha el gran marge, i aquest sí que és només cosa nostra. La clau? Oferir-los una experiència de lectura millor de la que haurien tingut amb una edició en qualsevol altra llengua. És així de complicat, certament: fer llibres més bons.
Aquí voldria posar damunt la taula unes altres xifres: el darrer any s’han publicat a Espanya 59.920 títols en castellà (83,92% del total publicat) i 11.480 en català (16% del total publicat), és a dir, 71.400 títols que qualsevol català pot llegir, atesa la nostra condició de bilingües (deixo a banda els llibres publicats en gallec i basc). Això vol dir que tenim a la nostra disposició, pel cap baix, 48.440 títols en castellà sense versió catalana. Així doncs, jo mateix, que sóc el que en podríem dir un lector habitual en català (quan tinc les dues opcions trio preferentment el català, llevat que l’original sigui escrit en castellà), llegeixo molts llibres cada any en castellà, simplement perquè no puc obtenir-los en català o perquè l’idioma original era el castellà. No sóc pessimista pel que fa a la tria del català com a llengua preferent de lectura i com evolucionarà. Ho sóc una mica més respecte de la capacitat de publicació de títols en una llengua emprada per uns deu milions de persones, amb totes les dificultats que això presenta i en plena davallada dels índexs de lectura. Fer llibres millors amb un públic potencial més escàs, com demanava ara, no és fàcil, i demana no solament vocació, certa militància i una mica de bogeria, sinó sobretot intel·ligència.
Continuem veient què han expressat ja els que m’han precedit. Diu Josep Cots: ‘És en l’ensenyament on es construeixen els lectors i és en l’oferta editorial necessària i adequada on es remata i es consolida la feina feta a l’escola i a l’institut.’ En Sebastià Portell: ‘És un autèntic handicap per a la literatura catalana que els mestres i professors encarregats d’ensenyar-la als joves i nens no estiguin al dia de les novetats i les tendències que van apareixent.’ I afegeix: ‘Seria convenient, doncs, que les institucions fomentessin el reciclatge d’aquests docents mitjançant cursos gratuïts, o bé proposant incentius.’ Una altra oportunitat que no depèn directament del sector editorial, però que com a sector ens convé afavorir.
Què esperem? Cal augmentar el nombre de lectors urgentment. La correlació mostrada per l’Informe PISA entre el fracàs escolar i el nombre de llibres que hi ha a les cases dels alumnes és evident i fa feredat; això hauria de fer créixer ràpidament les llibreries de les cases catalanes (després ja debatrem de quina mena de llibres), i no sembla que passi per si sol.
Vull destacar, és clar, la importància que tenen per al llibre en català les grans manifestacions culturals que hi giren entorn: Sant Jordi, la Setmana del Llibre en Català i el nomenament de Barcelona com a Ciutat Literària de la UNESCO són clau en la difusió del llibre en català i en la integració natural en la vida de les persones. L’èxit creixent de la Setmana del Llibre en Català és un reflex d’aquest interès en augment del públic lector pel llibre editat en la nostra llengua i és una oportunitat de mostrar l’aparador col·lectiu de llibres ‘ben fets’ que dèiem abans.
La presència de nois i noies a la fira i les activitats en què participen em fan preveure un bon futur. Sempre que siguem capaços, això sí, d’engrescar-los amb llibres que els emplenin, on visquin aventures, on pateixin quan van veient que el llibre s’acaba pel delit de voler-ne més. No ho aconseguirem si en les lectures escolars els fem llegir llibres que potser sí que són imprescindibles, però que fóra bo que llegissin per iniciativa pròpia (que els arribarà) anys més tard, perquè sovint el que aconseguim és que avorreixin la lectura. En la pedagogia de la lectura també hi ha camp per córrer, i tant de bo aconseguim aviat una comunicació millor entre editors i educadors.
Finalment, cal remarcar la necessitat que els mitjans de comunicació, i molt especialment els públics, ens ajudin en aquesta tasca que creiem compartida. Justament mentre acabo aquesta reflexió, m’arriba la tristíssima notícia que TV3 reduirà la presència del llibre a les seves graelles –ja prou minsa–, per ‘motius d’audiència’. Si això és cert, caldrà tenir un debat a fons sobre quina és la missió de la nostra televisió pública i si el compleix prou satisfactòriament o no.
En resum, l’editor en català té una responsabilitat directa ineludible, la qualitat dels llibres, i unes quantes responsabilitats compartides que no admeten més pròrrogues.
_______________
Aquest article es va publicar originàriament a Vilaweb, el 13 de juliol de 2016. Podeu consultar l’article original clicant aquest enllaç.
Us interessa participar a fires internacionals del llibre? Dieu-nos-ho!
L’Institut Ramon Llull participa al llarg de l’any en algunes de les fires internacionals del llibre que se celebren arreu. Ocasionalment inviten editors a participar-hi oferint-los la possibilitat de fer ús del seu estand i serveis.
Des de l’Associació, i consensuat amb l’Institut Ramon Llull, hem cregut convenient estendre aquesta possibilitat a tots els associats que puguin estar interessats en obrir mercats internacionals.
Ens cal conèixer les fires internacionals que, més enllà de les fires de Frankfurt, Londres i Bolonya, més puguin interessar als nostres associats per traslladar suggeriments a l’Institut Ramon Llull.
Ens cal la vostra resposta, via correu electrònic (info@editors.cat), abans del 9 de setembre.
"L’augment de lectors en català i la política educativa i cultural que es promou", reflexions de Josep Cots, director d'Edicions de 1984
Si el 1930 Antoni López Llausàs afirmava que ‘cada cent catalans compren cinquanta llibres castellans, i no arriben a comprar catorze llibres catalans’, conclourem fàcilment que fins avui, si parlem en termes relatius, el percentatge de lectors en català es manté pràcticament igual –un 26,4% dels catalans que llegeixen algun llibre a l’any ho fan habitualment en català segons dades del 2015–, però, sobretot, ens confirma el que sabíem però que molts s’entesten a ignorar: que la castellanització de Catalunya prové històricament de les lleis que impedien l’ensenyament en català i del català a les escoles i, com a conseqüència, que el gruix de l’edició, tant la literària com la destinada a l’ensenyament universitari, la qualificació professional i l’accés al pensament universal en totes les disciplines es feia en castellà.
Els fets són tossuts i no cal daurar més la píndola: és en l’ensenyament on es construeixen els lectors i és en l’oferta editorial necessària i adequada on es remata i es consolida la feina feta a l’escola i a l’institut.
És a l’escola i a l’institut on cal evitar el divorci que hi ha entre l’aprenentatge literari i l’aprenentatge de la llengua. La literatura és l’ànima de la llengua. L’aprenentatge de la llengua pren cos intel·lectual i formatiu quan es fon i es modela amb la llengua literària.
Cal ampliar l’aprenentatge literari cap a la literatura universal ben traduïda en la nostra llengua i no circumscriure-la exclusivament en obretes que, per més nostrades que siguin, són perfectament prescindibles.
I cal que a les escoles s’acostumi els alumnes a llegir de manera sistemàtica (n’hi ha exemples, en aquest sentit).
L’altre aspecte de la qüestió és que quan parlem de guanyar lectors en català cal, per aconseguir-ho, salvar un escull imprescindible: la manca d’oferta de l’edició en català respecte de la que s’ofereix en castellà. I no pas pel fet que l’edició en castellà editi molts més títols, és que s’editen tots els indispensables per a una cultura, tots els que obren les finestres al món que ens envolta, tant en el camp de la literatura com en el de l’assaig en tots els ordres, i que ens proporcionen l’accés a la cultura universal. Tots els que per la influència de la informació i la formació globals els lectors demanen i necessiten.
És aquí on plora la criatura. Si entrem a les llibreries veurem que al taulell de novetats, tant de literatura traduïda, en tots els gèneres, com de l’assaig traduït, en totes les matèries, la presència del català és absolutament marginal i irrisòria (m’imagino que això sol ha de ser un problema per a les biblioteques a l’hora de fer les compres i oferir el que demanen i convé als seus lectors, per exemple).
Aquesta realitat significa que la majoria de lectors catalanoparlants s’inclinen a comprar en castellà allò que no troben en català i fa que l’hàbit de lectura en castellà es consolidi en la inèrcia que ja porta acumulada d’anys. Com s’explica que el 70% de la compra feta a Catalunya sigui en llengua castellana? Què fa que hi hagi aquesta enorme desproporció?
Parlo per experiència. Un editor català no es juga una milionada o un bon grapat de milers d’euros a traduir una obra, encara que sigui novetat, quan sap que es troba davant la indefensió d’un mercat captiu del castellà amb un diferencial potencial de lectors esfereïdor i d’una bona part de lectors catalans que llegeixen en castellà girats d’esquena, i quasi mai, quan l’obra ja ha estat editada en castellà, per valuosa i imprescindible que sigui per a la pròpia cultura. I totes aquestes obres són les que omplen els taulells, són les que seleccionen els llibreters perquè els proporcionen els ingressos, són les que alimenten els catàlegs de totes les editorials castellanes de fora i les d’aquí i consoliden la seva capacitat industrial. Només cal repassar les novetats d’editorials com ara Anagrama, Lumen, Tusquets, Alba, Acantilado, etc. En català no tenim cap editorial com Gedisa, Tecnos, Taurus, Crítica, Debate, etc., ni de més petites; les col·leccions d’assaig traduït són inexistents o ben minses, a les editorials catalanes…
Evidentment, els principals mitjans de comunicació de casa nostra estan girats cap a la modernitat, cap al present, cap a la novetat. Per tant, cap al castellà prioritàriament. Sense entrar en altres consideracions, que també hi són. I ja no parlem dels mitjans de fora i consumits aquí.
Avui dia només tenim una línia d’ajuda a la traducció literària d’altres llengües al català per part de la Institució de les Lletres Catalanes, amb una única convocatòria anual, que en la seva escarida dotació no té gens en compte la ferotge competència amb el castellà i la necessitat de respondre de manera immediata quan es produeix la demanda lectora i no al cap d’un any. És una relíquia històrica que perviu al llarg dels anys. De fet, ja ni ens recordem de quan es va crear.
La traducció d’altres llengües al català és doncs, per a mi, el moll de l’os, la segona pota, per a assolir el canvi en els hàbits lectors i transformar favorablement, a mitjà i llarg termini, el mercat del llibre en català.
Crec modestament que seria un error pensar que podem fer front i assolir algun objectiu deixant de banda l’ajut a les traduccions literàries i d’assaig al català, o bé que això es pot solucionar amb ajuts promocionals de tipus genèric, com ara ‘compreu llibres en català’, o bé particular, com ‘compreu-me el que acabo de publicar’. Fins i tot incentivant les llibreries per la venda en català. El pes de l’edició en castellà és tan enorme, els mitjans de comunicació estan tan abocats a la indústria castellana, que ofereix dia per dia les novetats internacionals en tots els ordres, que ningú no s’arrisca solet a canviar una tendència si no canvia de soca-rel l’oferta global en català.
És evident que fem algunes traduccions i que surten coordinades amb el castellà, sobretot, i quasi exclusivament, de novel·la, que tenen més públic, que busquen l’èxit i que poden confondre algú fent-li pensar que per això anem la mar de bé, però aquí s’acaba l’excepció, mentre el tant per cent de compradors en castellà i català es manté, com l’oferta, inalterable.
Pensar que un canvi en l’oferta es pot fer sense la implicació profunda, sostinguda i durant molts anys de l’administració catalana és com a mínim irresponsable. Tota la resta són articles de propaganda destinats a quedar bé o a justificar la incapacitat de tirar endavant les decisions que calguin. L’administració catalana, tant a Ensenyament com a Cultura, no pot amagar més el cap sota l’ala. Això val per a tots els governs que hem tingut, ja que el problema és endèmic. Depèn de nosaltres. L’augment de lectors depèn de la política educativa i cultural que promoguem. I, per favor: prou plans de lectura. Deixeu-nos tranquils! Estalviem propaganda i gastem el poc que tenim adequadament.
Article original publicat a Vilaweb, el 27 de juny de 2016. Accedeix a l'article original clicant aquí.
Estudi de l'AELLC: "Estratègies per a l'edició de llibres en llengua catalana"
Estudi encarregat per l’Associació, realitzat per Xavier Cubeles i Eurecat! el darrer trimestre de 2015. Es va presentar el febrer de 2016. Els àmbits temàtics de treball han estat:
- Posta en valor del llibre en la societat
- Modernització de les empreses
- Revolució digital i mercat editorial
Decarrega't l'estudi en format pdf clicant aquí
Joan Sala, director de Comanegra i vicepresident de l'AELLC, entrevistat a "La Odisea del Cuentista"
Soy hijo de Castellfollit de la Roca (La Garrotxa) y biólogo de formación, pero nunca me he dedicado a la biología, de hecho toda mi vida ha girado alrededor de la dirección de empresas. Mi ilusión es, precisamente, dirigir el proyecto Comanegra, algo que me llena totalmente.
COMANEGRA
Comanegra publica su primer libro en el año 2007. Durante aproximadamente 6 años fue un proyecto amateur y es en el año 2012 que pasa a ser un proyecto profesional con la intención de ocupar un espacio singular en la edición en catalán y castellano.
ENTREVISTA
¿Cuáles son tus primeros recuerdos con los libros?
En mi casa siempre hemos convivido con los libros. Mi padre era un lector compulsivo, y también mi madre y mi abuela leían. Crecí rodeado de libros, ocupaban buena parte de nuestra casa.
¿Quién te inició en el mundo de la lectura?
En una etapa inicial, evidentemente mi familia. Mi padre me compraba cada semana libros y comics, y mi abuela me contaba los libros que ella había leído, generalmente historias de aventuras que me hacían imaginar a mi mismo viviéndolas. Posteriormente, como estudiante, recuerdo especialmente al Padre Mateu Trenchs: él nos inició a muchos a una lectura más consciente en el colegio de los Escolapios de Olot.
¿Qué opinas sobre eso de que hoy en día la gente no lee?
No es cierto, la gente hoy día lee mucho, otra cosa es si le aprovecha lo que lee. Leemos cantidades ingentes de información día a día. La lectura puede ser solamente una distracción, pero para que te aproveche es fundamental ver qué y cómo lo lees. Creo que aquí esta el problema.
Estamos en la era de la inmediatez, acostumbrados a tenerlo todo ya y a ser bombardeados de forma continua por “emociones” que no requieren esfuerzo ni respuesta. ¿Cómo motivarías a los nuevos lectores para que se enganchen a las historias escritas?
Leyendo. Creo que leer es la mejor manera de coger gusto por la lectura. Es fundamental leer textos adecuados: cada persona tiene ritmos, conocimientos e intereses distintos y debe encontrar qué le gusta por él mismo. A partir de ahí, leer se convierte en una necesidad.
¿Cuáles fueron tus inicios en el sector?
En el sector editorial entré como socio fundador de Comanegra.
¿Qué consejo le darías a quién quiera dedicarse a trabajar en el mundo editorial?
Que piense qué le motiva. Para trabajar en este sector es imprescindible que la gratificación venga del interés por los libros y no por la remuneración, que es baja en general.
¿Son precisos los estudios específicos y los títulos para ello?
Son precisos los conocimientos, requiere de aprendizajes. Ahora bien: no creo en títulos, creo en las ganas de aprender y de trabajar con ilusión.
¿Cómo es la relación entre tu faceta de lector y la faceta de editor?
Evidentemente un editor debe sentir amor por los libros y ser un buen lector, de otra manera no tiene sentido. De mi pasión por los libros y la cultura en general viene mi faceta de editor.
¿De dónde surgió la idea de Comanegra?
Surgió de las conversaciones de un grupo de amigos, algunos vinculados al mundo editorial (otros no, como era mi caso). Decidimos crear una editorial para publicar libros que nos gustaría leer y no existían, así empezó todo.
¿Cómo fueron los inicios de Comanegra? ¿Cómo os acogieron?
Nos acogieron muy bien, sin duda el hecho de que tres de los socios fueran personas conocidas en el sector, especialmente en el mundo de las librerías, hizo que nos prestaran mucha atención.
¿Qué criterio seguís a la hora de escoger un manuscrito?
¡Que nos guste! Esto es esencial, luego viene lo demás: su comercialidad, su oportunidad, nuestra capacidad de financiarlo, etc.
¿Puedes describirnos vuestra línea editorial?
Nos gusta decir que nuestra línea editorial es muy ecléctica, lo que la define es que queremos hacer libros “bien hechos”, libros que sean interesantes y que durante todo el proceso de edición sean mimados por cada uno de los miembros de Comanegra.
La colección de las emociones me enganchó desde el primer número. ¿Cómo decidisteis apostar por estos formatos? ¿Cómo decidís cuál será el próximo título de la colección y cómo los descubrís? ¿Qué resaltarías de la colección?
Creemos que la colección esta muy bien planteada. Cuentos largos o si se quiere novelas cortas, que tratan de las emociones, cada libro nos habla de una emoción distinta. Leyéndolos, cualquier persona se reconoce en los protagonistas o bien reconoce a alguien de su entorno, sin decir a nadie lo que tiene que hacer, en ellos todos encontramos pistas sobre cómo mejorar como personas. Algunos títulos los encargamos específicamente a alguien que creemos puede tratar bien un tema, otros nos llegan como propuestas.
¿Qué ha de tener un manuscrito para que te llame la atención como editor? Y como lector, ¿qué buscas en una historia?
Ha de tener interés, tiene que estar bien escrito, luego ya depende de si es un libro de arte, uno de emociones, uno de cocina o un ilustrado infantil-juvenil. A cada texto se le piden cosas distintas, pero siempre un nivel alto de calidad en su ámbito.
¿Qué consejo le darías a un autor novel que busca editorial para su manuscrito?
Que lea mucho, me sorprende que aparentemente en este país hay mucha más gente que escribe que gente que lee. Recomiendo mucho, que antes de enviar un manuscrito a una editorial se pase por la página web de la misma y se analice si su manuscrito está en consonancia con la línea de esta editorial, nos ahorraremos tiempo todos y no tendrán la habitual sensación de que no te hacen caso. A Comanegra llegan una cantidad importante de propuestas diariamente, y muchas de ellas no llegarían si el autor hubiera visitado nuestra página web y hubiera mirado qué publicamos.
¿Qué ocurre en el interior de Comanegra, desde que llega un original hasta que lo encontramos en los estantes?
Comanegra es una editorial muy participativa, todos opinamos sobre todo, por tanto un original es aprobado por todos y en función de las necesidades se traduce, se corrige (tres veces), se maqueta, se crean los diseños de portada, se plantea su lanzamiento y comunicación, y se lanza al mercado con la esperanza de que funcione. El 80 % de todo ello se realiza dentro de la editorial, solo externalizamos algunas traducciones y siempre una de las correcciones.
¿Cómo enfrentáis el tema de la promoción? ¿Son útiles las redes sociales? ¿Y el boca-oreja? ¿Qué papel tienen los canales clásicos y las librerías? ¿Hasta dónde llega la influencia del editor? ¿Y la del autor?
Evidentemente utilizamos todo lo que tenemos a nuestro alcance. Con según qué libro nos decantamos más por redes sociales; con otros por la prensa tradicional. En el mundo del libro, el boca-oreja es fundamental siempre ha funcionado y seguirá funcionando. El papel de las librerías es definitivo: si tu libro tiene visibilidad será descubierto por el público; si no, vivirá en el ostracismo. Creo que cada editorial tiene que crear su propia marca, su imagen, y esta será apreciada por unos libreros más que por otros y así debe ser; creo que los libreros deben tener una actitud activa sobre los libros que venden. Por lo que se refiere a los autores, es evidente que uno conocido o uno más activo que otro en la promoción ayudan a vender, mientras un autor pasivo no ayuda nada (si ha hecho un buen libro, venderá, pero habrá que compensar desde la editorial el trabajo que no haga él).
¿Puedes recomendarnos alguna de vuestras novedades?
Destacaría L'enigma Arquimbau de Julià Guillamón, En mi barrio no había chivatos de Arturo San Agustín y el magnífico álbum ilustrado El niño tras la ventana.
¿Papel o ebook? ¿Cuál es tu opinión como editor y como lector?
A mi me interesa el libro en papel, las ediciones cuidadas de Comanegra pierden todo su sentido en ebook, nosotros hacemos libros-objeto i esto no puede transmitirlo el digital, sin embargo creo que hay un espacio para los libros digitales, especialmente en el campo de la narrativa. Hay que solucionar el tema de la piratería, en caso contrario será imposible pagar el coste de editar libros.
¿Las librerías: cadenas o de barrio? ¿Dónde se vende mejor? ¿Dónde prefieres escoger tu próxima aventura?
Creo que deben existir todas, de hecho soy usuario de todo tipo de librerías, cada tipología cubre necesidades distintas. Creo, como he dicho antes, que las grandes deben tener de todo y las pequeñas deben actuar como prescriptores de determinados libros en los que creen y no intentar tenerlo todo; actuando así siempre perderán la partida. Por otra parte, estoy muy interesado en la generación de libreros que actúan como “operadores culturales”, yendo mucho más allá de vender libros solamente, me refiero a los que realizan presentaciones diferentes, exposiciones de arte, tertulias culturales, etc…
¿Qué estás leyendo actualmente?
Por salud mental, con frecuencia leo novela negra, me sirve como evasión total, me limpia el cerebro, en estos momentos estoy leyendo Perdida de Gillian Flynn, autora que recomiendo.
¿Qué título recuerdas con especial cariño?
El viejo y el mar de Ernest Hemingway, una soberbia metáfora de la vida.
¿Nos recomiendas algún libro?
En el momento en que contesto esta entrevista, acaba de morir Umberto Eco, recomendaría su gran novela El nombre de la rosa. Creó escuela.
Fonts:
- Entrevista d'Isabel Del Río publicada al web La Odisea del Cuentista ) el 18 d'abril de 2016.
- Enllaç a l'entrevista original http://laodiseadelcuentista.blogspot.com.es/search?q=joan+sala
"Escriure menys, escriure millor. Editar menys, editar millor", per Xavier Aliaga, periodista i escriptor
Els índexs de lectura (de llibres) han esdevingut una obsessió per al món de la cultura. Especialment per al sector editorial i per a uns escriptors que han vist molt minvades les seues vendes i, per tant, la possibilitat de dedicar-se professionalment a l’escriptura i fer per aquesta via una literatura de volada i nivell. Un cercle viciós. Que hauria de trencar-se publicant menys i millor.
Fa uns dies, Aniol Rafel, editor de l’excel·lent segell Periscopi, llançava un lúcid article d’opinió que abordava la qüestió de com augmentar els lectors en català. Rafel deia si no seria el moment de preguntar-se si no hi ha massa llibres que es llancen al mercat, reproduint l’actitud del pescador frenètic que llança desenes d’hams al riu esperant que algun tinga èxit. Una allau contraproduent, que produeix literatura i pensament de mala factura que devalua el nivell general i bloqueja el gust per la lectura, sobretot pel que fa als nivells inferiors de la cadena, els més joves.
Davant d’això, l’editor proposava ser més selectius en les publicacions, tractar d’oferir els millors productes possibles, oferir als nostres lectors (i al món) obres amb vocació de perdurabilitat. Algú pensarà que es tracta d’una visió elitista, però com hem explicat en alguna ocasió, fins i tot els llibres concebuts per a públics extensos han de tenir un plus de qualitat escriptora, d’edició i d’il·lustració. Un plus de bon gust, de distinció. I connexió amb el món que ens envolta. L’autodevaluació per a buscar un nombre més gran de lectors, siguen joves o adults, és una pèssima inversió.
La reflexió del promotor de Periscopi era feta en clau de llengua catalana, però l’abast podria ser més gran. El diari El País publicava fa uns dies una informació reveladora: la publicació de novetats creix més que els índexs de lectura, la qual cosa condueix, en termes econòmics, a una reflexió evident: l’oferta supera la demanda. En català i, pel que sembla, també en castellà. Hi ha una inflació de títols i publicacions que no condueix enlloc i que acaba afavorint la llengua majoritària. Més enllà dels problemes de promoció lectora, d’invisibilització, de competència d’uns altres llenguatges, de canvi d’hàbits i d’un llarg etcètera, hi ha una qüestió pel que fa a la literatura (o la producció de llibres en català) que no es pot eludir més temps: s’ha de publicar menys i millor. Ajustar l’oferta a la demanda. O, millor encara, canviar la demanda modificant els criteris de l’oferta.
Hi ha una part de la responsabilitat que correspon al gremi d’escriptors i escriptores: s’ha d’escriure menys i millor, fer millors llibres, apostar per la qualitat i no per la quantitat. Malauradament, la via de professionalització que existia fa un temps, la d’escriure molts llibres, de molts gèneres, tractant de completar uns ingressos dignes, està barrada. S’ha acabat. L’única cosa que s’aconsegueix és inundar el mercat i fer que el pastís –que no és gran precisament, i menys encara en el País Valencià– es reduïsca dràsticament. Per a les editorials grans i tradicionals a l’engròs. Per a les petites i més exigents i especialitzades.
La gran qüestió és saber qui (i com) posa el collar al tigre de Bengala. Perquè mai no pots preveure quines vendes tindrà un llibre. I convèncer les editorials que el secret és la qualitat, en un moment de gustos banals i hàbits dispersos, és molt complicat. Educar el paladar dels lectors i l’autoexigència dels autors (que tenen més fàcil que mai publicar, gràcies a l’autoedició en les diferents variants), més encara. Les derivades educatives, econòmiques, socials, lingüístiques i culturals del tema són gairebé infinites. Però el que fem bé o malament ara marcarà el futur de la literatura.
Xavier Aliaga, periodista i escriptor.
_____
Cliqueu aquí per accedir a l'article original, publicat a Vilaweb el 17 de juny de 2016
