Sessió informativa sobre ajuts de l'Institut Ramon Llull
Dijous 6 d'octubre tindrà lloc a la seu del Gremi d'Editors una sessió informativa sobre les diferents subvencions que recentment ha convocat l'Institut Ramon Llull. La sessió, organitzada conjuntament amb el propi Institut, serà impartida per la cap de l’Àrea de Literatura i Pensament, Izaskun Arretxe.
El temari de la sessió se centrarà en les convocatòries publicades per l’Institut Ramon Llull:
- Subvencions per a la realització d’activitats de promoció i difusió exterior de la literatura catalana i de pensament
- Subvencions per a la traducció a altres llengües d’obres literàries i de pensament
- Subvencions per a la publicació a l’estranger d’obres il·lustrades de literatura infantil i juvenil
L’objectiu de la sessió és que tots aquells editors que hi estiguin interessats puguin informar-se d’aquests ajuts al sector del llibre i altres que també convoca l’Institut. Alhora, podran conèixer de primera mà quins són els criteris pels quals es regeix la seva concessió, així com resoldre tots aquells dubtes més comuns per facilitar la gestió de tots els tràmits relacionats amb la sol·licitud, la realització de l’activitat subvencionada i la justificació.
Dades de la sessió:
Data: dijous 6 d’octubre
Hora: 12.00h.
Lloc: seu social del Gremi (carrer València, 279, primera planta)
Ponent: Izaskun Arretxe, Cap de l’Àrea de Literatura i Pensament
Inscripció
Per tal de garantir una correcta organització de l'acte, és imprescindible que feu la inscripció telemàtica mitjançant l'enllaç “inscripció”, que trobareu al peu d'aquesta pàgina. Cal fer una inscripció per a cada persona de l’empresa que hi vulgui assistir.
Programa +PIME: les claus per a la millora de la competitivitat i l’eficiència de l'empresa catalana
El programa +PIME és una iniciativa d’Eurecat, AMEC, PIMEC i AEIC i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya. El programa està orientat a promoure els processos d’innovació de les PIMEs catalanes per a fer-la més competitiva, generadora d’ocupació de qualitat i creadora de riquesa per el conjunt de la societat.
+PIME ofereix
- Metodologia per garantir l’èxit de la innovació
- Acompanyament a l’empresa durant tot el procés
- Solucions integrals amb garantia d’industrialització
- Formació per fer de la innovació un procés permanent
- Consultoria tecnològica per accelerar els processos d’innovació
- Serveis d’R+D+i d’alta especialització en entorns digitals i industrials
Diagnosi tecnològica
+PiME ofereix a la pime la realització d’una diagnosi tecnològica que analitzarà:
- L’entorn competitiu de l’empresa
- Les competències i capacitats tecnològiques de l’empresa
- Els mercats potencials per a la diversificació de la seva activitat
Identifiquem per a la pime noves oportunitats i elaborem el full de ruta per assolir els resultats.
Formació i cofinançament
Ofereixen formació gratuïta dels gestors de la innovació de la pime, fins al 50% de cofinançament pels 50 primers projectes i 100 primeres diagnosis amb cofinançament del 50% bonificable.
Contacte
- Patricia Arcos
- Correu-e: patricia.arcos@eurecat.org
- Tel. 93 238 14 00
Díptic +PIME
PLUS_PIMEFes clic aquí per descarregar l'arxiu
Enllaços d'interès:
Subvencions de L'Institut Ramon Llull per a la publicació d’obres il·lustrades de literatura infantil i juvenil a l’estranger
El DOGC núm. 7209 a data de 20 de setembre ha publicat una Resolució de l’Institut Ramon Llull de convocatòria anticipada per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la publicació a l’estranger d’obres il·lustrades de literatura infantil i juvenil (exp. 02/L0125 U10 N) – convocatòria anticipada 2017).
Aquests ajuts tenen com a objecte regir la concessió de subvencions per al finançament de les despeses corresponent a la remuneració de l’il·lustrador d’obres il·lustrades de literatura infantil i juvenil (àlbums o llibres il·lustrats) de qualitat, sempre que l’obra compleixi les característiques que s’esmenten al punt 1.1 de les bases. Queden excloses les obres de còmic, novel·la gràfica i similar, així com l’autoedició.
Bases
Clica aquí per descarregar el fitxer
Persones beneficiàries
Poden ser beneficiàries d’aquestes subvencions les editorials, persones físiques empresàries o persones jurídiques, públiques o privades, espanyoles o estrangeres, que tinguin programada la publicació o la coedició d’obres il·lustrades de literatura infantil i juvenil el/la il·lustrador/a de les quals sigui una persona domiciliada a Catalunya. Per a poder ser beneficiaris d’aquestes subvencions cal complir els requisits que trobareu a les bases de la convocatòria.
Presentació de les sol·licituds
- Preferentment per via telemàtica a la seu electrònica de l’Institut Ramon Llull, utilitzant els sistemes de signatura electrònica corresponents.
Els ciutadans estrangers no residents que presentin les sol·licituds per mitjans telemàtics, s’han d’autenticar a través del sistema d’identificació a la seu electrònica amb usuari i contrasenya. L’Institut Ramon Llull s’encarrega de fer arribar d’una manera segura l’usuari i la contrasenya a les persones interessades després d’haver verificat la documentació que acrediti la seva identitat. Per a sol·licitar l’usuari i contrasenya adreceu-vos a Maria Jesús Alonso (mjalonso@llull.cat). - Per correu postal o presencialment a l’adreça:
Institut Ramon Llull
Avinguda Diagonal, 373
08008 Barcelona (Espanya)
- Per correu postal o presencialment en qualsevol dels registres i oficines que estableix l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Terminis de presentació
El termini de presentació de les sol·licituds per aquesta convocatòria anticipada és el següent:
- Des del 21 de setembre de 2016 fins al 30 de novembre de 2016, ambdós inclosos.
Més informació:
- Subvencions per a la publicació a l’estranger d’obres il·lustrades de literatura infantil i juvenil (convocatòria anticipada 2017)
- Seu electrònia de l'Institut Ramon Llull
Balanç de La Setmana 2016: objectius assolits
Com ja es va anunciar diumenge passat, La Setmana del Llibre en Català va tancar la 34a edició, la més gran de la seva història, amb la satisfacció d’haver assolit els objectius proposats.
La Setmana ha tornat a fer visible l’edició en català i la força del sector, que s’ha traduït per exemple en la participació, assolint una xifra rècord de 150 expositors. El foment de la lectura segueix sent una prioritat, i s’ha realitzat també gràcies a les més de 250 activitats programades. S’ha constatat, tot i així, un lleuger descens de visitants i de participants en les activitats (un 12,5% menys que a l’edició del 2015), que molt probablement ha estat provocat per la forta onada de calor viscuda a Barcelona durant la celebració de La Setmana i a les dates d’enguany, que coincidien amb l’agost i el final de les vacances. Tot i així, però, La Setmana ha superat les seves previsions, especialment pel que fa a les vendes.
El balanç global d’aquesta edició, en xifres, ha estat molt positiu. S'han facturat un total de 354.000 €, que signifiquen un 16,6% d'increment en relació a l'edició del 2015. No s'ha d'oblidar que en l'edició del 2015 ja es va aconseguir una xifra rècord de vendes. En dues edicions, La Setmana ha incrementat la facturació global en un 42,6%. Aquestes xifres de vendes demostren molt clarament la consolidació definitiva de l'esdeveniment com un dels més importants del país, així com la total normalització, riquesa i diversitat de l'edició en català.
En aquesta edició s’han venut 22.300 exemplars de revistes i llibres, un 8,9% més que en l'edició del 2015. Aquesta dada destaca que enguany s'han venut llibres de preu més elevat que en l'edició passada. Ara com ara encara no disposem del llistat total de títols venuts, però la sensació general de tots els expositors i de la comissió organitzadora és que es manté la tendència del 2015 en relació al percentatge de venda de novetat i llibre de fons.
Una part de l'augment de la facturació s'ha produït, sens dubte, per la presència de més expositors. El nou format (els nous mòduls) ha permès que pràcticament el 90% de l'edició en català de llibres i revistes, tingui presència a La Setmana.
Tal com declaraven diumenge els diferents actors del sector (editors, llibreters, distribuïdors...), La Setmana ja està consolidada. El model, l'excel·lent ubicació, l'aposta en ferm de tot el sector, la complicitat i suport dels patrocinadors privats, de les institucions públiques i el gran ressò als mitjans de comunicació han estat, sens dubte, les claus. Moltes gràcies a tots!
La comissió organitzadora ja ha començat a treballar en l'edició del 2017, una edició en la qual es pretén començar a donar forma al Saló del Llibre, on a més de La Setmana, s'hi puguin encabir espais professionals de discussió i debat del sector, així com donar visibilitat internacional a les empreses i a tots els actors del sector. Així mateix, es continuaran invertint tots els esforços necessaris per fomentar la creació de nous lectors.
Joan Sala, president de La Setmana, valora molt positivament aquesta edició i vol agrair a tots els implicats el suport i les facilitats rebudes per fer d'aquesta edició la més gran de la història.
Ens retrobem a la 35a edició de La Setmana, us hi esperem!
El 21 de setembre finalitza el termini per a les subvencions de la Institució de les Lletres Catalanes per a la traducció d'obres
El DOGC núm. 7201, a data del passat 8 de setembre, ha publicat la Resolució de l’OSIC del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de convocatòria de la Institució de les Lletres Catalanes per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la traducció al català d’obres literàries en altres llengües durant els anys 2016 i 2017.
El període per presentar les sol·licituds acabarà el 21 de setembre de 2016
- Bases (pàgina 10)
- Convocatòria
Més informació:
Entrevista de TV3 a Joan Sala, president de La Setmana del Llibre en Català
Entrevista a Joan Sala, president de La Setmana del Llibre en Català, emesa per Televisió de Catalunya el 5 de setembre de 2016.
Un any més, arriba una de les cites literàries més importants a casa nostra. És la Setmana del Llibre en Català, que aquest any arriba a la 34a edició. Anna Guitart entrevista el president de l'esdeveniment, Joan Sala, que ens explica els actes i les novetats d'aquest any.
Video
Cliqueu aquí per reproduir el video
“La gran dificultat del llibre en català és la visibilitat” Montse Ayats
Entrevista de Pau Garcia publicada a ViaEmpresa el 8 de setembre de 2016. Cliqueu aquí per accedir a l'article original
“La gran dificultat del llibre en català és la visibilitat”
Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, reclama fer present la lectura en la vida diària
Tot i que Sant Jordi encara queda lluny, els editors de llibres intenten captar l’atenció del públic més enllà d’un sol dia. Ja fa temps que ho estan aconseguint almenys durant l’inici de setembre, amb la celebració de la Setmana del Llibre en Català, que aquests dies viu la seva 34a edició. Montse Ayats gaudeix per primer cop aquest esdeveniment com a presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, càrrec que va assumir a principis d’any. La també directora d’Eumo Editorial reivindica la necessitat de fer més present la lectura i els llibres en la vida diària. Especialment la dels llibres en català, que segueixen intentant treure el cap a les llibreries davant una molt més àmplia oferta en castellà. A Catalunya, les editorials que publiquen en català amb prou feines superen el centenar.
Com està funcionant la Setmana del Llibre en Català d'enguany?
La valoració és molt positiva des del punt de vista de l'espai, ja que una de les feines d’aquest any era transformar-lo respecte les casetes de fusta que teníem. Hem crescut en expositors i les vendes de moment estan per sobre de les de l'any passat. Sí que hem notat que el primer cap de setmana hi ha hagut menys gent que en altres ocasions, segurament a causa de la xafogor que feia.
En el marc d'aquest esdeveniment han presentat les dades del 2015, on la facturació dels llibres en català va créixer un 3,2%. Una bona notícia?
Créixer per segon any consecutiu després de baixades continuades des del 2008 és important. Però aquest creixement és global, una part se l'emporta el text, l'altra la literatura, etc. El problema el tenim en la literatura infantil i juvenil, que ha baixat. Hem de veure què fem aquí perquè aquesta part també creixi. Hem de créixer fins a l'infinit? No, però està clar que l'oferta en català encara no està normalitzada i tenim possibilitats de créixer. Però també ens cal responsabilitat. Si volem tenir més lectors hem de tenir una oferta que arribi a tot tipus de públic.
Quin és l'estat de salut de les editorials que publiquen en català?
Sempre diem que tenim una mala salut de ferro. Falta arreglar moltes coses, però tenim voluntat de fer-ho. Sigui com sigui, crec que el més dur ja ha passat. Les empreses han fet reestructuracions de plantilles i s'han externalitzat molts serveis. No lliguem els gossos amb llonganisses però sí que hi ha l'esperança que la situació anirà millor que els darrers anys.
Parlava de reestructuracions empresarials. Com s'ho fan per ser rendibles?
En les dades del 2015 hem vist que el tiratge mitjà també ha baixat. Quan planteges el cost d'un llibre el reparteixes entre els exemplars que fas d'entrada. A efectes d'organització les empreses ja han fet tota la feina. S'han aprimat i sobre això ja no cal actuar. Hem de començar a seleccionar una mica més el que publiquem i buscar la manera que els llibres arribin als lectors. Al capdavall, la gran dificultat del llibre en català és la visibilitat. Quan entres en una llibreria no sempre el català té una bona presència, atès que a Catalunya també hi ha una gran producció de llibres en castellà. A més, hi ha la qüestió de la visibilitat i presència dels llibres als mitjans de comunicació. Una de les grans dificultats és com arribes al lector perquè sàpiga que existeixes. Hem d'aprofitar molt més les xarxes en què ho estem fent perquè el lector ens conegui i acabi comprant.
Aquesta reducció en la mitjana del tiratge dels llibres en català és tan sols a causa de buscar més rendibilitat o hi ha altres motius?
És per una qüestió pràctica, si no els vens els tens en un magatzem. Per tant, anem ajustant. Com que produïm més títols, si no creix el nombre de lectors has de reduir el tiratge. Ara bé, tampoc podem reduir gaire més si volem arribar a tot el territori, que és molt dispers. Però aquesta reducció també té a veure amb algunes de les publicacions que fem. A Catalunya tenim projectes de poesia i altres gèneres amb tiratges molt petits que han sortit més que en altres moments. Jo que sóc a Eumo, el tiratge de 1.600 d'entrada sovint no el fem. Potser en fem 1.000 i algú en fa de 400. El digital avui permet fer tiratges molt curts que t'ajuden a no tenir tant d'estoc al magatzem.
La mitjana de tiratge és de 1.698, però segur que l'augmenta les apostes segures de best sellers. Quin és el tiratge "real" d'un llibre en català?
Diria que és d'uns 800 o 1.000 exemplars. Si va bé ja reeditaràs, però amb aquestes xifres ja pots arribar a tot el territori. Evidentment, si és un llibre que entens que té moltes possibilitats, com una novel·la premiada, i necessites més entrada al mercat, en pots fer 2.000 o 2.500. La possibilitat d'imprimir a preus més econòmics també ajuda a regular més el tiratge.
Sigui com sigui, també hi deu influir l’estacionalitat amb dies com Sant Jordi...
Ens hem marcat unes dates i acabem encasellant l'any en Sant Jordi, la Setmana i Nadal. Són els tres períodes amb més oferta. Per Sant Jordi és el moment més àlgid, però també depèn molt del model d'empresa que tens. Les més petites treballen més a fons perquè els seus llibres durin tot l'any, però Sant Jordi té un impacte molt important per tots. Aquest any, on es va fer molta feina per posar en valor l'edició en català, els resultats han estat bons. Per tant, quan tots ens hi posem som capaços de donar al català una força important.
La reducció de la facturació en literatura infantil i juvenil és un tema que els preocupa. Què plantegen per recuperar-la?
Aquí ens preocupa la qüestió de reutilització i socialització. Les escoles consideren que els llibres de text són massa cars i decideixen socialitzar-los. Això ho tenim bastant assumit, però el problema és quan es trasllada a literatura infantil i juvenil. Sovint els llibres que molts infants portaven a casa eren els que feia comprar l'escola. D'alguna manera els estem privant de tenir la seva biblioteca personal que tots tenim i ens anem construint. Potser hauríem de reflexionar si aquesta reutilització dels llibres literaris fa realment una bona feina. Em diran que defenso el meu sector, i evidentment que ho faig perquè hem de viure; però crec que aprendre a llegir bé per estimular les neurones és fonamental per a la vida.
Durant la presentació de les dades del 2015 va demanar als departaments de Cultura i Ensenyament que facin "polítiques" per posar en valor la lectura. Què proposa exactament?
Si volem una societat lectora els infants ho han de veure a la família, a l'escola, als anuncis. Les cultures amb vocació lectora tenen anuncis d'electrodomèstics on el valor del producte és que donarà temps per llegir! Els autors van a les escoles... Necessitem que la lectura i els llibres siguin presents a la vida diària. Que a les sèries de televisió també llegeixin, per exemple. Això passa pels mitjans i per les polítiques. En el cas d'Ensenyament hi ha tot el debat de les lectures obligatòries. Segur que els hem d'obligar a llegir un determinat títol? No podem deixar que triïn? I a sobre hem d'examinar aquesta lectura? Estimulant no ho és, això. Ens queixem que els adolescents no llegeixen, però si els portes la contrària i els obligues a examinar-se...
Per acabar, no podem esquivar la qüestió del llibre electrònic, que no acaba d'arrencar. És per manca de demanda o per la incapacitat de crear un bon model d'oferta?
Deu ser la suma de les dues coses. No hi ha una bona oferta, però si no hi ha una demanda... Els editors tenim clar que el pa avui ens el dóna el llibre en paper. En les generacions que s'incorporen segurament el digital tindrà més força, però el lector assidu té una edat on el paper segueix dominant. El digital haurà d'evolucionar. Hem fet llibres que s'assemblen molt al paper, pots augmentar el cos de lletra i poc més. Però també hi ha d'haver els aparells per llegir. Caldrà posar-hi continguts i pensar en les generacions que vénen, per qui serà habitual llegir al mòbil. Finalment, hi ha la qüestió de la pirateria. Sense una bona legislació, serà bastant difícil que hi hagi un mercat que funcioni.
Junta Directiva de setembre: incorporació de nous membres
El passat dijous 1 de setembre va tenir lloc la reunió mensual de la Junta Directiva de l’Associació d'Editors en Llengua Catalana, on es van oficialitzar alguns canvis en les vicepresidències de la Junta Directiva de l'AELLC, així com amb la integració d'un nou vocal.
A les vicepresidències, hi continua com a vicepresident primer Joan Sala (Comanegra), mentre que a les vicepresidències segona i tercera s'hi incorporen Isabel Martí (La Campana), i Ilya Pérdigo (Alrevés) respectivament. A més, Josep-Manuel Rafí (Barcanova) s'hi incorpora com a vocal.
D'aquesta manera, l'organigrama actual de la Junta Directiva és el següent:
| Presidenta | MONTSERRAT AYATS COROMINA Eumo, S.A. |
| Vicepresident | JOAN SALA Comanegra |
| Vicepresidenta | ISABEL MARTÍ La Campana |
| Vicepresident | ILYA PÉRDIGO Alrevés |
| Vocals | JOSEP COTS COSTA Edicions de 1984 |
| REINA DUARTE SANTAMARIA Edebé |
|
| JORDI FERRÉ BLASCO Imatge 9, S.L. – Cossetània Edicions |
|
| JOSEP GREGORI SANJUAN Edicions Bromera – País Valencià |
|
| TONI GUISCAFRÉ SIQUIER Documenta Balear – Balears |
|
| EULÀLIA PAGÈS VALLS Pagès Editors |
|
| JOSEP-MANUEL RAFÍ Barcanova |
|
| EMILI ROSALES CASTELLÀ Grup 62 |
|
| MARC SAGRISTÀ ARTIGAS Enciclopèdia Catalana |
|
| Secretari General | JOSEP LAFARGA SARRÀ Associació d'Editors en Llengua Catalana |
Altres temes tractats
A la mateixa reunió es va comptar amb l’assistència del Director General d’Arxius, Biblioteques, museus i Patrimoni, Jusèp Maria Boya, i de la Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Carme Fenoll.
La presidenta, Montserrat Ayats, va fer una presentació de l’Associació i els seus objectius i en el decurs de la reunió es va tractar sobre la importància del Sistema d’Adquisició Bibliotecària (S.A.B.) per al sector editorial en català, els procediments, funcionament i terminis de l’actual sistema, la partida pressupostària que s’hi destina a aquesta partida i sobre el present i futur del projecte eBiblio.
Jusèp Maria Boya va afirmar que un dels principals eixos de la seva gestió és augmentar el consum cultural i anuncià que actualment es fan quatre compres anuals de llibres en comptes de dues, com fins ara. Així mateix va comentar que aquest sistema serà avaluat a final d’any per fer-ne una valoració.
Va insistir també en la necessitat de treballar per augmentar la partida del S.A.B. i aconseguir l’objectiu d’1.700.000 euros de l’any 2010.
Finalment, va manifestar que des de la direcció general es continuarà apostant pel projecte eBiblio i que enguany la dotació (110.000 euros) es fa de manera proporcionada a la facturació del sector.
“El llibre en català està en un moment de gran creativitat”, Joan Sala
Entrevista de Jordi Nopca, publicada al Diari Ara el 3 de Setembre de 2016. Cliqueu aquí per accedir a l'article original
“El llibre en català està en un moment de gran creativitat”
Fa tot just una dècada que Joan Sala i Torrent (Olot, 1959) va tastar el sector editorial amb Comanegra. Des del 2006, el projecte ha anatcreixent i els últims quatre anys els ha dedicat a temps complet a publicar llibres d’autors com Julià Guillamon, Xavier Theros, Arturo San Agustín, Alexandre Cirici, Jordi Sarsanedas i Janne Teller. A més, s’ha decidit a agafar el relleu de Montse Ayats com a president de la Setmana del Llibre en Català, que enguany arriba a la 34a edició havent aconseguit que l’any passat la facturació s’enfilés fins als 304.000 euros, una xifra que superava en un 26% la del 2014, i que als actes organitzats hi assistís un 25% més de públic.
Quina va ser la teva primera impressió, quan vas començar a treballar per a la Setmana del Llibre en Català 2016?
Que representa un volum molt més gran del que en un primer moment et pots imaginar. És el tercer esdeveniment cultural en inversió privada, després del Primavera Sound i el Sónar. Organitzem al voltant de 250 actes. I hi haurà 150 expositors a l’avinguda de la Catedral.
Ja no perilla, la ubicació?
L’Ajuntament s’ha compromès a mantenir-la fins a les pròximes eleccions. La localització central de l’avinguda de la Catedral és bàsica. És un lloc de fàcil accés on es fa agradable passejar i que és en ple centre de Barcelona. Els únics inconvenients de l’avinguda de la Catedral és que ara ja hem tocat sostre pel que fa a ocupació d’espai i que hem de plegar uns quants dies abans de la Mercè, perquè és un dels escenaris de la festa major.
Els visitants de la Setmana hi trobaran canvis, aquest any: les casetes de fusta s’han substituït per una estructura colorista.
Així hem pogut créixer un 18% en nombre d’estands. Hi haurà quatre quilòmetres de prestatgeries de llibres en català. La xifra impressiona!
Com resoleu l’equilibri entre novetat i llibre de fons?
L’eclecticisme de la Setmana és un gran avantatge. Trobem totes les fórmules possibles: és per això que és tan important comptar amb la presència tant de grups grans com d’editorials unipersonals. A la Setmana tothom hi té cabuda. Hi ha estands en què el 80% dels llibres que s’hi troben són novetats, però els estands de moltes editorials serveixen perquè posin a disposició el fons més rellevant. L’any passat es van vendre 20.500 exemplars d’un total d’11.200 títols diferents.
Pel que fa als actes, la tendència és continuista respecte a l’any passat?
Sí. Des de l’any passat hi ha una presentació notòria de novetats. La Setmana ja marca l’inici de la rentrée. A més, farem jornades temàtiques, dedicades a l’ensenyament o a biblioteques, i dedicarem blocs d’activitats a gèneres com la novel·la negra o a Barcelona com a ciutat de la literatura. Pel que fa a les rutes, que tenen molta demanda, n’hi haurà catorze, i una serà en transport públic.
Hi ha més autors estrangers?
Estem al nivell de l’any passat. Una de les assignatures pendents és acostar la fira a un saló del llibre: per això l’any que ve veig factible que ja hi hagi país convidat.
El pressupost de 350.000 euros de l’edició anterior ha crescut 60.000 euros.
Una cosa que tenia molt clara era que calia canviar les casetes de fusta de l’edició anterior, perquè necessitàvem créixer tant com fos possible. Quan vaig començar a treballar en la Setmana em vaig trobar que teníem el mateix pressupost que l’any passat però que calia invertir en el nou estand. Ens hem hagut de buscar la vida trobant nous patrocinadors. Al final, del pressupost total -410.000 euros-, la meitat prové d’aportacions públiques, i l’altra meitat, d’aportacions privades. Fins ara, el pressupost públic havia sigut sempre superior.
A què es destina, a grans trets, el pressupost?
Una meitat la dediquem a les despeses de la fira, i l’altra, a les activitats.
¿Les vendes creixeran, aquest any, durant la Setmana, o s’ha tocat sostre?
Com a president de la Setmana el meu desig és que la facturació creixi més que el nombre d’estands. Si augmenta un 18% -que es correspon amb el percentatge de l’increment d’estands- en realitat estaríem en xifres de l’any passat. Tot el que superi aquest 18% seria una gran notícia.
La lectura en català encara creix.
Tenim una dificultat d’origen: som deu milions de possibles lectors. Així i tot, és significatiu que en aquests últims dos anys el creixement de lectors en català hagi sigut d’un 5,2%. Actualment, el 94,9% de gent del país pot llegir en la nostra llengua. Quin és el problema, llavors? Que la gent llegeix menys. El repte és aconseguir més lectors en general: les estadístiques ens diuen que, d’aquests, un percentatge cada cop més gran llegeixen en català.
El sector encara pateix?
Vam tocar fons, però ara anem pujant. Es respira un optimisme que fa dos anys no teníem. A més, el llibre en català està en un moment de gran creativitat. Tenim gent molt professional que fa coses amb bon criteri. Ara hem de treballar perquè llegir torni a tenir el prestigi de fa uns anys.
Com t’agradaria que fos la Setmana quan ja hagis deixat el càrrec?
M’agradaria que continués anant a millor. Encara hi ha marge!
Benvinguts a la nova pàgina web de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana
Benvinguts a la nova pàgina web de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, un espai obert i de debat que volem que serveixi com a àgora de l’edició en català i, per tant, on us convidem a participar ja des d’ara amb les vostres aportacions.
Alhora, volem també que aquest espai serveixi perquè els associats --prop d’un centenar de cases editorials dels territoris de parla catalana-- pugueu conèixer la gestió que es desenvolupa des de la Junta i pugueu accedir fàcilment a la informació que es va generant.
Des d’aquell 1978, any en què formalment naixia l’AELLC, l’edició en català ha crescut i s’ha diversificat de manera exponencial. Avui, però, els principis fundacionals que van justificar la creació de l’AELLC continuen plenament vigents, alhora que, “cooperar per competir” –el que ja feien els artesans medievals a través dels gremis--, té més sentit que mai per encarar els reptes de futur de l’edició en català.
A banda de fer els comentaris que considereu pertinents a les diferents entrades, podeu enviar les informacions o articles, que, evidentment, han de tenir a veure amb l’edició en català, a l’adreça info@editors.cat
Montse Ayats, Presidenta
Juliol de 2016
